Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50
El piset del sol i de la lluna
Vídeo

Llengües i literatura El piset del sol i de la lluna

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" il·lustra la història "El piset del Sol i la Lluna", un conte que descobreix per què el Sol i la Lluna viuen al cel. Un bon dia, el Sol va pensar de fer una visita a l'Aigua. No l'havia vista des de l'època de l'escola. El Sol va haver de caminar molt per arribar allà on vivia l'Aigua. Durant una llarga estona, no van parar de xerrar i d'explicar-se moltes coses, fins que el Sol va dir a l'Aigua que un dia visités el seu piset i, així, li podia presentar la seva amiga, la Lluna. El piset del Sol i la Lluna era petit, però molt acollidor. El Sol i la Lluna, que feia temps que vivien junts i s'estimaven molt, havien fet d'aquell piset un lloc agradable on viure molt feliços. El Sol va explicar a la Lluna que aviat rebrien la visita de l'Aigua i la seva família i que calia fer la casa una mica més gran perquè hi cabés tothom. I el Sol, sense perdre ni un segon, es va posar mans a l'obra. Va fer les habitacions més grans, i el menjador, el lavabo i el safareig. Tot es veia ampli i lluminós. I en poc temps, va tenir-lo a punt per a la visita de l'Aigua. Va arribar el dia i l'Aigua va començar a fer camí cap al piset del Sol i la Lluna. Quan l'Aigua i la seva família hi van arribar, el Sol i la Lluna descansaven asseguts al sofà. El mar i la seva família van ocupar el pis sencer, des de l'entrada fins a l'últim racó. Hi havia les gambes, el tauró, el pop, el peix espasa, el peix globus... I enmig de tota aquella gentada, el Sol i la Lluna es trobaven submergits i desorientats, i, com van poder, van començar a fer-se senyals l'un a l'altre per dir-se que havien de pujar fins a la superfície com fos o s'ofegarien. Finalment, el Sol i la Lluna van reaccionar: van agafar molt i molt d'impuls i van sortir disparats tan fort, que van anar a parar al cel. L'Aigua va ocupar el piset del Sol i la Lluna, però també es va escampar per les valls i pels barrancs, pels rius i pels oceans, i, fins i tot, va arribar als pols, on viu congelada.

Sol, solet
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Sol, solet

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

Fent servir l'ordinador, "Una mà de contes" dibuixa la història del "Sol, solet", un relat en què la música té un paper molt important. En Max és un nen molt alegre i espavilat que, quan necessita una cosa, sempre se les sap arreglar per aconseguir-la. Aquest matí en Max ha sortit a jugar al seu jardí, però hi fa molt de fred. Quan està a punt de posar-se a jugar, en Max s'adona que un gran núvol tapa el Sol. En Max, que vol que el Sol surti de darrere el núvol, té una idea. Cantarà la cançó del "Sol, solet". El Sol el sentirà i segur que sortirà. L'escalfarà i podrà jugar al jardí. I dit i fet. En Max es posa a cantar la cançó del "Sol, solet". "Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure. Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred". El Sol sent la cançó que li canta en Max, treu el cap per darrere el núvol amb mala cara i contesta cantant amb veu seriosa: "Si tens fred, posa't la capa, posa't la capa. Si tens fred, posa't la capa i el barret". Llavors, en Max, li contesta: "No tinc capa ni barret, per abrigar-me, per abrigar-me. No tinc capa ni barret, per abrigar-me quan fa fred". En Max diu al Sol que és pobre i que no té capa ni barret per abrigar-se. Si el Sol no l'escalfa, no pot jugar. El Sol, però, li respon que no vol sortir i es torna a amagar darrere el núvol. En Max es queda ben fumut. No sap què fer per convèncer el Sol perquè surti. Fins que té una idea. Demana al seu gos i al seu gat que cantin amb ell la cançó del "Sol, solet". I tots tres es posen a cantar junts. De seguida surt el Sol de darrere el núvol, que amb veu de malhumorat respon el mateix que abans. I en Max li torna a dir al Sol que no té capa ni barret. Però el Sol està massa enfadat, i es torna a amagar darrere el núvol. En Max, el gos i el gat, però, no es donen per vençuts. Per això agafen aire i tornen a cantar ben fort. I, llavors, el Sol surt de darrere el núvol i els hi diu que, d'acord, que sortirà. Però amb una condició: poder jugar amb en Max, el gos i el gat. I tan bon punt tots quatre es posen a jugar, al jardí d'en Max deixa de fer-hi fred. Ara que el Sol brilla i escalfa, hi fa més aviat caloreta. I tots estan contents.

Singularitats de Mercuri
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Singularitats de Mercuri

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Hi ha planetes molt lluminosos que es poden contemplar tota la nit: Mart, Júpiter i Saturn. En canvi, Mercuri, tot i la proximitat amb la Terra és un planeta molt difícil d'observar. Mercuri només es pot veure amb relativa facilitat quan es troba a les màximes elongacion'. Vist des de la Terra, aleshores, Mercuri està a la màxima distància aparent respecte del Sol. Quan Mercuri està al costat de ponent del Sol, es veu de matinada, quan comença a clarejar el dia. Quan està al costat de llevant del Sol, aleshores es veu al capvespre. En qualsevol cas, és un esdeveniment tenint en compte que és un planeta que no es deixa veure gairebé mai. Mercuri té fases, com la Lluna, ja que a vegades el Sol l'il·lumina per un costat, i a vegades per l'altre. Mercuri es veu bé quan està en quart creixent o en quart minvant. En fase plena està a la màxima distància, massa lluny i, a més, el Sol enlluerna. En fase nova, està més a prop, però a contrallum del Sol. Després de Plutó, Mercuri és el planeta menys conegut de tots. El fet que estigui tant a prop del Sol fa que des de la Terra sigui molt difícil d'estudiar, i que enviar-hi sondes automàtiques sigui molt costós. Només s'hi ha aproximat la sonda Mariner 10: en va mostrar una superfície plena de cràters i sense atmosfera, com la Lluna. Una de les singularitats de Mercuri és que, per causa de la intensa acció gravitatòria del Sol, té un moviment de rotació extremament lent. En el temps en què recorre una òrbita del Sol, Mercuri fa només una volta i mitja sobre si mateix. Això, traslladat a la nostra Terra, equivaldria al fet que durant tot un any només transcorregués un dia i mitja nit. Després de la llarguíssima nit mercurial, de 88 dies terrestres de durada, el Sol apareix, de sobte, per l'horitzó. No hi ha crepuscle, perquè no hi ha atmosfera. La temperatura de la superfície passa de cent graus sota zero a uns 700 graus. El Sol es veu tres vegades més gran que des de la Terra, i irradia 10 vegades més calor. El Sol va pujant cap a la part més alta del cel. Després alenteix el moviment, i canvia el sentit de la marxa. Per fi, es pon sobre l'horitzó. L'estranya trajectòria del Sol al cel de Mercuri es deu a l'òrbita del planeta, força excèntrica, que el fa voltar més lent quan és lluny del Sol que quan n'és a prop. Així doncs, Mercuri és un planeta més aviat esquerp en relació amb la Terra, i més aviat excèntric en relació amb el Sol. Com a personatge mitològic, és una altra cosa. Mercuri és un afable protector dels camins, i de l'astronomia, precisament. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació...

El gran ull
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El gran ull

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A Egipte, representava l'ull de Ra; a Grècia, l'ull de Zeus, i a l'Islam, l'ull d'Al·là. És el gran ull que ens observa, el déu astral per excel·lència, el Sol. Coneixem el Sol gràcies als observatoris terrestres que el vigilen dia a dia, i, també, gràcies a les sondes espacials que s'hi han aproximat. La nau més veterana amb aquest propòsit és la Soho, l'Observatori Solar i Heliofísic. Capta imatges de les estructures solars amb un detall d'uns 350 quilòmetres. La sonda que prepara l'Agència Europea de l'Espai permeterà veure detalls del Sol de només 50 quilòmetres. El Sol té un diàmetre unes 100 vegades més gran que la Terra però, com estrella, és relativament petita. Una bona part de les estrelles més lluminoses que veiem al cel són estrelles gegants o supergegants, que formen part d'una família d'astres que pot arribar a superar fins a mil vegades la mida del Sol. Antares, de la constel·lació de l'Escorpí, és 280 vegades més gran. Betelgeuse, la principal estrella de la constel·lació d'Orió, és unes 700 vegades més gran que el Sol. Hi ha estrelles gegants com Rigel, també de la constel·lació d'Orió, que tenen temperatures molt més elevades que el Sol. Són blanques o blaves, perquè el color de les estrelles depèn de la temperatura superficial. Però moltes gegants són vermelles, i tenen temperatures relativament baixes. A la superfície de Betelgeuse, per exemple, un termòmetre assenyalaria 3.000 graus, mentre que al Sol la calor és el doble. Les estrelles gegants vermelles tenen una atmosfera inestable. Totes varien, en major o menor grau, de lluminositat. Una de les estrelles gegants vermelles variables més característiques és a la constel·lació de Cassiopea. Es coneix amb la lletra 'R'. La R s'infla i es desinfla cada 430 dies, i passa de ser visible a ull nu a molt feble. Us imagineu que el Sol fos una estrella gegant vermella que, cada cert nombre de mesos, fos cent vegades més lluminós? El Sol és una estrella variable, com la R de la Cassiopea, però amb una variabilitat, afortunadament per a nosaltres, tan subtil com imperceptible. Actualment, el Sol és una estrella molt estable. Gràcies a aquesta estabilitat, han pogut evolucionar uns planetes al seu entorn, i la vida s'ha pogut establir a la Terra. Cap al final de la seva vida, però, d'aquí a uns cinc mil milions d'anys, el Sol es convertirà, també, en una estrella gegant vermella. Quan sigui una gegant vermella, el Sol s'anirà fent cada vegada més gran i acabarà absorbint els planetes que té més a prop, fins a Mart. I la Terra passarà a formar part de la matèria de l'estrella: igual que quan va començar a existir. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes,...

Eth piset deth solei e dera lua
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals Eth piset deth solei e dera lua

  • Data 2007
  • Idioma Occitan dera Val d'Aran
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" il·lustra la història "El piset del Sol i la Lluna", un conte que descobreix per què el Sol i la Lluna viuen al cel. Un bon dia, el Sol va pensar de fer una visita a l'Aigua. No l'havia vista des de l'època de l'escola. El Sol va haver de caminar molt per arribar allà on vivia l'Aigua. Durant una llarga estona, no van parar de xerrar i d'explicar-se moltes coses, fins que el Sol va dir a l'Aigua que un dia visités el seu piset i, així, li podia presentar la seva amiga, la Lluna. El piset del Sol i la Lluna era petit, però molt acollidor. El Sol i la Lluna, que feia temps que vivien junts i s'estimaven molt, havien fet d'aquell piset un lloc agradable on viure molt feliços. El Sol va explicar a la Lluna que aviat rebrien la visita de l'Aigua i la seva família i que calia fer la casa una mica més gran perquè hi cabés tothom. I el Sol, sense perdre ni un segon, es va posar mans a l'obra. Va fer les habitacions més grans, i el menjador, el lavabo i el safareig. Tot es veia ampli i lluminós. I en poc temps, va tenir-lo a punt per a la visita de l'Aigua. Va arribar el dia i l'Aigua va començar a fer camí cap al piset del Sol i la Lluna. Quan l'Aigua i la seva família hi van arribar, el Sol i la Lluna descansaven asseguts al sofà. El mar i la seva família van ocupar el pis sencer, des de l'entrada fins a l'últim racó. Hi havia les gambes, el tauró, el pop, el peix espasa, el peix globus... I enmig de tota aquella gentada, el Sol i la Lluna es trobaven submergits i desorientats, i, com van poder, van començar a fer-se senyals l'un a l'altre per dir-se que havien de pujar fins a la superfície com fos o s'ofegarien. Finalment, el Sol i la Lluna van reaccionar: van agafar molt i molt d'impuls i van sortir disparats tan fort, que van anar a parar al cel. L'Aigua va ocupar el piset del Sol i la Lluna, però també es va escampar per les valls i pels barrancs, pels rius i pels oceans, i, fins i tot, va arribar als pols, on viu congelada.

Eclipsi total
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Eclipsi total

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Diem que hi ha Lluna nova, però, en realitat, la Lluna nova no es pot veure, perquè es produeix quan està en conjunció amb el Sol que enlluerna i no deixa veure res. La Lluna segueix una òrbita bastant inclinada respecte a la de la Terra. Per això, quan està en conjunció amb el Sol, de vegades passa per sobre del disc solar, i de vegades per sota. Només hi ha una possibilitat de veure la Lluna en el moment de ser nova. És durant un eclipsi total de Sol. En el moment de la totalitat, que és el moment exacte que és nova, la Lluna es veu perfectament a contrallum. Però això no passa a cada llunació. La Lluna només pot coincidir amb el Sol una o dues vegades l'any, que és quan hi ha un eclipsi de Sol. En aquesta imatge, els punts vermellosos del perímetre del disc, com flamarades, són les protuberàncies solars. La resplendor clara que ho envolta tot, formant filaments, és la corona, un conjunt de gasos extremament calents que constitueixen l'alta atmosfera del Sol. Mentre dura la fase parcial d'un eclipsi, que és quan la Lluna va ponent-se davant del Sol, o després, quan surt, el fenomen es pot veure a ull nu, sempre que es protegeixi amb un filtre adequat. En el moment de la totalitat, i només aleshores, es pot veure sense protecció. Un eclipsi total de Sol és un dels millors espectacles del cel. Però és un espectacle molt breu, i relativament poc freqüent. Els eclipsis totals duren, com a màxim, uns set minuts Segons la zona de la Terra, pot passar un segle sense cap eclipsi total de Sol. A la Península Ibèrica, a començaments del segle XX, va haver-hi 3 eclipsis en 13 anys, tot un privilegi. Els primers eclipsis del segle XXI han estat el 21 de juny de 2002, sobre Angola, Zàmbia i Madagascar. I el 4 de desembre de 2002 sobre el sud d'Àfrica i Austràlia. De tant en tant, des d'algun lloc de la Terra, es pot contemplar el Sol totalment eclipsat. Res com aquesta dansa entre el vell Sol i la nova Lluna. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

Final del Sol
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Final del Sol

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

El Sol emet energia perquè és com un gran forn en què el combustible és l'hidrogen. Però, a la llarga, el combustible s'esgotarà i el Sol es convertirà en una estrella gegant vermella. Serà el final de la vida del Sol. Quan s'esgoti l'hidrogen que hi ha a l'interior, el Sol començarà a cremar heli, i, a l'interior del nucli, carboni. Les capes externes d'hidrogen s'inflaran i convertiran el Sol en una estrella gegant. Aleshores, núvols de gas que s'aniran expansionant formaran successives bombolles entorn del Sol. Aquesta imatge mostra una nebulosa en una situació similar, la CRL 2.688. Després hi haurà una expulsió de la major part de la matèria restant, i es crearà una nebulosa com moltes que hi ha al firmament, despulles d'estrelles pràcticament acabades. La nebulosa es disgregarà cap a l'espai durant uns cent mil anys. Al centre, hi quedarà un nucli molt petit i dens, el que s'anomena una estrella nana blanca que, a poc a poc, s'anirà refredant fins que s'apagui. Aquesta és la imatge d'una nana blanca que hi ha al centre de la nebulosa M 57. El residu final de l'estrella contindrà elements molt pesants, com ara ferro i plom, com en aquestes tres estrelles llunyanes de la Via Làctia, d'orígens molt similars al Sol. El final absolut del Sol vindrà precedit d'un grandiós espectacle de llum i d'energia. Serà com aquesta nebulosa de la constel·lació de la Lira. L'explosió de gasos assenyala la fi definitiva de l'estrella. La mort d'una estrella encara és més espectacular quan l'estrella té companyes al voltant -el Sol no en té cap. Les interaccions gravitatòries fan que els núvols de gas no es mantinguin esfèrics sinó que adquireixin formes irregulars. El Sol s'acabarà d'aquí a uns 5.000 milions d'anys. A escala humana, queda, doncs, tota una eternitat per gaudir-ne. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

El Sol com a gènesi de totes les energies
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El Sol com a gènesi de totes les energies

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial
  • Experiència

El Sol, l'astre rei, és font de vida i de totes les energies que fem servir. L'espai "Energi K" descobreix les utilitats energètiques que té. Des de fa milions d'anys, el Sol emet llum i calor provinents de les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior. En aquestes reaccions, l'hidrogen es converteix en heli. El Sol té 110 vegades el diàmetre de la Terra i és el seu nucli el que produeix el 90 % de l'energia. A banda de ser font de vida, l'efecte del Sol sobre la Terra comporta una sèrie de fenòmens que originen, de manera directa o indirecta, totes les fonts d'energia. El meteoròleg Eloi Cordomí explica que el Sol és la principal font d'energia que tenim al planeta Terra. El Sol, per exemple, escalfa l'aire i l'aigua dels oceans, i això fa que es formin els núvols de precipitació, que poden deixar pluges. Si aquestes pluges cauen sobre les muntanyes, seran aprofitades pels rius i després aniran als embassaments. Als embassaments s'hi pot obtenir energia hidroelèctrica, que es pot aprofitar a la llar en forma d'electricitat. Tant el carbó com el petroli provenen de plantes que van existir fa milions d'anys i que van créixer gràcies al Sol. D'altra banda, l'energia directa que arriba del Sol es pot aprofitar a través de plaques fotovoltaiques o de plaques tèrmiques. A banda de ser la font de totes les energies, el Sol també és la base dels processos biològics. Gràcies a la radiació ultraviolada del Sol, les plantes fan la fotosíntesi i el cos humà produeix vitamina D. L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet retenir l'energia del Sol. El problema és que actualment s'emeten més gasos CO2 d'efecte hivernacle i això fa que es quedi més energia a la Terra de la que tocaria, i, per tant, que l'atmosfera tendeixi a anar-se escalfant.

Cometes que cauen
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Cometes que cauen

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Els cometes són astres molt espectaculars, però molt petits i vulnerables. Tan vulnerables que a vegades es trenquen a trossos, o cauen sobre altres astres. El 30 de juny del 1908, sobre la vall de Tunguska, a la Sibèria, va passar-hi un enorme meteor blau i blanc. Sense arribar a tocar el sòl, el meteor va esclatar i va devastar més de dos mil quilòmetres quadrats de boscos. Els arbres, destruïts, jeien tombats apuntant cap al centre de l'explosió. Se suposa que el meteor era un fragment del cometa Encke, que aquells dies era pròxim a la Terra. El cometa Encke té un òrbita molt petita: no va gaire més enllà de Júpiter; per això passa per les proximitats del Sol cada 3 anys i mig. Però la caiguda d'un cometa a la Terra és un fet infreqüent perquè el nostre planeta no té gaire capacitat d'atracció. En canvi Júpiter, i en particular el Sol, exerceixen sobre els cometes una força molt més poderosa. La primera vegada que es va veure un cometa caient sobre el Sol va ser des d'Egipte, durant l'eclipsi total de Sol del 1860. Com que el Sol no enlluernava, durant uns breus minuts es va poder veure un cometa desconegut prop del globus solar. Com que en dies posteriors el cometa no es va veure més, se suposa que hi va caure. En èpoques modernes, la primera caiguda d'un cometa al Sol ben observada va ser l'agost de 1979, mitjançant les imatges d'un satèl·lit d'estudis solars nord-americà. Actualment, la manera de detectar cometes a prop del Sol, inobservables des de la Terra, és a través dels satèl.lits o d'aparells especialitzats a estudiar l'espai de l'entorn solar. El més important i el més efectiu és el Soho, un poderós instrument que controla amb gran detall tot el que hi passa a la nostra estrella. En sis anys ha descobert prop de quatre-cents cometes; alguns han impactat al Sol, mentre que altres n'han passat de llarg. No tots els cometes que es veuen a prop del Sol acaben caient-hi. De vegades es veuen a prop per un efecte de perspectiva. La primera vegada que es va veure un efecte com aquest va ser l'any 1965 amb el cometa Ikeya-Seki, quan es va enregistrar amb un aparell per fotografiar la corona o l'alta atmosfera del Sol. Semblava que el cometa hi hagués de caure, però era al davant, a força distància del Sol. No és probable que caiguin cometes, o trossos de cometes, sobre el nostre planeta. Afortunadament, els cometes se senten atrets per altres cossos. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi...

Taques solars
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Taques solars

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Física, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El Sol sembla blanc i pur però, en realitat, té taques. Els astrònoms mesopotàmics i els xinesos, de fa tres o quatre mil anys, ja van deixar-ne constància escrita. El Sol enlluerna i, per tant, no es pot mirar directament. Molt menys amb telescopi, ja que cremaria la vista. Per veure les taques del Sol es pot utilitzar un mètode ben senzill: projectar la imatge del telescopi sobre una pantalla. Tot el Sol és gasós i té un intens camp magnètic. A la superfície, aquest camp magnètic dóna lloc al desplaçament dels gasos, i a les anomenades zones actives, llocs on apareixen i evolucionen les taques més grans. Les taques neixen com punts molt petits entre la granulació de la superfície solar, deguda a les columnes de gasos que procedeixen de l'interior, anomenades espícules. De tant en tant, entre les espícules comença a créixer una zona fosca, més profunda, que acaba sent el nucli de la taca. Al nucli hi ha gasos a 4.000 graus de temperatura, uns 2.000 menys que la superfície en general. Per això veiem les taques fosques, tot i que no són negres. Al seu entorn es forma una aurèola d'intensitat intermèdia, una penombra constituïda per corrents filamentosos de gasos. El nucli minúscul va creixent i es converteix en un nucli doble mentre s'hi afegeixen altres taques petites. No sempre les taques arriben a tenir la mida més gran, la majoria es queden a mig camí. Però en èpoques de màxima activitat poden arribar a tenir estructures enormes i molt complexes. El procés de formació d'una taca pot durar hores, dies, fins i tot mesos, depenent de l'envergadura. Al mes de març de 2001, al Sol va aparèixer el grup de taques més gran dels últims 10 anys. El grup feia un diàmetre unes 10 vegades el diàmetre de la Terra, per això era perfectament visible a ull nu (amb la deguda protecció, esclar) o bé durant les sortides o postes del Sol, quan l'atmosfera filtrava la llum. Per causa del moviment de rotació del Sol, aquest grup va acabar arribant al limbe de l'estrella. Aleshores es va veure damunt seu una gran fulguració, una gran flamarada, una de les més intenses observades en els darrers vint-i-cinc anys. Dèiem abans que les taques del Sol es coneixen des de fa mil·lennis. Doncs bé, durant segles es va fer creure, per motius religiosos, que el Sol era immaculat, i que, tot i la seva evidència, les taques eren inexistents. Fins a l'època de Galileu, quan diversos astrònoms van mostrar-les de manera indiscutible amb els llargavistes. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics...

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50

Àrea professorat

Programació educativa