Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 40 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Les abelles
Vídeo

Ciències naturals Les abelles

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Dins l'eixam, les abelles tenen una vida molt organitzada. L'espai "Bèsties clip" ho ensenya en aquest capítol. Les abelles s'alimenten del nèctar de les flors i passen bona part de la seva vida recollint-lo i emmagatzemant-lo en forma de mel. Al mateix temps, també recullen pol·len, que els queda enganxat a les potes i, per això, en canviar de flor, contribueixen a la pol·linització. Quan han carregat el nèctar, les abelles es dirigeixen a l'eixam, la major part dels quals són semidomèstics i controlats. La majoria de les abelles de l'eixam són obreres, és a dir, femelles infèrtils que s'encarreguen de tota la feina de la casa, des de l'alimentació de les larves i de la reina fins a la neteja i la defensa davant de qualsevol intrús. La reina és una mica més grossa que les obreres i és l'única femella fèrtil de l'eixam. La seva missió fonamental és pondre ous: entre cinc-cents i dos mil cinc-cents cada dia. Dels ous, en neixen larves diminutes en forma de cuc rabassut. Quan les larves han crescut prou, les obreres tapen la cel·la amb una capa de cera. A dins, les larves es transformen a poc a poc fins a convertir-se en abelles adultes. Quan l'eixam ha crescut molt, neix una altra reina i entren en acció els mascles encarregats de fecundar-la.

Els mascarells
Vídeo

Ciències naturals Els mascarells

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El cap de Creus rep cada hivern els mascarells que hi arriben per hibernar. "Bèsties clip" segueix el seu viatge des del nord d'Europa fins aquí. Els mascarells són ocells marins que passen l'hivern sense tocar terra ferma. Cada any, a començaments d'abril, acudeixen puntuals a la cita. És l'hora de reproduir-se, i milers d'ocells es retroben al mateix lloc de sempre. Les zones de cria dels mascarells estan situades al nord d'Europa i es conserven durant mols anys. Els mascarells necessiten espais molt tranquils per instal·lar cada any la seva extensa colònia, per això moltes vegades aprofiten els sortints dels cingles que donen al mar. L'organització de la zona de cria dura un mes ben llarg, però al maig la major part de parelles ja estan consolidades i tenen el seu espai. La incubació dura quaranta-tres dies. Els polls dels mascarells s'estan tres mesos al niu. Després d'aquest temps, arriben a pesar més que els seus progenitors. Al setembre, abans que arribin les tempestes de tardor, joves i adults desapareixen un altre cop i viatgen cap al sud. Al cap de Creus són ben rebuts. Cada hivern hi ha naturalistes que s'embarquen mar endins per veure els mascarells que hi vénen a hibernar.

La truita
Vídeo

Ciències naturals La truita

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Els rius d'aigües fresques i oxigenades dels Pirineus són l'hàbitat de la truita. "Bèsties clip" assisteix a la posta dels ous, a la fecundació i al naixement dels alevins. La truita és una espècie adaptada a les aigües gèlides de l'alta muntanya, un depredador capaç de capturar qualsevol presa comestible, des d'un peix menut fins a qualsevol insecte que hagi caigut accidentalment a l'aigua. En plena tardor, mascles i femelles es desplacen riu amunt. La femella marca el seu territori amb cops de cua. Mentrestant, el mascle no es mou del seu costat en cap moment. Una femella de truita pon entre mil i dos mil ous per quilo de pes. Just després de cada posta, el mascle ruixa els ous amb líquid seminal. La fecundació és externa, així que pot ser que quedin ous sense fecundar. La truita irisada té el costum de menjar-se els ous de la truita del país. És una espècie americana introduïda que no beneficia gens els peixos autòctons. A la primavera, els supervivents de la posta estan a punt per fer l'eclosió. Els alevins passen hores movent-se dins l'ou fins que aconsegueixen trencar la membrana transparent que els protegeix de l'exterior. Quan neixen, tenen una panxa inflada que gairebé no els deixa moure de lloc: és el sac vitel·lí, una reserva de nutrients que els serveix per tenir garantida l'alimentació durant els primers dies de vida.

Els ocells cantaires
Vídeo

Ciències naturals Els ocells cantaires

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

L'espai "Bèsties clip" mostra les diferències de les diverses espècies d'ocells cantaires, especialment pel que fa a la forma del bec. A l'hivern, els ocells cantaires, com ara els pinsans, fugen del fred del nord i es concentren als erms i guarets on hi ha menjar abundant. L'adaptació del bec permet a cada espècie assegurar-se un menjar exclusiu. Les caderneres, per exemple, tenen un bec llarg i prim, fet a mida per extreure les llavors diminutes de les llobes i els cards. Els durbecs, en canvi, han evolucionat en una altra direcció i el seu bec és dur i ferreny, capaç d'obrir les llavors més dures. El trencapinyes té un bec capaç d'obrir les pinyes de pi roig per menjar-se'n els pinyons diminuts. Quan arriba l'època de cria, el mascle de la cadernera passa hores cantant sense parar per marcar el territori i convida així la femella a festejar. Quan neixen els pollets, mascle i femella porten menjar al niu.

El bernat pescaire
Vídeo

Ciències naturals El bernat pescaire

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

A Barcelona hi ha una important comunitat de bernats pescaires. L'espai "Bèsties clip" mostra com viu aquesta original colònia urbana. El bernat pescaire és un ocell camallarg adaptat a viure en entorns humits, com ara maresmes o aiguamolls. Les cames llargues li permeten passejar per l'aigua sense necessitat de remullar-se. Amb el bec pot atrapar peixos que s'empassa sencers. Al Zoo de Barcelona hi ha instal·lada una colònia de bernats pescaires. El seu origen es remunta als anys 70, quan alguns bernats es van escapar de les gàbies i van començar a criar als pins. Els pollets dels bernats pescaires no s'assemblen gens als exemplars adults. Durant els primers dies de vida són molt delicats, però creixen ràpidament i amb poques setmanes de vida ja són tan grossos com els seus pares.

El conill
Vídeo

Ciències naturals El conill

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "Bèsties clip" destaca la importància dels conills de bosc per mantenir l'equilibri de l'ecosistema. El conill de bosc és la base de la piràmide ecològica dels boscos mediterranis. La seva presència és imprescindible per al bon funcionament de l'ecosistema, perquè hi ha moltes espècies de carnívors que en depenen directament per sobreviure. El gran duc és un dels enemics potencials dels conills. Els ducs són els mussols més grossos del món, autèntiques àligues de la nit, capaços, fins i tot, de caçar guineus petites o d'obrir la cuirassa de punxes dels eriçons. Els conills estan actius al vespre i a la nit i solen passar la resta del dia amagats en caus subterranis que excaven ells mateixos. Les conilleres poden arribar a tenir moltes entrades i es poden convertir en una gran urbanització subterrània. Quan neixen els conills, la mare els alleta puntualment, però els deixa sols sempre que cal.

El gall fer
Vídeo

Ciències naturals El gall fer

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

Els boscos dels Pirineus són l'hàbitat del gall fer. "Bèsties clip" dedica el capítol a mostrar com viu aquesta espècie i com es reprodueix. Els galls fers són escassos i la seva caça està prohibida. Són ocells diürns i a la nit dormen arraulits a les branques dels pins. Al juny, les gallines fan el niu, hi ponen els ous i es dediquen a la incubació. Quatre setmanes després, els pollets comencen a picar la closca de l'ou. Un cop fora, els pollets dels galls fers creixen molt de pressa.

Els martinets
Vídeo

Ciències naturals Els martinets

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

En aquest capítol de "Bèsties clip", els protagonistes són els martinets blancs, rossos i de nit, els agrons i els esplugabous. Els martinets són ocells socials i els agrada criar en colla. Un canyís madur, mig inundat, és l'escenari perfecte per a la instal·lació dels nius, perquè l'aigua frena possibles enemics i les canyes creen una barrera visual que amaga tot el conjunt. A la colònia del delta de l'Ebre, la majoria són martinets blancs, però també hi ha algun martinet ros, el més escàs de tots els martinets del país. També hi ha lloc per als agrons i per als esplugabous. Un altre membre d'aquesta família és el martinet de nit. Amb els seus ulls grossos, s'hi veu més en la foscor que cap altre martinet, i aprofita el captard per sortir de l'amagatall diürn.

Les oques
Vídeo

Ciències naturals Les oques

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

L'espai "Bèsties clip" dedica el capítol a les oques vulgars i en mostra els costums, com les migracions que fan cada hivern cap al sud. Les oques vulgars són l'avantpassat salvatge de totes les oques domèstiques i, de fet, la seva fesomia recorda una oca de pagès de la varietat més pintada. Les oques que encara viuen en llibertat són, però, més petites que les de casa, molt més àgils i esveltes i molt més bones voladores. Durant l'època de cria, les oques són molt territorials, cada parella s'ocupa gelosament de les seves cries i procura que no les pugui molestar ningú. Acabades de néixer, les oques petites ja saben nedar i moltes vegades neden en fila índia, amb el pare al darrere i la mare al davant. El menjar preferit de les oques és l'herba verda i fresca. Pasturen com les vaques o els xais. Les oques són ocells del nord. Crien a Centreeuropa, Anglaterra i Escandinàvia, i només s'acosten a Catalunya quan el fred les empeny cap al sud, on fan la hivernada, una època molt tranquil·la.

El cabirol
Vídeo

Ciències naturals El cabirol

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El canvi d'estació marca la vida i els hàbits dels cabirols. "Bèsties clip" mostra com viuen aquests animals al llarg de les diferents èpoques de l'any. L'hivern és una estació dura per als cabirols. Trobar menjar és cada vegada més difícil i les seves potes primes es claven a la neu com agulles i els dificulten els moviments. Per aquesta raó, els cabirols que viuen a les terres més altes baixen cada hivern a les planes per fugir del fred i de la neu. Quan arriba el bon temps, tot canvia. A la primavera, les femelles estan a punt de parir. Els cabirols solen tenir bessonada. Acabats de néixer, tenen un pelatge tacat que els permet confondre's amb les ombres del bosc. A l'estiu, els mascles entren en zel. La implantació retardada de l'embrió permet que les femelles cobertes a l'estiu no pareixin fins a la primavera de l'any següent. A la tardor, els cabirols canvien de pèl i el substitueixen per un de més espès, de color gris fosc, que els permetrà afrontar amb èxit el fred de l'hivern.

Total 40 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa