Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 17 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Eth secrèt dera caisha de sabates
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Eth secrèt dera caisha de sabates

  • Data 2007
  • Idioma Occitan dera Val d'Aran
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua aranesa a la Val d'Aran

Hège pògui dies que sa pairin de Roger auie mòrt, mès, encara que lo trapaue fòrça de mens e ère un shinhau trist, Roger non podec deishar de sénter un baticòr fòrça especiau quan sabec que sa pairin auie deishat entà eth un present fòrça particular: ua caisha de sabates, laguens i trapèc ues fòtos antiques, endrabades damb papèr vegetau. Ua fòto deth besavi, qu'auie estat fotograf; ua fòto deth pairin, qu'auie estat arquitècte, e ua de sa pair mainatjon. A Roger li hec arrir, veir a sa pair tan petit! Laguens dera caisha tanben i auie ues sabates antiques qu'auien ua istòria fòrça polida: sa pairin les portaue eth dia que coneishec sa mairia ena hèsta major e barèren per prumèr còp ... Sa pairin baraue coma un os e la cauciguèc tres viatges, totun, sa mairia se'n enamorèc. Laguens d'ua d'aqueres sabates, Roger i trapèc un plan secret damb fòrça diboishi misteriosi. Roger non entenie ce de qué ère aqueth plan mès sabie qu'es plans secrets tostemp te pòrten tà un tresaur.

El secret de la capsa de sabates
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura El secret de la capsa de sabates

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una ma de contes" explica el relat "El secret de la capsa de sabates" i l'il·lustra amb tota mena d'objectes. Al final, aquest conte fa entendre com funciona una càmera fosca, un invent que va derivar en la càmera fotogràfica. Feia pocs dies que l'avi del Roger s'havia mort, però, encara que el trobava molt a faltar i estava una mica trist, el Roger no va poder deixar de sentir una emoció molt especial quan va saber que l'avi havia deixat per a ell un regal molt particular: una capsa de sabates. El Roger va agafar la capsa, la va obrir i a dins hi va trobar unes fotos antigues, embolicades amb paper vegetal. Una foto del besavi, que havia sigut fotògraf; una foto de l'avi, que havia sigut arquitecte, i una del seu pare de nen. A dins de la capsa també hi havia unes sabates antigues que tenien una història molt bonica: l'avi les portava el dia que va conèixer l'àvia a la festa major i van ballar per primera vegada. A dins d'una d'aquelles sabates, el Roger hi va trobar un plànol secret amb tot de dibuixos misteriosos. Sense perdre ni un minut, el Roger va decidir seguir les instruccions del plànol, pas a pas, per descobrir el tresor amagat. La primera cosa que va fer va ser pintar la capsa de color negre per dins. Tot seguit, va retallar una finestra al mig d'una cara estreta de la capsa. Després va col·locar una tapa de iogurt ben neta, ben llepada, damunt de la finestra, enganxada amb cinta adhesiva. I va foradar la tapa de iogurt amb una agulla, al mig, perquè hi passés un petit raig de llum. El Roger no tenia ni idea de què estava fent, però seguia totes les instruccions punt per punt. A continuació, el Roger va retallar l'altra cara estreta de la capsa i en va fer un marc. Hi va enganxar damunt un requadre de paper vegetal aprofitant el sobre que embolicava les fotos. El Roger va tornar a mirar el plànol amb atenció. De seguida va entendre de què anava la cosa. Havia de posar el marc amb el paper vegetal al mig de la capsa. I ho va fer. I tot seguit va tancar la capsa amb la tapa. El Roger es va ajupir i va mirar la capsa per la cara estreta que quedava oberta, la que havia retallat. I, de sobte, va veure les sabates de l'avi projectades a dins de la capsa, del revés. Les sabates eren damunt la taula, davant de la capsa, i la seva imatge entrava pel foradet de la tapa de iogurt i es projectava damunt del paper vegetal. Havia seguit el plànol pas a pas i al final havia trobat el seu tresor, una capsa per atrapar imatges. Va ser el pare del Roger qui li va explicar que la seva capsa d'atrapar imatges era una càmera fosca, un invent molt antic que després va servir per inventar la fotografia. Quan va fer divuit anys, el Roger va decidir fer-se fotògraf i la primera cosa que va fotografiar van ser les sabates del seu avi. Al Roger li agradava molt fer fotos perquè tenia la sensació que aturaven el temps i perquè sempre que en feia una era com si el seu avi encara estigués amb ell.

Rafael Carmona
Vídeo

Tutoria Tecnologia Rafael Carmona

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Tecnologia industrial

Aquest capítol ofereix la intervenció de Rafael Carmona a la taula rodona "Les xarxes socials a Internet: la generació digital" que va tenir lloc a la Jornada Joves 2.0 i Privacitat el 27 de gener de 2010 a CosmoCaixa. A la taula rodona es va posar de manifest que el jovent utilitza massivament les xarxes socials per jugar, comunicar-se , socialitzar-se en definitiva. A partir dels 10 anys un 70 % les utilitza i un 85 % als 17 anys. Prenen decisions que són importants: quina foto, quines dades socialitzo, qui trio com a amistats, quines fotos de grup pujo, a qui etiqueto, a qui i quan responc? Estan utilitzant de manera lúdica unes tecnologies que després seran rellevants per al seu creixement personal i professional. Cal aprendre a gestionar la privacitat en aquest nou context, ser-ne competents. Els principals problemes estan relacionats amb la privacitat: revelació de dades personals, assetjament i captació de menors. Per això és important conèixer l'ajut educatiu que brindren des de la Unitat Central de Proximitat i atenció al Ciutadà de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.. Però els riscos no ens han de fer perdre de vista les oportunitats: no sabem com serà la societat d'aquí 20 o 40 anys però sabem que estarà interconnectada i nens i nenes, adolescents i joves necessiten acompanyament des de l'escola i des de l'àmbit familiar. Un acompanyament no entès com a una intrusió sinó que possibiliti que ells i elles mateixes trobin les respostes que necessiten.

Ramon Miralles
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ramon Miralles

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

Aquest capítol ofereix la intervenció de Ramon Miralles a la taula rodona "Les xarxes socials a Internet: la generació digital" que va tenir lloc a la Jornada Joves 2.0 i Privacitat el 27 de gener de 2010 a CosmoCaixa. A la taula rodona es va posar de manifest que el jovent utilitza massivament les xarxes socials per jugar, comunicar-se , socialitzar-se en definitiva. A partir dels 10 anys un 70 % les utilitza i un 85 % als 17 anys. Prenen decisions que són importants: quina foto, quines dades socialitzo, qui trio com a amistats, quines fotos de grup pujo, a qui etiqueto, a qui i quan responc? Estan utilitzant de manera lúdica unes tecnologies que després seran rellevants per al seu creixement personal i professional. Cal aprendre a gestionar la privacitat en aquest nou context, ser-ne competents. Els principals problemes estan relacionats amb la privacitat: revelació de dades personals, assetjament i captació de menors. Per això és important conèixer l'ajut educatiu que brindren des de la Unitat Central de Proximitat i atenció al Ciutadà de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.. Però els riscos no ens han de fer perdre de vista les oportunitats: no sabem com serà la societat d'aquí 20 o 40 anys però sabem que estarà interconnectada i nens i nenes, adolescents i joves necessiten acompanyament des de l'escola i des de l'àmbit familiar. Un acompanyament no entès com a una intrusió sinó que possibiliti que ells i elles mateixes trobin les respostes que necessiten.

Jordi Batlle
Vídeo

Tutoria Jordi Batlle

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria

Aquest capítol ofereix la intervenció de Jordi Batlle a la taula rodona "Les xarxes socials a Internet: la generació digital" que va tenir lloc a la Jornada Joves 2.0 i Privacitat el 27 de gener de 2010 a CosmoCaixa. A la taula rodona es va posar de manifest que el jovent utilitza massivament les xarxes socials per jugar, comunicar-se , socialitzar-se en definitiva. A partir dels 10 anys un 70 % les utilitza i un 85 % als 17 anys. Prenen decisions que són importants: quina foto, quines dades socialitzo, qui trio com a amistats, quines fotos de grup pujo, a qui etiqueto, a qui i quan responc? Estan utilitzant de manera lúdica unes tecnologies que després seran rellevants per al seu creixement personal i professional. Cal aprendre a gestionar la privacitat en aquest nou context, ser-ne competents. Els principals problemes estan relacionats amb la privacitat: revelació de dades personals, assetjament i captació de menors. Per això és important conèixer l'ajut educatiu que brindren des de la Unitat Central de Proximitat i atenció al Ciutadà de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.. Però els riscos no ens han de fer perdre de vista les oportunitats: no sabem com serà la societat d'aquí 20 o 40 anys però sabem que estarà interconnectada i nens i nenes, adolescents i joves necessiten acompanyament des de l'escola i des de l'àmbit familiar. Un acompanyament no entès com a una intrusió sinó que possibiliti que ells i elles mateixes trobin les respostes que necessiten.

Irene Martínez
Vídeo

Tutoria Tecnologia Irene Martínez

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

Aquest capítol ofereix la intervenció de Irene Martínez a la taula rodona "Les xarxes socials a Internet: la generació digital" que va tenir lloc a la Jornada Joves 2.0 i Privacitat el 27 de gener de 2010 a CosmoCaixa. A la taula rodona es va posar de manifest que el jovent utilitza massivament les xarxes socials per jugar, comunicar-se , socialitzar-se en definitiva. A partir dels 10 anys un 70 % les utilitza i un 85 % als 17 anys. Prenen decisions que són importants: quina foto, quines dades socialitzo, qui trio com a amistats, quines fotos de grup pujo, a qui etiqueto, a qui i quan responc? Estan utilitzant de manera lúdica unes tecnologies que després seran rellevants per al seu creixement personal i professional. Cal aprendre a gestionar la privacitat en aquest nou context, ser-ne competents. Els principals problemes estan relacionats amb la privacitat: revelació de dades personals, assetjament i captació de menors. Per això és important conèixer l'ajut educatiu que brindren des de la Unitat Central de Proximitat i atenció al Ciutadà de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.. Però els riscos no ens han de fer perdre de vista les oportunitats: no sabem com serà la societat d'aquí 20 o 40 anys però sabem que estarà interconnectada i nens i nenes, adolescents i joves necessiten acompanyament des de l'escola i des de l'àmbit familiar. Un acompanyament no entès com a una intrusió sinó que possibiliti que ells i elles mateixes trobin les respostes que necessiten.

Els Webooks
Àudio

Tecnologia Els Webooks

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Des del món dels portàtils, ens arriben els Webbooks. Són un nou concepte de portàtil sense disc dur i que fan servir aplicacions com el Gmail, Facebook o Flickr que són al núvol, és a dir, a internet. Ja existeixen escriptoris virtuals, però ara arriba Litl. Escrit "l" "i" "t" "l". És un ordinador que té el programari pensat per treballar amb internet. Litl fa servir el seu propi sistema operatiu en uns accessos a les diverses aplicacions web. A més, té dues posicions: La primera és l'habitual per navegar amb el teclat. La segona és la posició per veure vídeos i fotos. Disposa d'1 Gb de Ram. La pantalla fa 12 polzades. De moment, no és tàctil però té una rodeta per passar a la foto següent i un comandament a distància. Costa uns 650 euros. El podeu veure a http://litl.com/.

Fàrmacs a les aigües residuals
Vídeo

Ciències naturals Fàrmacs a les aigües residuals

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La presència de fàrmacs a les aigües residuals és una contaminació més estesa i greu del que es podria pensar. L'espai "El medi ambient" es fa ressò d'un sistema per degradar els antibiòtics de les aigües residuals. L'estabulació permet als grangers accelerar el creixement dels animals i, per tant, reduir costos i abaratir el preu de la proteïna. Però, en concentrar tants animals en tan poc espai, s'exposen a convertir en epidèmia qualsevol petita afecció en un animal. Així és molt freqüent subministrar-los antibiòtic amb l'alimentació. Una part d'aquests fàrmacs és absorbida, i l'altra s'acumula en teixits o s'elimina i passa a la cadena tròfica i les aigües residuals. Les depuradores actuals eliminen sòlids i substàncies químiques. Però una concentració excessiva d'antibiòtics pot alterar el funcionament de la depuradora i fer-lo ineficient. Tres estudiants de la Universitat Politècnica han assajat un tractament per desactivar part dels antibiòtics de les aigües residuals. El procés anomenat Foto-fenton ja s'aplicava per degradar altres substàncies tòxiques, però no s'havia provat mai en antibiòtics. Amb ferro, aigua oxigenada i llum d'espectre solar, el resultat ha estat prou eficaç. El treball ha estat premiat pel Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i podria ser força útil per tractar aigües residuals en qualsevol instal·lació on es facin servir antibiòtics. L'antibiòtic que es pot donar als animals de granja a la Unió Europea està limitat. Però els equips dirigits pel doctor Damià Barceló, director del Departament de Química Ambiental del CSIC, són dels pocs que estudien la presència d'aquests i altres fàrmacs en aigües lliures. Alguns s'acumulen als sediments dels rius i en peixos. L'anàlisi permet conèixer com estan els trams en què viuen. Fa poc, Barceló va alertar de les concentracions de cocaïna a les aigües residuals de la ciutat de Barcelona que arriben a la depuradora del Baix Llobregat.

Blanc sobre negre
Vídeo

Tutoria Blanc sobre negre

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

El protagonista d'aquest capítol de "Tot un món" és un fotoreporter nascut a Barcelona, que ha crescut a Girona, que reflexiona sobre què li suposa ser negre i també sobre la seva feina. Eddy Kelele és un fotoreporter que combina la feina de fotògraf a l'agència gironina Click Art Foto, que va fundar fa deu anys amb el seu soci Jordi Ribot, amb l'activitat docent en diverses escoles i universitats. La seva mare, Ivy Granje, va venir de molt jove per estudiar a Barcelona, procedent de Guinea Equatorial, i viu també a Salt. Tots dos expliquen la seva experiència com a immigrants subsaharians pioners a Catalunya i reflexionen sobre què comporta ser un negre educat en una societat occidental i sobre l'acollida que rep la nova immigració.

Arbre a la vista!
Vídeo

Matemàtiques Arbre a la vista!

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Matemàtiques

El càlculs trigonomètrics fan possible, en aquest capítol del programa "Àlia", conèixer el ritme de creixement d'una magnòlia. En aquesta ocasió, l'Àlia ha de treballar com a jardinera i tallar una magnòlia que molesta un veí. Ella, però, s'estima més no haver de tallar l'arbre, així que es proposa demostrar que el creixement de la magnòlia és molt lent. Un altre veí mostra a l'Àlia una foto antiga de la magnòlia, de fa cinc anys, quan la magnòlia encara no havia arribat al segon pis. L'Àlia vol calcular quant feia aleshores la magnòlia, així que primer multiplica els 2 pisos pels 3 metres que fa cada pis. El resultat és 6 metres. Situada a una certa distància de l'edifici i de la magnòlia, dibuixa dos triangles imaginaris. Com que dos triangles semblants tenen els costats proporcionals, es pot saber la mida del costat que interessa. Així, l'Àlia aconsegueix saber que fa cinc anys la magnòlia feia 5 metres. Amb unes mides noves, l'Àlia aconsegueix saber que la magnòlia fa actualment 7,5 m i que no ha arribat encara al tercer pis. Si en cinc anys la magnòlia ha crescut 2,5 metres, vol dir que creix 0,50 metres cada any. Per tapar el tercer pis, la magnòlia ha de fer 9 metres d'alçària des de terra, més els 3 metres del pis, és a dir, 12 metres. Això vol dir que encara ha de créixer 4,5 metres per tapar el tercer pis i que encara li falten 9 anys per arribar a aquesta alçària.

Total 17 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa