El general Domènec Batet Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) va ser un militar tenaç i compromès, demòcrata i català; honest professional que va morir per ordres de Franco en no sumar-se a l'aixecament de 1936 i restar fidel a la Segona República Espanyola. Batet esdevé una persona que viu la guerra de Cuba, el fets del Desastre Anual al Marroc, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i que esdevé clau per entendre el fets del 6 d'Octubre de 1934.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest és el film de colenda de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO de l'Institut Júlia Minguell de Badalona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica
La fi del curs escolar ve acompanyada de nombrosos espais de trobada entre la comunitat docent. Durant la primera setmana de juliol han esdevingut tres dels grands aconteixements annuals que es cel·lebren a Espanya: el Congrés E-duca, Novadors i AulaBlog.
En aquest capítol us proposem una crònica sonora del Congrés E-duca a partir de les veus dels seus protagonistes.
El Congrés E-duca és una proposta del CITA, el Centre Internacional de Tecnologies Avançades de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Des de Peñaranda de Bracamonte, a Salamanca, aquest congrés arriba a la seva quarta edició centrada, en aquesta ocasió, en els Aprenentatges Invisibles.
EducaconTIC Podcast és un programa dedicat a la tecnologia i l'educació, dirigit per David Álvarez.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Coneixement del medi: social i cultural
Quina és, la missió de l'escola? Transmetre una sèrie de continguts o educar –també en valors– els ciutadans del futur? L'últim capítol de la sèrie el dediquem a una de les grans qüestions de l'actualitat educativa: què demana la societat a l'escola i què pensa l'escola que ha d'oferir a la societat. Demanem als mestres per a qui treballen, per a què i per a qui treballen. En definitiva, quin és l'objectiu de la seva feina.
A l'Institut Celestí Bellera de Granollers diuen que formen persones. Passem un dia amb ells i tractem d'esbrinar què vol dir aquesta frase que hem sentit tantes vegades al llarg del programa. I mostrem què es fa en un aula oberta, l'última oportunitat educativa per a uns alumnes a qui es demana que no llancin la tovallola. L'última visita del programa és a una classe de Filosofia per a alumnes de Primària. Nens i nenes de vuit i nou anys de l'Escola Ginebró, de Llinars del Vallès, reflexionen sobre les grans qüestions de la vida, dins un projecte que promou l'educació en els valors i la reflexió crítica des de la més tendra infància.
L'actriu Ariadna Gil ens presenta un mestre entusiasta, a qui va conèixer quan començava l'adolescència, i que va marcar la seva manera d'entendre el món. Al costat del mestre Batet de Sarrià, ara a punt de jubilar-se, l'actriu respon les preguntes d'una classe de primària a l'Escola Orlandai de Barcelona convertida en roda de premsa.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Cervantes de Barcelona.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Coneixement del medi: social i cultural
En els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts o fills de pares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquests alumnes i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professors que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.
Aquest episodi entra en un aula d'acollida de l'Institut Barres i Ones, al barri de Llefià, a Badalona, en un institut on la majoria d'alumnes han vingut de molt lluny. També mostrem l'experiència de l'Institut la Garrotxa d'Olot, on es treballa en profunditat el coneixement dels països d'origen dels alumnes nouvinguts, i la d'una escola religiosa concertada de Barcelona, l'Escola Vedruna Àngels, que ha optat per oferir als seus alumnes formació sobre totes les religions presents en la comunitat escolar, obrint ponts de diàleg i de trobada entre les diferents visions del món que representen.
Xavier Beltran, l' autor i actor de teatre que la tele va fer popular com a "Lo Cartanyà", ens porta a l'Escola Cultura Pràctica, de Terrassa, on ensenya la mestra que més estima. Va ser a les seves classes, quan feia EGB, que Xavier Beltran va començar a actuar fent monòlegs per als seus companys. Els acompanyem en aquest retrobament i veurem com l'actor dirigeix un assaig del grup de teatre del centre.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Mestre Morera de Barcelona.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Coneixement del medi: social i cultural
El lideratge és un dels conceptes més rellevants en la professió d'educador. En un món en canvi constant, en què podem accedir a mil fonts d'informació, la feina del mestre és cada vegada menys la d'ensenyar continguts i cada dia més la d'estimular, dirigir i acompanyar en l'aprenentatge. Fins i tot les aules canvien físicament: durant moltes hores al dia, els nens ja no miren cap al mestre, sinó que es miren entre ells, cooperen i aprenen junts. Molts mestres consideren que el seu lloc ja no és al capdavant de la classe, sinó al costat dels alumnes, empenyent-los a buscar i a discutir, escoltant-los i engrescant-los a descobrir. Els educadors es replantegen el seu lloc a l'aula i a l'escola: el tracte amb els alumnes, els mètodes i estratègies, els objectius, la mateixa preparació... Però, al mateix temps, cada mestre té el seu propi estil, una manera de fer que ha anat aprenent amb l'experiència i que defineix la seva manera de treballar. Preguntem a mestres i alumnes sobre el lideratge i sobre si hi ha moltes maneres de fer de mestre.
I descobrim la feina d'un director d'institut, el del Joan Coromines, un director atípic i sense despatx que coneix pel nom cadascun dels alumnes i que ha aconseguit establir a través del diàleg un clima de convivència i aprenentatge en un centre que podria ser complicat.
També coneixem la feina de dos professors de secundària, d'estils molt diferents, que estimulen la descoberta dins i fora de l'aula.
I acompanyem Josep Baselga, un dels oncòlegs més prestigiosos del món, professor a Harvard, que ens presenta el sacerdot jesuïta que li va ensenyar a pensar, a debatre i a qüestionar-ho tot. Junts recorren l'Escola Jesuïtes de Sarrià, on es van trobar i on l'antic alumne explicarà als actuals estudiants de Batxillerat l'estat actual de la investigació sobre el càncer.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Antoni Brusi de Barcelona.
ÀreaReligió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Un pare de l'escola Anna Mogas ens explica la importància de la implicació de les famílies en el projecte i el seu punt de vista sobre
aquest tipus d'activitats escolars.
ÀreaReligió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'escola Anna Mogas de Granollers amb l'Escolania de Montserrat dins del marc del Projecte Montserrat, un munt d'aventures.
ÀreaReligió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Alumnes de l'escola Anna Mogas i de l'Escolania de Montserrat ens expliquen les activitats que fan en el projecte, la comunicació que es
fa entre els dos centres i ens donen el seu punt de vista d'aquesta experiència.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu