ÀreaCiències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Kristie Ebi ha centrat la seva recerca en l'impacte del canvi climàtic i altres problemes ambientals en la salut. "El medi ambient" hi parla aprofitant una visita a Barcelona.
Kristie Ebi va visitar Barcelona convidada pel CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Ebi va ser una de les ponents de la Declaració de Barcelona, en què es fa una crida perquè la ciència i la tecnologia promoguin un desenvolupament que faci front als gran reptes ambientals, com ara la sovint oblidada relació amb la salut.
Aquestes són algunes de les opinions de Kristie Ebi:
Relació entre medi ambient i salut
"Existeix un vincle molt fort entre salut i medi ambient. Una àmplia varietat d'elements ambientals afecten la salut de manera immediata o a llarg termini. Qualsevol cosa, des de la presència d'arsènic a l'aigua potable, que pot provocar importants problemes de salut, fins al canvi global estan afectant la salut a tot el món".
Els sectors més afectats
"És cert que si ens fixem en la gent més vulnerable a tota una varietat d'impactes ambientals, tendeixen a ser persones pobres, que viuen en àrees ambientalment més degradades. Sovint la gent gran és més pobre i, en molts països, no en tots, els nens estan menys alimentats que els adults. Per tant, hi ha tot un seguit de factors que influeixen en la salut de la població i aleshores també afectaran l'economia del país".
El canvi climàtic i la salut
"Els impactes més grans seran indirectes. Els canvis en la temperatura i les precipitacions afectaran les rutes de transmissió de les malalties. Si fa més calor, més agents transmissors podran créixer a l'aigua i ho faran més de pressa. I veurem més malalties transmeses a partir de l'aigua i dels aliments. La temperatura i les precipitacions seran determinants, doncs, on hi ha vectors que porten malalties com la malària o la leishmaniosi, i altres problemes de salut".
Beneficis de les mesures ambientals
"La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle comportarà beneficis evidents. Les principals fonts d'emissions d'aquests gasos són el transport i les centrals tèrmiques de carbó, que també disparen els nivells de partícules que provoquen impacte en la salut. Per tant, la reducció d'aquestes emissions beneficiarà la salut avui, de la mateixa manera que es beneficiarà les generacions futures reduint les emissions de gasos hivernacle".
ÀreaCiències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia
L'espai "Méteo K" repassa alguns fenòmens meteorològics que poden afectar la salut de les persones.
Tot i que la salut no depèn exclusivament del temps, hi ha fenòmens meteorològics que sí que influeixen directament en la nostra salut.
Un dels factors que condiciona més la nostra salut és la temperatura, i afecta sobretot els nens i les persones grans. Josep Miquel Raso, professor de Geografia de la UB, recorda que les temperatures molt altes o molt baixes poden representar un perill per a la salut, especialment per a aquells que tenen alguna malaltia crònica del cor o de l'aparell respiratori.
La pressió atmosfèrica pot provocar mal de cap, canvis en l'estat d'ànim i dolor als ossos.
La primavera també influeix directament en la salut, ja que en aquesta època algunes plantes deixen anar pol·len i les perones amb al·lèrgia poden tenir problemes respiratoris.
El temps i el clima tenen molta relació amb l'aspecte físic. Les pells fosques es troben en climes de gran radiació solar, és una manera de protegir-se dels rajos del Sol. La forma dels ulls dels xinesos serveix per protegir-los de l'excés de llum. Les fosses nasals amples s'associen a llocs molt humits.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Durant les últimes dècades, diversos estudis científics han establert un lligam clar entre contaminació i salut. Ara els investigadors han fet un pas més: calcular els beneficis sanitaris i econòmics de reduir la pol·lució. "El medi ambient" en parla en aquest capítol.
Un estudi fet pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), en 57 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, ha conclòs que reduir la contaminació fins als nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut implicaria 3.500 morts anuals menys. Segons l'estudi, encarregat per les conselleries de Salut i de Medi Ambient i Habitatge, també disminuirien de manera important les crisis asmàtiques en nens i en adults, i les bronquitis cròniques.
L'estalvi en assistència mèdica i baixes laborals i la quantificació, sempre complexa, del valor atorgat a les vides humanes i a la salut porta a calcular que els beneficis econòmics serien de 6.400 milions d'euros anuals. Per als investigadors, si fem el balanç entre els costos i els beneficis, les conclusions seran clares.
La meitat d'aquesta contaminació prové del trànsit, sobretot de vehicles pesants que, a més, circulen moltes més hores que els vehicles particulars.
Les partícules contaminants no provenen només dels tubs d'escapament, sinó en gran part del fregament amb l'asfalt i dels frens. Per això els efectes poden variar molt en petites distàncies. Entre la calçada i la vorera d'una via molt transitada hi ha una reducció dels nivells. I a 50 metres ja s'observa una disminució molt significativa.
Altres estudis, com ara alguns que també ha fet el CREAL, mostren que un dels efectes més importants es produeix en el sistema cardiovascular. I això també comporta un gran cost social.
Alguns efectes són aguts i immediats: dos dies després d'un pic de contaminació es registra un augment de les morts per infart de miocardi. Altres efectes són crònics i se'n poden apreciar les conseqüències al cap d'uns mesos. El que sembla fora de dubte és el lligam directe entre contaminació, salut i economia.
ÀreaTutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural
A "Salut!" es recorden algunes normes que cal seguir quan es té contacte amb animals per evitar malalties que afectin les persones.
A Catalunya hi ha prop de sis-cents trenta-dos mil animals de companyia identificats amb xip, segons dades de l'Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia de Catalunya (AIAC). Per a la convivència estreta amb aquests animals s'aconsella tenir en compte alguns aspectes de la salut de les mascotes que poden repercutir en el benestar de les persones. Les malalties que es poden transmetre dels animals a les persones són les anomenades "zoonosis". La majoria, però, es poden prevenir si es té una cura adequada dels animals domèstics.
La infermera Magda Tarrés acompanya en Luís, un discapacitat en cadira de rodes, i la seva gossa d'assistència, la Nelly. Amb ells veurem com s'ha de banyar la nostra mascota correctament i sabrem més detalls d'un aspecte crucial en la salut dels animals: la desparasitació. Magda Tarrés també es troba amb en Santi, un ensinistrador caní que ens ensenyarà com ens hem de comportar amb un gos per evitar que ens mossegui.
Amb la doctora Montserrat Baré descobrim que els animals també poden tenir efectes terapèutics en la salut de les persones. Amb ella coneixerem la Bruna, una gossa que viu amb els malalts mentals d'una residència de Terrassa. La doctora Baré també visita una associació d'ocellaires i ens explica la relació dels ocells i les al·lèrgies respiratòries que podem patir les persones. Finalment, visita l'Encarna, i descobrim els punts clau per conviure, amb salut, amb quatre gats i una gossa.
A banda dels animals de companyia, al llarg de la nostra vida podem tenir contacte amb animals que conviuen fora de casa. El doctor Jordi Schlaghecke visita una granja a Moià i, acompanyat d'en Just, un veterinari de sanejament, coneix les malalties que poden transmetre els animals de granja i, al mateix temps, trenca alguns tòpics, com ara els relacionats amb la grip aviària. També visita una família de Berga amb dos fills adolescents que han tingut seixanta-un animals domèstics a casa, com ara hàmsters, conills, tortugues o crancs de riu. El doctor Jordi Schlaghecke dóna consells sobre com tenir una convivència saludable quan viuen sota el mateix sostre nens i animals.
ÀreaTutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia
El programa "Salut!" mostra, en aquesta ocasió, com es pot prevenir l'estrès, la malaltia del segle XXI. L'estrès el poden provocar problemes domèstics o laborals. Es tracta d'un procés d'alerta de l'organisme que, si es manté de manera sostinguda, pot posar en risc la salut.
L'estrès és una reacció de defensa del cos per afrontar un perill o un canvi sobtat. Però si l'estrès és permanent, la defensa es pot girar contra el mateix cos i provocar, fins i tot, un infart de cor o de cervell. Petites o grans tensions, tant domèstiques com laborals, fan que l'estrès es converteixi sovint en un perill per a la salut de les artèries. Sortosament, és un factor que es pot prevenir o controlar.
L'estrès és un dels principals problemes de salut per als treballadors i, a Europa, és la causa de la meitat de les baixes laborals.
En aquest capítol, la doctora Montserrat Baré passeja per la Diagonal de Barcelona, una zona on treballen moltes persones candidates a tenir estrès de llarga durada. Després de parlar amb alguns executius, es troba amb la Judit, que està molt nerviosa perquè està a punt de canviar de pis. Més endavant acompanya la Núria a casa, que de vegades se sent desbordada, ja que ha de compaginar la feina amb la cura del seu fill.
La infermera Magda Tarrés ha anat a una autoescola d'Igualada per acompanyar en David en una de les seves classes pràctiques. A la mateixa ciutat, la infermera coneix la Montse, la mare d'en Nil, un noi de 16 anys que té una greu discapacitat que requereix atenció contínua. Aquest cas permet parlar d'un altre tipus d'estrès, el que pateixen molts cuidadors familiars quan no disposen de suport o d'un espai de respir físic i psíquic.
El doctor Jordi Schlaghecke parla amb dos agents de la Borsa de Barcelona i amb una traductora simultània, dues professions que requereixen una concentració intensa i que, sovint, generen situacions de molt estrès. També visita una agència de publicitat en què els creatius que hi treballen expliquen com superen les situacions d'estrès.
Els tres professionals del programa donen uns quants consells senzills, però eficaços, per prevenir, controlar i reduir el perill de l'estrès crònic, un factor important de risc cardiovascular, sobretot quan se suma a d'altres com ara el tabac, el sedentarisme o la hipertensió.
ÀreaCiències per al món contemporani, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
"El medi ambient" dedica el capítol a una mina que causa problemes de salut en una població del Perú, a la contaminació que pateix la ciutat de Hong Kong i als horts urbans que s'han posat en marxa a Sud-àfrica.
Una mina de problemes
Una gran mina de zenc pot obligar a traslladar de lloc la ciutat peruana de Cerro de Pasco. Les extraccions i el tractament del metall han provocat uns nivells de contaminació molt elevats. Molts dels seus 11.000 habitants tenen una concentració de plom a la sang que supera àmpliament els límits tolerables. Això comporta diversos problemes de salut en adults i de desenvolupament en els nens. També l'aigua dels rius està contaminada amb metalls pesants. Traslladar la ciutat no permetrà retornar totalment la salut a les persones, però sí ampliar la mina i augmentar-ne la producció.
Hong Kong: economia contra salut?
Els problemes de contaminació que té Hong Kong són greus. El trànsit n'és el principal responsable, però també hi contribueixen les centrals elèctriques de carbó i les indústries. Un nou índex ambiental ha permès calcular que el 2008 la contaminació va ser responsable directa de 1.100 morts. L'excolònia britànica i ara ciutat xinesa és un dels símbols del creixement econòmic, però això implica uns costos sanitaris que poques vegades s'inclouen en els comptes econòmics. Els últims deu anys, la visibilitat a les àrees urbanes s'ha reduït una tercera part, com una metàfora d'un futur boirós si no es prenen solucions dràstiques.
Conrear esperança
Als 74 anys, Philippa Ndamane és una de les sis persones que s'ocupen d'un hort urbà de 5.000 metres quadrats a Sud-àfrica. En aquest país es desenvolupa el programa "Collita d'Esperança", que promou el conreu orgànic a petita escala per completar l'alimentació de les famílies. La gana va dur moltes persones a crear petits horts, i ara, l'atur i l'augment del cost de la vida encara ho fa més necessari. Algunes famílies produeixen també un excedent que intenten vendre, tot i que no hi ha una estructura que faciliti la difusió d'aquests productes d'alta qualitat.
Durícies, galindons, ulls de poll, ungles enclavades, dits en martell, fongs, fasciïtis plantar, etc... són alguns dels problemes més habituals dels peus. El programa "Salut!" dóna tota una sèrie de consells per evitar-los.
Els peus són els grans oblidats... excepte quan fan mal. Tenen una estructura molt complexa. Una quarta part dels ossos del cos, vint-i-sis en total, són al peu, a més d'articulacions, tendons i músculs. Suporten tot el pes del cos i, amb el seu disseny complex, ens propulsen per caminar, per correr i per saltar. Però no els donem la importància que es mereixen, tot i que el 80 % dels catalans té problemes de salut als peus.
En aquest capítol, la doctora Montserrat Baré visita l'academia de ball on, des de fa anys, Mari Pau Huguet s'entrena i perfecciona la seva afició preferida. Amb ella i amb una professora de ballet clàssic i les seves alumnes descobrim com l'art de ballar els passa factura als peus, però, també, com se'ls saben cuidar. La doctora Baré també parla amb una hostessa que, per la seva feina, sovint ha de portar sabates de taló alt i de punta estreta.
La infermera Magda Tarrés passeja per una platja de Barcelona i coneix dos apassionats del "windsurf", un dels esports que més ferides i lesions provoca als peus. Prop d'allà visita un complex esportiu en què moltes persones grans fan salut gràcies a l'aigua. Conversa amb algunes d'aquestes persones i ens recorda com evitar els fongs, com tallar-se bé les ungles o com estimular la circulació sanguínia per mantenir els peus, i tot el cos, en bona forma.
El doctor Jordi Schalegheke és a Manresa, on parla amb diversos clients i dependents de comerços de sabates. I és que la tria de sabates per a nens o per a adults, tant per caminar com per fer esport, és una activitat que mereix molta atenció. El doctor Schalegheke recorda, entre altres consells, que l'estètica no hauria de sacrificar la salut dels peus. L'amplada, la llargada i l'alçària de les sabates és tan important com el material de què estan fetes o el moment del dia en què les comprem.
En la pràctica del sexe no hi ha grups de risc, sinó conductes arriscades. El programa "Salut!" dóna tot un seguit de consells perquè el sexe sigui més saludable.
A Catalunya, des del 2005, les infeccions de transmissió sexual més greus, com ara la sífilis, han augmentat, any rere any, prop del 40 %. D'altra banda, el nombre d'avortaments entre menors de 15 anys també s'ha incrementat, ja que s'ha multiplicat per cinc en tan sols una dècada. Les dades demostren que, en la pràctica del sexe, el que també augmenten són les conductes arriscades, fet pel qual és bàsic estar alerta pel que fa a la prevenció.
La doctora Montserrat Baré es troba amb Conrad Son, actor, productor i director de cinema eròtic. En Conrad descobreix la seva faceta de divulgador de missatges de prevenció sexual entre els joves i parla, sense embuts, dels riscos del sexe. La doctora Baré també assisteix a un taller de sexualitat lúdica, on hi van parelles de totes les edats que volen gaudir de la sexualitat en el sentit més ampli.
El preservatiu és un element clau en la prevenció de les infeccions de transmissió sexual. El doctor Jordi Schlaghecke visita l'única fàbrica de preservatius que hi ha a Catalunya per descobrir quins controls de qualitat passa un preservatiu abans d'arribar al mercat. Tot seguit, al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, posa a prova els coneixements dels universitaris sobre infeccions de transmissió sexual. També visita el Servei Assistencial de Salut de la UAB, on, l'any 2007, van administrar més d'un centenar de pastilles de l'endemà.
La infermera Magda Tarrés descobreix com és el sexe durant la vellesa. Per fer-ho, parla amb un grup d'àvies i avis, d'entre 60 i 80 anys, del Centre Cívic de Torre Llobeta, a Barcelona. La Magda també visita el JIS de l'Hospitalet de Llobregat, on es formen joves com a agents de salut juvenil, per saber quina tasca fan pel que fa a la prevenció en la qüestió del sexe.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
No es pot evitar envellir, però es pot fer d'una manera saludable. El programa "Salut!" dóna alguns consells per mantenir un bon estat de salut.
En les darreres dècades l'esperança de vida ha augmentat notablement. Però no tothom envelleix de la mateixa manera: l'herència genètica i, sobretot, l'estil de vida de cada persona són determinants.
En aquest capítol, la doctora Montserrat Baré assisteix a un entrenament dels veterans del Futbol Club Barcelona, que fan de l'esport i de les relacions socials la millor teràpia per mantenir-se joves. En una escola de cuina de Barcelona, coneix l'Emilio, un excampió de judo de 82 anys, que ha decidit aprendre a cuinar per cuidar la seva alimentació.
A Granollers, la infermera Magda Tarrés visita la Carmina, una dona de 92 anys, per saber què ha fet per mantenir al llarg de tants anys un bon estat de salut. Més tard, a la Garriga, ens ensenya com un curs d'informàtica també és una bona manera de mantenir-se intel·lectualment actiu.
I el doctor Jordi Schlaghecke passeja pel mercat setmanal d'Almacelles, al Segrià, on, amb l'ajuda de les seves venedores, ens recorda els beneficis d'una alimentació equilibrada per a qualsevol edat.
En resum, els quatre pilars per envellir de manera saludable són: una alimentació equilibrada, fer exercici físic, relacionar-se socialment i mantenir-se actius intel·lectualment. Uns hàbits que ens poden permetre arribar a la vellesa en bones facultats físiques i mentals.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
"Salut!" parla dels perills de consumir drogues, bastant evidents, però no sempre prou coneguts. Tenir una bona informació de les conseqüències és vital per prevenir problemes de salut, i aquesta s'ha de facilitar des de diferents àmbits: escolar, familiar i professional.
Actualment, l'edat d'inici en el consum és al voltant dels catorze anys. La infermera Magda Tarrés assisteix a una jornada informativa i de debat sobre drogues en un institut de la Roca del Vallès. La feina preventiva, però, comença dins la família, i per donar-li suport molts ajuntaments, com el de Granollers, tenen professionals al seu servei. Magda Tarrés visita la ciutat per veure com, des dels serveis sanitaris fins a la policia, es lluita per evitar els riscos de consumir drogues.
Un dels altres riscos afegits al consum de drogues és el derivat de la seva adulteració. El doctor Jordi Schlaghecke visita Energy Control, una entitat que ofereix un servei d'anàlisi per conèixer el contingut exacte de drogues com la cocaïna o les amfetamines. Altres substàncies de risc són els psicofàrmacs, com ara els que es recepten per a l'ansietat o per dormir. Poden causar addicció i per això el seu control ha de ser estricte i s'han d'administrar sota prescripció mèdica, com comprova el doctor Schlaghecke en una farmàcia de Barcelona. Estar sota els efectes de les drogues no tan sols perjudica la salut, sinó que pot posar en perill la vida dels treballadors en feines de risc. Al port de Barcelona, el doctor Schlaghecke assisteix a una prova per detectar consum de drogues als empleats i prevenir, així, accidents.
Per la seva banda, la doctora Montserrat Baré presta atenció a quin tipus d'informació tenen i demanen els joves universitaris. Es desplaça fins a la Universitat Autònoma de Barcelona, on cada setmana es pot trobar "el xiringu", un punt d'informació itinerant sobre sexe, alimentació i consum de drogues. Al mateix campus, recorda als alumnes d'una autoescola els perills de conduir sota els efectes de les drogues. I a les piscines de la UAB, parla amb Pedro García, un exjugador de waterpolo, campió olímpic i del món, que va ser addicte a les drogues. En Pedro explica la seva experiència com a consumidor i, ara, com a terapeuta.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu