L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls de l'obra de Rembrandt "Ronda de nit", que es pot veure al Rijksmuseum, a Amsterdam.
En realitat, aquest quadre es diu "La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch".
Es tracta d'un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l'acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.
"Pinzellades d'art" analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica
"Pinzellades d'art" dedica el capítol al retaule de la "Mare de Déu de la Llet" de l'església de Sant Esteve de Canapost, ara exposat al Museu d'Art de Girona.
El retaule de la "Mare de Déu de la Llet" era a l'església romànica de Sant Esteve de Canapost, a les Gavarres. Amb el pas del temps, però, va anar perdent part de la pintura original. Per sort, la taula del carrer central, considerada una de les obres més importants del gòtic català, no va patir gaire. També es van conservar els carrers laterals. L'àtic, en canvi, està deteriorat, i el bancal del retaule gairebé va desaparèixer.
Es va conservar la data en què va ser pintat, l'any 1489, però no se sap qui el va pintar perquè els mestres gòtics no signaven les seves obres.
Al calvari de l'àtic hi ha Jesús crucificat, amb els lladres als costats. A la taula central hi ha la Mare de Déu, que sosté amorosament el seu fill, a qui està a punt de donar el pit.
L'espai "Pinzellades d'art" descobreix els secrets que amaga la pintura de Ramon Casas "La càrrega", exposada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot.
Ramon Casas era un habitual de la cerveseria Els Quatre Gats, un punt de trobada de poetes, músics, arquitectes i, sobretot, pintors.
El seu quadre "La càrrega", també es coneix com "Barcelona, 1902", tot i que Casas el va pintar uns quants anys abans. L'obra mostra la càrrega de la Guàrdia Civil contra uns manifestants i, per pintar-la, Casas es va inspirar en els conflictes socials que hi va haver a Barcelona a finals del segle XIX.
La pintura és de grans dimensions i fa gairebé cinc metres d'amplada i tres metres d'alçària.
L'escena està plantejada de manera innovadora, amb una gran zona buida al voltant de la qual es distribueixen les figures.
"La càrrega" la van rebutjar a l'Exposició Universal de París de l'any 1900, però, finalment, la van exposar al Salon du Champ de Mars de la capital francesa l'any 1903. L'any següent, el 1904, va obtenir el primer premi a l'Exposició Nacional de Madrid.
L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls de l'obra "L'abric blau", de Xavier Gosé, exposada al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida.
L'any 1900, el pintor lleidatà Xavier Gosé, amb 24 anys, es va instal·lar al París de la Belle Époque, on es va convertir en un artista reconegut, especialment per les seves il·lustracions, publicades a les millors revistes europees.
"L'abric blau" està pintat amb tècnica mixta, a base d'aiguada i de tintes. L'obra capta perfectament l'elegància femenina, en un composició plena de detalls i dinamisme.
Gosé va ser un precursor de l'"art déco". Va morir de tuberculosi als 38 anys.
"Pinzellades d'Art" dedica el capítol al "Beatus de la Seu d'Urgell", una obra anònima exposada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.
Cap a l'any 786, l'abat del monestir de San Martín de Liébana, conegut pel nom de Beat, va escriure un comentari a l'Apocalipsi. A partir del segle X, d'aquesta obra se'n van fer còpies amb moltes miniatures o gravats. Aquests llibres es coneixen amb el nom de "Beatus" i, actualment, se'n conserven uns trenta.
Un dels més interessants és el "Beatus de la Seu d'Urgell". Les seves il·lustracions impressionants mostren diverses escenes de l'Apocalipsi, l'escrit terrorífic de sant Joan sobre la fi del món. La història que plasma el "Beatus" va des del moment en què Déu posa la mà sobre el cap de Joan per inspirar-li les visions de l'Apocalipsi fins a les escenes del judici final.
"Pinzellades d'art" dedica el capítol al panell de ceràmica "La xocolatada", una obra anònima exposada al Museu de Ceràmica de Barcelona.
"La xocolatada" es va crear, probablement, cap a l'any 1710 al taller de Llorenç Passoles, a Barcelona. L'obra es va col·locar a la finca del marquès de Castellvell, a Alella, però l'any 1988 va ser arrencada de la seva ubicació per exhibir-la a l'Exposició Universal de Barcelona. Actualment es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona.
"La xocolatada" és un plafó en forma de mitja lluna que representa un berenar en un jardí senyorial. En aquest berenar es prepara xocolata desfeta, un producte arribat de Mèxic, i se serveix en xicres. L'escena reflecteix el gust pels plaers i el luxes dels nobles i burgesos del segle XVIII.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica
L'obra de Francesc Gimeno no va ser reconeguda fins després de la seva mort. "Pinzellades d'art" dedica el capítol al quadre "La petita i el bon companyó", exposat al Museu de l'Abadia de Montserrat.
El pintor tortosí Francesc Gimeno ha estat considerat un gran rebel de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis del XX.
L'any 1891 va pintar "La petita i el bon companyó", un quadre protagonitzat per una de les seves filles i un gos. La nena hi apareix vestida amb roba blanca i amb els peus descalços. A terra hi ha una gorra de cop i una pilota.
Francesc Gimeno va intentar portar aquesta obra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de l'any 1897, però el jurat la va rebutjar. Aleshores, Gimeno va decidir amagar el quadre i no vendre'l mai.
El realisme cru del pintor tortosí no va agradar a la crítica de l'època. Francesc Gimeno, que sempre duia espardenyes de vetes i gorra, vivia en una extrema pobresa, tal com va explicar una vegada Josep Pla, un dels seus admiradors. Gimeno, per sobreviure, es dedicava a pintar parets.
Francesc Gimeno va morir a Barcelona l'any 1927. Va ser tot just després de la seva mort quan la seva obra va ser realment apreciada i valorada, tant pel públic com pels crítics.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica
"Pinzellades d'art" dedica el capítol a analitzar els detalls del frontal romànic de l'altar de l'església de Santa Maria d'Avià, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC.
El frontal de l'altar de Santa Maria d'Avià, al Berguedà, és un conjunt d'escenes de l'edat mitjana que expliquen la història de l'anunciació i el naixement de Jesús. A l'església de Santa Maria d'Avià se'n conserva una rèplica de l'original.
Aquesta pintura pertany al romànic tardà i les figures que hi apareixen ja no són tan distants i rígides com en obres anteriors, sinó que s'han suavitzat i s'han tornat més properes i humanes.
Els colors estan ben contrastats, però s'ha perdut el color daurat del fons de la imatge central, anomenat colradura.
La primera imatge del frontal conté dues escenes diferents, separades per arcs i columnes. En una, s'hi representa l'anunciació, és a dir, el moment en què l'arcàngel Gabriel diu a Maria que tindrà un fill. L'altra imatge escenifica la visitació, quan Maria visita la seva cosina Isabel, també embarassada.
La segona imatge representa el naixement de Jesús i la tercera correspon a l'adoració dels Reis Mags. La quarta escena representa el moment en què Jesús va ser presentat al temple, d'acord amb la tradició jueva. Finalment, la imatge central està dedicada a la figura de Maria amb el seu fill assegut sobre la falda.
L'artista cordovès Bartolomé Bermejo va pintar a Barcelona la seva obra mestra: "La Pietat amb sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà". L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra, exposada al Museu de la Catedral de Barcelona.
El pintor del segle XV Bartolomé Bermejo va néixer a Còrdova i va viure a cavall entre el gòtic i el Renaixement.
A "La Pietat amb sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà" hi ha representada la Mare de Déu amb el seu fill mort en braços. A banda i banda hi ha sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà, que va encarregar aquesta obra a Bermejo.
Les figures del quadre tenen un aire escultòric i el paisatge que les envolta n'intensifica l'efecte. Bermejo aconsegueix detalls sorprenents, com el profund dolor que expressa la cara de la Mare de Déu o el domini de l'efecte de la transparència.
Lluís Desplà hi apareix retratat amb molt realisme. Pel que fa a sant Jeroni, Bermejo el pinta llegint i amb un lleó als peus, que, segons la llegenda, ell mateix va curar. Sant Jeroni va ser el traductor de la Bíblia al llatí i havia estat cardenal, per la qual cosa Bermejo el va pintar amb la túnica escarlata.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art
"Pinzellades d'art" analitza, en aquest capítol, dues parts del retaule que Pere Mates va pintar per a l'església de Santa Maria de Segueró, a Beuda. Aquest retaule es conserva al Museu d'Art de Girona.
El Renaixement, el corrent artístic provinent d'Itàlia, va arribar a Catalunya a finals dels segle XV i principis del XVI. Aquest corrent comportava una nova manera de pintar a l'oli per aconseguir la màxima semblança amb la realitat, gràcies a l'aplicació del concepte de la perspectiva i el volum dels cossos.
El pintor Pere Mates, nascut a Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XV, va seguir els principis artístics del Renaixement. Una de les seves obres mestres és el retaule que va pintar per a l'església parroquial de Santa Maria de Segueró, al municipi de Beuda, a la Garrotxa.
En l'actualitat es conserven catorze taules de tot el conjunt. Dues de les quals són la del naixement i la de la creació.
A la taula del naixement hi apareixen, en primer terme, les tres figures tradicionals: sant Josep, Maria i el nen. Mates va pintar el patriarca amb un inusual nimbe de vuit puntes. Maria porta una còfia i el nen apareix sobre un cabàs ple de palla. En segon terme hi ha el bou i la mula i les ruïnes d'una edificació de pedra amb columnes, bigues de fusta i sostre de palla. Al fons, dos pastors miren cap a l'àngel que porta el filacteri amb el missatge de pau.
A la taula de la creació es mostra el moment en què Déu expulsa Adam i Eva del paradís per haver comès el pecat original de menjar el fruit prohibit. Déu hi apareix imponent, acompanyat per un grup d'àngels vermells. Du una capa vermella i una corona daurada i sosté una bola de vidre que simbolitza el món. Eva demana perdó, però la cara d'Adam mostra que no hi ha cap esperança de salvació. Mates va pintar aquests personatgs despullats, però amb uns pàmpols que els tapen les vergonyes.
A la taula de la creació, Pere Mates demostra el seu domini de la perspectiva. Al fons de tot hi ha un paisatge marítim de costa que recorda un paratge de la Costa Brava. Mates també hi va pintar amb detall tota mena d'animals: un gat, un conill, un gos, ocells, cignes, una tortuga, una sargantana, una llagosta, un escorpí i un grup de lleons.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu