Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 168 resultats
per pantalla
Pantalla de 17
Martenès, el monstre de la por
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Martenès, el monstre de la por

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Amb llapis de colors, el programa "Una mà de contes" dibuixa la història d'en "Martenès, el monstre de la por", un conte creat pels alumnes de les escoles Menéndez Pidal i Puig i Gairalt. Hi havia una vegada un monstre que es deia Martenès, que es deia així perquè era del planeta Mart. Durant el dia, era un monstre bo, però a la nit es tornava molt dolent. Va venir a la Terra per espantar els nens i les nenes que no volien anar a dormir. S'amagava als armaris i feia grinyolar les fustes per fer por. Una nit, quan el Martenès anava pel carrer, es va trobar un nen. En Martenès li va demanar què feia a aquelles hores tot sol al carrer. El nen li va explicar que era al carrer perquè no tenia casa ni família. Llavors el monstre va demanar al nen si el volia acompanyar a espantar els nens i nenes que no volien anar a dormir. En Martenès es va amagar a l'armari d'una nena que encara no s'havia adormit. La nena es va posar a plorar, va cridar els seus pares i els va dir que hi havia un monstre a l'armari. Quan els pares van obrir l'armari, van trobar-hi el nen, que els va explicar que no tenia on anar. El Martenès, sol a l'armari, va decidir marxar cap a casa. La nena i els seus pares van decidir convidar el nen a viure amb ells, perquè mai més hagués d'estar sol.

La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura

"La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet" explica la història d'uns llapis que s'escapaven dels estoigs i d'uns llibres que fugien de les biblioteques. "Una mà de contes" posa imatges a aquest original relat. Era un matí molt clar, amb l'herba més verda que mai, i una dona molt bonica va sortir a passejar. Just al costat de la dona bonica, hi va aterrar un coet. De dins del coet, en va sortir un gos de color lila, que sabia parlar. El gos lila li va demanar a la dona bonica que l'acompanyés al seu planeta i ella hi va accedir. Des de la finestra del coet, la dona bonica podia veure la Terra, Venus, Saturn, Júpiter... Quan estaven a punt d'arribar, el gos lila li va mostrar el seu planeta. La dona bonica va poder veure com s'escapaven els llapis dels estoigs i com els llibres fugien de les biblioteques. El gos lila va aparcar el coet al costat d'una discoteca i la dona bonica va començar a investigar què passava i per què els llapis no volien estar a dins dels estoigs. En sortir de la discoteca, la dona bonica es va trobar amb un llibre i va preguntar-li per què no era a la biblioteca. El llibre li va contestar que s'estimava més viure les seves pròpies aventures. Finalment, la dona bonica va entrar en un gimnàs, on es va trobar una goma d'esborrar. La goma va dir que estava tipa d'estar a l'estoig. La dona bonica va anar a veure al llapis i li va dir que ballés sense parar. El llapis va ballar tant i va dibuixar tants gargots, que la pista va quedar completament negra. Després, la dona bonica va cridar la goma d'esborrar i li va demanar si volia dibuixar un nen llegint. La goma es va posar a dibuixar sobre la pista de ball. La dona bonica va penjar el dibuix a totes les biblioteques del planeta i, de sobte, a tothom li van venir ganes de llegir. Els llibres van tornar al seu lloc, i els llapis i les gomes, als estoigs.

El marcianet perdut
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals El marcianet perdut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"El marcianet perdut" arriba a un planeta on mai no es fa de nit. Així comença aquesta història, que presenta el programa "Una mà de contes". Hi havia una vegada un marcià que es va perdre a l'espai. Estava tan marejat de fer voltes, que l'únic que volia era trobar una planeta per poder descansar. Finalment, en va trobar un, i va aparcar el seu coet al vessant d'una muntanya molt alta i a la vora d'una caseta, on vivia un senyor amb una gosseta. En baixar de la nau, el marcià li va demanar al senyor si podia quedar-se a a casa seva uns quants dies. El senyor li va dir que sí, que s'hi podia quedar tot el temps que volgués. El marcianet volia buscar el seu planeta quan arribés la nit, però el senyor va informar-li que, allà, sempre era de dia. Aleshores, el marcià es va queixar que no es podia orientar, ja que no podia veure les estrelles. El senyor va explicar-li al marcianet que hi havia hagut un temps en què sí que hi havia dia i nit. Però, sense saber ben bé com, en aquell planeta, la gent va començar a treballar més, i més i més. Quan més treballaven, menys hores de nit hi havia, fins que es van quedar sense nit i sempre era de dia. El marcià va començar a xiular i va ensenyar al senyor com fer-ho. El senyor també va començar a xiular i tots dos es van sentir feliços i contents. Després, van pujar a la caseta de dalt de la muntanya i van xiular sense parar. Els habitants del planeta també van començar a xiular. Aleshores, la gent va deixar de córrer i es va tranquil·litzar. A poc a poc, el va començar a enfosquir-se i va sortir la Lluna. Els estels van aparèixer al firmament i el marcià va poder localitzar la constel·lació d'estrelles on hi havia el seu planeta. L'endemà, el marcià va marxar d'aquell planeta. I ara, cada dia, el senyor surt amb la seva gosseta per xiular una estoneta i veure com es fa de nit.

La nena maca i el marcià que parlava amb les sirenes
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura La nena maca i el marcià que parlava amb les sirenes

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una ma de contes" il·lustra amb dibuixos la història de "La nena maca i el marcià que parlava amb les sirenes". Hi havia una vegada una nena que es deia Sara. A la Sara, els seus pares li compraven tot el que volia. Tenia de tot. Un dia, de tant i tant gastar, la Sara i els seus pares es van tornar pobres. Ja no tenien diners ni per menjar i van haver d'anar a viure a una barraca, fora de la vila. La pobre Sara plorava i els seus amics rics es reien d'ella. De vegades, la Sara anava a la platja a passejar i a fer castells de sorra. Un dia, de sobte, va veure un marcià de color verd, amb quatre ulls, quatre nassos, quatre cames, tres braços i una samarreta del Barça. En veure la Sara tan trista, el marcià li va preguntar què li passava. La Sara li va explicar que era pobre i que no tenia diners ni per menjar. El marcià va dir a la Sara que es quedés amb ell a jugar, que estava esperant unes sirenes. Les sirenes van arribar-hi simpàtiques i rialleres i, després de jugar una estona, van donar tres sardines a la Sara perquè ella i els seus pares poguessin menjar. L'endemà, la Sara va tornar a la platja i va tornar a jugar amb el marcià i les sirenes. Al final, les sirenes van donar a la Sara tres sardines més. Al dia següent, la Sara va anar a la platja amb els seus pares i es van trobar amb les tres sirenes i el marcià, que ja marxava cap al seu planeta. Després de donar les gràcies a les sirenes i al marcià, la Sara i la seva família se'n van anar. Continuaven sent pobres, però ara, gràcies a la Sara, tenien nous amics. I amb l'ajuda de les sirenes, van poder arreglar la casa.

El somni de la Salomé
Vídeo

Tutoria Educació artística Educació física Llengües i literatura El somni de la Salomé

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació física, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Els dibuixos amb llapis de colors il·lustren "El somni de la Salomé". La protagonista d'aquesta història del programa "Una mà de contes" és una nena que somia ser futbolista professional. Hi havia una vegada una nena que es deia Salomé, que es va quedar òrfena als 10 anys. La Salomé vivia amb la seva àvia, que l'estimava moltíssim. Totes dues eren molt pobres i per això vivien en una casa vella i abandonada, plena de fantasmes. A la Salomé, li agradava molt jugar a futbol i sempre anava amb la pilota amunt i avall. Somiava convertir-se en una futbolista professional. Una tarda, mentre la Salomés jugava al parc, va aparèixer un marcià molt curiós. Tenia el cap com una pilota; les orelles, com uns guants de porter; i un cos, que era una molla. El marcià es deia Víctor i era entrenador de futbol. Va convidar la Salomé a un campionat, però la Salomé li va dir que havia de demanar permís a la seva àvia. L'àvia hi va estar d'acord, així que la Salomé va viatjar amb la nau espacial cap al planeta d'en Víctor. Al planeta, la final del campionat de futbol estava a punt de començar. Suspès a l'espai, hi havia un gran estadi de futbol ple a vessar. L'entrenador va presentar la Salomé a la resta de l'equip. Tota les seves companyes eren jugadores del planeta Terra, que havien estat convidades pels marcians. La Salomé va jugar un partit espectacular i va fer guanyar el seu equip. L'entrenador va demanar a la Salomé si volia quedar-se al planeta per jugar la resta de a Lliga. La Salomé li va contestar que si podia continuar estudiant i podia portar la seva àvia, podia comptar amb ella. El marcià va dir que no hi havia cap problema. La nena va tornar a la Terra a buscar la seva àvia, però, quan hi va arribar, va trobar-la morta i envoltada de fantasmes. La Salomé no podia deixar de plorar, ara no tenia amb qui compartir la seva alegria i ja no volia anar a l'altre planeta a jugar. Llavors, se li va acostar un fantasma petit que li va dir que l'àvia li havia deixat un missatge. L'àvia deia que se n'anava contenta i feliç, perquè, finalment, la Salomé havia aconseguit el seu somni. Per això, el fantasma va intenar convèncer la Salomé perquè tornés amb el marcià. La Salomé va fer cas al fantasma i va tornar amb les seves companyes que l'estaven esperant. Aquell any, el seu equip va guanyar el campionat de Lliga per primera vegada a la història.

El nen invisible i la nena voladora
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura El nen invisible i la nena voladora

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" dibuixa amb llapis de colors les aventures d'"El nen invisible i la nena voladora". Hi havia una vegada un nen que sempre somiava ser invisible per fer bromes als seus amics. Un dia, mentre jugava al parc, va aparèixer una goma d'esborrar gegant i va esborrar completament el nen, com si fos un dibuix.El nen es va posar molt content perquè era invisible i perquè el seu desig s'havia fet realitat. L'endemà, quan el nen va arribar a l'escola i va entrar a classe sense que ningú el veiés, disposat a fer les bromes més increïbles, va adonar-se que la mestra estava passant llista i que si no el veia el posaria un falta. Però, just en aquell moment, la goma d'esborrar va aparèixer de nou i va esborrar la invisibilitat del nen. Un dia, al parc, el nen va veure una nena que volava amb una capa vermella. De seguida va pensar que una nena voladora i un nen invisible podrien fer moltes bromes a la gent. El nen va cridar la nena voladora, però la nena no es va aturar perquè tenia molta pressa. Li va demanar que l'acompanyés perquè uns marcians estaven atacant uns avis. La nena va actuar amb rapidesa i va fer caure en un parany els extraterrestres. Llavors, els marcians van intentar fugir, però el nen invisible els va barrar el pas. La nena els va preguntar per què molestaven els avis i un d'ells va explicar que en veure els avis amb els bastons s'havien espantat. Aleshores, els nens van explicar als marcians que els bastons no eren armes. Després d'aclarir-ho tot, els avis van convidar els marcians i els nens a jugar una partida de cartes.

Veig veig
Vídeo

Educació artística Ciències socials Veig veig

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

"Veig veig", la història d'aquest capítol del programa "Una mà de contes", està basada en l'obra "Campament de Jaume I", pintada pel mestre de la conquesta de Mallorca, entre els anys 1285-1290. Aquesta obra es pot admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Hi havia una vegada una ciutat molt particular, on, darrere de cada finestra, s'amagava una història sorprenent. Però el més sorprenent de tot era que, quan el rei estava reunit a les corts preparant les seves guerres, la ciutat la governava el seu fill Jaume I, que només tenia 7 anys. A en Jaume no li agradaven gens les guerres, però, en canvi, li encantava jugar al "veig veig". Cada matí, el jove rei feia la seva proposta: "veig veig". I els seus vassalls contestaven: "què veus?". "Una coseta", deia el rei. Aquell matí, el rei va dir que la coseta "començava amb la lletra "e"". I els altres van respondre amb paraules com "escala", "estendard", "eben", "escut", "hereu" (tot i que comença amb "h") o "escorpí", però cap d'aquestes paraules era la que havia pensat el rei. Com que no se'n sortien, el rei els va donar una pista. I, finalment, van encertar que la paraula era "estofat".

Planeta desconegut
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Planeta desconegut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" explica la història del "Planeta desconegut". Aquest conte s'inspira en l'obra "Mare de Déu, el Nen Jesús i sant Joanet", pintada, entre els anys 1515-1525, per Joan de Burgunya i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Cada nit, la mare, abans d'anar a dormir, li explicava el mateix conte. El protagonista era un nen amb els cabells arrissats que, un dia, va veure una llum brillant que provenia del cel. Era un planeta desconegut. En aquell planeta, tot era diferent. Hi havia uns operaris d'aeroport, una catifa màgica, uns guies turístics voladors i un mercat on, en comptes de diners, es pagava amb flors. En aquest estrany planeta es movien d'una banda a l'altra en ruc o a cavall, i alimentaven aquests animals amb orxata, batut de xocolata o patates fregides. La gent, a més de gossos i gats, tenia micos i ovelles com a mascotes. I al riu, els homes pescaven sense fer servir cap tipus de canya o estri per pescar.

Un casament amb sorpreses
Vídeo

Educació artística Ciències socials Un casament amb sorpreses

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" es basa en l'obra "La vicaria", pintada per Marià Fortuny entre els anys 1868-1870 i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per explicar la història "Un casament amb sorpreses". Una tarda d'agost, tot era a punt per a la celebració d'un casament solemne entre Francisco Lucientes i Luisa Marín. Els convidats murmuraven que la núvia estava molt maca i que sembla una "maja" de Goya. Aquella tarda d'agost, a la vicaria, una altra parella, un torero i una "manola", esperaven torn per casar-se després. Els seus amics, en veure la núvia, van comentar que era la Gata, la que ballava a "La taverna de la Lluna". Aquests comentaris en veu alta van fer saltar els rumors entre el convidats. La núvia, en sentir que tothom a la vicaria estava murmurant, es va posar vermella. Així anaven les coses quan, de sobte, sense saber com, va aparèixer un estrany encaputxat amb una curiosa safata, que demanava una almoina per netejar els pecats i per esborrar el passat. Mentre tot això passava, en aquell mateix instant, a l'altre extrem de la sala, el notari deia a cau d'orella al seu ajudant que tenien un problema, ja que havia desaparegut la carta que havia portat l'ambaixador. A terra, oblidada per tothom, hi havia la carta que revelava el veritable passat de la Luisa. Però tot plegat va fer un gir espectacular quan el nuvi, que semblava aliè a tots els comentaris, es va inclinar i va dir molt clarament que li era igual que fos la Gata o la Luisa, que ell estimava aquesta dona i firmava perquè fos la seva esposa.

Quin Nadal!
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Quin Nadal!

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

En aquest capítol, "Una mà de contes" presenta "Quin Nadal!", un conte basat en l'obra "Nens captaires", de finals del segle XVII i de pintor desconegut. Aquest quadre es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Era la Nit de Reis. Havia nevat i en Rafael tenia molt de fred. Era la primera vegada que es posava a demanar al carrer principal. L'acompanyava el seu amic Joan, que feia dos dies que no menjava i que tenia una cama trencada. En Rafael i en Joan eren orfes, i aquell fred hivern no havien tingut més remei que demanar per subsistir. Aquella nit, però, a diferència d'altres, els dos nens sí que van rebre la visita dels Reis Mags. En Rafael i en Joan mai no van oblidar aquell Nadal.

Total 168 resultats
per pantalla
Pantalla de 17

Àrea professorat

Programació educativa