Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 94 resultats
per pantalla
Pantalla de 10
Restaurare (1)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Restaurare (1)

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Actualment, Barcelona no és només la ciutat amb més riquesa multicultural de tota la Mediterrània: és també la que té l'oferta culinària més variada d'Europa i el programa "Karakia" ho demostra en la sèrie "Restaurare". Al llarg de tres capítols, "Karakia" ens acosta a la història d'aquesta restauració, en algun cas poc coneguda, que ha donat aroma i sabor a la Barcelona més cosmopolita. La història del pare Peter Yang centra aquest primer capítol. Aquest capellà d'origen xinès va obrir, a finals de la dècada de 1950, "El Gran Dragón", el primer contacte de la Barcelona de postguerra amb l'exotisme. Després, els restaurants xinesos han proliferat fins a passar dels 400. Avui dia, però, la comunitat busca noves alternatives laborals entrant de ple en el traspàs de bars i restaurants de cuina local. Un cas completament diferent és el de la cuina de l'est d'Europa. Amb una colònia recent de més de 90.000 persones, el doble que la xinesa, aquests nouvinguts comencen a obrir ara, tímidament, els seus primers restaurants. En l'evolució del sector hostaler hi participen, des del segle XVIII, diferents comunitats estrangeres. I, per la repercussió que també va tenir a la resta d'Europa, potser la francesa i la seva alta cuina és la més recordada. Els restaurants "Maison Dorée", el "Pince" o "Casa Justin", entre d'altres, van revolucionar els hàbits gastronòmics de la societat de Barcelona.

Els colors del verd (1)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Els colors del verd (1)

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

L'espai "Karakia" dedica dos capítols als més de 45.000 colombians establerts a Catalunya. En aquest, el primer, se centra en la població procedent de la costa del Carib. Colòmbia es troba situada a la part més septentrional de la serralada dels Andes, banyada pel mar Carib i per l'oceà Pacífic. És un país de contrastos pel que fa a climes i paisatges i també en la seva societat multiètnica. Precisament, una de les comunitats que ha crescut més en els darrers anys a Catalunya és la dels colombians. Vénen sobretot del centre del país, on hi ha la capital, Bogotà, i en menys nombre també de la costa del Carib. La majoria ho fan perquè busquen millors opcions de vida per a ells i els seus, però també n'hi ha que arriben aquí fugint d'un país amb problemàtiques polítiques i socials que fan difícil viure-hi. "Karakia" s'acosta a aquesta comunitat a partir d'una de les manifestacions festives més grans de Colòmbia, el Carnaval de Barranquilla. Els colombians que provenen d'aquella ciutat costanera s'han acabat afegint a la rua del Carnaval de Barcelona. L'Erika i la Doris en són dues protagonistes i amb elles aprendrem a fer un dels plats més populars de Curramba, que és com es coneix també Barranquilla. Coneixerem, gràcies a la Flor, la cuina amb matriu africana del Chocó, una de les zones més desconegudes del país. I amb la Carmen Elisa farem "sancocho" i parlarem dels indis "kogüis", habitants de la Sierra Nevada de Santa Marta. Algunes de les seves llegendes ens remeten als orígens de la Creació.

El sol protector
Vídeo

Ciències socials El sol protector

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

Gràcies a membres de la comunitat egípcia de Catalunya, el programa "Karakia" parla, en aquest capítol, d'aspectes de la història, la vida quotidiana i la gastronomia d'Egipte. El món de l'antic Egipte ha despertat com cap altre l'interès i la fascinació de la gent des que es va començar a divulgar la seva història, a començaments del segle XIX. Encara avui dia, quan algú parla d'aquell extens país, a cavall entre el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, es fa difícil dissociar l'antic territori del modern; les piràmides i els magnífics monuments que s'enfilen Nil amunt, del país actual, edificat després del segle VII, amb l'arribada dels àrabs. Aquest capítol del programa "Karakia" s'apropa a aquests dos Egiptes i parla d'història i d'egiptologia, de què menjaven els antics habitants del delta, i també de la vida quotidiana i la gastronomia. En Hani, en Gamal i en Sayed mostren com es preparen plats tradicionals, com ara les keftes, les mandonguilles típiques del món àrab, el "mashi" o el xai al forn ben especiat. Finalment, a la població de Cervera es mostra la vida del poble copte, hereu directe dels antics egipcis. La Souzan i la seva família ensenyen a fer la "kunafah", unes postres que han sobreviscut des de l'Egipte dinàstic, com també ho van fer els xurros i l'orxata.

Restaurare (3)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Restaurare (3)

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia

En l'últim capítol de la sèrie "Restaurare", el programa "Karakia" parla de la mobilitat dels productes comercials, una mobilitat de vegades difícil, però que no ho és mai tant com la de les persones, subjectes sovint a complicats permisos de residència o de treball. Pius Alibek, a més de lingüista, és el propietari del restaurant Mesopotàmia, que sovint fa de pont entre l'Iraq i Barcelona. Ara prepara un llibre amb els records del seu país. Hi ha ingredients que són difícils de trobar a Barcelona. Txung Takarpa, propietària d'un restaurant de cuina sikkimesa, porta molts dels ingredients que necessita quan torna de vacances al seu país. Sikkim és un petit estat del nord de l'Índia, on viuen molts tibetans que s'hi van refugiar després de la invasió xinesa. Molts productes, amb poc mercat local, els han acabat introduint els mateixos restauradors. També és aquest el cas de Ly Leap, del restaurant Indochine, que ha aconseguit que un pagès del Maresme cultivi flors comestibles per al seu restaurant cambodjà. La perseverança de molts nouvinguts a oferir el bo i millor de la seva gastronomia ha acabat recompensada amb la fidelitat dels clients. Són locals que fa anys que funcionen a la ciutat de Barcelona; tot un referent per als bars i restaurants que acaben d'obrir i un punt d'interès per a estudiosos i nutricionistes, pendents dels canvis alimentaris.

Restaurare (2)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Restaurare (2)

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Aquest segon capítol que el programa "Karakia" dedica a repassar l'oferta culinària de Barcelona se centra en els fondistes italians, que van obrir i regentar els hotels més importants de la ciutat. Prop de 150 anys abans que arribés la moda de la restauració francesa, van començar a instal·lar-se a Barcelona un nombre cada cop més elevat de fondistes italians. Després va arribar la "revolució italiana de la farina". Primer, amb la pasta fresca i, més tard, amb la pizza, un autèntic fenomen internacional. Núria Bàguena, historiadora gastronòmica, i Umberto Bignotti, descendent d'italians arribats al segle XIX, ens passegen per aquella "Barcelona italiana". A mitjan segle passat, els mercats es comencen a omplir de nous productes, principalment fruita i verdura, preludi del canvi gastronòmic que va començar a la dècada de 1990. El primer llibre que es va fer càrrec d'explicar aquest nou món culinari el van escriure Josep Maria Romero i Jordi Puig, dos guies turístics. Tots dos fan un recorregut per l'actual Barcelona, una de les ciutats amb més diversitat culinària d'Europa, que passa pel restaurant cubà "Habana Vieja", regentat per Lilian Díaz; per l'anglès "Fish&Chips" i per diverses parades del Mercat de la Boqueria.

La terra oberta
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia La terra oberta

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Geografia

La comunitat ucraïnesa a Catalunya és força recent, però nombrosa: més de quinze mil persones, la majoria de les quals van arribar a partir de l'any 2000. "Karakia" visita les cuines d'alguns d'ells per conèixer els seus costums gastronòmics. Es creu que la paraula "Ucraïna" vol dir "terra de fronteres", un nom antic que es correspon amb la situació actual del país, que limita amb set estats. La gran planura ucraïnesa, només trencada pels Carpats, domina el paisatge d'aquest país de l'Europa de l'Est. Després de Rússia, la República d'Ucraïna ha estat el país econòmicament més productiu de tota l'antiga Unió Soviètica. Les pastures i els conreus són abundants i és gairebé mítica la fertilitat de les seves terres negres. Actualment, és un dels països d'Europa amb un creixement més alt gràcies a la indústria pesant i tecnològica. Tot i la distància geogràfica i cultural amb el poble ucraïnès, sembla que aquí hi han trobat costums coincidents, almenys gastronòmics, com la "kovbassà", la botifarra, que també mengen amb mongetes. D'altres no ho són tant, com l'ús de la remolatxa, que ha donat lloc al seu plat nacional, el "borx", com el que prepara la Tetyana, veïna de Torelló, que acompanya amb uns panets casolans, els "pirizhkí". A diferència de Torelló i altres poblacions d'Osona, que acullen tots els estius nens i nenes de la zona de Txernòbil, l'Associació Aniarku de Barcelona, en què participa l'Oksana, recull roba per enviar als orfenats ucraïnesos. L'Oksana, filòloga i traductora, ens presenta dos plats típics, els "deruní" i els "varéniki". Com l'Oksana, l'Olena també prové de la costa ucraïnesa, al mar Negre, i ha triat Lloret de Mar per viure-hi i fer-hi classes. L'Olena, nou vegades campiona del món de gimnàstica rítmica, parla de l'alimentació esportiva mentre prepara alguns plats que l'han acompanyat des de petita, com el "sírniki", unes postres de formatge fresc. L'Olena va deixar la competició després dels Jocs Olímpics de Sydney, l'any 2000. Ara, amb la seva mare, regenta una escola de gimnàstica rítmica a Lloret.

Guiuvetxé, una mica de tot
Vídeo

Tutoria Ciències socials Guiuvetxé, una mica de tot

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Coneixement del medi: social i cultural

"Karakia" visita les cuines de diversos ciutadans búlgars instal·lats a Catalunya i s'acosta als seus costums i a la història del seu país. La República de Bulgària està situada al sud-est d'Europa, amb els Balcans al mig del país. Bulgària es va independitzar de Turquia a finals del segle XIX. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, s'hi va implantar un règim comunista, i després de la caiguda del mur de Berlín hi va haver una crisi econòmica molt gran, que es va superar amb reformes a l'agricultura i la indústria. L'any 2007, Bulgària va ingressar a la Unió Europea. Molts ciutadans búlgars van anar deixant el seu país durant la crisi econòmica del postcomunisme. Al voltant de sis mil s'han acabat instal·lant a Catalunya, que ha pogut acollir, així, un gran nombre de professionals qualificats. Aquests nous veïns d'origen balcànic han arribat amb el seu bagatge cultural i, evidentment, amb la seva riquesa culinària, influenciada per la cuina dels otomans, que van dominar el país durant cinc-cents anys. A la Noguera hi viuen en Petar i la seva família, que van canviar Burgas, una ciutat costanera del mar Negre, per Artesa de Segre. Amb ells aprenen a fer una amanida amb "sírene", un formatge típic de Bulgària. També són de formatge els "banitxki", uns canelons que prepara l'Alexandrina, una jove professora d'economia establerta a Barcelona. El formatge i, sobretot, el iogurt, producte que els búlgars tenen en molta estima, conformen la base d'una gastronomia que té també aspectes diferenciats, com en la cuina gitana, la minoria ètnica més important al país. El grup de músics Romaní Chavé ens ensenya a fer plats com la "bakriski supa" i a gaudir d'una música i una cultura que no es cansen de reivindicar. També són músics en Milén, que dirigeix el Cor l'Atlàntida de Barcelona, i en Dimitar, cantant d'òpera que treballa al Cor del Liceu. Amb ells coneixem el "guiuvetxé", un plat que agafa el nom del recipient de ceràmica tradicional en què es cuina. I no ens oblidem de la "rakia", l'aiguardent que, tradicionalment, enceta tots els àpats.

El Gran Nord (2)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia El Gran Nord (2)

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Geografia

"Karakia" s'acosta per segon cop a la cuina dels canadencs instal·lats a Catalunya i parla de les praderies, que s'estenen pel centre del país, i de les províncies marítimes, que tenen una cuina marcada pel peix i el marisc. Al Canadà, el llegat indígena té molta força i conviu amb el gran nombre de cultures europees que van colonitzar el país, una terra d'oportunitats orgullosa de la seva actual diversitat. En Danny va canviar la badia de Saint John per viure als afores de Sant Pere de Vilamajor. Descendeix del poble algonquí, que va habitar durant segles les costes de Nova Brunsvic. D'aquesta cultura nativa va aprendre a apreciar productes com els "cranberries", els nabius, protagonistes d'una salsa que acompanya una amanida de vieires. Tres mil quilòmetres a l'oest de les províncies marítimes trobaríem Saskatchewan, d'on són la Sabrina i la Lisa. Aquells horitzons infinits de praderies van ser descrits per l'escriptor W. O. Mitchells, besoncle de la Lisa. Ell també va ser el responsable de la passió familiar pels "pancakes", una mena de creps molt populars a tot el món anglosaxó. La Sabrina ens porta als records de la seva infància, quan la seva mare li preparava el "puffed wheat cake", versió casolana de les barretes de cereals. També es parla de dolços amb la Mary, que és originària d'Ontario, i especialment de peix, sense oblidar el seu espectacular entrepà familiar: "my mother's picnic sandwich".

El riu dels ocells
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia El riu dels ocells

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Geografia

"Karakia" mostra com és la cuina d'alguns dels trenta mil uruguaians que viuen a Catalunya i quins són els seus costums. Uruguai, "el riu dels ocells", és el nom que van donar els indis guaranís a les terres americanes situades al nord de l'actual Argentina. De fet, la relació amb aquest país, del qual l'Uruguai va ser una província, ha marcat part del caràcter, els costums i també la gastronomia dels seus habitants. Però els uruguaians també han rebut les influències d'altres països que l'han dominat: espanyols, brasilers o anglesos. No és difícil imaginar l'origen dels "escones", per exemple, que fa la Sylvia, descendent de catalans de Reus que van marxar a l'Uruguai en busca d'oportunitats. Ara és ella qui ha deixat el seu Montevideo natal per venir a viure a Roses. També viu a la costa en Leonel, que té una botiga a Castelldefels on ven pasta fresca, un dels productes clàssics de la gastronomia uruguaiana, hereva de la immigració italiana del segle passat. Igualment és d'origen italià la "pascualina", una empanada d'espinacs que prepara en Fernando. Ell i els seus amics es troben a Segur de Calafell per celebrar una vetllada gastronòmica: "matambre", "empanadas criollas" i "choripanes", sense oblidar les infusions de "yerba mate", tot un senyal d'identitat per als uruguaians. L'altra gran icona són els "asados". Un de multitudinari és el que organitza l'associació Los Botijas, de Rubí. Molta carn i també molta música, i especialment "candombe", amb la sonoritat i els ritmes dels tambors d'arrel africana.

El Gran Nord (1)
Vídeo

Tutoria Ciències socials El Gran Nord (1)

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Coneixement del medi: social i cultural

"Karakia" dedica un primer capítol al Canadà i a la seva cuina, a través d'alguns dels vuit-cents canadencs que viuen a Catalunya. El Canadà és el veritable nord d'Amèrica, el segon país més extens del món després de Rússia. El primer que ens ve al cap quan pensem en els canadencs és, sens dubte, la seva relació envejable amb un territori de grans contrastos paisatgístics, que han sabut apreciar i gestionar. Però el tarannà d'aquest immens país també està marcat per la gran diversitat cultural dels seus habitants, autèntic tret diferencial. Des que al segle XVII francesos i britànics funden les primeres colònies, el Canadà ha estat sempre un país d'acollida, i això s'ha fet palès socialment, però també en la gastronomia. La Marie, en Dan i en Dave són músics, des de l'àmbit clàssic al jazz. La Marie és quebequesa i en Dan i en Dave, d'Ontario i Manitoba, al centre del país. L'àpat que van preparar junts és una barreja entre la cuina més elaborada, d'influència francesa, com la crema de verdures o el pastís de carbassa, i la més rural de les praderies, al centre del país, amb plats com el pollastre farcit d'arròs salvatge. La Patricia, que ha canviat Vancouver per Sant Fruitós de Bages, ens ensenya a cuinar el salmó del Pacífic a sobre de fustes de cedre, com feien els nadius nord-americans.

Total 94 resultats
per pantalla
Pantalla de 10

Àrea professorat

Programació educativa