Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Mites, llegendes i creences
Àudio

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Mites, llegendes i creences

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Religió (voluntària), Educació artística: música, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica, Història de la música i de la dansa, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol de la sèrie Montserrat un símbol ens apropem als mites llegendes i creences de la nostra muntanya màgica. El tresor cultural i natural de la muntanya de Montserrat, el milenari monestir i la seva Escolania formen part del patrimoni cultural i religiós. Tot el què envolta Montserrat és patrimoni de la humanitat i ofereix la singularitat de Catalunya.Montserrat un símbol religiós, un referent cultural.En el capítol es descriu les creences i llegendes que envolten Montserrat. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Mil·lenari de Montserrat
Àudio

Tutoria Educació artística Ciències socials Mil·lenari de Montserrat

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art

En aquest capítol del programa radiofònic Montserrat un símbol ens apropem a la celebració del Mil·lenari de Monserrat. Tot el què envolta Montserrat és patrimoni de la humanitat i ofereix la singularitat de Catalunya.Montserrat un símbol religiós, un referent cultural. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Montserrat, al ritme d'un país
Àudio

Ciències socials Montserrat, al ritme d'un país

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

En aquest capítol de la sèrie "Montserrat un símbol" ens apropem als trets identitaris catalans, els símbol de la cultura catalana en un dels lloc més emblemàtics i simbòlics de la cultura catalana.

Josep Rodoreda, el músic del Virolai
Àudio

Educació artística Ciències socials Josep Rodoreda, el músic del Virolai

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història

En aquest capítol de la sèrie "Montserrat un símbol" podrem conèixer el detall de la vida i obra del compositor Josep Rodoreda, el músic del "Virolai" que cada dia canta l'Escolania a la basílica de Montserrat i dediquen a la Verge de Montserrat. Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va ser un compositor català al qual, de forma poc justa, només se'l recorda per haver estat el compositor del Virolai. Potser el fet d'haver emigrat de Barcelona i d'haver mort a Buenos Aires el va deixar en la penombra i avui per avui encara hi resta. L'any 1880, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Rodoreda va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi van presentar 68 partitures. S'havia de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. El guanyador va ser Josep Rodoreda. Però recordem que aquest cant no va acabar de tenir èxit, i s'entén: potser estava massa ben fet en relació amb altres obres que es van presentar. Rodoreda es volia retirar de tot allò que fos massa fàcil, massa romàntic: era positivista, un home de progrés, i com a tal devia concebre el Virolai, una peça no només per cantar en un pelegrinatge, sinó una peça amb interès harmònic, amb ampli perfil melòdic. Una obra sòlida. Realment, el Virolai de Rodoreda no es va convertir en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. La trajectòria professional de Rodoreda va ser molt positiva, fins arribat el 1898. La seva figura es va començar a desacreditar. La seva música, les diverses iniciatives culturals i formatives, les variades estrenes d'autors desconeguts en el nostre país, portant ell mateix la batuta, van obrir nous camins, però el van deixar sol: va patir uns temps filisteïstes, que menyspreaven les fites enlairades i bandejaven els que pretenien desvetllar el país de la incultura i la inòpia. El 1906, va decidir marxar a l'Argentina. El mestre Josep Rodoreda, va morir a la ciutat de Buenos Aires, l'agost del 1922. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Peregrinar a Montserrat (1a part)
Àudio

Educació artística Ciències socials Ciències naturals Peregrinar a Montserrat (1a part)

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història de la música i de la dansa

En aquest capítol de la sèrie radiofònica "Montserrat, un símbol" podrem conèixer de prop el sentit del pelegrinatge montserratí i dels pelegrins que s'encomanen a la Verge de Montserrat, tot mostrant el seu agraïment al llarg dels temps. Peregrinar, caminar, buscar, pregar, prometre, trobar, pensar, això i més, fa segles que busquen els romeus que pugen a Montserrat. I és que de temps immemorials que es coneixen peregrinacions a la Muntanya Santa. Molts creuen que ja abans de l'any 1000 els peregrins sovintejaven la muntanya i aquesta seria la raó per la qual el comte Borrell va fer tornar les monges que primer eren a Montserrat cap a Sant Pere de les Puel·les, i al seu lloc hi va fer anar els monjos benedictins, més avesats a rebre peregrins. La fe ho era quasi tot. L'home tenia poques evidències estables, tot era fugisser i insegur. La millor seguretat era la religió, el referent de la cultura, un reclam a la pietat, però també el temor i l'amenaça contra qualsevol acte fet contra la llei. En aquesta doble perspectiva es vivia la religió i l'espiritualitat a l'any 1000, d'una manera molt més viva i exagerada. El XVI va ser un moment d'expansió: es van aixecar més ermites, es van fer nous dormitoris i refetors; a la capella de la Marededéu quasi no hi cabien els fidels, ni tampoc hi havia lloc per a les llànties: se'n van regalar 40 de més: des del papa Adrià VI, a la reina Germana de Foix ¿segona dona de Ferran el Catòlic¿ l'arxiduc d'Àustria, fins a ciutadans honrats de Barcelona i algun metge. Aquells eren temps de fervors molt profunds, sense mesura. Déu encara tenia una cara ferrenya, exigent. Potser era pel fet d'haver-se de defensar dels turcs, dels musulmans i aviat dels protestants. Algunes pràctiques d'aquells pelegrins, com podreu sentir al programa "Peregrinar a Montserrat", ens sobten avui dia. Al seu temps també les van creure molt i molt singulars.

Peregrinar a Montserrat (2a part)
Àudio

Educació artística Ciències socials Peregrinar a Montserrat (2a part)

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història de la música i de la dansa

En aquest capítol de la sèrie radiofònica "Montserrat, un símbol" podrem conèixer de prop el sentit del pelegrinatge montserratí i dels pelegrins que s'encomanen a la Verge de Montserrat, tot mostrant el seu agraïment al llarg dels temps. Peregrinar, caminar, buscar, pregar, prometre, trobar, pensar, això i més, fa segles que busquen els romeus que pugen a Montserrat. I és que de temps immemorials que es coneixen peregrinacions a la Muntanya Santa. Molts creuen que ja abans de l'any 1000 els peregrins sovintejaven la muntanya i aquesta seria la raó per la qual el comte Borrell va fer tornar les monges que primer eren a Montserrat cap a Sant Pere de les Puel·les, i al seu lloc hi va fer anar els monjos benedictins, més avesats a rebre peregrins. La fe ho era quasi tot. L'home tenia poques evidències estables, tot era fugisser i insegur. La millor seguretat era la religió, el referent de la cultura, un reclam a la pietat, però també el temor i l'amenaça contra qualsevol acte fet contra la llei. En aquesta doble perspectiva es vivia la religió i l'espiritualitat a l'any 1000, d'una manera molt més viva i exagerada. El XVI va ser un moment d'expansió: es van aixecar més ermites, es van fer nous dormitoris i refetors; a la capella de la Marededéu quasi no hi cabien els fidels, ni tampoc hi havia lloc per a les llànties: se'n van regalar 40 de més: des del papa Adrià VI, a la reina Germana de Foix ¿segona dona de Ferran el Catòlic¿ l'arxiduc d'Àustria, fins a ciutadans honrats de Barcelona i algun metge. Aquells eren temps de fervors molt profunds, sense mesura. Déu encara tenia una cara ferrenya, exigent. Potser era pel fet d'haver-se de defensar dels turcs, dels musulmans i aviat dels protestants. Algunes pràctiques d'aquells pelegrins, com podreu sentir al programa "Peregrinar a Montserrat", ens sobten avui dia. Al seu temps també les van creure molt i molt singulars. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Monestir de Montserrat: motor musical de Catalunya. Convidada: Victòria Palma.
Àudio

Educació artística Monestir de Montserrat: motor musical de Catalunya. Convidada: Victòria Palma.

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Educació artística: música, Llenguatge i pràctica musical

Ara fa 127 anys que es va interpretar per primera vegada el cèlebre Virolai.En aquest capítol ens traslladarem al moment que va dur a l'esdeveniment històric. Na Victòria Palma, directora del programa "Montserrat, un símbol" ens apropa als moment més representatius i sentir l'atmosfera en aquella època. El Virolai és un himne en homenatge a la Mare de Déu de Montserrat que amb el pas del temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.En aquest programa sentirem una versió diferent jazzística del virolai interpretada per en Lucky Guri, Pianista de Calella de la Costa dedicat al jazz, en molt diverses formacions. L'any 1880, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari. El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esportives catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals cristians. La lletra del Virolai comença amb les paraules: Rosa d'abril, morena de la serra... el que fa que sigui conegut també amb el nom del "Rosa d'abril" L'Escolania de Montserrat canta diàriament el Virolai com una oració a la Verge de Nostra Sra. Maria de Montserrat.La versió d'aquest capítol mostra les veus dels escolans dirigit per al Pare Ireneu Maria Segarra. Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

Esplendor, destrucció i reconstrucció de Montserrat
Àudio

Ciències socials Esplendor, destrucció i reconstrucció de Montserrat

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història

En el capítol anterior "Mites, llegendes i creences" varem deixar Montserrat en la seva època d'esplendor. Ens situem a l'any 1755, any en què l'abat de Montserrat, Benet Argerich, ha engegat un projecte d'ampliació. El monestir i el santuari s'havien tornat insuficients per acollir els romeus i la creixent comunitat. Per aquells anys, a mitjans segle XVIII, la comunitat tenia annexos als priorats de Santa Cecília i les abadies de Sant Genís de Fontanes i de Sant Benet de Bages. A final del segle XVIII Montserrat estava en plena puixança. L'any 1792, a causa de la Guerra Gran amb França, es paralitzen les obres. Van ser 37 anys de reformes, de traginar pedres, de projectes, de molts esforços¿ però el 1794, davant de la proximitat de les forces republicanes franceses, es va haver de posar els esforços a evacuar precipitadament el monestir i a desmantellar part dels tresors i obres d'arts de la sagristia i del cambril. Des de llavors Montserrat serà tot sovint sacsejada !!! En el capítol d'aquesta setmana "Esplendor, destrucció i reconstrucció de Montserrat" parlarem d'aquests processos i també de com, al cap de molt anys, les noves carreteres, l'agençament de capelles i ermites, la proximitat de dues línies de ferrocarril, en definitiva, l'entrada en el progrés, havien portat Montserrat a ser el que havia profetitzat l'Abat Muntadas, anys abans: "un mont Tabor, d'on brollarà llet i mel per a totes les nacions del món catòlic, especialment per als catalans". Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

1936: guerra entre germans
Àudio

Ciències socials 1936: guerra entre germans

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

La Catalunya del 1931, quan es va proclamar la República, havia canviat molt d'ençà que havia sonat, per primer cop, el "Virolai" aquella tarda plujosa d'abril del 1880. El sentiment de catalanitat s'havia afermat no sense dificultats; a vegades, fins i tot, gràcies a tristos episodis de repressió i venjança tolerada cínicament per la llei. S'havien hagut de superar anys d'inestabilitat social: el pistolerisme i els atemptats entre sindicats i patronal dels anys noranta, la vaga general del 1902, la tensió que va causar la visita d'Alfons XIII l'any 1904, i la Setmana Tràgica. La dictadura de Primo de Rivera va perseguir no només la llengua, sinó també les manifestacions culturals. El monjo montserratí Ricard Maria Sans ens anirà explicant al llarg del programa què passava a Montserrat durant la guerra del 36. Segons Sans, "no solament es posaren dificultats a les nostres manifestacions lingüístiques i culturals, sinó que l'abat Antoni M. Marcet, al començ de l'any 1925, hagué d'allunyar-se de Catalunya durant una llarga temporada, acusat de catalanisme, i molt d'aquest temps el passà a Alemanya. Per la mateixa raó, també hagué d'anar-se'n fora de Catalunya el P. Anselm Albareda, que aprofità l'ocasió per a recórrer els monestirs benedictins i les principals biblioteques d'Europa..." L'arribada de la República tampoc va aportar la pau i la serenor necessàries per afrontar les diverses reformes urgents que havia d'escometre el nou govern. Realment el febrer de 1936 va significar un capgirament més profund que no pas el que es va derivar de les eleccions del 1931, que van donar la benvinguda a la República. La situació que vivia Montserrat era tan preocupant com a tants altres llocs. Era hora de prendre algunes decisions abans que fos massa tard. El millor va ser que els escolans retornessin a casa i això serà entre els dies 17 i 19 de febrer del 1936. De moment van abandonar l'edifici de l'escolania i es van amagar a les cel·les dels pelegrins, a les poques habitacions que encara estaven buides. Al matí el monestir estava ple de milicians, que a punta de pistola buscaven l'abat. Els pocs monjos que es van atrevir a sortir anaven vestits de civils i es feien passar per membres de la FAI. Mentrestant, des de Barcelona es demanava que l'escolania fes la seva activitat normal i cantessin. Res més lluny de la realitat: amb els primers autocars que el divendres van pujar a Montserrat a recollir els pelegrins que eren a les cel.les des del diumenge 18 de juliol, van poder escapar amagats entre la gent la majoria dels escolans. Alguns frares van ser detinguts en diferents controls. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Monserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Espiritual i terrenal
Àudio

Educació artística Ciències socials Espiritual i terrenal

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art, Història

El Mil.lenari de la suposada "trobada" de la Mare de Déu, el 1880, el concurs poètic, i el musical d'on va sorgir la composició del Virolai, s'han d'inscriure no només en un procés de recuperació nacional, sinó també en la intensa vida religiosa d'aquella època. Però així com la política d'aquells anys no era ni de bon tros tranquil·la, el moviment de l'Església no era tan unitari com es podia pensar. Al si de la mateixa institució a Catalunya, diversos corrents pugnaven per imposar-se, i de fet el factor polític no s'acabava de deslligar de la vida espiritual. Les qüestions terrenals interferien en aquesta vida espiritual. Qualsevol moviment de l'església catalana per recuperar el catecisme en català, que havia estat prohibit, per predicar i publicar en català, per poder redactar en català les cartes pastorals, per exemple, el projecte per reconstruir Ripoll, o fins i tot la intenció de coronar canònicament la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya, era vist amb suspicàcia: Madrid no passava per alt cap indici del que anomenaven "separatisme". Les festes del Mil·lenari es troben, doncs, al bell mig d'aquestes polèmiques. Van ser una manifestació patriòtica, però van servir per prendre el pols de la força de la religió a l'època. Els vessants espiritual i terrenal massa sovint i amb massa intensitat s'han viscut com vivències enemigues a Catalunya. Persones amb responsabilitats polítiques, eclesiàstiques, dins de Catalunya i fora van fer augmentar la distància entre aquests dos àmbits i d'altres van lluitar per crear ponts de trobada. El 1880, amb les festes del Mil·lenari es va pretendre fugir del joc polític i reunir els catalans sota un símbol i fer-los vibrar per la pàtria. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa