En aquest vídeo es pot comprovar la importància de tenir en compte les tres dimensions de l'espai en la representació de les òrbites dels objectes celestes (planetes, satèl·lits, asteroides...).
En la primera imatge de les òrbites sembla que l'òrbita de l'asteroide Eros coincideix en dos punts amb l'òrbita del planeta Mart de manera que sembla possible una col·lisió entre els dos objectes.
Tot i això en la realitat mai poden col·lidir degut a la inclinació de les dues òrbites, tal com es pot veure en les següents imatges del vídeo -realitzat amb el programari Celestia- i que permet visualitzar les òrbites en les tres dimensions.
La majoria dels planetes orbiten en un pla que anomenem eclíptica i en canvi l'òrbita d'Eros (i molts altres asteroides, cometes...) està en un pla diferent. Aquest fet minimitza i, en alguns casos, fins i tot fa impossible les col·lisions amb els planetes.
ÀreaFísica, Ciències de la terra i del medi ambient
Aquest vídeo mostra un experiment sobre la repulsió. En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Fem surar una xinxeta de plàstic i el seu capçal; si els volem apropar veurem que no podem, hi ha una mena de repulsió. El mateix passa amb una llentia i una càpsula de plàstic. Si fem surar un grup de sis càpsules i sis llenties, observem que les càpsules fan un grup i les llenties en fan un altre però si els volem fusionar no podem, hi ha una mena de repulsió
Aquest experiment consisteix simplement en vessar aigua mineral amb gas a sobre de diferents recipients o superfícies que tenen un angle de contacte diferent amb l'aigua, en el vídeo hem posat aigua amb gas en un vas de vidre, en una tapa de conserva i en la mateixa tapa plena de cera. Al augmentar l'angle de contacte augmenta molt la mida de la bombolla: en el vidre són molt petites, en el metall una mica més grans i en la cera són molt grans i s'acumulen al centre del recipient. Si no disposem d'un tap de conserva ple de cera ho podem fer amb una paella antiadherent de tefló.
En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Hi afegirem una quantitat de llenties, 12, després 12 mes i finalment 24 més. Observem que les primeres llenties s'agrupen de manera més aviat compacta, però a mesura que creix el nombre de llenties veiem que es formen zones denses i també es formen una mena de llacunes i braços, o zones buides. Aquest comportament també s'ha observat en galàxies, cúmuls i clústers de galàxies que col·lisionen i formen zones denses i zones buides. Sembla que el comportament de les llenties en temps relativament llargs, s'assembla al comportament de les galàxies quan es col·lapsen per la seva interacció gravitatòria, en ambdós cassos es formen zones denses i zones buides que en principi no es poder predir ni en la seva forma ni la seva extensió.
Aquest vídeo mostra un experiment amb objectes amfifílics. En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Per fabricar l'objecte amfifílic cal agafar un tros de cinta aïllant i enganxar-la dues o tres vegades sobre ella mateixa per què augmenti una mica el seu gruix. També es pot agafar una aresta d'aquest cos rectangular i tirar-la cap amunt amb els dits i una altra aresta , tirar-la en direcció contrària. Quan fen surar aquest objecte juntament amb una xinxeta de plàstic i el seu cap veiem que tots tres s'enganxen espontàniament, l'aresta cap amunt amb la coberta de plàstic i l'aresta cap avall amb la xinxeta. El mateix passa si posem aquest objecte amfifílic entre una llentia i una càpsula de plàstic d'una píndola, en el vídeo podem observar aquest fenomen.
Aquest vídeo mostra un experiment sobre l'atracció. En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Fem ressolar xinxetes amb capçal de plàstic des de diferents llocs i esperem, observarem que es van enganxant com si tinguessin magnetisme; si les apropem amb el dit cap a l'extrem del plat observem que hi ha una repulsió. Amb llenties passa exactament el mateix.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
L'Institut Badalona VII va ser guardonat amb el Premi Escoles Verdes 2012 atorgat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest guardó vol impulsar el reconeixement públic a iniciatives exemplars d'educació per a la sostenibilitat. El jurat el va premiar per la iniciativa Jornades d'energies renovables i medi ambient. Una actuació que es duu a terme des de fa uns quants cursos i que fomenta el coneixement de les energies alternatives, la defensa del medi ambient, la millora de les competències comunicatives i que promou la participació de l'alumnat i el treball en xarxa amb les escoles de primària del municipi.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
L'Institut Can Jofresa (Terrassa) va ser guardonat amb el Premi Escoles Verdes 2012 atorgat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest guardó vol impulsar el reconeixement públic a iniciatives exemplars d'educació per a la sostenibilitat. El jurat el va premiar pels programes d'Acció Ambiental, els quals recullen les actuacions concretes de millora ambiental que el centre es compromet a realitzar durant un període de dos cursos escolars. Però, considerant que els centres no han de ser una realitat aïllada i diferent del seu entorn, aquest programa vol, també, promoure la participació del centre en projectes locals de millora ambiental. Per tant, aquests centres poden esdevenir un dels motors del programa de sostenibilitat a escala local, de l'Agenda 21 del seu municipi.
En aquest capítol, l'eminent catedràtic de Física Teòrica Peter Higgs ha estat entrevistat per l'equip de comunicació del CERN en motiu de l'anunci de la descoberta del conegut com "Bosó de Higgs".
Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès. Conegut per la seva proposició en els anys 60 de la ruptura de la simetria en la teoria electrodèbil, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment.
Aquest mecanisme prediu l'existència d'una nova partícula, el bosó de Higgs. Encara que aquesta partícula no s'ha fet veure en els acceleradors fins a ara, el mecanisme de Higgs és generalment acceptat com ingredient important en el model estàndard de la física de partícules. Higgs va concebre el mecanisme en 1964 mentre realitzava una travessia pels Cairngorms d'on va tornar al seu laboratori declarant que havia tingut "una gran idea".
Higgs va escriure un article curt, eludint el teorema de Goldstone, i va ser publicat en "Physics Letters", una revista europea editada en el CERN en 1964.
Posteriorment, Higgs va escriure un segon article, descrivint un model teòric (el mecanisme de Higgs) però va ser rebutjat (els editors van adduir que "no tenia rellevància òbvia per a la Física"). Higgs va escriure un paràgraf extra i va manar el seu article a "Physical Review Letters", una revista americana on l'article va acabar sent publicat aquest mateix any. Dos físics belgues, Robert Brout i Francois Englert de la Universitat Lliure de Brussel·les havien arribat a la mateixa conclusió de forma independent i el físic nord-americà Philip Warren Anderson havia qüestionat també el teorema de Goldstone.
A Higgs li molesta especialment que la partícula que duu el seu nom, sigui coneguda també com a la "partícula de Déu", ja que és un ateu confés. Aquest àlies, per al bosó de Higgs, s'atribuïx habitualment a Leon Lederman, però realment és el resultat d'una mala edició de les publicacions de Lederman, ja que originalment, va voler anomenar-la "la partícula maleïda" (de l'anglès goddamn) per la seva dificultat a ser detectada.
En 1980, es va crear una càtedra amb el seu nom en Física Teòrica. Va arribar a ser membre de la Royal Society el 1983 i membre de l'"Institute of Physics" en 1991. Es va retirar el 1996 essent professor emèrit en la Universitat d'Edimburg.
Al LHC, que va començar a funcionar en el CERN a Suïssa al setembre de 2008, s'ha detectat una partícula que la comunitat científica creu que es tracta del bosó de Higgs, fent-se pública aquesta descoberta el 4 de juliol de 2012.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu