Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 50 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Ronda de nit
Vídeo

Educació artística Ronda de nit

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls de l'obra de Rembrandt "Ronda de nit", que es pot veure al Rijksmuseum, a Amsterdam. En realitat, aquest quadre es diu "La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch". Es tracta d'un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l'acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars. "Pinzellades d'art" analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.

Retaule de la Mare de Déu de la Llet
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de la Mare de Déu de la Llet

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al retaule de la "Mare de Déu de la Llet" de l'església de Sant Esteve de Canapost, ara exposat al Museu d'Art de Girona. El retaule de la "Mare de Déu de la Llet" era a l'església romànica de Sant Esteve de Canapost, a les Gavarres. Amb el pas del temps, però, va anar perdent part de la pintura original. Per sort, la taula del carrer central, considerada una de les obres més importants del gòtic català, no va patir gaire. També es van conservar els carrers laterals. L'àtic, en canvi, està deteriorat, i el bancal del retaule gairebé va desaparèixer. Es va conservar la data en què va ser pintat, l'any 1489, però no se sap qui el va pintar perquè els mestres gòtics no signaven les seves obres. Al calvari de l'àtic hi ha Jesús crucificat, amb els lladres als costats. A la taula central hi ha la Mare de Déu, que sosté amorosament el seu fill, a qui està a punt de donar el pit.

La càrrega
Vídeo

Educació artística La càrrega

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

L'espai "Pinzellades d'art" descobreix els secrets que amaga la pintura de Ramon Casas "La càrrega", exposada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. Ramon Casas era un habitual de la cerveseria Els Quatre Gats, un punt de trobada de poetes, músics, arquitectes i, sobretot, pintors. El seu quadre "La càrrega", també es coneix com "Barcelona, 1902", tot i que Casas el va pintar uns quants anys abans. L'obra mostra la càrrega de la Guàrdia Civil contra uns manifestants i, per pintar-la, Casas es va inspirar en els conflictes socials que hi va haver a Barcelona a finals del segle XIX. La pintura és de grans dimensions i fa gairebé cinc metres d'amplada i tres metres d'alçària. L'escena està plantejada de manera innovadora, amb una gran zona buida al voltant de la qual es distribueixen les figures. "La càrrega" la van rebutjar a l'Exposició Universal de París de l'any 1900, però, finalment, la van exposar al Salon du Champ de Mars de la capital francesa l'any 1903. L'any següent, el 1904, va obtenir el primer premi a l'Exposició Nacional de Madrid.

L'abric blau
Vídeo

Educació artística L'abric blau

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls de l'obra "L'abric blau", de Xavier Gosé, exposada al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida. L'any 1900, el pintor lleidatà Xavier Gosé, amb 24 anys, es va instal·lar al París de la Belle Époque, on es va convertir en un artista reconegut, especialment per les seves il·lustracions, publicades a les millors revistes europees. "L'abric blau" està pintat amb tècnica mixta, a base d'aiguada i de tintes. L'obra capta perfectament l'elegància femenina, en un composició plena de detalls i dinamisme. Gosé va ser un precursor de l'"art déco". Va morir de tuberculosi als 38 anys.

Beatus de la Seu d'Urgell
Vídeo

Educació artística Beatus de la Seu d'Urgell

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'Art" dedica el capítol al "Beatus de la Seu d'Urgell", una obra anònima exposada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. Cap a l'any 786, l'abat del monestir de San Martín de Liébana, conegut pel nom de Beat, va escriure un comentari a l'Apocalipsi. A partir del segle X, d'aquesta obra se'n van fer còpies amb moltes miniatures o gravats. Aquests llibres es coneixen amb el nom de "Beatus" i, actualment, se'n conserven uns trenta. Un dels més interessants és el "Beatus de la Seu d'Urgell". Les seves il·lustracions impressionants mostren diverses escenes de l'Apocalipsi, l'escrit terrorífic de sant Joan sobre la fi del món. La història que plasma el "Beatus" va des del moment en què Déu posa la mà sobre el cap de Joan per inspirar-li les visions de l'Apocalipsi fins a les escenes del judici final.

La xocolatada
Vídeo

Educació artística La xocolatada

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al panell de ceràmica "La xocolatada", una obra anònima exposada al Museu de Ceràmica de Barcelona. "La xocolatada" es va crear, probablement, cap a l'any 1710 al taller de Llorenç Passoles, a Barcelona. L'obra es va col·locar a la finca del marquès de Castellvell, a Alella, però l'any 1988 va ser arrencada de la seva ubicació per exhibir-la a l'Exposició Universal de Barcelona. Actualment es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona. "La xocolatada" és un plafó en forma de mitja lluna que representa un berenar en un jardí senyorial. En aquest berenar es prepara xocolata desfeta, un producte arribat de Mèxic, i se serveix en xicres. L'escena reflecteix el gust pels plaers i el luxes dels nobles i burgesos del segle XVIII.

La petita i el bon companyó
Vídeo

Educació artística Ciències socials La petita i el bon companyó

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'obra de Francesc Gimeno no va ser reconeguda fins després de la seva mort. "Pinzellades d'art" dedica el capítol al quadre "La petita i el bon companyó", exposat al Museu de l'Abadia de Montserrat. El pintor tortosí Francesc Gimeno ha estat considerat un gran rebel de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. L'any 1891 va pintar "La petita i el bon companyó", un quadre protagonitzat per una de les seves filles i un gos. La nena hi apareix vestida amb roba blanca i amb els peus descalços. A terra hi ha una gorra de cop i una pilota. Francesc Gimeno va intentar portar aquesta obra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de l'any 1897, però el jurat la va rebutjar. Aleshores, Gimeno va decidir amagar el quadre i no vendre'l mai. El realisme cru del pintor tortosí no va agradar a la crítica de l'època. Francesc Gimeno, que sempre duia espardenyes de vetes i gorra, vivia en una extrema pobresa, tal com va explicar una vegada Josep Pla, un dels seus admiradors. Gimeno, per sobreviure, es dedicava a pintar parets. Francesc Gimeno va morir a Barcelona l'any 1927. Va ser tot just després de la seva mort quan la seva obra va ser realment apreciada i valorada, tant pel públic com pels crítics.

Frontal de l'altar de Santa Maria d'Avià
Vídeo

Educació artística Ciències socials Frontal de l'altar de Santa Maria d'Avià

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol a analitzar els detalls del frontal romànic de l'altar de l'església de Santa Maria d'Avià, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. El frontal de l'altar de Santa Maria d'Avià, al Berguedà, és un conjunt d'escenes de l'edat mitjana que expliquen la història de l'anunciació i el naixement de Jesús. A l'església de Santa Maria d'Avià se'n conserva una rèplica de l'original. Aquesta pintura pertany al romànic tardà i les figures que hi apareixen ja no són tan distants i rígides com en obres anteriors, sinó que s'han suavitzat i s'han tornat més properes i humanes. Els colors estan ben contrastats, però s'ha perdut el color daurat del fons de la imatge central, anomenat colradura. La primera imatge del frontal conté dues escenes diferents, separades per arcs i columnes. En una, s'hi representa l'anunciació, és a dir, el moment en què l'arcàngel Gabriel diu a Maria que tindrà un fill. L'altra imatge escenifica la visitació, quan Maria visita la seva cosina Isabel, també embarassada. La segona imatge representa el naixement de Jesús i la tercera correspon a l'adoració dels Reis Mags. La quarta escena representa el moment en què Jesús va ser presentat al temple, d'acord amb la tradició jueva. Finalment, la imatge central està dedicada a la figura de Maria amb el seu fill assegut sobre la falda.

La Pietat amb sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà
Vídeo

Educació artística La Pietat amb sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'artista cordovès Bartolomé Bermejo va pintar a Barcelona la seva obra mestra: "La Pietat amb sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà". L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra, exposada al Museu de la Catedral de Barcelona. El pintor del segle XV Bartolomé Bermejo va néixer a Còrdova i va viure a cavall entre el gòtic i el Renaixement. A "La Pietat amb sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà" hi ha representada la Mare de Déu amb el seu fill mort en braços. A banda i banda hi ha sant Jeroni i l'ardiaca Lluís Desplà, que va encarregar aquesta obra a Bermejo. Les figures del quadre tenen un aire escultòric i el paisatge que les envolta n'intensifica l'efecte. Bermejo aconsegueix detalls sorprenents, com el profund dolor que expressa la cara de la Mare de Déu o el domini de l'efecte de la transparència. Lluís Desplà hi apareix retratat amb molt realisme. Pel que fa a sant Jeroni, Bermejo el pinta llegint i amb un lleó als peus, que, segons la llegenda, ell mateix va curar. Sant Jeroni va ser el traductor de la Bíblia al llatí i havia estat cardenal, per la qual cosa Bermejo el va pintar amb la túnica escarlata.

