Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 152 resultats
per pantalla
Pantalla de 16
Joaquim Horta
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Joaquim Horta

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Idealista i contestatari, Joaquim Horta, (Barcelona 1930) ha destacat en els camps de la poesia, de l'edició i de la traducció. La seva producció poètica, influïda en part pel rus Vladimir Maiakovski, és capdavantera en la poesia de compromís social a Catalunya i presenta també tendències existencialistes. En destaquen els reculls "Poemes de la nit" (1955), "Home que espera" (1957) i "Paraules per a no dormir" (1960). El 1993, va publicar l'antologia "Home que espera. Selecció de textos" (1955-1992). Provinent d'una família d'impressors i editors, Horta va crear la prestigiosa col·lecció "Signe" de poesia i assaig i va editar els "Quaderns de Teatre de l'Associació Dramàtica de Barcelona", amb obres d'autors estrangers, traduïdes per primera vegada al català, i també d'autors del país. Així mateix, ha estat cap dels departaments de publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears i de l'Ajuntament de Barcelona. Com a traductor, és autor, en col·laboració amb Manuel de Seabra, de les versions de tot el teatre i la poesia de Vladimir Maiakovski i de la poesia de Mao Zedong, entre altres. L'obra d'Horta ha estat traduïda a diverses llengües i cantautors, com Xavier Ribalta o Manel Peiró, han musicat poemes seus.

Jaume Pèrez Montaner
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Jaume Pèrez Montaner

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Poeta i crític literari, Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, Marina Alta, 1938) també ha portat a terme una intensa activitat docent, tant a diversos centres universitaris dels EEUU com a la Universitat de València, on és avui dia professor de literatura catalana. La seva poesia, sempre a la recerca de nous horitzons d'expressió i amb un elevat grau de compromís cívic, ha evolucionat cap a una major interiorització personal i una depuració de formes sense perdre, però, la dimensió col·lectiva. Cal destacar els reculls poètics Museu de cendres, L'heura del desig, Màscares i Fronteres. En el camp de l'assaig, els treballs sobre Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March, Joan Fuster i Joan Brossa, entre altres autors, han convertit Pérez Montaner en un dels referents de l'actual crítica literària catalana. Entre altres premis, ha obtingut el Valencià de Literatura, el Ciutat de València de poesia, el Vicent Andrés Estellés de poesia i l'Ausiàs March de poesia. Ha estat president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana durant vuit anys.

Montserrat Abelló
Vídeo

Llengües i literatura Montserrat Abelló

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Llengües estrangeres, Llengua catalana i literatura

Per bé que Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) no va començar a publicar fins a 43 anys, s'ha guanyat un merescut prestigi en els camps de la poesia, de la traducció i de la reivindicació del paper de la dona en el món de la literatura. El seu cosmopolitisme -ha residit, entre d'altres llocs, a Anglaterra i Xile- li ha permès adquirir un gran domini de l'anglès i relacionar-se amb literats de la talla de Pablo Neruda i Joan Oliver. La poesia d'Abelló, guardonada diverses vegades, va ser molt ben acollida pel moviment feminista iniciat a Catalunya als anys setanta, en el qual es va integrar. Ha traduït al català poetes anglosaxones com ara Sylvia Plath, Anne Sexton, Adrienne Rich. També ha contribuït a la difusió de la literatura catalana amb la versió a l'anglès de poemes d'escriptores del nostre país. És autora d'algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca "Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX". L'aplec de la seva poesia en un únic volum, "El cor de les paraules" (obra poètica 1963-2002) li ha valgut el premi Cavall Verd-Josep M. Llompart, el premi de Cadaqués-Quima Jaume i el premi Lletra d'Or.

En defensa de la lletra R. Albert Ràfols-Casamada
Àudio

Llengües i literatura En defensa de la lletra R. Albert Ràfols-Casamada

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

Més informació: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia
Locutor: Xavier Casan
En la seva poesia, Albert Ràfols-Casamada juga amb la plàstica i la riquesa visual que les diferents lectures poden oferir en un intent de fixar la fugacitat del real. Escorrims, collages, trepes, estampacions, poesia visual, són tractats en un món de suaus entonacions i gran finesa. No en va, també és pintor, pedagog de l'art i el disseny.

Lluís Alpera
Vídeo

Llengües i literatura Lluís Alpera

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Llengua catalana i literatura

Poeta, crític i professor universitari, Lluís Alpera (València, 1938) ha destacat també com a animador cultural. Llicenciat en Filologia Romànica, es doctorà amb una tesi sobre Francesc Eiximenis. Ha estat professor de les universitats d'Emory (Atlanta) i de Washington (Saint Louis), als EEUU. Instal·lat a Alacant des de 1971, va fundar el departament de Filologia Catalana de la Universitat alacantina, en el qual ha exercit com a professor fins a 2008. La poesia d'Alpera ha sofert una remarcable evolució al llarg dels anys. Inscrita primerament en l'anomenat realisme social, amb obres com "El magre menjar" (1963) i "Dades de la història civil d'un valencià" (1980), es decanta, a partir del poemari "Surant enmig del naufragi final" (1985), cap a un sensualisme esclatant, d'influència barroca. Posteriorment ha evolucionat cap a una poesia més depurada, de tons clàssics, primer, i de ressons neopopularistes, més tard. Cal remarcar els reculls "Amb cendres i diamants" (1995) i "Els bells papirs d'Alexandria" (2003). Entre els seus treballs d'assaig destaquen "Poesia i societat a l'Edat Mitjana" (1973) i "Sobre poetes valencians i altres escrits" (1990-2004). Entre altres premis, ha obtingut el Salvat-Papasseit, l'Ausiàs March i el de la Crítica del País Valencià, que ha guanyat dues vegades.

Jordi-Pere Cerdà
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Jordi-Pere Cerdà

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Jordi-Pere Cerdà és el pseudònim literari d'Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920). En plena regressió del català al Roselló, Cerdà construeix la seva llengua, basant-se sobretot en la rica parla de l'Alta Cerdanya. Al mateix temps que participa en la resistència durant la II Guerra Mundial, escriu poesia i teatre, però no comença a publicar fins al 1950. Ha conreat diversos gèneres, sempre amb l'Alta Cerdanya com a temàtica de fons. En poesia, cal remarcar "La guatlla i la garba" (1950) i "Suite cerdana" (2003). Entre les seves obres dramàtiques, destaquen "La set de la terra" (1955) i "Quatre dones i el sol" (1964). En narrativa, ha obtingut el Premi de la Crítica Serra d'Or per "Col·locació de personatges en un jardí tancat" (1984) i el Premi Nacional de Literatura per la novel·la "Passos estrets per terres altes" (1984). Llibreter durant un temps i a tota hora animador cultural, ha lluitat per la pervivència de la cultura autòctona a la Catalunya Nord. És fundador del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També ha obtingut el Premi de Literatura de la Generalitat per "Poesia completa" (1988).

Jordi Pàmias
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Jordi Pàmias

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia, Llengua catalana i literatura

La gran passió de Jordi Pàmias (Guissona, La Segarra, 1938) és l'amor a la literatura que ha portat a terme tant en la seva vessant d'escriptor com de pedagog. Durant 30 anys ha estat professor de Llengua i Literatura Espanyola a l'actual Institut Màrius Torres de Lleida i ha encaminat diversos dels seus alumnes cap al conreu de les lletres. Com a literat, per bé que ha escrit prosa, assaig i teatre, ha despuntat principalment en el camp de la poesia, en el qual ha passat per diverses etapes. Inscrit primerament en el corrent de denúncia social -"La meva casa", "Fantasia per a ús de la gent sàvia"- , evoluciona després cap al formalisme i la recreació en el llenguatge -"Flauta de sol"- i, més tard, cap a una poesia més intimista i depurada -"Lluna d'estiu" i "Àmfora grega"- . Hi són sempre recurrents, però, el paisatge de la Segarra, els records d'infància, la reflexió sobre el pas del temps i la mort i l'interès per la condició humana. Ja dins el segle XXI, ha publicat els poemaris "Narcís i l'altre" i "Terra cansada". Els nombrosos premis que ha rebut, entre altres, el Carles Riba, el Vicent Andrés Estellés i el de la Crítica Catalana, l'han convertit en un referent de la poesia en al nostra llengua.

Josep Palau i Fabre
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Josep Palau i Fabre

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica

La poesia de Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917), trencadora i amb una forta càrrega d'erotisme, va caure com una pedra damunt la bassa d'oli de la poesia catalana de principis dels anys quaranta, dominada per la correcció noucentista. El llarg sojorn a París, on va tractar literats de primera fila (Camús, Cocteau, Artaud i Octavio Paz, entre d'altres), i la posterior reclusió voluntària a Grifeu (Alt Empordà) el van convertir en un escriptor gairebé marginat. Amb la incorporació a la vida pública del país a partir de 1975 i la difusió de la seva obra a través dels reculls "Poemes de l'alquimsita" (poesia) i "Quaderns de l'alquimista" (assaig), ha obtingut un ampli reconeixement dins l'univers literari català, com ho demostren els nombrosos guardons amb què ha estat distingit. D'altra banda, la seva admiració i prolongada amistat amb Pablo Picasso han desembocat en una vintena d'assaigs sobre la vida i l'obra del pintor. L'any 2002 es va crear la Fundació Palau, que ell mateix presideix.

Veus de la terra
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Veus de la terra

  • Data 1999
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura

Les gloses són la poesia tradicional oral de les Balears i l'expressió viva de la seva cultura en llengua pròpia."Tarasca" dedica el capítol a les gloses i glosadors de Menorca i Mallorca. Participen en el programa reconeguts glosadors menorquins, com Esteve Barceló i Miquel Ametller, i els glosadors mallorquins Antoni Socies, Joan Planisi, Rafel Roig i Pere Gil. També s'inclouen comentaris de Felip Munar, professor de Cultura Popular de la Universitat de les Illes Balears. El glosador no és ben bé un poeta en el sentit que s'entén actualment, però fa poesia. Tampoc no és un home de lletres, però sap utilitzar les paraules per aconseguir ser escoltat. Les seves composicions, tot i ser improvisades i orals, perduren al llarg del temps. No es pot parlar de quin és l'origen de la poesia oral. Els aedes i rapsodes grecs i els trobadors i joglars occitans són els avantpassats dels glosadors d'avui. De gloses, a Mallorca i Menorca se'n conserven des de l'edat mitjana, i cada època n'ha aportat de noves. Avui encara se'n produeixen. Les gloses han viatjat durant anys d'una illa a una altra, però les gloses tenen possiblement el seu origen a Mallorca. A Catalunya, aquestes cançons curtes s'anomenen corrandes. Les gloses són un productes autòcton de les Illes sense pràcticament influència de l'exterior i no són una imitació de les corrandes empordaneses. Els glosadors sovint actuen davant del públic amb motiu d'alguna celebració. Als pobles de les Illes, s'organitzen combats de glosadors, en què diversos glosadors improvisen cançons sobre els temes més variats i es responen l'un a l'altre.

Soledad. Juan Ramón Jiménez
Àudio

Llengües i literatura Soledad. Juan Ramón Jiménez

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua castellana i literatura

Més informació: edu365.cat I Castellà I Poesia I El mar y la poesía
Locutor: Pablo Moro
Los poetas, en un diálogo mudo, suelen hablar con la naturaleza. Juan Ramón Jiménez medita frente al mar. Cree que el ir y venir de sus pensamientos es comparable al movimiento de las olas. Su cambiante estado de ánimo, siempre en busca del autoconocimiento, ahora también desea conocer el mar. Y el poeta, hablando consigo mismo, le habla, porque su soledad le parece semejante a la inmensa soledad del océano.

Total 152 resultats
per pantalla
Pantalla de 16

Àrea professorat

Programació educativa