ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura clàssica, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història
Cada cap de setmana d'aquest estiu, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació emeten reportatges sobre la història, i sobre què és i què fa avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En total, Catalunya Ràdio ha programat catorze reportatges de deu minuts cada un, realitzats per Montse Poblet, amb la producció de Marta Jerez i el suport de Comunicació de l'IEC.
Les emissions formen part de l'acord de col·laboració subscrit el setembre de l'any passat entre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i l'IEC, amb motiu de la celebració, enguany, del centenari de l'acadèmia catalana.
Les emissions es fan a Catalunya Ràdio, els dissabtes i diumenges, a les 10.50 hores, i per Catalunya Informació, que repeteix quatre vegades i en diferents horaris el mateix reportatge durant el cap de setmana.
Els reportatges tracten temes com la història, filosofia, medicina, arqueologia, música, meteorologia o biologia, entre d'altres.
ÀreaMúsica, Història, Història de la música i de la dansa
En aquest capítol s'analitza una època convulsa de la història catalana lligada a l'esperit de la renaixença. El programa ens apropa al naixement de l'Orfeó Català, una institució emblemàtica per la cultura catalana. En aquest capítol la doctora en Història Manoli Narváez presenta la seva tesi doctoral anomenada" L'Orfeó Català, cant coral i catalanisme entre el 1891 i 1951". Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
En aquest capítol es repassa la història de la ciutat de Tàrraco, la Tarragona durant l'època romana.
En aquest primer capítol de la sèrie documental "Futur.doc", el programa "Tarasca" repassa els inicis de la història de Catalunya, des de la prehistòria fins a l'inici de la cultura trobadoresca.
Aquesta primera part parteix dels primers homes que van poblar Catalunya, com l'home de Talteüll; les primeres cultures, com els ibers, passant per la presència de fenicis, grecs i romans; l'aparició del cristianisme i l'arribada dels musulmans.
El capítol s'acaba amb el casament de Berenguer III amb Dolça de Provença, que va significar l'expansió cap a Occitània i l'inici de la cultura trobadoresca.
Al llarg del programa intervenen Josep Maria Solé, director del Museu d'Història de Catalunya; Josep Maria Fullola, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona; Josep Vilella, professor d'història antiga de la Universitat de Barcelona; Josep Giralt, director del Museu Comarcal de la Noguera; Marina Miquel, medievalista del Museu d'Història de Catalunya; Antoni Riera, catedràtic d'història medieval de la Universitat de Barcelona; i Joan Soler, especialista en cultura popular.
En aquest primer capítol de la sèrie documental "Futur.doc", el programa "Tarasca" repassa els inicis de la història de Catalunya, des de la prehistòria fins a l'inici de la cultura trobadoresca.
A través de les monedes, és possible conèixer la història d'un país. "Tarasca" fa un repàs exhaustiu de les monedes catalanes al llarg dels segles, de la mà de Miquel Crusafont, un especialista en la matèria.
Miquel Crusafont, doctor en història i enginyer industrial, ha publicat 12 llibres sobre la història de la moneda i més de 200 articles. Home apassionat, està especialitzat en la història de la moneda catalana.
Primer de tot, Crusafont explica com es va iniciar en l'estudi numismàtic i, més concretament, en la història de la moneda a Catalunya.
Les monedes són testimonis i documents històrics. Les primeres monedes que van arribar a la península Ibèrica les van portar els grecs, que tenien colònies a Marsella, Empúries i Roses. A totes tres ciutats, van encunyar dracmes d'argent, que aviat es van escampar per la península i la Gàl·lia.
Passats els temps dels romans i els visigots, els àrabs van envair el sud-oest d'Europa. Els francs els van rebutjar i van fer expedicions vers Girona, l'any 785, i Barcelona, l'any 801. Carlemany va encunyar diners d'argent a Barcelona, Girona, Empúries i Roses.
Des de llavors, i fins al segle XIX, el diner i els seus múltiples, el sou i la lliura, van ser la base de la comptabilitat de Catalunya.
Els comtes catalans es van anar independitzant al llarg del segle X. Cada un d'ells va segellar la seva sobirania fent moneda pròpia.
En temps de Jaume I, es va estabilitzar el diner de tern, el primer puntal del sistema monetari català.
Des de Ramon Berenguer IV, s'havien unit Catalunya i Aragó. Amb Jaume I, es va conquerir Mallorca i València i es va establir un sistema monetari coordinat a tots els dominis.
Per dotar el seu segon fill, Jaume, el rei Jaume I va crear el Regne de Mallorca, amb les Balears, els comtats de Rosselló i la Cerdanya i Montpeller. Des d'aquell moment, el sistema monetari mallorquí es va diferenciar del de la resta de la corona catalanoaragonesa. El dobler hi va ser la moneda més característica.
Els catalans també van conquerir Sicília, Sardenya, Nàpols i els ducats d'Atenes i Neopàtria. Les armes catalanes van aparèixer en les monedes que es batien en aquests territoris. El florí d'or era la moneda comuna.
Cap a final del segle XV, s'agreuja la crisi econòmica a tot Europa. Els sistema monetari es va alterar i es van batre altres monedes d'or. Finalment, el florí va ser substituït pel ducat de patró venecià, la moneda més prestigiosa del moment.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història
Una síntesi de la història de Catalunya, des del Paleolític fins a les Olimpíades del 1992, a través d'alguns dels seus episodis més característics: la prehistòria, les colonitzacions de l'antiguitat, la romanització, les invasions i llurs aportacions culturals, els comtats medievals, el naixement polític de Catalunya, etc., fins a la recuperació de la democràcia i de l'Estatut d'autonomia.
ÀreaHistòria del món contemporani, Història de l'art, Història
El primer capítol del documental "El tresor del 7è camió" segueix les pistes d'un camió de la República, carregat d'or,
que la història no escrita diu que va desaparèixer.
Els governs de la República i la Generalitat catalana van acumular or, plata i joies per finançar la guerra contra el feixisme. Amb els lingots d'or i de plata es compraven armes, medicaments i queviures.
El mes de gener de 1939, una allau humana i de vehicles es va retirar cap a França. Enmig del caos hi havia els camions que duien el tresor republicà. Es diu que un dels camions, el 7è, va desaparèixer.
En una mina del poble de la Vajol, tocant a la frontera francesa, s'hi va guardar una part de l'or de la República Espanyola durant els últims mesos de la guerra. Encara avui, la gent del poble explica que un dels camions que traslladava aquell tresor a França, durant la retirada de l'exèrcit republicà, es va perdre. I seixanta-cinc anys després, encara hi ha qui busca l'or enterrat i remena la terra, els masos abandonats i els prats per on va passar l'allau de gent per la muntanya. I, sorprenentment, de tant en tant algú hi troba algun lingot.
Inspirant-se en aquesta història, "El tresor del 7è camió" és un documental històric d'investigació sobre el destí que van tenir durant la Guerra Civil Espanyola el tresor artístic i els valors del govern republicà de l'època. El periple que van seguir obres d'art, joies i lingots de plata i or va consistir en un recorregut des de Madrid, passant per València, Tortosa, l'Alt Empordà i el sud de França fins a destinacions que semblaven més segures. En els tres episodis d'aquesta minisèrie històrica, el documental segueix el fil d'aquell periple per totes aquestes localitzacions i recull els testimonis de les persones que encara viuen o que són hereves d'aquell moment històric.
En aquest primer capítol, Miquel Giralt, propietari de la mina Canta de la Vajol, a l'Alt Empordà, ens en mostra les galeries, i l'equip del programa, amb l'ajuda dels miners, arriba fins a la cambra secreta de la mina.
Just davant la mina hi ha el mas can Barris, on va residir el president de la República, Manuel Azaña, els últims dies de la retirada. Juan Negrín, president del govern, no va autoritzar mai Azaña a entrar a la mina.
L'equip del documental parla amb els veïns de la Vajol sobre la història del 7è camió i consulta l'Arxiu Nacional de Catalunya a la recerca de documents sobre les finances de la Generalitat.
A París entrevista Carmen Negrín, néta del president Negrín i neboda de l'home que va dirigir el treball a la mina. L'equip del programa també té accés a l'arxiu personal de Negrín a l'exili i troba un document relacionat amb el trasllat del tresor.
La recerca d'informació també passa per Madrid, Montserrat i Figueres, on hi ha el castell de Sant Ferran, dipòsit de milers d'objectes de valor: or, plata, obres d'art, joies, peces de culte...
ÀreaLiteratura catalana, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Història del món contemporani, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
Des el començament de l'exili a França, iniciatives institucionals i
privades treballen per mantenir viva la cultura catalana a tot el món.
El mateix 1939 el conseller de la Generalitat, Antoni Sbert, funda amb
altres prohoms la Fundació Ramon Llull. Aquesta Fundació tenia dos
objectius: l'ajuda als refugiats catalans i la publicació de la Revista
Catalunya. Aquesta revista ja era la insígnia de la cultura catalana i
es va voler que continués la seva tasca a l'exili. L'any 1940 amb la
invasió alemanya va quedar aturada a França i es va haver de publicar a Londres i a Amèrica. L'any 1945 un cop alliberada a França es tornarà a publicar en aquest país.
També es van fundar dues editorials importants. L'editorial Albor i
Edicions Catalanes de París fundada per Josep Benet.. Aquesta editorial es va decicar a publicar a partir dels anys 60, llibres que feien referència a la història de Catalunya i a la política franquista. Els
seus llibres eren entrats de contraban a Catalunya ja que eren prohibits.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: eferrer.s@catradio.cat.
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Història del món contemporani, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
Els nens i les nenes també tenen la seva pàgina a la història en l'exili
del 39. A la primavera del 1937 els bombardejos contra la població civil van fer que les famílies així com l'opinió internacional van voler
treure de l'horror i la fam els seus fills. És així com van marxar a
França, Anglaterra, Bélgica, Mèxic i Rússia. Es pensaven que al cap de poc temps es podrien reunir amb els pares però això no va ser sempre així.
Entre el 1937 i el 1939 van sortir gairebé 33.000 nens i nenes per a un allunyament que havia de ser temporal i que després va ser molt més llarg.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.