Retaule de l'església de Segueró
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de l'església de Segueró

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

"Pinzellades d'art" analitza, en aquest capítol, dues parts del retaule que Pere Mates va pintar per a l'església de Santa Maria de Segueró, a Beuda. Aquest retaule es conserva al Museu d'Art de Girona. El Renaixement, el corrent artístic provinent d'Itàlia, va arribar a Catalunya a finals dels segle XV i principis del XVI. Aquest corrent comportava una nova manera de pintar a l'oli per aconseguir la màxima semblança amb la realitat, gràcies a l'aplicació del concepte de la perspectiva i el volum dels cossos. El pintor Pere Mates, nascut a Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XV, va seguir els principis artístics del Renaixement. Una de les seves obres mestres és el retaule que va pintar per a l'església parroquial de Santa Maria de Segueró, al municipi de Beuda, a la Garrotxa. En l'actualitat es conserven catorze taules de tot el conjunt. Dues de les quals són la del naixement i la de la creació. A la taula del naixement hi apareixen, en primer terme, les tres figures tradicionals: sant Josep, Maria i el nen. Mates va pintar el patriarca amb un inusual nimbe de vuit puntes. Maria porta una còfia i el nen apareix sobre un cabàs ple de palla. En segon terme hi ha el bou i la mula i les ruïnes d'una edificació de pedra amb columnes, bigues de fusta i sostre de palla. Al fons, dos pastors miren cap a l'àngel que porta el filacteri amb el missatge de pau. A la taula de la creació es mostra el moment en què Déu expulsa Adam i Eva del paradís per haver comès el pecat original de menjar el fruit prohibit. Déu hi apareix imponent, acompanyat per un grup d'àngels vermells. Du una capa vermella i una corona daurada i sosté una bola de vidre que simbolitza el món. Eva demana perdó, però la cara d'Adam mostra que no hi ha cap esperança de salvació. Mates va pintar aquests personatgs despullats, però amb uns pàmpols que els tapen les vergonyes. A la taula de la creació, Pere Mates demostra el seu domini de la perspectiva. Al fons de tot hi ha un paisatge marítim de costa que recorda un paratge de la Costa Brava. Mates també hi va pintar amb detall tota mena d'animals: un gat, un conill, un gos, ocells, cignes, una tortuga, una sargantana, una llagosta, un escorpí i un grup de lleons.

Retaule de la Paeria
Vídeo

Educació artística Retaule de la Paeria

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

El retaule de la Paeria, que es pot veure a l'Ajuntament de Lleida, el va pintar Jaume Ferrer II al segle XV. El programa "Pinzellades d'art" en mostra els detalls. L'Ajuntament de Lleida va encarregar, a mitjan segle XV, un retaule per a l'altar de la capella de la Paeria. El va pintar el lleidatà Jaume Ferrer II, que es va inspirar en el retaule que Lluís Dalmau va pintar per al consistori de Barcelona per encàrrec dels consellers del Consell de Cent. La protagonista del retaule és la Mare de Déu. Ferrer la va pintar mirant de front, sobre un fons daurat, i amb el seu fill a la falda. Tots dos aguanten un filacteri amb el missatge "Benaurats els que administren justícia". Al costat de la Mare de Déu hi apareixen agenollats els paers, els magistrats que feien rutllar l'ajuntament. També acompanyen Maria l'arcàngel Gabriel i l'arcàngel Miquel, patró de Lleida. Precisament, l'arcàngel Miquel protagonitza una altra escena del retaule, en què venç el dimoni. A l'altra banda, una altra escena impactant mostra sant Jordi matant el drac.

El sacrifici d'Ifigènia
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura El sacrifici d'Ifigènia

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura clàssica, Història de l'art, Educació visual i plàstica

Aquest capítol de "Pinzellades d'art" explica el mite grec d'Ifigènia a través del mosaic "El sacrifici d'Ifigènia", que es troba al Museu d'Arqueologia d'Empúries. Els romans eren amants de l'art i, fins i tot, posaven obres d'art a terra. Es tracta de mosaics, fets amb petites peces cúbiques de colors, les tessel·les. Perquè el mosaic semblés una pintura, l'artista que va crear "El sacrifici d'Ifigènia" va fer servir una tècnica anomenada "opus vermiculatum", que consisteix a resseguir els contorns de les figures amb les tessel·les com si fossin un cuc per aconseguir un efecte de pinzellada. De fet, la paraula "verm" vol dir cuc. "El sacrifici d'Ifigènia" va aparèixer en unes excavacions que es van fer a la ruïnes d'Empúries i el van trobar al terra d'una de les mansions més luxoses que hi havia a la ciutat. Es tracta d'un mosaic de gran qualitat, de mida reduïda i fàcil de transportar. Els experts pensen que va ser elaborat a Antioquia o a Atenes, entre els segles II i I abans de Crist. Aquest mosaic està inspirat en un fet molt important de la mitologia grega, explicat per Eurípides a "Ifigènia a Aulida". La flota grega, preparada per anar a fer la guerra contra Troia, no podia sortir de port perquè no bufaven vents favorables. Aleshores, l'endeví Calcant va vaticinar que, perquè canviessin els vents, calia sacrificar Ifigènia, filla del rei Agamèmnon, a la deessa Àrtemis. El mosaic mostra el moment en què condueixen Ifigènia a l'escenari de la seva mort, amb l'altar preparat per al sacrifici i els soldats observant l'escena. Acompanyen Ifigènia el seu pare Agamèmnon; Menelau, rei d'Esparta i oncle d'Ifigènia; l'endeví Calcant i Odisseu (Ulisses), protagonista del poema èpic d'Homer "Odissea". Sobre una pilastra hi ha representats Àrtemis, deessa de la caça, i el seu germà, el déu Apol·lo. Al mosaic també hi apareix la cérvola que, finalment, serà immolada en lloc d'Ifigènia.

Pintures murals de Sant Salvador de Polinyà
Vídeo

Educació artística Pintures murals de Sant Salvador de Polinyà

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol a les pintures romàniques de l'església de Sant Salvador de Polinyà, al Vallès Occidental, que es conserven al Museu Diocesà de Barcelona. Aquestes pintures murals estaven situades en llocs diferents de l'església i explicaven històries relacionades entre si. L'escena de l'absis mostra el naixement de Jesús. Maria reposa sobre un llit enorme i, a dalt, Jesús és dins el pessebre. Sant Josep hi té un paper marginal, com és habitual en el romànic. En una altra part de la pintura hi ha una escena dels evangelis apòcrifs, que es van escriure per explicar alguns temes candents que no quedaven gaire clars, com ara la virginitat de Maria. Hi apareixen dues llevadores, encarregades de fer les comprovacions oportunes, que estan banyant el nen Jesús. La pintura del mur sud de l'església explica els fets que van portar Jesús a morir a la creu. Hi ha representat Ponç Pilat i les mans de tots els personatges tenen unes dimensions desproporcionades. A la volta de la nau hi ha una representació de l'Apocalipsi, l'últim llibre de la Bíblia. Jesús hi està representat com un anyell i també hi apareixen dos dels quatre genets. Un és el quart genet, la mort, i l'altre podria ser la fam o la guerra.

El calvari
Vídeo

Educació artística Ciències socials El calvari

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

Josep Maria Sert va haver de pintar dues vegades els murals de la catedral de Sant Pere de Vic, ja que van quedar destruïts durant la Guerra Civil. "Pinzellades d'art" analitza els detalls del mural que representa l'escena del calvari. Els murals de la catedral de Vic són l'obra mestra del pintor Josep Maria Sert, però no estan pintats sobre la paret sinó sobre tela. La decoració de la catedral consta de vint-i-dos panells enormes pintats amb poquíssims colors, vermells, negres i sèpies, sobre un fons de color d'or. La catedral de Vic es va cremar durant la Guerra Civil Espanyola i Sert va haver de tornar a fer les pintures. La primera versió, la d'abans de la guerra, era alegre, però la segona és molt trista. L'escena del calvari és la més gran, la més important i la més dramàtica. El mont Calvari és el lloc on Jesús va ser crucificat, però Sert no va pintar cap muntanya, sinó un pati amb un patíbul al mig. Hi va representar una massa d'homes amb cossos musculosos en estat de tensió i els va pintar com si fossin escultures. Sert va repartir els homes en grups. Un grup era l'encarregat de col·locar les tres creus, i els membres d'un altre grup, format per soldats romans, es juguen als daus la roba dels condemnats a mort. A l'altra banda del patíbul, un grup puja un paralític esperant que Jesús faci un últim miracle. Damunt el patíbul, Maria ha caigut desmaiada en braços de l'apòstol Joan, i Maria Magdalena plora destrossada. Jesús és dalt de la creu, enmig d'un format de piràmide. L'acompanyen, també a la creu, el lladre bo i el lladre dolent.

Cursa de quadrigues al circ
Vídeo

Educació artística Ciències socials Cursa de quadrigues al circ

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El mosaic romà "Cursa de quadrigues al circ" es va trobar a la ciutat de Barcelona i es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya. "Pinzellades d'art" n'analitza els detalls. Aquest mosaic data del segle IV i representa un tema molt popular a l'època romana: les curses de quadrigues. Es pensa que podria ser una reproducció del Circ Màxim de Roma, el circ més gran de tots. Al mosaic, l'espina central del circ apareix representada plena d'estàtues i construccions. També es mostra el marcador on es col·locava un ou de fusta cada vegada que es completava una volta. Els aurigues que conduïen els carros havien de fer el gir de 180 graus de la primera meta a tota velocitat i, alhora, impedir que cap altre quadriga no els avancés. En aquesta lluita, molts carros xocaven i bolcaven. Al mosaic "Cursa de quadrigues al circ", una imatge mostra com un xoc ha apartat una quadriga. En una altra, l'auriga ha hagut de frenar els cavalls per evitar que topessin amb la quadriga vencedora. Com era habitual, el guanyador de la cursa aixeca la fusta amb el braç dret com a símbol de victòria. Un home, amb una àmfora a la mà, saluda el guanyador amb eufòria. Tot el mosaic està treballat amb detall: les quadrigues, la roba dels aurigues, els ornaments dels cavalls, les inscripcions...

Conjunt dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró
Vídeo

Educació artística Ciències socials Conjunt dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

El programa "Pinzellades d'art" dedica el capítol al conjunt dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró, del pintor barroc Antoni Viladomat. A mitjan segle XVIII, Mataró era una de les ciutats més importants de Catalunya i, a més de rica, era una ciutat molt religiosa. Els servites i els franciscans, es van unir per aixecar la capella dels Dolors a la basílica de Santa Maria. L'encarregat de pintar-la va ser el barceloní Antoni Viladomat, un dels pintors més importants del barroc català. Els franciscans van decidir que els quadres de les parets estiguessin dedicats al viacrucis, dividit en estacions en què s'explica el que li va passar a Jesús camí del mont Calvari. A la tercera estació es mostra la primera caiguda de Jesús. Amb el cos ple de ferides després d'haver estat torturat, els soldats encara li donen més cops amb una actitud brutal. A la quarta estació, Maria, que segueix el seu fill enmig de la multitud, es troba cara a cara amb Jesús. Viladomat va pintar aquest intercanvi de mirades amb un gran dramatisme. Antoni Viladomat fa servir en aquestes pintures trets característics del barroc, com l'ús del color o de la tècnica de la perspectiva aèria, que fa possible percebre la profunditat entre els diferents plans de l'obra. A més, el barroc admira el dramatisme i la teatralitat, i Viladomat pinta Jesús amb molt de realisme, per fer-lo més pròxim a l'espectador.

Taula de Sant Miquel
Vídeo

Educació artística Taula de Sant Miquel

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

La taula de Sant Miquel de Soriguerola és una mostra de transició del romànic al gòtic lineal. El programa "Pinzellades d'art" dedica el capítol a aquest frontal, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. Aquesta pintura romànica de finals del segle XIII es va trobar en una petita església d'Urtx, a la Cerdanya. L'any 1932 va entrar a formar part de la col·lecció del Museu d'Art de Catalunya, avui anomenat MNAC. La taula de l'església de Sant Miquel la va pintar el mestre de Soriguerola i, tot i que pertany al romànic, té alguns trets del gòtic lineal, ja que s'hi aprecia un intent perquè el moviment dels cossos sigui més natural. L'obra, dividida en dues parts per una sanefa vertical amb motius vegetals, fa gairebé dos metres i mig d'ample. A la part inferior esquerra hi ha l'escena del Sant Sopar, sense Judes, sobre un fons estelat. Els apòstols estan pintats amb un posat natural i fan gestos espontanis. Damunt del Sant Sopar, tres escenes expliquen la llegenda del mont Gargano i la primera aparició de sant Miquel arcàngel. A la primera, un ramader dispara contra el bou que se li ha escapat, però la fletxa, miraculosament, canvia de direcció i fereix el ramader. A la segona escena, la gent del poble, meravellada pel miracle, corre a preguntar què ha passat. La tercera escena no s'ha conservat, però hi apareixia l'arcàngel sant Miquel explicant al bisbe que protegiria el mont Gargano i que havia fet el miracle perquè tothom ho sabés. A la dreta de la sanefa es representa sant Miquel pesant les ànimes per saber si van al cel o a l'infern i discutint-ne el resultat amb el dimoni. L'entrada al cel es representa amb sant Pere acollint-hi les ànimes. Al costat, una altra escena mostra els que han entrat al cel asseguts en trons i gaudint de la glòria eterna. El color d'aquesta escena és una mostra de gòtic lineal. A la part de sota hi ha representat l'infern, amb el dimoni intentant caçar les ànimes. Les ànimes condemnades són en una espectacular caldera i Satanàs, des del seu tron, dirigeix la crema. A la dreta de tot, sant Miquel, dret damunt del drac de l'infern i armat amb un petit escut, es prepara per clavar-li la llança en forma de creu. El drac no es rendeix i fa que les serps de la cua li mosseguin el mantell i l'ala.

Retaule de Santa Clara
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de Santa Clara

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Dibuix artístic

Una de les obres mestres de Lluís Borrassà, introductor del gòtic internacional a Catalunya, és el retaule de "Santa Clara". L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. El pintor gironí Lluís Borrassà va arribar a Barcelona a començaments del segle XV, on va obrir un taller que es va convertir en el més important de Catalunya. En un moment en què començava la decadència de l'estil gòtic tradicional, Borrassà va introduir l'anomenat gòtic internacional, que triomfava a Europa. L'any 1415, Lluís Borrassà va pintar el retaule de "Santa Clara" per al convent de Santa Clara de Vic. Els protagonistes del retaule són els ordes dels franciscans i dels dominicans, fundats per Francesc d'Asís i per sant Domènec, respectivament. Al centre del retaule hi ha sant Francesc, entronitzat i envoltat per un grup de frares, un grup de monges clarisses, encapçalades per santa Clara, i un grup de llecs, que són els que no han fet els vots. En una altra escena central hi apareixen l'arcàngel Miquel, que simbolitza l'obediència, la Mare de Déu de l'Esperança, que representa la castedat, i santa Clara, que exemplifica el vot de pobresa. El carrers laterals i el bancal del retaule són plens de sants i santes i alguns màrtirs que hi apareixen porten objectes que simbolitzen la manera com van morir. Cal destacar l'escena que mostra com sant Domènec salva els mercaders que han naufragat davant la costa, la imatge en què sant Judes i sant Simó són a la cort del rei Abgar, malalt de lepra, o l'escena en què aquests dos sants són degollats. L'escena més esfereïdora és la que fa referència a la matança dels Innocents. El rei Herodes seu al tron mentre els seus assessors li ensenyen el "Llibre de les profecies", on s'anuncia el naixement de Jesús, i li aconsellen que faci matar tots els nadons de Betlem. A la mateixa escena, els soldats maten els petits enmig del dolor de les mares. Presidint el retaule hi ha el calvari, que mostra la mort de Jesús a la creu. Borrassà el va pintar ple de personatges.

Frescos de la capella de Sant Miquel
Vídeo

Educació artística Frescos de la capella de Sant Miquel

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

Ferrer Bassa va pintar una autèntica obra d'art a la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes de Barcelona. L'espai "Pinzellades d'art" hi dedica aquest capítol. Al segle XIV, la corona d'Aragó dominava bona part del Mediterrani i el seu afany expansionista va arribar molt lluny. Aquest fet es va traduir en una intensa activitat comercial i en l'arribada de manifestacions artístiques d'altres indrets. Un exemple d'aquestes influències artístiques és la pintura italogòtica, introduïda a Catalunya per Ferrer Bassa. L'obra més important de Ferrer Bassa són els frescos que decoren l'antiga cel·la oratori de l'abadessa de Pedralbes, Francesca Saportella, neboda de la reina Elisenda de Montcada, esposa del rei Jaume II i fundadora del monestir. Per encàrrec de l'abadessa, Ferrer Bassa va realitzar un conjunt de vint-i-dues composicions pintades a l'oli que es mantenen ben conservades. Una de les escenes mostra l'adoració dels Reis Mags. A la part inferior de la pintura hi apareixen els tres reis agenollats davant de la Mare de Déu i el nen Jesús, que seu a la seva falda. En una altra composició hi ha la Mare de Déu entronitzada amb el nen. Maria seu en un tron vermell i el nen porta una túnica transparent. Tots dos estan envoltats d'una cort d'àngels. Una altra escena està dedicada a la passió de Crist. Aquesta pintura, amb una composició triangular, mostra el dolor de tots els personatges que hi apareixen. Ferrer Bassa va aconseguir transmetre la humanitat dels seus personatges, un fet que va comportar un gran avenç per a la pintura gòtica catalana.

Retaule de Sant Pere de Púbol
Vídeo

Educació artística Retaule de Sant Pere de Púbol

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el programa al retaule de "Sant Pere", de l'església de Púbol, pintat per Bernat Martorell. Aquest retaule es troba actualment al Museu d'Art de Girona. Al segle XV, Bernat de Corbera es va convertir en baró de Púbol. Per això va encarregar un retaule a l'especialista en gòtic internacional Bernat Martorell. El retaule anava destinat a l'altar major de l'església de Púbol, al Baix Empordà. Al retaule de "Sant Pere", Bernat de Corbera es va fer pintar al carrer central amb la seva dona i el seu fill. Per als carrers laterals, el baró de Púbol va triar diferents moments de la vida de sant Pere. La primera escena mostra la vocació de sant Pere, és a dir, el moment en què, seguint les ordres de Jesús, Pere intenta caminar per l'aigua. Una altra escena simbolitza el moment en què Jesús converteix Pere en el seu successor, amb l'entrega de la clau del Cel i de la Terra. Els carrers laterals del retaule també presenten Pere a la cort de l'emperador Neró, a Roma, el seu judici presidit per Neró, la seva fugida i l'encontre amb Jesús i el moment en què és sacrificat a la creu cap per avall, ja que Pere no es considerava digne de morir en la mateixa posició que Jesús. El carrer central del retaule està coronat amb el tradicional calvari i a l'escena principal hi ha representat sant Pere, assegut en una càtedra monumental, amb el rostre pintat de manera realista i una postura rígida. Sant Pere porta la tiara i la capa vermella. Amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra aguanta la clau que li dóna el poder al Cel i a la Terra.

Tapís de la Creació
Vídeo

Educació artística Tapís de la Creació

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica
  • Experiència

La catedral de Girona conserva una joia del romànic: el "Tapís de la Creació". L'espai "Pinzellades d'art" n'analitza el contingut i l'estructura. No sé sap quan ni qui va fer el "Tapís de la Creació", però es creu que pot datar del segle XI o del segle XII, ja que té inscripcions semblants a les dels llibres de l'època. Curiosament, no es tracta d'un tapís, sinó d'un brodat fet amb fils de llana de colors sobre una base de lli. No es conserva sencer i té unes dimensions de cinc metres d'ample per quatre d'alt. L'espectacular roda central està emmarcada per un rectangle. Al voltant de la roda hi apareixen representants els quatre vents. Enmig de la roda hi ha la imatge de Jesús (Pantocràtor), jove i sense barba. Al seu voltant, les vuit imatges que hi ha entre els radis de la roda expliquen el Gènesi. Hi apareixen representats l'àngel de les tenebres, l'esperit de Déu, l'àngel de la llum, la creació del firmament, la separació de les aigües, la creació dels peixos i els ocells, Adam posant noms als animals i la creació d'Eva. Enmig del rectangle que envolta la roda, entre les línies rectes, hi ha el personatge que simbolitza l'any, acompanyat per les estacions i els mesos, representats mitjançant els treballs agrícoles, com era habitual a l'edat mitjana. La part inferior de l'obra, molt deteriorada, està dedicada a la història de la invenció de la creu.

Mural de Sant Climent de Taüll
Vídeo

Educació artística Ciències socials Mural de Sant Climent de Taüll

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica
  • Experiència

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, acull una de les joies del romànic: la pintura de l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll. L'espai "Pinzellades d'art" n'analitza els detalls. El mural de Sant Climent de Taüll va ser pintat al segle XII. Té una finalitat didàctica, ja que, a l'edat mitjana, l'Església pensava que pintar passatges de la Bíblia a les parets de les esglésies era una bona manera de fer arribar el missatge de Déu als fidels. Per pintar aquesta obra, l'artista es va inspirar en l'Apocalipsi, un llibre de la Bíblia, que explica que Jesucrist tornarà a la Terra per jutjar els homes i les dones. Al centre de la pintura hi ha la figura del Crist en majestat, entre les lletres gregues alfa i omega, que simbolitzen l'inici i el final de totes les coses. Jesucrist està envoltat per una màndorla, que significa la resplendor divina. Seu sobre una franja que representa el Cel i reposa els peus sobre una bola que simbolitza la Terra. Fora de la màndorla hi ha les quatre figures del tetramorf, que simbolitzen els quatre evangelistes. El lleó representa Sant Marc; el brau, Sant Lluc; l'angel, Sant Mateu, i l'àliga, Sant Joan. A sota, hi ha representada l'Església, amb la Mare de Déu i alguns apòstols. Més avall hi havia la part dedicada a la Terra, però no s'ha conservat. L'ordre i la geometria són característiques de l'art romànic, i una bona mostra n'és el rostre simètric de Jesucrist.

La Verge dels Consellers
Vídeo

Educació artística Ciències socials La Verge dels Consellers

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, conserva el retaule dels Consellers, o de la Mare de Déu dels Consellers, del pintor valencià Lluís Dalmau. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra d'art del gòtic. El Consell de Cent era l'organisme que va dirigir la ciutat de Barcelona entre els segles XIII i XVIII. L'any 1443, els cinc membres que el formaven van decidir encarregar un altar i un retaule per a la capella de la Casa de la Ciutat. Del retaule dels Consellers només se n'ha conservat la taula central. El retaule el va pintar Lluís Dalmau, un valencià format a Flandes que va ser l'introductor del gòtic flamenc a Catalunya. Dalmau va aconseguir una pintura molt realista, amb les cares dels consellers molt reals. A la dreta de la Mare de Déu hi apareixen el conseller en cap de l'època, Joan Llull, els consellers Francesc Llobet i Joan de Junyent i Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. A l'esquerra hi ha els altres dos consellers, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta. Darrere d'ells, amb barba i cabells llargs, hi apareix sant Andreu, patró del consistori, que carrega una creu perquè, segons la tradició, va morir crucificat. Al centre de l'escena hi ha la Mare de Déu, amb cabells rossos i arrissats, amb el Nen Jesús a la falda. Lluís Dalmau, molt influenciat per la pintura gòtica flamenca, va pintar Maria seguint l'estil de Jan van Eyck. Per deixar clar que l'acció passava a Barcelona, Dalmau va pintar escuts de la ciutat per tota l'obra: a terra, a les claus de volta o als capitells penjants del temple. La pintura és plena de símbols cristians. Per exemple, els quatre lleons que sostenen el tron de la Mare de Déu representen el tron de Salomó, rei d'Israel. Els micos que hi apareixen remeten al pecat original d'Adam i Eva. Les sis figures que adornen el tron són profetes i sibil·les, dones que tenien la facultat de predir el futur. I la joia que porta Maria té dotze perles, com les dotze tribus d'Israel i els dotze apòstols.

La consagració de sant Agustí
Vídeo

Educació artística Ciències socials La consagració de sant Agustí

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

Del retaule que Jaume Huguet va pintar per a la Confraria dels Blanquers només se'n conserven dues parts, una al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i l'altra, al Museu Frederic Marès. "Pinzellades d'art" dedica el capítol a l'escena de la consagració de sant Agustí. Els blanquers eren els encarregats de tractar la pell. Al segle XV, a Barcelona, aquests artesans estaven agrupats en la Confraria dels Blanquers i, per mostrar el seu prestigi social, van encarregar un gran retaule per a l'església de Sant Agustí Vell. Per pintar-lo, van triar l'artista Jaume Huguet, el pintor català més important de finals del segle XV. De les escenes que es conserven del retaule, la que té més valor artístic és la consagració de sant Agustí. Sant Agustí, un dels pares de l'Església, va ajudar a establir la doctrina cristiana tal com la coneixem avui dia. Al centre de l'escena hi ha sant Agustí, assegut, amb dos bisbes que li col·loquen la mitra damunt del cap. D'aquesta manera se simbolitza el seu nomenament com a bisbe. Sant Agustí és l'únic dels personatges de l'escena que mira de cara a l'espectador. A la seva capa hi apareixen les figures d'alguns sants: sant Pere, sant Pau o santa Eulàlia. Un dels personatges que hi apareix podria ser el mateix Jaume Huguet. Dels altres, cal destacar el clergue que llegeix un llibre i el bisbe que ha cedit la seva mitra a sant Agustí. Es tracta de Valeri d'Hipona, que, segons la llegenda, admirava tant sant Agustí que li va cedir el lloc perquè pogués ser consagrat com a bisbe. Per això se l'anomena sant Agustí d'Hipona.

Retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa, del pintor gòtic Joan Mates. Aquesta obra es pot admirar al Museu Diocesà de Tarragona. Al segle XV, el pintor Joan Mates, nascut a Vilafranca del Penedès, va obrir un modest taller a Barcelona. Mates va saber adaptar-se a les noves tendències que arribaven d'Europa i aviat va fer la competència als tallers més importants. Mates va pintar el retaule de sant Jaume el Major per a l'església de Vallespinosa, a la Conca de Barberà. Va fer servir l'estil propi del nou gòtic internacional, que es preocupava per explicar les històries amb més fluïdesa que fins aleshores. El protagonista del retaule és sant Jaume, però la part superior està dedicada a Jesús. Al capdamunt del camí central del retaule hi ha la representació del calvari. A la dreta de la creu hi ha els soldats romans, però vestits a la moda del segle XV. A l'esquerra de la creu hi ha reflectit el dolor, amb Maria desmaiada sobre els braços de sant Joan i les tres Maries resant. En un camí lateral hi ha representada l'anunciació: l'arcàngel Gabriel fa saber a Maria que serà la Mare de Déu. A l'altra, hi ha l'escena del naixement de Jesús. Al centre del retaule, a l'escena més important, hi ha sant Jaume, representat alhora com un pelegrí i com un dels pares de l'Església. Les altres escenes mostren la vida de sant Jaume. En una, sant Jaume apareix amb el mag Hermògenes després de ser vençut. La conversió d'Hermògenes no va agradar i sant Jaume va acabar sent empresonat davant d'Herodes. Al retaule també es mostra com, de camí al lloc d'execució, sant Jaume salva miraculosament un paralític i aconsegueix, així, la conversió de Josies. En una altra escena, els deixebles de sant Jaume es fan a la mar amb el cos del sant. La barca no tenia rems ni timó i un àngel la va guiar fins a la costa de Galícia. Allà, els deixebles hi van enterrar sant Jaume després d'amansir els bous salvatges. Quan la reina Lupa va veure el miracle, es va convertir al cristianisme i va oferir el seu palau per acollir el sepulcre del sant.

Retaule de l'Esperit Sant
Vídeo

Educació artística Retaule de l'Esperit Sant

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art
  • Experiència

"Pinzellades d'art" analitza les diferents parts del "Retaule de l'Esperit Sant", de Pere Serra, que es troba a la col·legiata de Manresa. Els retaules gòtics daten de l'edat mitjana, estan fets de fusta i es troben darrere els altars de les esglésies. Estan dividits en carrers, entrecarrers, la part baixa o bancal, la part de dalt o àtic i el guardapols, que envolta tota l'estructura. El "Retaule de l'Esperit Sant" el va pintar Pere Serra per encàrrec del gremi de cuireters de Manresa, que tenien com a patró l'Esperit Sant. Al mig del retaule, la part més important, hi apareix l'Esperit Sant representat per un colom diví. La resta d'escenes mostren, per exemple, Déu creant el món, Déu al costat d'Adam, el primer home que va crear, el naixement de Jesús, el bateig de Jesús, la vida de Jesús o la seva ascensió al cel. Al bancal del retaule hi falta una part que es va perdre. Disset anys després que Pere Serra l'hagués acabat hi van posar una pintura que acabava de fer Lluís Borrassà. Es tracta d'una Pietat que representa el moment en què Maria acull entre els braços el seu fill mort.

Proverbis flamencs
Vídeo

Educació artística Proverbis flamencs

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al quadre de Pieter Bruegel "Proverbis flamencs", exposat a la Gemäldegalerie, a Berlín. Pieter Bruegel és un cas curiós dins el Renaixement holandès, ja que preferia les imatges populars i el realisme sense idealitzacions a la tradició grega i romana. A "Proverbis flamencs", Bruegel hi va crear un escenari immens on va representar simultàniament més de cent proverbis. Els protagonistes del quadre són persones del camp, que Bruegel fa servir per il·lustrar l'estupidesa de la condició humana. Hi apareixen la dona falsa, la tossuda, la dona que enganya el marit, l'home negligent, l'avariciós, l'envejós, l'oportunista... "Proverbis flamencs" fa evidents les coses que importaven a la gent: el menjar, les bèsties, les possessions materials, com i on fer les necessitats... Al quadre també hi surten alguns temes religiosos.

El taller de l'artista
Vídeo

Educació artística El taller de l'artista

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

Al Museu d'Orsay, a París, hi ha exposada l'obra "El taller de l'artista", de Gustave Courbet. "Pinzellades d'art" repassa els detalls d'aquesta obra mestra. Gustave Courbet és el màxim representant del realisme pictòric i el seu quadre "El taller de l'artista" és tota una declaració d'independència. El quadre mostra un estudi de pintura i Courbet s'hi representa a si mateix pintant un paisatge realista envoltat de gent. A la dreta del pintor hi ha una figura femenina nua i personatges com el col·leccionista Bruyas, Proudhon, un dels pares de l'anarquisme, l'escriptor Champfleury i el poeta Baudelaire. A la seva esquerra hi ha representat el poble: un jueu, un caçador amb els gossos, un comerciant, un pallasso, un director de pompes fúnebres, una dona irlandesa, un crani...

Las hilanderas
Vídeo

Educació artística Las hilanderas

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Las hilanderas", de Diego Velázquez, combina dues escenes dins un mateix quadre: una de real i una altra de mitològica. "Pinzellades d'art" comenta amb detall aquesta obra, exposada al Museu del Prado de Madrid. Durant molt de temps, "Las hilanderas" va ser considerat un quadre que simplement mostrava una escena del dia a dia del taller de Santa Isabel, on es teixien els tapissos del rei Felip IV. Una mirada detallada, però, va revelar que darrere l'escena trivial de les filadores n'hi havia una altra que representava la faula d'Aracne, recollida a les "Metaformosis" d'Ovidi. Aquesta faula de la mitologia grega explica l'enfrontament entre la deessa Atena i l'orgullosa Aracne, una famosa teixidora que va acabar sent convertida en aranya per Atena. Velázquez aconsegueix plasmar en aquesta obra una llum real, que fa possible fins i tot veure la pols que hi ha a l'aire. La llum també augmenta la sensació de profunditat del quadre.

El matrimoni Arnolfini
Vídeo

Educació artística El matrimoni Arnolfini

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" analitza els detalls d'una de les obres mestres del pintor flamenc Jan van Eyck, "El matrimoni Arnolfini", exposada a la National Gallery de Londres. "El matrimoni Arnolfini" és una pintura a l'oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l'habitació hi apareix una inscripció que diu: "Jan van Eyck va ser aquí". Un altre element d'interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l'enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist. Jan van Eyck va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l'espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El naixement de Venus
Vídeo

Educació artística El naixement de Venus

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

Sandro Botticelli es va inspirar en la mitologia grega per pintar "El naixement de Venus", una obra exposada a la Galleria degli Uffizi, a Florència. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra del Renaixement. Segons la mitologia grega, Cronos va enfrontar-se al seu pare, Urà, déu dels cels, i el va vèncer. El fill va mutilar el pare, li va tallar els testicles i els va llançar al mar. Quan van tocar l'aigua, hi va aparèixer una escuma blanca d'on va néixer la deessa Venus. Tot i que el quadre de Botticelli s'anomena d'"El naixement de Venus", el pintor no hi va plasmar el naixement de Venus, sinó la continuació del mite, quan la deessa, damunt d'una petxina, va ser empesa a l'illa de Citera per Zèfir, el vent de l'oest, dolçament abraçat a l'Aurora. A terra, la Primavera esperava Venus per oferir-li un mantell. Durant el Renaixement italià, que va començar al segle XV, els artistes consideraven l'edat mitjana com una etapa negra que s'havia d'oblidar. Els renaixentistes van voler tornar a l'esplendor de l'antiguitat grega i romana. Botticelli va ser el primer a pintar un quadre mitològic i també el primer, després de 1.000 anys, a pintar una dona nua que no fos Eva. La Venus de Botticelli està inspirada en una escultura grega: la Venus Capitolina. "El naixement de Venus" és una obra carregada de simbolisme, una característica habitual en la pintura de Botticelli.

El jurament dels Horacis
Vídeo

Educació artística El jurament dels Horacis

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" analitza els detalls del quadre de Jacques-Louis David "El jurament dels Horacis", que es pot admirar al Museu del Louvre, a París. Al segle VII abans de Crist, Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per decidir quina de les dues seria la ciutat vencedora, van acordar que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis, per Roma, i els Curiacis, per Alba Longa. L'únic supervivent va ser el petit dels Horacis, que va matar la seva germana Camil·la perquè plorava per la mort del seu promès, un dels Curiacis. Aquesta història va inspirar Jacques-Louis David per pintar el quadre "El jurament dels Horacis". A l'obra, els tres arcs del fons divideixen la composició en tres zones. A l'esquerra hi ha els tres germans, inspirats en el model romà, que representen la moral del deure. Al mig hi ha el pare, que simbolitza l'autoritat i la tradició. A la dreta, la zona de les dones i els nens, el pintor mostra el patiment i l'angoixa pel que ha de succeir. En la seva composició, el quadre té una perspectiva lineal clara i contundent i la foscor del fons permet destacar millor les figures humanes.

La batalla de Sant Romà
Vídeo

Educació artística Ciències socials La batalla de Sant Romà

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"La batalla de Sant Romà", de Paolo Uccello, és un tríptic que reflecteix un fet històric del segle XV. L'espai "Pinzellades d'art" n'analitza la part central, exposada a la Galleria degli Uffizi, a Florència. L'any 1432, l'exèrcit de Florència va combatre el de Siena a la batalla de Sant Romà. Les tropes florentines les formaven 1.500 soldats i 2.000 cavallers, equipats amb armadures, llances, martells de combat i sabres. El pintor renaixentista Paolo Uccello va plasmar aquesta batalla en un conjunt de tres taules. A la central, l'escena sembla més pròxima a un torneig de cavallers de l'edat mitjana que a un enfrontament militar. Uccello estava obsessionat per la perspectiva, una tècnica que va acabar dominant amb escreix. A "La batalla de Sant Romà", el tractament de la figura del cavall central n'és un bon exemple.

Los fusilamientos del tres de mayo
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Los fusilamientos del tres de mayo

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història de l'art, Història

"Pinzellades d'Art" dedica el capítol al quadre "Los fusilamientos del tres de mayo", de Francisco de Goya, exposat al Museu del Prado de Madrid. En realitat, el títol del quadre és "El tres de mayo de 1808 en Madrid. Los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío". L'obra mostra l'escena nocturna de l'execució dels detinguts per la seva participació, el dos de maig, en l'aixecament de Madrid contra l'ocupació francesa. Aquell mateix dia, havia començat la guerra de la Independència. Goya pinta l'escena il·luminada per un fanal, amb els soldats francesos molt a prop de la seva pròxima víctima, i aconsegueix que el moment previ als trets sembli etern. El pintor aragonès no pinta les víctimes com a herois, com era costum a l'època, sinó com a éssers humans indefensos. A més, els posa cara, cosa que no fa amb els soldats francesos que formen part de l'escamot d'execució.

El rai de la Medusa
Vídeo

Educació artística El rai de la Medusa

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

Théodore Géricault va reflectir a l'obra "El rai de la Medusa" la tragèdia dels supervivents d'un naufragi. "Pinzellades d'art" explica la història d'aquest quadre, que es pot veure al Museu del Louvre de París. L'any 1816, la fragata francesa "Medusa" va naufragar davant les costes del Senegal. El capità i els oficials van utilitzar els pocs bots salvavides disponibles i es van desentendre de la resta de la tripulació, unes 150 persones, que van haver de construir un rai, una embarcació feta amb troncs entrelligats. El rai va anar a la deriva durant tretze dies i només hi van sobreviure quinze persones. El pintor francès Théodore Géricault va quedar commogut pel relat de la tragèdia i va decidir plasmar-la en un quadre de més de 35 metres quadrats: "El rai de la Medusa". El quadre mostra una escena en què els nàufrags es debaten entre la vida i la mort. Tot i que es veu un vaixell a la llunyania, tenen poques esperances de ser rescatats, ja que el vent empeny el rai en direcció contrària, els núvols amenacen pluja i s'acosta una onada gegantina.

La vicaria
Vídeo

Educació artística La vicaria

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Història de l'art, Educació visual i plàstica, Dibuix artístic

"Pinzellades d'art" analitza els detalls i la composició del quadre de Marià Fortuny "La vicaria", que es pot admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. El pintor Marià Fortuny va conèixer Cecilia Madrazo l'any 1866 i un any després s'hi va casar. Precisament, "La vicaria" recull el moment en què els nuvis signen el registre eclesiàstic. La núvia i els convidats hi apareixen vestits seguint la moda del segle XVIII, tot i que l'obra s'emmarca en ple segle XIX. Tot i que es tracta d'un quadre de dimensions petites, Fortuny va reunir en una vicaria imaginària tres esdeveniments que no tenen cap connexió entre si, tot i que formen un conjunt excel·lent. A l'esquerra d'on es fa la signatura hi apareixen un capellà i un home que parlen discretament. A la dreta, a la sala d'espera, hi ha un grup de personatges goyescos, com ara un torero o una "maja". A "La vicaria", Marià Fortuny fa evident el seu domini del preciosisme, és a dir, del detallisme i la minuciositat. L'any 1870, a París, l'exposició de Fortuny va ser un gran esdeveniment, i "La vicaria" es va vendre per 70.000 francs, un elevadíssim preu per a l'època.

L'embarcament a Citera
Vídeo

Educació artística Ciències socials L'embarcament a Citera

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

Jean-Antoine Watteau va pintar a "L'embarcament a Citera" una mostra de les "festes galants". El programa "Pinzellades d'art" analitza aquesta obra, exposada al Museu del Louvre de París. "Embarcament a Citera" és l'obra d'ingrés de Watteau a la Reial Acadèmia Francesa de Pintura i Escultura. Pertany al gènere de la "pintura galant", que recreava la vida de l'aristocràcia francesa, només pendent de l'amor i de la diversió. L'obra es llegeix de dreta a esquerra i a l'inici, és a dir, a la dreta, hi ha l'estàtua de Venus, la deessa de l'amor, envoltada de roses, un arc i fletxes. Citera és l'illa grega en què la mitologia diu que va néixer Venus, per la qual cosa és l'illa de l'amor. A "L'embarcament a Citera" hi apareix un grup de parelles a punt d'embarcar. El títol del quadre és ambigu, ja que no deixa clar si els personatges ja són a l'illa de Citera i embarquen per abandonar-la o si, al contrari, embarquen per anar-hi. Aquest quadre de Jean-Antoine Watteau va ser molt admirat i copiat, però va caure en desgràcia durant la Revolució Francesa.

El lavatori
Vídeo

Educació artística Ciències socials El lavatori

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica, Dibuix artístic

A l'obra "El lavatori", el pintor Tintoretto demostra un total domini de la perspectiva. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra mestra, exposada al Museu del Prado de Madrid. Al quadre "El lavatori", Tintoretto va il·lustrar un passatge de l'Evangeli de Sant Joan en què Jesús renta els peus als seus deixebles. A l'obra, però, també hi apareix representat l'Últim Sopar. L'escena no té lloc a Jerusalem, sinó a la Venècia idealitzada del Renaixement. Sobre una taula, un tros de pa i una copa són el senyal que el Sant Sopar encara no ha acabat. De fet, a l'interior d'una sala, Jesús i els apòstols són en una altra taula. Pel que fa al lavatori, Tintoretto va pintar l'escena en què Jesús, agenollat, renta els peus a Pere. Al seu voltant, la resta d'apòstols es preparen per ser rentats o fan altres activitats. Per aconseguir la profunditat tan acusada de l'obra, Tintoretto va recórrer a la perspectiva lineal i a la perspectiva aèria. L'obra la va concebre per ser penjada a l'església de Sant Marcuola de Venècia i per ser contemplada començant pel costat dret, un punt de vista que fa desaparèixer els espais morts entre les figures.

Les tres Gràcies
Vídeo

Educació artística Ciències socials Les tres Gràcies

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

A "Les tres Gràcies", Rubens va plasmar els cossos contundents de tres dones que s'ajustaven als gustos estètics de l'època. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra mestra, exposada al Museu del Prado de Madrid. Segons la mitologia grega, les tres Gràcies eren Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. Acompanyaven les divinitats de l'amor, Afrodita i Eros, i eren les deesses del plaer, l'alegria i les festes. Rubens va pintar les tres Gràcies formant un cercle, unides pels braços, per una gasa transparent i per la intensa mirada que es dediquen. L'escena apareix emmarcada pel tronc i la branca d'un arbre, per una garlanda de flors i per una figura de Cupido. Al fons hi ha un paisatge amb animals pasturant. La nuesa de les tres Gràcies deixa veure els seus cossos rotunds i de pell blanca, característiques que els homes de l'època de Rubens apreciaven molt en les dones. Alguns entesos reconeixen en dues de les Gràcies el rostre de les dues dones que va tenir Rubens: Isabella Brant i Helena Fourment. En canvi, altres pensen que totes dues cares són variacions de les faccions de la seva darrera esposa, Helena Fourment.

El Judici Final
Vídeo

Educació artística El Judici Final

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" dedica el capítol a l'últim fresc que Miquel Àngel va pintar a la Capella Sixtina del Vaticà: "El Judici Final". El dia del Judici Final és el darrer de la història de la humanitat. A l'obra de Miquel Àngel, Crist hi apareix com a jutge suprem, atorgant a cadascú el perdó o el càstig eterns. Miquel Àngel va pintar Crist envoltat d'una aurèola, representat com un jove i amb un semblant seriós. Al seu costat hi ha la seva mare, la Verge Maria. A sobre de Crist, un grup d'àngels carrega els instruments de la Passió: la creu, la corona d'espines i la columna de la flagel·lació. Mentrestant, un altre grup d'àngels toca les trompetes i les tombes s'obren: s'acompleix així la resurrecció de la carn. També hi apareix un grup de pecadors que se salva. Al voltant de Jesús hi ha la cort celestial, formada per sants, apòstols, patriarques, màrtirs, verges... Hi destaquen sant Joan Baptista, sant Pere amb les claus, sant Llorenç amb la graella en què va ser cremat i sant Bartomeu amb el ganivet amb què van arrencar-li la pell i també amb la pell arrencada, on es reconeixen els trets del rostre del mateix Miquel Àngel. Altres personatges que hi apareixen són el lladre bo, els condemnats a punt de caure a l'infern, Caront, que expulsa els condemnats de la seva barca a cops de rem, i Minos, que els espera. Les figures, més que pintades, semblen modelades, com si fossin escultures. Els nus dels personatges van desfermar dures crítiques i molta polèmica. Finalment, Daniele da Volterra, conegut des d'aleshores com "Il Braghettone", va tapar els genitals més descarats de l'obra.

Els ambaixadors
Vídeo

Educació artística Ciències socials Els ambaixadors

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El pintor alemany Hans Holbein el Jove va amagar un enigma al quadre "Els ambaixadors", que es pot veure a la National Gallery de Londres. L'espai "Pinzellades d'art" el descobreix. L'any 1533, Europa va viure un gran sotrac. El rei d'Anglaterra, Enric VIII, es va casar amb Anna Bolena sense el permís del papa, Climent VII. Després d'un període de crisi, el papa va excomunicar Enric VIII pel seu casament. Aquest fet va ser l'inici del trencament definitiu entre l'Església d'Anglaterra i la de Roma. El rei de França va enviar a Londres un ambaixador, Jean de Dinteville, perquè el mantingués informat. Durant la seva estada a Londres, Dinteville va rebre amb alegria la visita del seu amic George de Selve, bisbe de Lavaur, que arribava al país amb una missió diplomàtica secreta. El pintor alemany Hans Holbein el Jove va immortalitzar aquesta trobada a l'obra "Els ambaixadors". Holbein va col·locar els dos personatges a banda i banda d'una prestatgeria plena d'objectes que simbolitzaven la situació que vivia Europa. Per exemple, hi apareix un manual de pràctica aritmètica obert per la plana de la divisió; un llaüt amb una corda trencada, símbol de la fragilitat; una flauta que, amb la seva posició, trenca l'harmonia, o un recull d'himnes luterans que recorda que Alemanya ja havia trencat amb l'Església de Roma. El pintor representa els dos ambaixadors com a homes joves, cultes i vinculats al Renaixement. Per confirmar-ho, al moble també hi ha instruments per al coneixement de la matemàtica i la ciència. Als peus dels dos ambaixadors, però, un objecte de difícil identificació, que sembla una taca, trenca l'ordre i l'harmonia del quadre. Es tracta d'un efecte òptic anomenat anamorfosi, que consisteix a distorsionar una forma perquè només es pugui veure des d'un punt determinat. Així, si el quadre de Holbein es mira des del costat dret, es descobreix que sota la forma misteriosa s'amaga una calavera. Aquest fet, juntament amb la presència d'un crucifix amagat entre els plecs de les cortines, ha donat peu a moltes teories. Una recorda que Holbein (Hohle Bein), en alemany, vol dir "os buit". Per aquest motiu la calavera podria ser la signatura del pintor.

La vocació de sant Mateu
Vídeo

Educació artística Ciències socials La vocació de sant Mateu

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El programa "Pinzellades d'art" dedica el capítol al quadre "La vocació de sant Mateu", de Caravaggio, que es pot contemplar a la capella Contarelli de l'església de Sant Lluís dels Francesos, a Roma. En aquesta obra de Caravaggio, Mateu, acompanyat pels seus quatre assistents, compta els diners recaptats durant el dia. Jesús, amb una aurèola que recorda que és el fill de Déu, fa un gest amb la mà cap a Mateu perquè el segueixi. Al seu costat hi ha sant Pere, que simbolitza l'Església i que imita el gest de Jesús. Segons la Bíblia, Mateu ho va deixar tot, es va aixecar i va seguir Jesús. A "La vocació de sant Mateu" destaca el raig de llum que travessa l'escena en diagonal i que simbolitza Déu.

Le déjeuner sur l'herbe
Vídeo

Educació artística Ciències socials Le déjeuner sur l'herbe

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Educació visual i plàstica

Édouard Manet va escandalitzar la societat de l'època amb "Le déjeuner sur l'herbe", exposat al Museu d'Orsay de París. El programa "Pinzellades d'art" explica les raons del rebuig que va despertar aquest quadre. L'any 1863, el pintor francès Édouard Manet va presentar "Le déjeuner sur l'herbe" al Saló de París, amb l'esperança de guanyar un medalla. El quadre, però, va acabar sent exposat al Saló dels Rebutjats i va rebre dures crítiques, especialment perquè mostrava una dona nua acompanyada per dos homes vestits. Amb "Le déjeuner sur l'herbe", Manet va fer una proposta innovadora, avançada al seu temps. Per pintar aquest quadre, es va inspirar en una obra atribuïda a Ticià: "El concert campestre". El problema va sorgir pel fet que Manet s'atrevís a pintar una dona nua enmig d'una escena real i contemporània, ja que fins aleshores la nuesa només era acceptada si l'escenari era mitològic o atemporal. A "Le déjeuner sur l'herbe" apareix una dona al fons de l'escena que es refresca en un riu. Al mig del quadre, el grup principal està format per la dona nua, que és la model preferida de Manet, Victorine Meurent, i per dos homes, que, en realitat, són el germà del pintor, Eugène, i el seu futur cunyat, l'escultor holandès Ferdinand Leenhoff. D'aquesta escena destaca l'actitud de Victorine, que mira descaradament l'espectador. Al primer pla del quadre, la roba i les restes del menjar componen una mena de natura morta. Per fer la composició dels tres personatges principals, Manet es va inspirar en el gravat de Rafael "El judici de Paris". A banda del nu femení, un altre motiu d'escàndol va ser el fet que el grup no es relacioni entre si, és a dir, la incomunicació que es desprèn de l'escena. D'altra banda, la manera amb què Manet va utilitzar el color, sense donar-li matisos, també va ser criticada. Manet, a més, va saltar-se la perspectiva tradicional i ho va pintar tot pla.

La flagel·lació
Vídeo

Educació artística La flagel·lació

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" revela els enigmes del quadre "La flagel·lació", de Piero della Francesca. L'obra es pot admirar a la Galleria Nazionale delle Marche, a la ciutat italiana d'Urbino. "La flagel·lació" és l'obra més enigmàtica i reconeguda de l'artista del Renaixement italià Piero della Francesca. A l'obra hi apareix Ponç Pilat, procurador romà a la província de Judea, que acaba de rentar-se les mans. Davant d'ell hi ha Jesucrist, gairebé nu i lligat a una columna, a punt de ser fuetejat. Piero della Francesca, però, va traslladar aquest esdeveniment a un escenari renaixentista. A la dreta de l'escena hi apareixen tres personatges enigmàtics que simbolitzen els governants d'Itàlia. A "La flagel·lació", Piero della Francesca aconsegueix un domini total de la llei de la perspectiva.

L'escola d'Atenes
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura L'escola d'Atenes

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Cultura clàssica, Història de l'art, Educació visual i plàstica, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

Rafael va lligar al quadre "L'escola d'Atenes" els personatges de la filosofia grega amb els del Renaixement. "Pinzellades d'art" parla dels protagonistes d'aquesta obra, exposada a la Stanza della Segnatura del Vaticà. Rafael va pintar al centre del quadre dos grans filòsofs: Plató i Aristòtil. Al seu voltant, hi apareixen altres savis, com Sòcrates, Epicur, Pitàgores, Heràclit, Parmènides, Diògenes, Alexandre el Gran, Euclides o Ptolemeu. Rafael, però, va posar la cara dels seus contemporanis a alguns d'aquests personatges. Per exemple, Plató és Leonardo da Vinci; Euclides, l'arquitecte Bramante, i Heràclit, el gran artista Miquel Àngel. Fins i tot el mateix Rafael també s'hi va pintar.

Les noces de Canà
Vídeo

Educació artística Ciències socials Les noces de Canà

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

El programa "Pinzellades d'Art" dedica el capítol a "Les noces de Canà", una obra d'Il Veronese inspirada en una escena bíblica. El quadre es pot veure al Museu del Louvre de París. Diu la Bíblia que Maria, Jesús i alguns deixebles van ser convidats a un casament a Canà. Durant el banquet, el vi es va acabar i Jesús va demanar als criats que omplissin d'aigua sis gerres ben grosses i les portessin al criat principal. El criat, en tastar-ne el contingut, va adonar-se que l'aigua s'havia convertit en vi. Segons la Bíblia, aquest va ser el primer miracle de Jesús i va fer que els seus deixebles creguessin en ell. A "Les noces de Canà", Il Veronese no va pintar una escena bíblica, sinó que va aprofitar el miracle del vi per mostrar l'opulència de la ciutat de Venècia al segle XVI, una potència mundial en el comerç i la navegació. Al quadre hi apareixen uns clergues que sembla que s'han oblidat de l'austeritat. La taula està parada amb luxe, amb plats d'or i plata, copes de vidre finíssim i coberts individuals. Jesús i Maria ocupen el lloc d'honor que correspondria als nuvis i tenen una actitud seriosa que contrasta amb la resta de la gent, que viu una autèntica festa. Al costat, sant Pere i la resta de deixebles van vestits de pelegrins, com en el temps de Jesús. Damunt de Jesús té lloc una escena en què els criats tallen el xai que se servirà als convidats, un símbol també del sacrifici de Crist. "Les bodes de Canà" té unes dimensions colossals, deu metres d'ample i set d'alt. Per pintar-lo, Il Veronese va necessitar la col·laboració del seu taller. Els personatges del quadre van ser pintats amb la cara de persones conegudes, i fins i tot hi apareix representat el mateix pintor.

El jardí de les delícies
Vídeo

Educació artística Ciències socials El jardí de les delícies

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica, Dibuix artístic

El tríptic "El jardí de les delícies" és la pintura més famosa, la més analitzada i la més enigmàtica del pintor neerlandès Hieronymus Bosch. Està exposada al Museu del Prado de Madrid. El programa "Pinzellades d'art" repassa els detalls de totes les parts d'aquest conegut tríptic. La Bíblia explica que Déu va crear l'univers i el tercer dia va dir que les aigües s'apleguessin en mars i que hi apareguessin la terra eixuta i les plantes. Així va néixer el paradís. Precisament, les portes exteriors del tríptic "El jardí de les delícies" mostren la creació del món. I les tres taules interiors del quadre estan dedicades a la luxúria. La porta de l'esquerra mostra el paradís. El sisè dia de la creació, Déu va fer totes les espècies d'animals i va crear l'home. En aquesta part de l'obra hi apareixen Déu, amb Adam i Eva, i també la serp enroscada a l'arbre que guarda la fruita prohibida. A l'escena del mig, Adam, l'únic que apareix vestit, assenyala Eva com la culpable de tot. Un grup de dones es banya en un estany, envoltades d'un grup d'homes que munten a cavall. En aquesta part del quadre tothom té relacions sexuals sense cap intenció de reproduir-se. De fet, no hi apareix cap nen. El Bosch hi va pintar totes les postures, les perversions i les fantasies del sexe. La tercera taula està dedicada a l'infern, però, de fet, es tracta d'un infern musical, ja que, a l'edat mitjana, la luxúria es considerava com la música de la carn. En aquesta part els instruments musicals s'han convertit en instruments gegants de tortura.

L'Anunciació
Vídeo

Educació artística Ciències socials L'Anunciació

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

Fra Angelico va pintar, a començaments del segle XV, el retaule "L'Anunciació", exposat actualment al Museu del Prado de Madrid. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra mestra. Una de les escenes del retaule té lloc a l'interior d'un pòrtic d'estil renaixentista, on té lloc l'Anunciació. L'arcàngel Gabriel acaba d'arribar, vestit amb molta elegància. El missatger de Déu comunica a Maria que Déu l'ha escollida com a mare del seu fill. A l'escena també hi apareixen unes mans divines que envien un raig de llum cap a Maria, i un colom, símbol de l'Esperit Sant, és impulsat a través del raig fins a ella. L'altra escena de "L'Anunciació", la de l'esquerra, mostra un jardí de flors i fruits. Es tracta del paradís, d'on Adam i Eva són expulsats per un àngel. Fra Angelico relaciona tots dos episodis bíblics per dir que Maria, mitjançant l'Anunciació, redimeix el pecat comès per Eva.

La Llibertat guiant el poble
Vídeo

Educació artística La Llibertat guiant el poble

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

Eugène Delacroix va reflectir a "La Llibertat guiant el poble" un conflicte revolucionari real. El quadre es pot admirar al Museu del Louvre de París. "La Llibertat guiant el poble" s'inspira en les jornades revolucionàries conegudes com les Tres Glorioses, que van tenir a lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i van comportar la caiguda de Carles X, l'últim rei francès de la família dels Borbons. Durant aquells tres dies, unes 8.000 persones van sortir al carrer per combatre les tropes reials. A "La Llibertat guiant el poble", Eugène Delacroix pinta aquest enfrontament, amb la catedral de Notre-Dame al fons. La part central del quadre l'ocupa una figura femenina que és l'al·legoria de la deessa Llibertat. En realitat, és una dona del poble, amb el tors nu, un fusell amb una baioneta calada en una mà i una bandera revolucionària francesa a l'altra. Al voltant de la dona hi ha membres de les diferents classes socials. Hi apareix un representant de la burgesia, amb barret de copa i fusell i la cara del mateix Delacroix. També hi ha un obrer amb gorra i camisa blanca que porta un sabre, un noi armat i un membre de l'exèrcit napoleònic.

L'enterrament del comte d'Orgaz
Vídeo

Educació artística Ciències socials L'enterrament del comte d'Orgaz

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació visual i plàstica

"L'enterrament del comte d'Orgaz" és el quadre més famós d'El Greco. Està exposat a l'església de Santo Tomé de Toledo. El Greco, que en realitat es deia Domínikos Theotokópoulos, va pintar "L'enterrament del comte d'Orgaz" per encàrrec d'Andrés Núñez, rector de l'església de Santo Tomé, que apareix representat a l'obra. Aquesta pintura mostra, al centre, Sant Agustí i Sant Esteve a punt de dipositar el cos del senyor d'Orgaz, que en realitat no era comte, dins el sepulcre. El senyor d'Orgaz era Gonzalo Ruiz, que va morir l'any 1323. El quadre el va pintar dos segles més tard de la mort del senyor d'Orgaz, és a dir, al segle XVI. L'obra és plena de personatges que no són de l'època de Gonzalo Ruiz, com el mateix pintor o el seu fill Jorge Manuel. A "L'enterrament del comte d'Orgaz" hi ha dues zones: la terrenal i la divina, enllaçades per un àngel situat al centre de la composició. Al damunt, a la zona de la Glòria, hi ha representats, formant un triangle, la Mare de Déu, Sant Joan Baptista i Crist. A la dreta, hi ha un grup de sants i el rei Felip II.

Total 50 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa