En aquesta edició de "L'entrevista impossible", l'escriptor Màrius Serra conversa amb Mercè Rodoreda, interpretada per l'actriu Marta Angelat, al parc del Laberint, a Horta.
Mercè Rodoreda va néixer l'any 1908 al barri barceloní de Sant Gervasi, filla del terrassenc Andreu Rodoreda i de Montserrat Gurguí, nascuda a Bunyol, prop de València.
Quan Mercè Rodoreda va començar a publicar articles i llibres ja estava casada amb el seu oncle Joan Gurguí, el germà petit de sa mare.
L'any 1938, Rodoreda va publicar la novel·la "Aloma". Un any després va fugir cap a l'exili amb un grup d'escriptors, deixant enrere marit i un fill de deu anys. Roissy, Llemotges, Bordeus, París i, sobretot, Ginebra seran els escenaris d'exili on Mercè Rodoreda anirà teixint durant dècades la seva obra literària, mentre manté una complexa relació sentimental amb el crític sabadellenc Armand Obiols.
Rodoreda escriu poemes, contes i novel·les. Després d'aconseguir els tres premis dels Jocs Florals de l'Exili, arriba a ser proclamada Mestra en Gai Saber l'any 1949 a Montevideo.
A Ginebra, arriba a treballar a la vegada en les primeres versions de "La plaça del Diamant", "Jardí vora el mar", "Mirall trencat" i "La mort i la primavera". La seva fructífera relació amb l'editor Joan Sales desemboca en l'èxit de "La plaça del Diamant", novel·la traduïda a un grapat de llengües durant la dècada dels seixanta.
L'any 1966 guanya el premi Sant Jordi amb "El carrer de les Camèlies". Després de la mort d'Armand Obiols a Viena, l'any 1971, Rodoreda torna a Catalunya i s'estableix a Romanyà de la Selva, on acaba "Mirall trencat" i escriu "Quanta, quanta guerra...".
L'any 1982 s'estrena la versió cinematogràfica de "La plaça del Diamant".
Mercè Rodoreda mor a Girona el 13 d'abril de 1983.
ÀreaLiteratura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura, Història
La vida de l'escriptora catalana més traduïda ha estat un secret. Mercè Rodoreda va ser una dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, experiències intenses que van nodrir la seva literatura.
Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l'any 1908. El 1928 es va casar amb un oncle seu, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, amb el qual va tenir el seu únic fill, Jordi.
L'any 1937 va guanyar el premi Crexells amb l'obra "Aloma", que després va refer (1969). La Guerra Civil espanyola la va obligar a exiliar-se a França. L'any 1954 es va instal·lar a Ginebra, on va treballar com a traductora a la Unesco i va tornar a escriure.
Mercè Rodoreda va escriure "Vint-i-dos contes" (1958, premi Víctor Català); "La plaça del Diamant" (1962), la seva obra més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes; "El carrer de les Camèlies" (1966, premi Sant Jordi, de la Crítica i Ramon Llull); "Jardí vora el mar" (1967); "La meva Cristina i altres contes" (1967).
L'any 1972 va tornar a Catalunya. Va publicar "Mirall trencat" (1974), "Viatges i flors" (1980) o "Quanta, quanta guerra..." (1980).
El 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mercè Rodoreda va morir a Girona l'any 1983. Tres anys després es va publicar "La mort i la primavera", la seva obra pòstuma, inacabada.
"El medi ambient" segueix els itineraris que recorden la relació de l'escriptora Mercè Rodoreda amb la zona de les Gavarres on va passar els últims anys de la seva vida.
Durant la dècada dels 70, Mercè Rodoreda va viure en una casa de Romanyà de la Selva, El Senyal Vell, que pertanyia a la seva amiga Carme Manrubia. És un dels punts de l'itinerari per Romanyà que s'ha organitzat amb motiu del centenari del naixement de l'escriptora, durant el qual es fan lectures dels seus textos, com ara "Viatges i flors".
Aquí va acabar d'escriure "Mirall trencat", novel·la de la qual els actors Geòrgia Bonell i Jacob Valltramunt llegeixen alguns fragments.
Els textos han estat triats des de la càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona, i l'itinerari l'han organitzat el Consorci de les Gavarres i l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. En aquest racó del Baix Empordà, Rodoreda va gaudir de l'entorn natural que tant apreciava.
Una altra de les obres que va escriure a Romanyà és "Quanta, quanta guerra...".
Rodoreda també acudia al dolmen de la cova d'en Daina. En aquest monument megalític hi reposava les mans, per veure si en podia sentir la influència màgica. El dolmen i l'entorn li evocaven els antics druides i se sentia confortada al costat del seu arbre preferit.
ÀreaLiteratura catalana, Llengua catalana i literatura
Aquest capítol del programa "Aleph" està dedicat a l'escriptora Mercè Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908 i autora de "La plaça del Diamant", la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, que ha estat traduïda a més de vint idiomes.
Les seves primeres publicacions van ser contes per a revistes. L'any 1938 va guanyar el premi Crexells de novel·la amb "Aloma", que va tornar a publicar l'any 1969.
Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar, primer a França i després a Suïssa. Després de vint anys de silenci literari, l'any 1958 va obtenir el premi Víctor Català amb "Vint-i-dos contes". Després van venir, entre d'altres, "La plaça del Diamant", "El carrer de les Camèlies" (premi Sant Jordi, premi de la Crítica i premi Ramon Llull) i "Mirall trencat".
A mitjan anys setanta va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Romanyà de la Selva. L'any 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Girona l'any 1983. Tres anys després es va publicar "La mort i la primavera", la seva novel·la pòstuma.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Història del món contemporani, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
En aquest capítol s'explica com les dones del 1939 no solament van
perdre la guerra sinó que ho van perdre gairebé tot. La derrota va
acabar amb l'emancipació de la dona, el dret al divorci i el dret a
l'avortament. Va haver de treballar en condicions penoses. El règim
franquista les va posar a la presó per roges i van ser discriminades a la feina, al veïnat i a les famílies. Per acompanyar la descripció se'ns presenten cartes de Mercè Rodoreda a la seva amiga Anna Murià.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: eferrer.s@catradio.ca
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu