Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50
Recorda exploradors d'Àfrica
Àudio

Tutoria Ciències socials Recorda exploradors d'Àfrica

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Història, Geografia

En aquest programa recordem Exploradors d'Àfrica: 'Ali Bey-Domènech Badia i Leblich', amb Alfred Bosch, historiador i escriptor, i Alícia Gili, medievalista. "El viatger de la gran anaconda en marxa des de la Guaiana Francesa" amb Carles Santasusagna. "Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques... de Catalunya i d'arreu del món. L'espai vol ser una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà del nostre país per agafar perspectiva i consciència del que tenim aquí.

Visiten la selva de la Guaiana Francesa
Àudio

Ciències socials Visiten la selva de la Guaiana Francesa

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

En aquest programa "El viatger de la gran anaconda connecta amb la selva de la Guaiana Francesa", amb Carles Santasusagna, que va deixar Catalunya per anar a viure a l'Amazònia, on intenta seguir un sistema de vida alternatiu enmig de la selva. "Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques... de Catalunya i d'arreu del món. L'espai vol ser una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà del nostre país per agafar perspectiva i consciència del que tenim aquí.

Connecta amb la Guaiana Francesa (II)
Àudio

Ciències socials Connecta amb la Guaiana Francesa (II)

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

"Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques... de Catalunya i d'arreu del món. L'espai vol ser una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà del nostre país per agafar perspectiva i consciència del que tenim aquí. En aquest programa comentarem el temps, amb Daniel Ramírez, meteoròleg. Connexió telefònica amb la selva de la Guaiana Francesa, amb Carles Santasusagna

Connecta amb la Guaiana Francesa (I)
Àudio

Ciències socials Connecta amb la Guaiana Francesa (I)

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

"Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques... de Catalunya i d'arreu del món. L'espai vol ser una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà del nostre país per agafar perspectiva i consciència del que tenim aquí. En aquest programa comentarem el temps, amb Daniel Ramírez, meteoròleg. Connexió telefònica amb la selva de la Guaiana Francesa, amb Carles Santasusagna.

Dubai
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Dubai

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Geografia

Dubai és un dels Emirats Àrabs més rics. "Afers exteriors" visita aquest país i comprova, entre altres coses, si és possible esquiar sobre neu amb una temperatura ambient de 35 graus. El presentador del programa, Miquel Calçada, arriba a Dubai amb una fractura al canell, per la qual cosa la seva primera visita és a un dispensari. A la consulta es troba amb Cíntia Pedraza, una infermera del País Valencià. Més endavant, el presentador acompanya la Cíntia al desert. Tot seguit, el presentador passeja per la ciutat al costat de l'arquitecte d'origen iranià Aryanour Djalali, director general de DNA Architects. Tots dos agafen una barca per visitar l'altre costat de la ciutat. També es dirigeixen cap a primera línia de mar, on hi ha les illes artificials. I amb un empresari amant de l'esquí, Víctor Font, que és cofundador de Delta Partners, Miquel Calçada visita una pista de neu artificial, que està tot l'any a 4 graus sota zero. En Víctor es prepara per córrer la Marató de Dubai i Miquel Calçada s'entrena amb ell i participa en la cursa. Després, el presentador coneix un expert en piscines de luxe, Francesc Raya, director general d'AstralPool Orient Mitjà, que li mostra el port industrial de Jebel Ali i un polígon en construcció. Miquel Calçada també acompanya Ariadna Casanovas, directora de vendes de Luxhabitat, a una classe d'àrab.

Suïssa (1)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Suïssa (1)

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia

"Afers exteriors" descobreix, al costat d'alguns catalans, que, a Suïssa, les normes són estrictes, però també que el país té un costat ben dolç gràcies a la xocolata. El presentador del programa, Miquel Calçada, comença la seva visita a Suïssa a la ciutat de Zuric, el centre financer del país. Allà es troba amb l'economista Jaume Iglésies, que li mostra l'Estació Central de trens. Més endavant, el presentador coneix Roger Serrahima, pastisser i discjòquei. Aquest especialista en rebosteria explica la importància que té la xocolata per a Suïssa, i convida el presentador a un local on punxa discos. A Berikon, Miquel Calçada visita Joan Piñol, un jardiner de Viladecans, i l'acompanya a fer un volt en bicicleta i a comprar flors. De nou a Zuric, el presentador coneix Karina Rierola, una periodista suïssa, filla de pare català i mare danesa. Tots dos sopen en un restaurant i mengen una típica "fondue" de formatge. I a Berna, Ramon Boixet, químic i col·leccionista d'art, recorda com arribar a Suïssa i explica com s'ha integrat al país.

Turisme: del sud al nord?
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Turisme: del sud al nord?

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia

El canvi climàtic també pot afectar el turisme a l'àrea del Mediterrani, tal com posa de manifest aquest reportatge de l'espai "El medi ambient". A Múrcia se l'anomena "l'horta d'Europa". Una bona part de les fruites i hortalisses que es consumeixen al continent provenen d'aquí. Però aquesta regió és una de les més càlides i seques d'Europa. Els agricultors de la zona, avesats al problema de l'aigua, tenen ara una nova preocupació: el canvi climàtic. Els estudis prediuen una disminució de fins al 40 % de les pluges al sud de la Península. Aquestes condicions obliguen a augmentar l'estalvi d'aigua, l'eficiència del reg i la planificació dels conreus. Però a Múrcia i a altres llocs, com al País Valencià, els agricultors també competeixen pels recursos hídrics amb altres sectors. Durant els darrers anys s'hi han construït milers de segones residències. També hi ha molts grans hotels, que consumeixen uns 180 litres d'aigua per persona i dia, l'equivalent al que necessiten dues hectàrees de cítrics. Un dels elements polèmics són els camps de golf, tant els existents com els que hi ha planificats. Segons els seus defensors, potencien un turisme de qualitat i donen un alt rendiment econòmic. Segons els seus detractors, consumeixen molta aigua i sovint són una manera de disfressar operacions immobiliàries. Si el canvi climàtic preocupa els agricultors, el sector turístic també l'ha de tenir en compte. A llarg termini, a finals de segle, l'augment mitjà de 3,4 graus de les temperatures podria provocar que el mar del Nord i el Bàltic guanyessin en atractiu turístic els països mediterranis. Benidorm, al País Valencià, és el gran exemple de creixement urbanístic enfocat gairebé del tot al sector turístic i un dels centres d'atracció del sud d'Europa. Aquesta ciutat de la comarca de la Marina Baixa rep una part important dels cent milions de persones que cada any es desplacen des del nord d'Europa cap al sud. Es calcula que aquests turistes gasten uns 100.000 milions d'euros anuals. La Comissió Europea preveu que el turisme de platja es traslladarà cap al nord del continent. Això es podria compensar amb la millora del temps a la primavera i a la tardor, sempre que els viatgers puguin fer vacances fora de la temporada d'estiu. Sigui com vulgui, sembla inevitable que la planificació turística tingui en compte les noves condicions que portarà el canvi climàtic.

Catalunya beu
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Catalunya beu

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol de "Caçadors de paraules", Roger de Gràcia dedica un dia de la seva vida a fer de bevedor passiu, des que es lleva fins que se'n va a dormir, i desxifra totes les paraules que envolten el món de la beguda autòctona, de punta a punta del país. Cava o xampany, cigalons i barreges, licors, estomacals, còctels, vins i fins i tot aigües són l'objectiu d'aquest capítol, que pot deixar una bona ressaca. El presentador del programa, Roger de Gràcia, va al restaurant "Pa i trago", on conversa amb jubilats sobre diferents tipus de begudes com ara la "barreja". Roger Costa, historiador i antropòleg, parla de l'origen del costum de fer el vermut, que es remunta als antics egipcis. Roger de Gràcia va al Carnestoltes de Reus, on es beu vermut i "masclet". Benji Giménez, del Col·lectiu Masclet, explica en què consisteix el "masclet", la beguda típica de Reus, i comenta el sentit que té la famosa frase "Reus, París i Londres". Jaume Piqué, "Jimmy Jazz", parla dels diversos combinats alcohòlics que es beuen en diferents localitats durant les festes majors. El presentador es troba a Girona amb Màrius Fuertes, un analista sensorial que parla dels vins catalans amb denominació d'origen. Tots dos fan un tast de diferents tipus d'aigua mineral. Roger de Gràcia també entra al Bar Rosell, de Vilanova i la Geltrú, a fer un cafè. Allà, Josep Rosell explica les diferents maneres de prendre cafè. A l'Hotel Ritz de Barcelona, el presentador pren un còctel amb l'escriptor Quim Monzó. Al diccionari, es busca la definició i l'etimologia de les paraules "moscatell", "clara", "cava", "xampany" i "brindis". A la secció "Endevina d'on són", dues veïnes dels Guiamets, al Priorat, expliquen com fan la ratafia.

Pirineu Occidental: de l'Auñamendi a Hondarribia
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Ciències naturals Pirineu Occidental: de l'Auñamendi a Hondarribia

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Història de l'art, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Els Pirineus des de l'aire" recorre la part més occidental dels Pirineus i sobrevola terres de Navarra i el País Basc fins a arribar a l'oceà Atlàntic. L'Auñamendi marca l'entrada als Pirineus navarresos, un conjunt magnífic de valls més altes i agrestres en la zona que limita amb Aragó, i que, a mesura que s'acosten al mar, ofereixen un aspecte molt més suau. La Foz de Lumbier, el congost més espectacular de Navarra, va ser declarada Reserva Natural l'any 1987. El recorregut continua per la Foz de Benasa; Burgui; Roncal; Isaba; Otsagi; el santuari de Muskilda; el port d'Ernaz; el pic d'Arlás, de 2.044 metres; l'altiplà càrstic de Larra; les gorges de Kakouette; les gorges d'Holzarte; Larraun; el pic d'Orhi, de 2.021 metres; el bosc d'Irati; el cim d'Okabe; l'embassament d'Irabia; la fageda d'Odia; el pic d'Adi, de 1.459 metres; Roncesvalls; Urkulu i el port d'Ibañeta. També se sobrevola el País Basc francès, Iparralde en euskera. Cal destacar-ne Maule (Mauléon); Otsabat; Lakarra; Ezterenzubi; Sant Joan de Peu de Port; Baigorri; el port d'Izpegi; les crestes d'Iparla; el pic de l'Artzamendi, de 926 metres, i Kanbo (Cambo-les-Bains). El tram final de l'itinerari comença a la serra d'Aralar, repartida entre Navarra i Guipúscoa, i continua pel pic del Txindoki, de 1.346 metres; el port de Velate; el senyoriu de Bértiz; el palau modernista d'Aizcolegui; Zugarramurdi; Sare; el pic del Larrun, de 901 metres, on es pot arribar amb un tren turístic; Irun, on desemboca el riu Bidasoa, i l'illa dels Faisans, on es va signar, l'any 1659, el tractat dels Pirineus. Després de passar per Sant Joan Lohitzune s'arriba a Hondarribia, el punt més occidental de la serralada pirinenca, que és a més de quatre-cents quilòmetres del punt més oriental, al cap de Creus.

Pirenèu Orientau III: dera Pica d’Estats entar Aneto
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Pirenèu Orientau III: dera Pica d’Estats entar Aneto

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Llengua aranesa a la Val d'Aran, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

Eth programa "Es Pirenèus der aire estant" subervòle, en aguest capítol, eth Parc Naturau deth Naut Pirenèu, eth Parc Nacionau d'Aigüestortes e Estany de Sant Maurici, era val de Cardòs, era val d'Àneu, era val Farrera, era Val d'Aran, era val Fosca e era val de Boí. Ena Val d'Aran e enes Pallars, es vals s'escampilhen en tot formar armoniosi circs qu'exteriorizen era sua intensa vida a trauès deth rebat des sòns lacs. Ne trapam mès de tres cents: es uns demoren espenjoladi ath cant des soms, en tot que d'auti semblen ajaçadi a tocar des verdi peisheus. Era lum des tucs embeline tot eth paisatge, qu'a ua beresa indescriptibla. Eth recorrut aerian comence ena Seu d'Urgell, un des grani caps-lòcs des Pirenèus, junhença des arrius Segre e Valira, ja documentadi pes romans e un important centre comerciau, economic e gleisèr de dempús era edat mieja. De tira se seguís peth pantan de Talarn, en conquèst de Tremp; era Pobla de Segur; eth carís de Collegats; Gerri de la Sal, tamb eth monastèri de Santa Maria de Gerri e es salies; Sort; Rialp; era Torreta de l'Orri, de 2.435 mètres; es pistes d'esquí de Port-Ainé; Sant Joan de l'Erm e mantues poblacions dera val Farrera. Er an 2003 se creèc eth Parc Nacionau deth Naut Pirenèu, que, tamb setanta mil ectares, ei eth mès espandit de Catalonha. I subergés era Pica d'Estats, de 3.143 mètres. Era tradicion ditz que mossen Cinto Verdaguer siguec eth prumèr en hèr aguest tuc, er an 1883. D'auti tucs vesins son eth Monteixo, de 2.905 mètres; eth Montcalm, de 3.077, e eth tuc de Cercastan, de 2.853. Ath cant i é eth lac de Cercastan, eth mès gran des Pirenèus. Er itinerari seguís per Tavescan, ena cabeçada dera val de Cardós; Esterri de Cardós; Tírvia; Llavorsí e era val d'Àneu, tamb parçans coma Son, a on eth romanic conviu amassa tamb eth modèrn centre d'estudi e interpretacion deth paisatge des Planes de Son; Esterri d'Àneu; eth auedau de Valéncia d'Àneu, era estenuda d'auets mès grana dera peninsula Iberica, e Alòs d'Isil. Un viatge passada era termièra, ja laguens de territòri francés, se subervòle eth departament der Arièja, dera region administrativa Mieidia-Pirenèus, tamb soms coma eth Mont-rog, de 2.864 mètres; eth mont Valièr, de 2.838, o eth tuc de Maubèrme, de 2.880. Deth departament dera Nauta Garona cau remercar Superbanhères, ua grana estacion d'esquí tamb enguardes entath massís dera Maladeta, e Banhères de Luishon, coneishuda pes aigues termaus. Er arrèst que seguís ei era Val d'Aran, en tot seguir eth recorrut deth Garona, que desboque en Atlantic. Er an 1948, era inauguracion deth tunèl de Vielha signifiquèc entara val un cambi radicau. Se subervòlen eth còth d'Eth Portilhon; Canejan; Les; Bossòst; Vielha; eth lac Redon; Arties; Salardú; eth Plan de Beret, a on nèishen es arrius Garona e Noguera Pallaresa; era estacion d'esquí de Vaquèira-Beret; eth santuari de Montgarri e eth pòrt dera Bonaigua.

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50

Àrea professorat

Programació educativa