ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania
A les persones que han hagut de viure en diferents països sovint els costa identificar-se amb una sola cultura. Aquest és el cas d'un estudiant bosnià que viu a Catalunya, amb qui es conversa en aquest capítol de l'espai "Tot un món".
Selver Dzigal és un estudiant bosnià que viu a Catalunya des del 1999. Quan tenia vuit anys va haver de marxar de Sarajevo per culpa de la guerra. Va viure com a refugiat a Macedònia, amb els seus avis, i en un poble d'Aragó.
De la seva experiència en fa un balanç positiu per l'enriquimient que comporta el contacte amb cultures diferents. Segons ell, té una barreja d'identitats, tot i que hi predomina la seva identitat bosniana.
Després de la guerra, en Selver va tornar al seu país, que havia empitjorat molt. Això el va empènyer a tornar a anar-se'n per poder continuar estudiant i obrir-se camí com a jugador de bàsquet a Barcelona.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
La península dels Balcans conviu amb els elements heretats de l'imperi Otomà i la influència del vell continent. Històricament ha estat un lloc de trobada i confrontació, la cruenta realitat del qual sovint no ens ha permès res més que enumerar algunes de les cultures i nacionalitats que des de fa segles hi conviuen.
A la rambla balcànica passegem per de la part més occidental d'aquesta península, diferent de la resta, i ho fem començant pel nord. Eslovènia és una de les portes d'entrada als Balcans. La Simona, una traductora que fa quinze anys que viu a Barcelona, ens orienta sobre les característiques d'aquest país petit i modern, a cavall entre la població centreeuropea i l'eslava del sud. Amb ella i els seus tres fills tastem algunes de les receptes més típiques del carnestoltes eslovè.
Una mica més al sud, tot buscant la costa de la mar Adriàtica, coneixem la Croàcia del marisc i del pa amb vi i sucre de la mà d'en Marko i l'Elena.
De les aromes familiars que emanen de la cuina croata a l'exotisme bosnià. Per fer-ho, la família Minic i en Civa ens permeten conèixer els secrets de la cuina del seu restaurant empordanès. Aquí ens adonem que les petjades culturals de Bòsnia se superposen també a la seva cuina, i donen pas a fusions harmòniques.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Història de l'art
"L'oblit del passat" recorre en aquest capítol Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Macedònia i mostra els efectes de la guerra dels Balcans sobre el patrimoni artístic i monumental.
El programa comença a la ciutat de Vukovar, a l'Eslavònia oriental, on, la tardor de 1991, la meitat de la població d'origen serbi es va aixecar en armes contra els seus veïns croats perquè no acceptaven formar part de la recent proclamada República de Croàcia. Els rebels van tenir l'ajuda de l'exèrcit federal iugoslau. Vukovar havia estat una pròspera capital de província i port fluvial del Danubi sota l'òrbita de l'Imperi austrohongarès. La ciutat va quedar completament destruïda i el seu patrimoni històric, saquejat.
Els croats de Vukovar es van refugiar a Zagreb i hi van crear un ajuntament a l'exili, que va treballar per la recuperació del patrimoni cultural.
Durant la guerra dels Balcans, els monuments van ser emprats com a símbol d'exaltació patriòtica. A Croàcia, els monuments catòlics de tradició austríaca es contraposaven al patrimoni ortodox serbi d'arrels orientals.
Karlovac, a l'Eslavònia oriental, és una ciutat barroca, fundada al segle XVI. Primer va ser conquerida pels serbis i, més tard, alliberada per les forces croates. Durant la guerra s'hi van destruir diversos edificis monumentals, com l'església ortodoxa de Sant Nicolau.
A la regió de Zadernin, els extremistes serbis, ajudats per l'exèrcit iugoslau, van dur a terme una campanya de destrucció sistemàtica del patrimoni croat. La ciutat de Zàdar, a la costa dàlmata, va patir forts bombardejos que van afectar el seu ric patrimoni.
Split, la més gran de les ciutats històriques dàlmates, va tenir una gran influència durant l'època clàssica. N'és una mostra
el palau de Dioclecià, protegit per la UNESCO.
La ciutat de Dubrovnik, considerada la "perla de l'Adriàtic", va ser bombardejada a consciència. Hi van quedar afectades les cases, els edificis públics, les esglésies, els monestirs, els palaus i les muralles medievals.
El febrer de 1992, una majoria de votants de Bòsnia i Hercegovina van decidir independitzar-se de Iugoslàvia, seguint els passos de Croàcia. Els serbis no ho van acceptar i es va desencadenar una guerra que es va allargar fins al 1995. A més, al sud del país, l'aliança incial entre croats i musulmans es va trencar i les dues comunitats es van acabar enfrontant en una guerra fraticida.
A Pociteli, els croats hi van destruir els centres culturals i les mesquites musulmanes. La ciutat de Mostar va ser castigada per l'exèrcit federal iugoslau i les milícies sèrbies, però també pels croats. El patrimoni turc va quedar molt malmès i el pont Vell, l'orgull i símbol de la ciutat, destruït.
La cituat de Sarajevo va ser castigada durant un llarg setge. La Gran Mesquita va ser un dels blancs preferits de l'artilleria sèrbia, juntament amb la Biblioteca Nacional, que guardava més de dos milions d'exemplars catalogats i que va ser totalment destruïda.
La minoria jueva de Sarajevo...
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
Es diu que a la Guerra de Bòsnia- Hercegovina hi va haver més
d'1.000.000 de persones desplaçades del seu territori. Durant la guerra civil espanyola més de 500.000 refugiats arriben a Catalunya. Es calcula que quan comença l'exili cap a França més de 500.000 catalans marxen també del seu país. Segons dades de l'ACNUR Catalunya se situa en el primer llocs de persones desplaçades durant un conflicte bèl·lic. És comparable a la guerra dels Balcanes dels any 90 i a la Colombia de final del segle XX.
Tots aquests desplaçaments comencen quan les tropes de Franco controlen el sud de Catalunya després de la batalla de l'Ebre.
En aquest document sonor, il·lustres intel·lectuals catalans ens
expliquen la seva sortida de Catalunya, les condicions de fred, gana i
bombardejos que van patir en el seu camí cap a l'exili.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Tutoria
En aquest capítol del programa radiofònic "Mapamundi" es presenten i s'analitzen les notícies següents:
- Tragèdia als Estats Units. Un individu armat ha entrat a una escola i ha mort 3 criatures i n'ha ferides 7 a Pensylvania.
- El president Lula da Silva ha guanyat molt justet les eleccions brasileres. El partit conservador està només a 7 punts. Caldrà fer una segona volta.
- Eleccions a Bòsnia i Herzegovina. Deu anys després de la guerra la societat està més dividida que mai.
- Senegal, el perquè del drama dels cayucos.
"Mapamundi" és un espai que repassa i aprofundeix en l'àmbit de l'actualitat internacional, i s'emet cada dia a partir de 2/4 de 9 del vespre.
Aquesta oferta informativa, dirigida i presentada per Quim Olivares, compta amb anàlisi d'actualitat, revistes de premsa internacional, retrats dels protagonistes destacats, dossiers i reportatges que complementen l'oferta informativa.
L'espai aposta per explicar les notícies del món amb una presentació més personalitzada, dinàmica i moderna, en la línia dels espais temàtics de Catalunya Informació.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Geografia
A "Fotògrafs", Gervasio Sánchez presenta "Vides minades", imatges de persones que han patit els efectes de l'explosió d'una mina antipersones.
Per Gervasio Sánchez, la fotografia és una arma que, ben utilitzada, pot servir per influir en la gent perquè prengui decisions sobre la seva vida.
El fotògraf explica que el problema de les mines afecta més de seixanta països a tot el món i que, en aquests moments, hi ha uns cent milions de mines distribuïdes per tots aquests països. Normalment, el problema de les mines apareix quan es produeix el procés de pacificació. Les mines poden tenir una longevitat de vint o vint-i-cinc anys. Les guerres s'acaben i les mines continuen al terreny, per això, si no es desmina el territori, les persones que hi viuen es poden convertir en víctimes d'aquests dispositius explosius.
Per fer el reportatge, Gervasio Sánchez va dedicar dos anys de la seva vida a viatjar a set països: l'Afganistan, Cambodja, Angola, Moçambic, El Salvador, Nicaragua i Bòsnia.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història
El conflicte dels Balcans dins el marc de la història contemporània d'Europa. L'aparició dels totalitarismes, en especial del feixisme. Els seus objectius ideològics. La Segona Guerra Mundial i la divisió d'Europa en dos blocs en acabar-se. Iugoslàvia al llarg de la història.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu