ÀreaCiències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia
"Catalunya, natura viva" recorre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que es caracteritza pels cingles i monòlits de conglomerat rogenc.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba situat a la serralada prelitoral, a les comarques del Bages i del Vallès Occidental. És una àrea protegida des de l'any 1973, tot i que no va ser declarada parc natural fins al 1987.
Ocupa 13.694 hectàrees repartides entre els municipis del Pont de Vilomara i Rocafort, Mura, Sant Vicenç de Castellet, Monistrol de Calders, Talamanca, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Vacarisses i Granera.
Els cims més alts del parc són la Mola i el Montcau. Sobre la Mola s'aixeca el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt, que dóna nom al parc. A la zona s'hi poden trobar restes d'assentaments prehistòrics, però, sobretot, empremtes de l'edat mitjana, com les balmes que es feien servir d'habitatge.
Les cingleres i els conglomerats caracteritzen el paisatge del parc, amb una gran presència d'aigua que es filtra amb facilitat i que ha format cavitats, balmes i coves. Aquest fet fa que sigui un bon lloc per practicar l'espeleologia, l'exploració de les cavitats subterrànies.
Té una biodiversitat és de caràcter mediterrani. Pel que fa a la vegetació, hi destaquen els boscos d'alzines i un arbre monumental, el pi de les quatre branques del Dalmau. Quant als animals, s'hi pot trobar el ratolí mediterrani, el tritó verd, la geneta, el llangardaix comú, la papallona enlluernadora, la llagosta, el saltamartí, l'aranya tigre o la granota verda.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: social i cultural
A l'Alt Empordà hi ha dues àrees naturals de gran interès: la serra de l'Albera i el cap de Creus. "Catalunya, natura viva" mostra la rica biodiversitat d'aquests paratges protegits.
A la comarca de l'Alt Empordà, a la serra de l'Albera, hi ha el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Creat l'any 1986, ocupa 4.108 hectàrees, repartides entre la Jonquera, Espolla i Rabós. Un any més tard, es va ampliar a la capçalera de l'Orlina i la vall de Sant Quirze. Rep el nom de serra de l'Albera el tram més oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins al mar.
Aquest paratge natural està dividit en dues zones, l'occidental, de Requesens-Baussitges, i l'oriental, de Sant Quirze de Colera-Balmeta; separades pel coll de Banyuls.
A la serra de l'Albera hi ha una de les concentracions de monuments megalítics, menhirs i dòlmens, més importants de Catalunya. També hi ha una bona mostra d'arquitectura medieval.
Pel que fa a la fauna, a la serra de l'Albera hi ha la darrera població de tortuga mediterrània de tota la Península Ibèrica i, a Garriguella, hi ha un centre dedicat a la conservació i salvaguarda d'aquesta espècie. El xoriguer petit, un ocell rapinyaire que gairebé s'havia extingit, s'ha reintroduït a la zona. D'altra banda, la vaca de l'Albera o negra, una espècie endèmica i autòctona de la zona, es troba en perill d'extinció.
També a l'Alt Empordà hi ha el Parc Natural de Cap de Creus. Creat l'any 1998, ocupa una superfície de 13.886 hectàrees. El parc té una part marina, de 3.073 hectàrees, i una de terrestre, d'11.813 hectàrees. La superfície del parc natural es reparteix entre els termes de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. El Parc Natural de Cap de Creus és l'únic parc marítimoterrestre de Catalunya.
Al parc hi ha un important llegat megalític, com també construccions tan impressionants com el monestir de Sant Pere de Rodes.
El parc té una biodiversitat excepcional: aus, rèptils, amfibis i insectes. També cal destacar-ne la riquesa del fons marí, amb una notable presència de corall vermell i extenses praderies de posidònia.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural
"Catalunya, natura viva" recorre en aquest capítol el Parc Natural dels Ports, un paisatge marcat per curioses formes geològiques i habitat per espècies tan característiques com la cabra salvatge.
El Parc Natural dels Ports està situat a l'extrem sud-oest de Catalunya, a cavall de les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, el Matarranya i el Baix Maestrat.
Es va crear el mes de juny de l'any 2001 i ocupa 35.051 hectàrees, repartides entre els termes municipals d'Alfara de Carles, Paüls, Roquetes, Tortosa, la Sénia, Mas de Barberans, Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte.
El massís està format per elements calcaris, treballats per l'acció de l'aigua, que han donat lloc a espectaculars congostos, com el Parrissal. També s'hi han format cavitats i relleus, com les roques d'en Benet, els penya-segats del coll del Moro o el barranc de la Fou. Als Ports hi ha gran abundància de fonts i brolladors.
Durant molt de temps, als Ports s'ha dut a terme una important activitat extractiva: fusta, carbó, quitrà, brea i pega. També s'hi recol·lecta la tòfona.
Hi ha una gran diversitat de vegetació i s'hi pot trobar l'arbre més vell de Catalunya, una olivera mil·lenària.
Pablo Picasso va pintar durant les seves estades a Horta de Sant Joan un gran nombre d'obres que mostren l'espectacular paisatge dels Ports.
La gastronomia també és important a la zona, on s'ha recuperat un plat tradicional, el crostó, elaborat amb carn de cabra blanca, una raça que gairebé havia desaparegut.
Pel que fa la població animal, cal destacar la cabra salvatge, amb un gran nombre d'exemplars; les llúdrigues, els voltors o els crancs de riu.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural
Aquest capítol de "Catalunya, natura viva" mostra la riquesa natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de les illes Medes, on viuen un gran nombre d'espècies animals i vegetals.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà es troba situat a la comarca de l'Alt Empordà, entre el cap de Creus i el Montgrí. Es reparteix entre els termes municipals de Peralada, Pedret i Marzà, Palau-saverdera, Pau, Castelló d'Empúries, Roses, Sant Pere Pescador, l'Armentera i l'Escala.
Els Aiguamolls de l'Empordà són, després del delta de l'Ebre, la principal zona humida de Catalunya per la riquesa d'espècies animals i vegetals que hi viuen. La zona la van declarar parc natural l'any 1983 i té una superfície de 4.729 hectàrees.
Els conreu de cereals de la comarca proveeix de matèria primera la farinera de Castelló d'Empúries, situada en un edifici que fa alhora la funció d'espai museístic i de fàbrica de farines. Un altre conreu important és l'arròs. També cal esmentar la ramaderia, que ha afavorit el paisatge de les closes.
La Reserva Marina de les Illes Medes, a la comarca del Baix Empordà, es va crear l'any 1990. Pertany al municipi de Torroella de Montgrí i protegeix gairebé 51 hectàrees de la part submergida entorn de les Medes. La part emergida, amb un total de 21,5 hectàrees, forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural. A la reserva s'hi poden trobar un gran nombre d'espècies marines, com també una gran extensió coral·lina.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent volcànic de la península Ibèrica i un dels més destacats d'Europa. "Catalunya, natura viva" el recorre en aquest capítol.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es troba situat a la Baixa Garrotxa. Els valors geològics i paisatgístics van propiciar que l'any 1982 s'aprovés la primera llei de protecció d'un espai natural a Catalunya. Té, en una extensió de 12.007 hectàrees, vint-i-sis reserves naturals, que inclouen gairebé tots els volcans i la Fageda d'en Jordà.
El parc es troba dins els termes municipals de Castellfollit de la Roca, Olot, Santa Pau, la Vall de Bianya, les Planes d'Hostoles, les Preses, Mieres, Montagut de Fluvià, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts.
De la zona volcànica destaca la bona conservació dels cons volcànics, amb exponents com el volcà de Santa Margarida o el Croscat, el més important de tots geològicament parlant. La columnata basàltica sobre la qual s'assenta el poble de Castellfollit de la Roca és la mostra més impressionant dels antics corrents de lava escampats per la zona.
El paisatge vegetal del parc és ben divers, amb presència d'alzinars, rouredes i fagedes, com la d'en Jordà. Gran part del territori està conreat, inclosos els cràters i les colades, que proporcionen una terra molt fèrtil.
Al parc viuen animals com el bernat pudent, la salamandra, el teixó, el cabirol, el pigot, el tritó, la cornella, l'eriçó fosc, l'astor o el gamarús. També s'hi ha dut a terme un pla de recuperació de la nàiada, un musclo de riu indicador de la bona qualitat de l'aigua.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
"Catalunya, natura viva" dedica un altre capítol al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Així mateix, mostra també la riquesa del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi ha boscos mixtos, amb la presència de bedoll, pi roig, orquídies, cotoneres, violes d'aigua i dròseres. Pel que fa als animals, s'hi pot trobar el collverd, la truita de riu o el tritó pirinenc, un amfibi endèmic.
Al parc hi diferents centres d'informació, com el de Boí o el d'Espot, i s'hi fan diverses activitats d'educació ambiental.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu ocupa prop de 70.000 hectàrees i està repartit entre la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Limita amb França pel nord, amb Andorra per l'est, amb el coll del Cantó pel sud i amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per l'oest. El parc inclou municipis com Montferrer i Castellbò, Soriguera, Sort, Rialp, Farrera, Tírvia, Alins, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, la Guingueta d'Àneu, Alt Àneu o Naut Aran.
Al parc hi ha el cim més alt del Pirineu català, la pica d'Estats, amb 3.143 metres d'altitud. S'atribueix al poeta mossèn Cinto Verdaguer l'ascensió del primer català a la pica, l'any 1883. Per aquest motiu, un cim veí porta el nom de pic Verdaguer.
Al Parc Natural de l'Alt Pirineu es poden trobar ocells rapinyaires com el voltor i mamífers com la guineu, el cabirol, la llúdriga, el gat fer o l'isard.
Les bordes i les cabanes són testimoni de l'activitat ramadera a la zona. També s'hi pot trobar un ric patrimoni arquitectònic religiós, per exemple, diverses esglésies romàniques.
A Esterri d'Àneu, hi ha la Casa Gassia, que pertany a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, que permet conèixer les característiques naturals i culturals del territori, com també els costums dels seus habitants. Altres instal·lacions d'aquest ecomuseu són la serradora hidràulica d'Alòs d'Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Brugal, a Escaló. D'altra banda, la festa de les Falles d'Isil, declarada d'Interès Nacional, és un exemple de la conservació de les tradicions a la zona.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural
Aquest és el primer capítol que "Catalunya, natura viva" dedica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb un paisatge d'alta muntanya d'impressionant relleu i bellesa.
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba situat a l'extrem més nord-occidental de Catalunya, en plena serralada pirinenca, entre les comarques del Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. És l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya i es va crear l'any 1955. Té una superfície de 14.119 hectàrees, a més d'una zona perifèrica de protecció. El seu territori pertany als municipis de la Vall de Boí, Espot, Vilaller, Vielha e Mijaran, Naut Aran, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Sort i la Torre de Cabdella.
Al parc hi ha cims de gran altitud, alguns dels quals superen els 3.000 metres. El parc és una mostra de l'acció de les geleres, que van erosionar el paisatge i li van donar el seu aspecte actual, amb valls en forma de u, nombrosos circs i més de 200 estanys. La gran presència d'aigua ha afavorit l'aprofitament de l'energia hidroelèctrica, amb la construcció de preses i de centrals com la de Cabdella.
Hi ha una gran diversitat biològica, amb espècies animals com el tritó pirinenc, l'isard, la truita de riu, el cérvol, la marmota, el trencalòs, la guineu, la formiga roja, el gall fer, la marta o el talpó roig.
A la zona també es pot trobar un important llegat arquitectònic i artístic, com les esglésies romàniques de la vall de Boí, declarades Patrimoni de la Humanitat.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia
En aquest darrer capítol, el programa "Catalunya, natura viva" recorre tots els espais protegits de Catalunya i en descriu les característiques geogràfiques, geològiques i biològiques, però també aspectes de la història, les tradicions i l'impacte de l'activitat humana
El programa mostra la riquesa d'espais humits com els aiguamolls de l'Empordà, el delta del Llobregat i el delta de l'Ebre, o la riquesa marina del cap de Creus i de les illes Medes.
També recorre l'unic parc nacional de Catalunya, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la zona volcànica de la Garrotxa, el massís del Pedraforca o el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Altres zones visitades són el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, les muntanyes de Prades i el Parc Natural del Montsant.
Així mateix, s'hi mostren les restes megalítiques de la serra de l'Albera, la riquesa del Parc Natural de l'Alt Pirineu, els racons de la muntanya de Montserrat i els parcs naturals dels Ports, del Montseny i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
"Catalunya, natura viva" dedica el capítol al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca.
El Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, creat l'any 1982, i el Parc Natural del Cadí-Moixeró, creat l'any 1983, estan situats al Prepirineu, a les comarques de l'Alt Urgell, el Berguerdà i la Cerdanya. Amb un total de 41.342 hectàrees, constitueixen l'espai natural protegit més gran del país.
Imponent avantguarda del Pirineu axial, aquest vast conjunt de serres i massissos conformen un espai que és únic a Catalunya, ja que s'hi combina un substrat de naturalesa calcària amb altituds elevades. El punt més alt és la Tossa d'Alp, amb 2.531 metres. Són particularment impressionants les cingleres de la cara nord de la serra del Cadí i el massís del Pedraforca, de forma tan característica, amb una punta bífida calcària, que ha esdevingut un dels símbols de l'excursionisme a Catalunya.
A la zona viuen espècies com la granota roja, la sargantana roquera, l'àguila daurada, el cérvol, l'isard, el voltor, el senglar, el mussol banyut, el liró gris, el teixó, l'esquirol, el xoriguer, el tritó pirinenc, la truita de riu o la granota roja.
Els municipis d'aquestes àrees protegides conserven interessants construccions medievals i tradicions com el Concurs Internacional de Gossos d'Atura de Castellar de n'Hug o la Trobada d'Acordionistes d'Arsèguel.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia
"Catalunya, natura viva" visita el Parc Natural del Delta de l'Ebre, la zona humida més extensa de Catalunya i un dels hàbitats d'ocells més importants de la Mediterrània.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. La seva protecció arrenca de l'any 1983, amb una ampliació l'any 1996. Té una superfície de 7.802 hectàrees i hi inclou set reserves naturals i de fauna. Es distribueix entre els municipis de l'Ampolla, Deltebre, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja. És la zona humida més gran de les terres catalanes.
Al parc hi ha nombroses llacunes interiors, estanys i extenses platges. Té una forma molt característica, amb indrets destacables com la punta del Fangar, al nord, la punta de la Banya, al sud, i la badia dels Alfacs.
Hi ha una gran diversitat d'ambients, amb 625 espècies vegetals i unes 340 espècies d'aus. El parc és un punt bàsic per al moviment migratori dels ocells. S'hi poden trobar flamencs, corbs marins, collverds, blauets, gavines, fredelugues, martinets, esplugabous, arpelles, àguiles pescadores, cabussons, camallargs, bernats pescaires, agrons rojos o fotges.
Pel que fa als peixos, a les llacunes, com ara la de l'Encanyissada, hi viuen anguiles, angules, llisos, carpes o llobarros.
La riquesa natural del parc coexisteix amb una intensa activitat humana, com la pastura de bestiar boví, el conreu de l'arròs i l'horta, l'explotació pesquera, l'aqüicultura, amb uns dos-cents vivers de producció industrial de mol·luscos i peixos, o l'explotació salina.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu