El grup Tactequeté ha donat a la percussió la categoria de protagonista. En aquest capítol del programa "Atrapa-sons" es mostra com els instruments de percussió permeten construir un ambient acústic.
L'Atrapa-sons visita els components del grup Tactequeté, especialistes a crear ambients sonors. Aquest grup de percussionistes ha portat la percussió, que moltes vegades serveix només d'acompanyament, a un primer pla, al nivell de protagonista.
Amb els seus instruments, els Tactequeté són capaços de reproduir l'ambient d'un embús de trànsit o un ambient selvàtic. Per aconseguir-ho fan servir instruments d'arreu del món i instruments fabricats amb estris casolans. Per exemple la qüica, la calimba, una carbassa, unes paelles, la marímbula, l'"steel drum", unes claus, grapes, una tapa d'olla amb molles, la bateria, el djembe, la pandereta espanyola, una bateria de cuina, el cas-cas o un baix elèctric de mopa.
Tots aquests instruments sonen amb un color o timbre diferent, depenent de la seva textura: metall, plàstic, canya...
A la secció "L'artefacte musical", l'Atrapa-sons proposa construir un pandero quadrat amb uns llistons de fusta i cinta de precintar. Amb aquesta caixa de ritmes domèstica es pot tocar el ritme d'una sardana o d'un tema funky. L'Atrapa-sons hi interpreta la cançó castellana "El pandero no da de comer".
"El relat animat" està dedicat als ritmes africans i, al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta al piano una peça al costat de l'Atrapa-sons, que l'acompanya amb els seus artefactes musicals.
El programa "Atrapa-sons" mostra com es construeixen instruments de música tradicionals com ara la gralla, la tenora o el sac de gemecs.
L'Atrapa-sons visita el taller dels cosins Orriols, en Pau i en Xavier, que es dediquen a la construcció d'instruments populars o tradicionals. Transformen blocs de fusta en instruments rodons, com ara gralles, tenores, flabiols o sacs de gemecs.
La tenora és un instrument molt llarg, ja que fa moltes notes. És un dels instruments de la cobla de sardanes i es construeix tros a tros.
La gralla té un forat cònic per projectar el so i fer que l'instrument soni més fort. Molts instruments de doble canya, com la gralla, estan pensats per tocar al carrer i la seva forma cònica fa que escampin el so com un megàfon.
El grall fa la música del sac de gemecs. El sac de gemecs porta faldilles i a dins hi ha una pell de cabra. Els bordons fan sempre la mateixa nota, una nota fixa. Aquest so continu s'anomena "pedal". Els músics que toquen el sac de gemecs són els "sacaires".
El flabiol és l'encarregat de començar totes les audicions de sardanes.
Per construir tots aquests instruments, cal que la fusta amb què es fan estigui totalment seca.
Abans de marxar, l'Atrapa-sons i els cosins Orriols formen una cobla de tres quartans i toquen "Els gegants de Vilanova" amb un flabiol, un tambor, un sac de gemecs i una tarota.
Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta al piano el tema de cabaret "Das Kleine Wunder". I la música de cabaret també és la protagonista d'"El relat animat".
A la secció "L'artefacte musical", l'Atrapa-sons construeix un guant de gemecs amb un guant de goma i dues palletes de refresc, i interpreta "La rifa dels porcs".
ÀreaEducació artística: música, Coneixement del medi: natural
El programa "Atrapa-sons" ha captat a Collserola quins sons fa la natura, especialment ocells com ara l'oriol, la mallerenga o el rossinyol.
L'Atrapa-sons es troba a Collserola amb Eloïsa Matheu, captadora de paisatges sonors, és a dir, una especialista que grava els sons de la natura.
L'Eloïsa grava els sons que emeten els ocells i animals com ara granotes o gripaus per comunicar-se entre si. Per aconseguir-ho fa servir una gravadora i un micròfon especial que concentra el so i l'amplifica. Després, passa la gravació a l'ordinador i en fa un sonograma, una representació gràfica del so.
Per obtenir gravacions de qualitat cal que els espais naturals on es capten els sons estiguin allunyats de carreteres i nuclis urbans.
Amb els sons que grava, l'Eloïsa està creant una biblioteca de sons per a consulta científica o de divulgació dels sons dels animals i dels paisatges.
D'altra banda, al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta al piano el vals "The Immigrant".
A la secció "L'artefacte musical", l'Atrapa-sons proposa construir una roda de pluja amb una llanta de bicicleta, un tub i un grapat de llenties.
El programa "Atrapa-sons" descobreix, en aquest capítol, com treballen els compositors de bandes sonores per a pel·lícules i la importància que té la música en el cinema.
L'Atrapa-sons visita l'estudi de Xavi Capellas, un compositor de música per a pel·lícules, que explica que els compositors de bandes sonores ajuden a vestir la pel·lícula, ja que la seva música suggereix les emocions que senten els espectadors.
Xavi Capellas mostra les diferències entre una mateixa escena amb música i sense música. També prova l'efecte de músiques diferents amb la mateixa escena.
La música per al cinema sovint fa servir "tòpics", una idea que, de tant repetir-la, tothom l'entén a la primera.
Normalment, la banda sonora es compon quan la pel·lícula ja està muntada, però alguns compositors, com Ennio Morricone, fan la música abans del rodatge del film.
El primer que fa el compositor és la "maqueta", un arranjament musical amb el teclat, els "samplers" i els sintetitzadors que simula el so d'una orquestra.
La fase següent és l'"orquestració", que consisteix a fer les partitures perquè els músics puguin interpretar els temes de la banda sonora. Després es grava la música i es mescla en 5.1 Surround, que és com sona al cinema.
"L'artefacte musical" d'aquest capítol és l'ocarina de membranes, que es pot fer amb un tub de plàstic i dos globus. L'Atrapa-sons el fa sonar i toca la cançó infantil "El gall i la gallina".
Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta un tema per a cinema mut, "The Monkey Serenade".
El programa "Atrapa-sons", presenta, en aquest capítol, l'original música que fa el grup Cabo San Roque amb estris reciclats.
L'Atrapa-sons visita l'espai de treball del grup Cabo San Roque, a Barcelona. El seu local és ple d'objectes reciclats, la majoria rescatats de les escombraries, amb els quals obtenen tota mena de sons.
El presentador proposa construir un artefacte musical, el bicorda motoritzat, amb un tauló de fusta, dues cordes de guitarra i un ventilador. L'Atrapa-sons el fa sonar i toca la dansa tradicional "La gala de Campdevànol".
Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta el "ragtime" "The Entertainer", una peça de Scott Joplin que apareix a la pel·lícula "El cop" ("El golpe"). El "ragtime" també és el protagonista de la secció "El relat animat".
ÀreaComunicació i llenguatges, Música, Educació artística: música
El programa "Atrapa-sons" descobreix, en aquesta ocasió, els sons de la cuina amb l'ajuda del cuiner Isma Prados.
L'Atrapa-sons visita el plató del programa de TV3 "La cuina de l'Isma". Allà, el cuiner Isma Prados mostra com la seva feina és plena de sons i de música. Sons com el que fa la ceba a la paella o el que sentim quan donem un cop a una síndria per saber si està madura.
Com sempre, l'Atrapa-sons fa sonar els objectes més estranys i, en aquesta ocasió, és capaç de fer música amb pasta italiana, una patata i unes quantes pastanagues.
Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta al piano el tango "El choclo", d'Ángel Villoldo. També explica curiositats d'aquest tipus de música nascuda a l'Argentina, com la importància del so del bandoneó, un instrument semblant a l'acordió, la força que va donar al tango la veu de Carlos Gardel o la renovació del gènere per part d'Astor Piazzolla.
ÀreaMúsica, Educació artística: música, Història de la música i de la dansa
El programa "Atrapa-sons" centra aquest capítol en la música hip-hop, però també deixa un espai per al calipso.
L'Atrapa-sons parla amb Dani Lleonart i Marc Serrano, dos joves que fan música hip-hop. Amb ells descobreix què volen dir alguns termes relacionats amb el hip-hop: "rap", "graffiti", "breakdance", "flow", "instrumental de rap" o "beatbox".
L'Atrapa-sons proposa construir un artefacte ben curiós: un atrapatrons. Per fer-lo només calen un pot metàl·lic i una molla. Amb l'atrapatrons s'aconsegueix imitar el soroll d'una autèntica tempesta.
Per la seva banda, l'Atrapamosques interpreta al piano el ritme caribeny "Old Havanna".
El programa musical "Atrapa-sons" descobreix com es construeix un orgue de tubs i quins secrets es poden amagar dins aquest gran instrument musical que proporciona un so ample i ple de solemnitat.
L'Atrapa-sons visita el taller de construcció d'orgues de Gerhard Grenzing, al Papiol. En aquest taller s'hi fan orgues de fins a disset metres d'alçària i 5.000 tubs. Per construir un d'aquests grans orgues calen uns quatre anys de feina.
Òscar Laguna, orguener, descobreix algunes de les sorpreses que poden amagar els orgues. Per exemple, a l'orgue de la catedral d'Àvila, construït l'any 1828, s'hi havia amagat una carta. Aquesta carta va ser descoberta quan es va haver de desmuntar l'orgue per restaurar-lo.
Dins el taller d'orgues, l'organista Ana Aguado interpreta el "Concert en Re m" de Bach-Vivaldi.
D'altra banda, l'Atrapa-sons mostra com es fa un nou artefacte musical: el campanòfon de globus. Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta al piano la "Tocata i fuga en Re m", de Johann Sebastian Bach, i el "Concert animat" s'endinsa en el món musical de l'antic Egipte.
ÀreaMúsica, Educació artística: música, Història de la música i de la dansa
En aquest capítol, el programa "Atrapa-sons" mostra les diferències entre "compondre" i "improvisar" a l'hora de fer música. També parla dels orígens del jazz.
L'Atrapa-sons és al pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. Allà conversa amb els músics Xavier Maristany i Martí Serra, que li mostren com es pot fer música improvisant.
Improvisar és tocar les notes i els ritmes, és a dir, la música, en el mateix moment en què passa pel cap. També es pot dir que és compondre instantàniament.
Un músic pot improvisar sol o amb més gent. En aquest darrer cas hi ha d'haver unes normes mínimes, com el tipus de compàs o el tipus de notes que cal tocar. També cal saber escoltar la resta d'intèrprets.
Al pavelló Mies van de Rohe, Xavier Maristany, Martí Serra i el grup "La bandÈria" fan una improvisació ben original.
El jazz ha fet de la improvisació un dels seus elements fonamentals i ha donat grans improvisadors com ara Miles Davis, John Coltrane i Louis Armstrong.
Precisament, al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta el tema de jazz "Make It Up". I el jazz també és protagonista de la secció "El relat animat".
Com a artefacte musical, l'Atrapa-sons proposa construir un trompòfon d'embut amb una mànega i un embut. Un cop fet, ell hi interpreta el "Ball de cascavells", una dansa de festa major.
En aquest capítol, el programa "Atrapa-sons" reflecteix la feina del director d'orquestra i explica els secrets de l'òpera xinesa.
L'Atrapa-sons s'ha traslladat fins al parc de la Ciutadella, a Barcelona, per parlar amb el director d'orquestra Salvador Brotons.
Salvador Brotons explica que la batuta és com una extensió del seu braç, ja que ajuda el director a fer menys esforços perquè l'orquestra el pugui veure. Segons Brotons, la paraula "batuta" ve del verb "batre", és a dir, batre unitats rítmiques uniformes.
La feina del director és marcar d'una manera regular el ritme que ha de portar l'orquestra. El director d'orquestra serveix per unificar criteris, ja que cada músic veu la partitura i l'obra de manera diferent. El director estableix un "tempo", una referència inequívoca per als músics.
Salvador Brotons mostra, en aquest capítol, com dirigeix una orquestra amb l'ajuda del quartet de saxos "Saxons".
Per començar una obra, el director fa un "levare". Així indica amb la batuta a tots els músics com han d'interpretar la partitura.
El director d'orquestra ho ha de controlar tot i donar les entrades als músics. A més de la batuta, també es comunica amb els músics mitjançant la mirada i els gestos.
A la secció "L'artefacte musical", l'Atrapa-sons proposa construir un "rabapot" amb uns bastons i un pot de llauna. El fa sonar i interpreta la "Cançó de les pometes".
Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta "Per a l'Elisa", el conegut tema de Ludwig van Beethoven.
"El relat animat" està dedicat a l'òpera xinesa, un gènere en què els homes fant tots els papers, fins i tot els de dona.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu