Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 168 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Martenès, el monstre de la por
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Martenès, el monstre de la por

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Amb llapis de colors, el programa "Una mà de contes" dibuixa la història d'en "Martenès, el monstre de la por", un conte creat pels alumnes de les escoles Menéndez Pidal i Puig i Gairalt. Hi havia una vegada un monstre que es deia Martenès, que es deia així perquè era del planeta Mart. Durant el dia, era un monstre bo, però a la nit es tornava molt dolent. Va venir a la Terra per espantar els nens i les nenes que no volien anar a dormir. S'amagava als armaris i feia grinyolar les fustes per fer por. Una nit, quan el Martenès anava pel carrer, es va trobar un nen. En Martenès li va demanar què feia a aquelles hores tot sol al carrer. El nen li va explicar que era al carrer perquè no tenia casa ni família. Llavors el monstre va demanar al nen si el volia acompanyar a espantar els nens i nenes que no volien anar a dormir. En Martenès es va amagar a l'armari d'una nena que encara no s'havia adormit. La nena es va posar a plorar, va cridar els seus pares i els va dir que hi havia un monstre a l'armari. Quan els pares van obrir l'armari, van trobar-hi el nen, que els va explicar que no tenia on anar. El Martenès, sol a l'armari, va decidir marxar cap a casa. La nena i els seus pares van decidir convidar el nen a viure amb ells, perquè mai més hagués d'estar sol.

La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura

"La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet" explica la història d'uns llapis que s'escapaven dels estoigs i d'uns llibres que fugien de les biblioteques. "Una mà de contes" posa imatges a aquest original relat. Era un matí molt clar, amb l'herba més verda que mai, i una dona molt bonica va sortir a passejar. Just al costat de la dona bonica, hi va aterrar un coet. De dins del coet, en va sortir un gos de color lila, que sabia parlar. El gos lila li va demanar a la dona bonica que l'acompanyés al seu planeta i ella hi va accedir. Des de la finestra del coet, la dona bonica podia veure la Terra, Venus, Saturn, Júpiter... Quan estaven a punt d'arribar, el gos lila li va mostrar el seu planeta. La dona bonica va poder veure com s'escapaven els llapis dels estoigs i com els llibres fugien de les biblioteques. El gos lila va aparcar el coet al costat d'una discoteca i la dona bonica va començar a investigar què passava i per què els llapis no volien estar a dins dels estoigs. En sortir de la discoteca, la dona bonica es va trobar amb un llibre i va preguntar-li per què no era a la biblioteca. El llibre li va contestar que s'estimava més viure les seves pròpies aventures. Finalment, la dona bonica va entrar en un gimnàs, on es va trobar una goma d'esborrar. La goma va dir que estava tipa d'estar a l'estoig. La dona bonica va anar a veure al llapis i li va dir que ballés sense parar. El llapis va ballar tant i va dibuixar tants gargots, que la pista va quedar completament negra. Després, la dona bonica va cridar la goma d'esborrar i li va demanar si volia dibuixar un nen llegint. La goma es va posar a dibuixar sobre la pista de ball. La dona bonica va penjar el dibuix a totes les biblioteques del planeta i, de sobte, a tothom li van venir ganes de llegir. Els llibres van tornar al seu lloc, i els llapis i les gomes, als estoigs.

El marcianet perdut
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals El marcianet perdut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"El marcianet perdut" arriba a un planeta on mai no es fa de nit. Així comença aquesta història, que presenta el programa "Una mà de contes". Hi havia una vegada un marcià que es va perdre a l'espai. Estava tan marejat de fer voltes, que l'únic que volia era trobar una planeta per poder descansar. Finalment, en va trobar un, i va aparcar el seu coet al vessant d'una muntanya molt alta i a la vora d'una caseta, on vivia un senyor amb una gosseta. En baixar de la nau, el marcià li va demanar al senyor si podia quedar-se a a casa seva uns quants dies. El senyor li va dir que sí, que s'hi podia quedar tot el temps que volgués. El marcianet volia buscar el seu planeta quan arribés la nit, però el senyor va informar-li que, allà, sempre era de dia. Aleshores, el marcià es va queixar que no es podia orientar, ja que no podia veure les estrelles. El senyor va explicar-li al marcianet que hi havia hagut un temps en què sí que hi havia dia i nit. Però, sense saber ben bé com, en aquell planeta, la gent va començar a treballar més, i més i més. Quan més treballaven, menys hores de nit hi havia, fins que es van quedar sense nit i sempre era de dia. El marcià va començar a xiular i va ensenyar al senyor com fer-ho. El senyor també va començar a xiular i tots dos es van sentir feliços i contents. Després, van pujar a la caseta de dalt de la muntanya i van xiular sense parar. Els habitants del planeta també van començar a xiular. Aleshores, la gent va deixar de córrer i es va tranquil·litzar. A poc a poc, el va començar a enfosquir-se i va sortir la Lluna. Els estels van aparèixer al firmament i el marcià va poder localitzar la constel·lació d'estrelles on hi havia el seu planeta. L'endemà, el marcià va marxar d'aquell planeta. I ara, cada dia, el senyor surt amb la seva gosseta per xiular una estoneta i veure com es fa de nit.

La nena maca i el marcià que parlava amb les sirenes
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura La nena maca i el marcià que parlava amb les sirenes

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una ma de contes" il·lustra amb dibuixos la història de "La nena maca i el marcià que parlava amb les sirenes". Hi havia una vegada una nena que es deia Sara. A la Sara, els seus pares li compraven tot el que volia. Tenia de tot. Un dia, de tant i tant gastar, la Sara i els seus pares es van tornar pobres. Ja no tenien diners ni per menjar i van haver d'anar a viure a una barraca, fora de la vila. La pobre Sara plorava i els seus amics rics es reien d'ella. De vegades, la Sara anava a la platja a passejar i a fer castells de sorra. Un dia, de sobte, va veure un marcià de color verd, amb quatre ulls, quatre nassos, quatre cames, tres braços i una samarreta del Barça. En veure la Sara tan trista, el marcià li va preguntar què li passava. La Sara li va explicar que era pobre i que no tenia diners ni per menjar. El marcià va dir a la Sara que es quedés amb ell a jugar, que estava esperant unes sirenes. Les sirenes van arribar-hi simpàtiques i rialleres i, després de jugar una estona, van donar tres sardines a la Sara perquè ella i els seus pares poguessin menjar. L'endemà, la Sara va tornar a la platja i va tornar a jugar amb el marcià i les sirenes. Al final, les sirenes van donar a la Sara tres sardines més. Al dia següent, la Sara va anar a la platja amb els seus pares i es van trobar amb les tres sirenes i el marcià, que ja marxava cap al seu planeta. Després de donar les gràcies a les sirenes i al marcià, la Sara i la seva família se'n van anar. Continuaven sent pobres, però ara, gràcies a la Sara, tenien nous amics. I amb l'ajuda de les sirenes, van poder arreglar la casa.

El somni de la Salomé
Vídeo

Tutoria Educació artística Educació física Llengües i literatura El somni de la Salomé

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació física, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Els dibuixos amb llapis de colors il·lustren "El somni de la Salomé". La protagonista d'aquesta història del programa "Una mà de contes" és una nena que somia ser futbolista professional. Hi havia una vegada una nena que es deia Salomé, que es va quedar òrfena als 10 anys. La Salomé vivia amb la seva àvia, que l'estimava moltíssim. Totes dues eren molt pobres i per això vivien en una casa vella i abandonada, plena de fantasmes. A la Salomé, li agradava molt jugar a futbol i sempre anava amb la pilota amunt i avall. Somiava convertir-se en una futbolista professional. Una tarda, mentre la Salomés jugava al parc, va aparèixer un marcià molt curiós. Tenia el cap com una pilota; les orelles, com uns guants de porter; i un cos, que era una molla. El marcià es deia Víctor i era entrenador de futbol. Va convidar la Salomé a un campionat, però la Salomé li va dir que havia de demanar permís a la seva àvia. L'àvia hi va estar d'acord, així que la Salomé va viatjar amb la nau espacial cap al planeta d'en Víctor. Al planeta, la final del campionat de futbol estava a punt de començar. Suspès a l'espai, hi havia un gran estadi de futbol ple a vessar. L'entrenador va presentar la Salomé a la resta de l'equip. Tota les seves companyes eren jugadores del planeta Terra, que havien estat convidades pels marcians. La Salomé va jugar un partit espectacular i va fer guanyar el seu equip. L'entrenador va demanar a la Salomé si volia quedar-se al planeta per jugar la resta de a Lliga. La Salomé li va contestar que si podia continuar estudiant i podia portar la seva àvia, podia comptar amb ella. El marcià va dir que no hi havia cap problema. La nena va tornar a la Terra a buscar la seva àvia, però, quan hi va arribar, va trobar-la morta i envoltada de fantasmes. La Salomé no podia deixar de plorar, ara no tenia amb qui compartir la seva alegria i ja no volia anar a l'altre planeta a jugar. Llavors, se li va acostar un fantasma petit que li va dir que l'àvia li havia deixat un missatge. L'àvia deia que se n'anava contenta i feliç, perquè, finalment, la Salomé havia aconseguit el seu somni. Per això, el fantasma va intenar convèncer la Salomé perquè tornés amb el marcià. La Salomé va fer cas al fantasma i va tornar amb les seves companyes que l'estaven esperant. Aquell any, el seu equip va guanyar el campionat de Lliga per primera vegada a la història.

El nen invisible i la nena voladora
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura El nen invisible i la nena voladora

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" dibuixa amb llapis de colors les aventures d'"El nen invisible i la nena voladora". Hi havia una vegada un nen que sempre somiava ser invisible per fer bromes als seus amics. Un dia, mentre jugava al parc, va aparèixer una goma d'esborrar gegant i va esborrar completament el nen, com si fos un dibuix.El nen es va posar molt content perquè era invisible i perquè el seu desig s'havia fet realitat. L'endemà, quan el nen va arribar a l'escola i va entrar a classe sense que ningú el veiés, disposat a fer les bromes més increïbles, va adonar-se que la mestra estava passant llista i que si no el veia el posaria un falta. Però, just en aquell moment, la goma d'esborrar va aparèixer de nou i va esborrar la invisibilitat del nen. Un dia, al parc, el nen va veure una nena que volava amb una capa vermella. De seguida va pensar que una nena voladora i un nen invisible podrien fer moltes bromes a la gent. El nen va cridar la nena voladora, però la nena no es va aturar perquè tenia molta pressa. Li va demanar que l'acompanyés perquè uns marcians estaven atacant uns avis. La nena va actuar amb rapidesa i va fer caure en un parany els extraterrestres. Llavors, els marcians van intentar fugir, però el nen invisible els va barrar el pas. La nena els va preguntar per què molestaven els avis i un d'ells va explicar que en veure els avis amb els bastons s'havien espantat. Aleshores, els nens van explicar als marcians que els bastons no eren armes. Després d'aclarir-ho tot, els avis van convidar els marcians i els nens a jugar una partida de cartes.

Veig veig
Vídeo

Educació artística Ciències socials Veig veig

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

"Veig veig", la història d'aquest capítol del programa "Una mà de contes", està basada en l'obra "Campament de Jaume I", pintada pel mestre de la conquesta de Mallorca, entre els anys 1285-1290. Aquesta obra es pot admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Hi havia una vegada una ciutat molt particular, on, darrere de cada finestra, s'amagava una història sorprenent. Però el més sorprenent de tot era que, quan el rei estava reunit a les corts preparant les seves guerres, la ciutat la governava el seu fill Jaume I, que només tenia 7 anys. A en Jaume no li agradaven gens les guerres, però, en canvi, li encantava jugar al "veig veig". Cada matí, el jove rei feia la seva proposta: "veig veig". I els seus vassalls contestaven: "què veus?". "Una coseta", deia el rei. Aquell matí, el rei va dir que la coseta "començava amb la lletra "e"". I els altres van respondre amb paraules com "escala", "estendard", "eben", "escut", "hereu" (tot i que comença amb "h") o "escorpí", però cap d'aquestes paraules era la que havia pensat el rei. Com que no se'n sortien, el rei els va donar una pista. I, finalment, van encertar que la paraula era "estofat".

Planeta desconegut
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Planeta desconegut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" explica la història del "Planeta desconegut". Aquest conte s'inspira en l'obra "Mare de Déu, el Nen Jesús i sant Joanet", pintada, entre els anys 1515-1525, per Joan de Burgunya i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Cada nit, la mare, abans d'anar a dormir, li explicava el mateix conte. El protagonista era un nen amb els cabells arrissats que, un dia, va veure una llum brillant que provenia del cel. Era un planeta desconegut. En aquell planeta, tot era diferent. Hi havia uns operaris d'aeroport, una catifa màgica, uns guies turístics voladors i un mercat on, en comptes de diners, es pagava amb flors. En aquest estrany planeta es movien d'una banda a l'altra en ruc o a cavall, i alimentaven aquests animals amb orxata, batut de xocolata o patates fregides. La gent, a més de gossos i gats, tenia micos i ovelles com a mascotes. I al riu, els homes pescaven sense fer servir cap tipus de canya o estri per pescar.

Un casament amb sorpreses
Vídeo

Educació artística Ciències socials Un casament amb sorpreses

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" es basa en l'obra "La vicaria", pintada per Marià Fortuny entre els anys 1868-1870 i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per explicar la història "Un casament amb sorpreses". Una tarda d'agost, tot era a punt per a la celebració d'un casament solemne entre Francisco Lucientes i Luisa Marín. Els convidats murmuraven que la núvia estava molt maca i que sembla una "maja" de Goya. Aquella tarda d'agost, a la vicaria, una altra parella, un torero i una "manola", esperaven torn per casar-se després. Els seus amics, en veure la núvia, van comentar que era la Gata, la que ballava a "La taverna de la Lluna". Aquests comentaris en veu alta van fer saltar els rumors entre el convidats. La núvia, en sentir que tothom a la vicaria estava murmurant, es va posar vermella. Així anaven les coses quan, de sobte, sense saber com, va aparèixer un estrany encaputxat amb una curiosa safata, que demanava una almoina per netejar els pecats i per esborrar el passat. Mentre tot això passava, en aquell mateix instant, a l'altre extrem de la sala, el notari deia a cau d'orella al seu ajudant que tenien un problema, ja que havia desaparegut la carta que havia portat l'ambaixador. A terra, oblidada per tothom, hi havia la carta que revelava el veritable passat de la Luisa. Però tot plegat va fer un gir espectacular quan el nuvi, que semblava aliè a tots els comentaris, es va inclinar i va dir molt clarament que li era igual que fos la Gata o la Luisa, que ell estimava aquesta dona i firmava perquè fos la seva esposa.

Quin Nadal!
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Quin Nadal!

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

En aquest capítol, "Una mà de contes" presenta "Quin Nadal!", un conte basat en l'obra "Nens captaires", de finals del segle XVII i de pintor desconegut. Aquest quadre es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Era la Nit de Reis. Havia nevat i en Rafael tenia molt de fred. Era la primera vegada que es posava a demanar al carrer principal. L'acompanyava el seu amic Joan, que feia dos dies que no menjava i que tenia una cama trencada. En Rafael i en Joan eren orfes, i aquell fred hivern no havien tingut més remei que demanar per subsistir. Aquella nit, però, a diferència d'altres, els dos nens sí que van rebre la visita dels Reis Mags. En Rafael i en Joan mai no van oblidar aquell Nadal.

Quins temps aquells!
Vídeo

Educació artística Ciències socials Quins temps aquells!

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

Entre els anys 1595-1600, Domínikos Theotokópulos, "El Greco", va pintar "Sant Pere i sant Pau", que actualment es pot admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquesta obra per explicar el relat "Quins temps aquells!" En Pere i en Pau eren amics des de petits. Quan van jubilar-se, sortien cada matí a prendre el sol. Estaven una mica tristos, perquè ningú no els anava a veure. Sort que es feien companyia l'un a l'altre. En Pere, que havia estat pescador, sempre explicava la mateixa història. Un dia d'estiu, després de tres dies sense pescar res, va aparèixer un home molt savi. Va pujar a la seva barca i va ordenar a en Pere que tornés a tirar les xarxes, que es van omplir de peixos per art de màgia. En Pere va guanyar tants diners, que es va començar a dedicar a la construcció i el van acabar premiant amb la clau de la ciutat. En Pau també va explicar una història. Un dia, anava amb el seu cavall pel bosc, quan, de sobte, va veure una llum impressionant que venia del cel i, de l'ensurt, va caure del cavall. En Pau es va quedar cec després de mirar cap a la llum. Aleshores, va aparèixer un home savi que li va dir que si es posava camamilla als ulls, al cap de tres dies recuperaria la vista. I així va ser. Després, en Pau es va dedicar a portar la publicitat de l'empresa d'aquest home.

La migdiada del pare
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals La migdiada del pare

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Cap a l'any 1884, Ramon Martí Alsina va pintar el quadre "La migdiada", exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquesta obra per relatar "La migdiada del pare". Cada dia, després de dinar, el pare té el costum de fer la migdiada. Quan dorm, ho fa tan profundament, que no s'assabenta de res. El pare dorm a la butaca i, quan es desperta, diu que només ha fet una becaineta.

El vell llop
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El vell llop

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) hi ha exposat el quadre "Parella amorosa desigual", pintat, l'any 1517, per Lucas Cranach, "el Vell". El programa "Una mà de contes" s'inspira en aquesta obra per explicar la història "El vell llop". Hi havia una vegada un llop molt vell que cada matí es disfressava d'avi per anar al bosc i menjar-se alguna víctima que hi passés. Un matí, una noia que anava a visitar la seva àvia va veure enmig del camí un home gran, vestit de manera elegant. L'home va dir a la noia que havia caigut i que s'havia fet mal. I com que gairebé no podia caminar, li va demanar si el podia acompanyar a casa. La noia va accedir-hi, però no sabia que, darrere de la disfressa d'avi, s'hi amagava el vell llop. De camí, la noia va descobrir la disfressa, però va mantenir la calma. Quan van arribar a la casa del llop, la noia li va demanar que s'estirés al llit, mentre ella li preparava el dinar. La noia, sense que el llop ho notés, li va agafar una clau de la butxaca. Era la clau de la casa. Tot seguit, va sortir de la casa i va tancar la porta amb la clau. Així és com la noia va fugir de les urpes del llop. I, fins avui, el llop és al llit esperant que la noia li porti el dinar.

Els ulls de Taüll
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Els ulls de Taüll

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Les pintures de Sant Climent de Taüll són una joia del romànic. Van ser pintades cap a l'any 1123 i es troben exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El programa "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquestes pintures per explicar "Els ulls de Taüll". Un matí de fa molt temps, en un poblet del Pirineu, després d'una nit de tempesta terrible, quan els habitants van sortir al carrer es van adonar, sorpresos, que havia aparegut una pintada nova a l'església: era una mà. L'anyell dels set ulls va dir que, amb tants ulls, no la veia bé. El lleó d'en Marc va rugir que no entenia de coses de mans, només de grapes. El brau d'en Lluc va afegir que estava d'esquena i que no havia vist res. Per la seva banda, l'angelet va dir que, amb els seus ulls, només podia veure lletres. En canvi, va advertir que hi havien aparegut unes lletres gregues: "alfa", que significa principi, i "omega", que significa fi. Això afegia misteri a l'afer. En Serafí va dir que tot era molt curiós i que calia consultar els cinc savis. El savi músic, després d'una estona de deliberació, va dir que es tractava d'un home que tocava el piano. Maria, la filòsofa, va afegir que era un home que feia servir bona roba. Bartomeu, l'astròleg, va opinar que qui l'havia dibuixat havia estudiat geometria. Joan, el matemàtic, va afegir que també havia estudiat dibuix artístic. I Jaume, el geòleg, va concloure que era un home que no treballava al camp. En aquell moment va aparèixer Llàtzer, un indigent que sempre era a la porta del poble, i va dir que a la nit havia vist una mà que volava i que es va aturar al sostre de l'església. I en Teo, l'oculista del poble, també hi va intervenir. Va explicar que, a la nit, com que no podia dormir, s'havia llevat silenciosament i s'havia posat a dibuixar. Primer, havia escrit una alfa i una omega a l'entrada del poble perquè la gent aprengués una mica de grec i pensés de principi a fi. I, després, com que continuava desvetllat, s'havia posat a dibuixar la seva mà.

La família Forn
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals La família Forn

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) hi ha exposat el quadre "Cala Forn", pintat, l'any 1917, per Joaquim Sunyer. El programa "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquesta obra per crear la història "La família Forn". Ella sabia que si Ulisses, el seu marit, continués estant amb ells, tot seria diferent, millor, més fàcil. Cada tarda, mirava el mar amb l'esperança que fos el dia de la seva tornada. Ulisses i ella s'havien estimat amb bogeria i havien tingut quatre fills. Maria, la gran, estava compromesa i volia casar-se, però com que no tenien prou diners, el casament es retardava any rere any. Després hi havia les bessones, Irene i Aina. Havien sortit molt diferents de caràcter. Irene era tímida i reservada, i va quedar-se tan trista quan va marxar el seu pare que, des d'aleshores, no pronunciava cap paraula. Aina, l'altra, també enyorava el seu pare, però, com que tenia un tarannà somniador, s'imaginava mil i una aventures i divertia la resta de la família amb les seves històries. El petit, a qui van posar el nom d'Ulisses, com el pare, ni tan sols recordava quan el pare havia marxat, ja que només tenia un any. I passaven els anys, somiant que, al següent vaixell, el pare tornaria. Una tarda, en sentir la sirena, Irene, la que no havia parlat des de feia anys, va cridar el seu pare.

El somni d'en Pau
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El somni d'en Pau

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Joan Ferrer Miró va pintar l'obra "Exposició pública d'un quadre" cap a l'any 1888, i ara es pot admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "Una mà de contes" s'ha basat en aquest quadre per explicar "El somni d'en Pau". Feia mesos que no plovia a la ciutat, però a en Pau no li feia res. Per primera vegada a la seva vida, pujava a un cotxe de cavalls i, a més, l'acompanyava la Dora. La Dora i en Pau van baixar del cotxe, ja que en Pau havia de fer el repartiment. Va recollir el primer encàrrec i va posar al cistell un préssec més per a la Dora. En Pau es va adonar que duia les sabates descordades i es va ajupir per cordar-se-les davant de la primera botiga de la ciutat que es dedicava a vendre quadres. Al voltant de la botiga hi havia molta gent fent comentaris sobre els quadres que s'hi exposaven. I un home va dir al seu amic que compraria un quadre amb els diners que havia guanyat a Cuba. De sobte, en Pau va recordar que la Dora l'estava esperant. A més, li havia de dir una cosa molt important: que estava enamorat d'ella i que volia fer-li un retrat. En Pau havia trencat la seva guardiola aquell matí per poder portar la Dora en cotxe de cavalls. Encara li quedaven diners, per això va entrar a la botiga a comprar els seus primers pinzells.

La casa daurada
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals La casa daurada

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

El retaule de "Santa Bàrbara" es va pintar entre els anys 1410-1425 i està atribuït a Gonçal Peris Sarrià. "Una mà de contes" fa servir aquesta obra, exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per il·lustrar la història de "La casa daurada". Hi havia una vegada una dona que es deia Bàrbara i que era molt bella, però el seu padrastre la va tancar en un torre perquè ningú no la veiés. Una nit, però, el carceller de la Bàrbara es va compadir d'ella, li va obrir la porta i li va dir que fugís, que a fora l'esperava el seu enamorat amb un cavall. Després d'uns dies, el jove enamorat li va dir que ja no la podia acompanyar més i que se n'anés amb un pastor que la portaria a una casa, on podria començar una vida nova. La Bàrbara se'n va anar amb el pastor i així va trobar la casa daurada, que estava feta tota d'or. Els veïns van sortir a les finestres daurades per rebre la Bàrbara i la van acollir molt bé. A l'edifici vivia un picapedrer que va dir a la Bàrbara que li faria un bany. El massatgista va afegir que li faria un massatge i els metges, que també van anar a saludar la Bàrbara, li van dir que també la cuidarien. La Bàrbara es va sentir molt ben acollida i molt feliç. La seva ànima va sortir del cos i això va generar tanta calor, que el cel es va omplir de núvols i es va posar a tronar. Els veïns, a partir de llavors, van associar els trons amb la Bàrbara. Potser per això, diu el refrany que "només ens recordem de santa Bàrbara quan trona".

Diari d'una escriptora
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Diari d'una escriptora

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "Una mà de contes" proposa una història, titulada "Diari d'una escriptora", que es basa en el quadre "Plein air", pintat per Ramon Casas cap a l'any 1890-1891. Aquesta obra és al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). L'Emília era una dona molt especial. En la seva època, a començaments del segle XX, les dones no solien fer gaires coses soles, com, per exemple, viatjar. Però ella es va rebel·lar i se'n va anar a París. Tan bon punt va arribar a París, l'Emília va visitar el Moulin Rouge, un local d'espectacles, on va veure ballarines ensenyant les calces. L'Emília també es va asseure al bar d'un parc, on se sentia feliç i lliure, i on es va imaginar una història. El cambrer, però, va avisar l'Emília que havia de tancar, que tornés l'endemà, si volia.

Galetes màgiques
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Galetes màgiques

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) hi ha el quadre "Laboratori de La Galette", pintat per Santiago Rusiñol entre els anys 1890-1891. "Una mà de contes" presenta el relat "Galetes màgiques", inspirat en aquesta obra de Rusiñol. Començava la tardor i la senyora Margarida va rememorar tot el que havia viscut durant l'estiu. Al mes de juny, havia escollit el lloc ideal per instal·lar la seva cuina, el lloc on durant tot l'estiu va desenvolupar la recepta de les seves galetes màgiques. Una galeta màgica va curar en Guillem, que s'havia quedat afònic. I les galetes també van fer sentir millor la Vicky, que tenia mal a la panxa. Al parc d'atraccions de La Galette, hi anaven tots els nens que la senyora Margarida havia ajudat durant l'estiu. Com en Dídac, que va caure d'un arbre i que, després de menjar una galeta màgica, va tornar a córrer com si res. Ara, l'estiu havia acabat, i la senyora Margarida havia d'anar a un altre lloc a repartir les seves galetes màgiques, fetes amb felicitat, esperança, confiança, veritat i fum.

El ball de màscares
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El ball de màscares

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" explica la història "El ball de màscares", un conte basat en l'obra "El minuet", pintada l'any 1756 per Giandomenico Tiepolo i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Com cada diumenge, Domenico va anar al parc a jugar amb el seu monopatí, mentre escoltava música amb el seu MP3. Es va fixar en l'estàtua de la deessa que hi havia al parc i, de sobte, va començar a sentir una música antiga. Quan va mirar al seu voltant, no es podia creure el que veia. El cel s'havia tornat d'un blau brillant i va comprovar que la música antiga provenia d'una orquestra que tocava allà mateix. Al voltant de la deessa hi havia un munt de persones que anaven disfressades amb màscares i que ballaven. Després d'una estona, Domenico va tornar a la realitat i va deixar de presenciar aquesta escena del segle XVIII, a la qual havia viatjat amb la seva imaginació.

El dilema de la Teresa
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El dilema de la Teresa

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

El quadre "Novel·la romàntica", pintat per Santiago Rusiñol l'any 1894 i exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), serveix de base al programa "Una mà de contes" per il·lustrar el relat "El dilema de la Teresa". La Teresa acaba de llençar les cartes al foc. Eren romàntiques declaracions d'amor de dos homes molt diferents. Un de boig i un altre de serè, un que seria capaç de portar-la a fer la volta al món en bicicleta i l'altre, com a màxim, a la seva fàbrica de suro de Palafrugell. Fa un any que dubta entre els dos amors. Tots dos li agraden molt, però avui, per fi, ha decidit què farà: es quedarà amb el primer que arribi, amb el primer que entri per la porta. Sonen les campanades del rellotge i, llavors, la Teresa recorda la carta que ha enviat a dues adreces diferents, als seus dos amors, en què deia que a les set en punt del vespre deixaria casa seva i marxaria a París, sola o acompanyada. Són les set en punt i, de sobte, la Teresa sent unes passes. Mira cap a la porta i no s'ho pot ni creure. I ara, què havia de fer?

La volta al món d'en Pere i en Ramon
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals La volta al món d'en Pere i en Ramon

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

L'any 1897, Ramon Casas va pintar el quadre "Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem", exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquesta obra per explicar la història de "La volta al món d'en Pere i en Ramon". En Ramon i en Pere van decidir fer la volta al món en bicicleta, concretament, en un tàndem. Per no suar gaire, anaven lleugers d'equipatge i a la motxilla només hi duien la roba necessària. En Ramon era pintor i es fixava, sobretot, en els paisatges i les persones. En Pere volia obrir un nou restaurant i només parava atenció als refrescos i als plats que tastava. Però va arribar el moment de tornar: en Ramon havia d'inaugurar una exposició i en Pere havia d'obrir un nou restaurant, anomenat "Els 4 gats".

Joan el fatxenda
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Joan el fatxenda

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" presenta el relat "Joan el fatxenda", basat en el quadre "Jean-Claude Richard, l'abbé de Saint-Non, vestit a l'espanyola", pintat, cap a l'any 1769, per Jean- Honoré Fragonard. Aquesta obra és al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Quan anava a l'escola, en Joan era un cregut, no feia cas a ningú i sempre s'havia de jugar al que ell volia. En Joan era un fatxenda, posava sobrenoms a tothom. Quan algú li deia alguna cosa que no li interessava, es feia el sord. Pel que fa a la seva manera de vestir, li robava els barrets i els collars a la seva mare. I al seu pare, l'espasa.

Les bruixes de Bruixis
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals Les bruixes de Bruixis

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Llengua catalana i literatura

Joaquim Mir va pintar el quadre "Poble escalonat" cap a l'any 1909. Ara, aquesta obra s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i "Una mà de contes" l'ha triat per explicar la història de "Les bruixes de Bruixis". Bruixis era un paradís ple de bruixes, que no sortien mai al carrer quan era de dia. Les bruixes havien escampat una pols màgica per tot el poble, de manera que els forasters, com més s'hi apropaven, menys el veien. A la nit, les bruixes sortien per recollir les plantes que conreaven als afores del poble. I, cap al tard, es reunien al castell i ideaven nous beuratges. Les bruixes de Bruixis no feien servir escombres, sinó que es desplaçaven a sobre dels núvols, com si fossin autobusos.

Bona nit, Jesús
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Bona nit, Jesús

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Una mà de contes" presenta "Bona nit, Jesús", un relat basat en el frontal d'Avià, una obra pintada al voltant dels anys 1170-1190, que es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Hi havia una vegada un nen que no volia anar mai a dormir. La seva mare estava desesperada: no sabia què fer perquè el nen s'adormís. Havia provat d'explicar-li un conte cada nit, però el nen continuava amb els ulls ben oberts. Els angelets de la guarda van donar idees a la mare per solucionar el problema. Un angelet va suggerir que tres senyors estrangers, que havien vingut a les festes del poble, potser coneixien algun truc. La mare els va anar a veure i els tres estrangers li van dir que el millor era fer ballar el fill perquè es cansés. Però després de ballar durant molta estona, el nen tampoc no s'adormia. Un altre angelet va recomanar a la mare que consultés la veïna, i així ho va fer. La veïna li va aconsellar que posés el nen a dormir sota la mula i el bou, ja que amb l'escalfor cauria rendit. Però això tampoc no va funcionar. Els angelets van anunciar a la mare que arribaria al poble un hipnotitzador, amb fama de fer dormir a tothom. La mare va fer cas i l'hipnotitzador va aconseguir, finalment, fer dormir el nen Jesús.

Cantar com els àngels
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Cantar com els àngels

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" presenta la història "Cantar com els àngels", un conte basat en l'obra "Mare de Déu dels Àngels i sants", pintada cap a l'any 1385 per Pere Serra i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Un nen va preguntar a la seva mare si podia quedar-se un ocellet que havia caigut del niu. La mare li va respondre que els ocells estaven fets per volar i per cantar com els àngels. El nen va dir que l'ocell estava malaltó i no cantava, per això va demanar quedar-se'l per veure si cantava. La mare va acceptar, però amb la condició que, quan l'ocell es curés, el nen el deixés volar. Passaven els dies i l'ocell continuava sense cantar. La mare va pensar que potser si els músics tocaven, l'ocell s'animaria i cantaria. Així que el nen va demanar als seus amics que toquessin els seus instruments: l'arpa, el saltiri, la guitarra, l'orgue, el llaüt i la flauta. En sentir la música, l'ocellet va fer una refilada fina: "piu, piu". I com si s'hagués despertat d'un llarg somni, va continuar amb un piu més fort, i un altre i un altre, com si s'aclarís la gola, fins que va començar a cantar amb un to tan bell, tan intens, que la gent s'aturava sota la finestra per sentir-lo. Aleshores, la mare va dir al nen que ara que l'ocell ja estava curat, i que havia recuperat el cant, el nen havia de complir la seva promesa i deixar que continués volant. I el nen va acariciar l'ocell per última vegada i el va deixar volar. Però, abans d'anar-se'n, l'ocell, com a signe d'agraïment, va brodar amb el bec la seva silueta al vestit de la mare. I cada vegada que la mare es posa el vestit, tothom queda fascinat en veure'l, i és que està brodat amb or i plata. Però el més bonic és que, gràcies al vestit, la mare i el fill recorden amb goig la visita lluminosa del preciós ocellet que cantava com els àngels.

Sindbad el marí
Vídeo

Llengües i literatura Sindbad el marí

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Llengua catalana i literatura

El protagonista d'aquest capítol de l'espai "Una mà de contes" és "Sindbad el marí", un dels relats de "Les mil i una nits". Fa molt de temps, a la ciutat de Bagdad, hi vivia Sindbad, un jove molt ric, però que aviat es va quedar sense res. Aleshores, va decidir anar a veure món i es va embarcar en un gran vaixell. Un dia, una tempesta va enfosar el vaixell i tots els tripulants van caure a l'aigua. Sindbad va veure una fusta i s'hi va aferrar. Va arribar a una platja solitària, on, de sobte, tot es va enfosquir per l'ombra d'un ocell gegant que tapava el Sol. Sindbad es va desembolicar el turbant i el va lligar a la pota de la bèstia. L'ocell va emprendre el vol i, penjat de les potes de l'animal, Sindbad va arribar al cim d'unes muntanyes nevades. El jove Sindbad va aconseguir fugir de les muntanyes i va arribar a mar obert. Va navegar fins a una illa, on va encendre un foc. De sobte, el terra es va moure, perquè no era pas una illa, sinó un peix gegantí. Sindbad va caure al mar, però va aconseguir sortir-ne. Tot seguit, va veure un veler, que el podria portar fins a casa o acompanyar-lo en una nova aventura.

El pescador i el geni
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura El pescador i el geni

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" presenta la història d'"El pescador i el geni", basada en un relat de "Les mil i una nits". Fa molts anys, hi havia un pescador que era molt pobre. Cada matí, el pescador anava al llac a pescar. Un dia, quan hi va tirar la xarxa per primer cop, va notar que s'omplia ben de pressa. Quan la va tenir fora de l'aigua, va veure que no hi havia peixos, sinó una figuera de moro. Després, va tirar la canya al riu que omplia el llac. Hi va picar un peix, però, quan el va agafar, va veure que, en realitat, eren dues serps. Tot seguit, va tornar a tirar la xarxa a l'aigua, però, quan la va treure del llac, va adonar-se que hi havia un ase mort, amb una cua de serp i dues figues de moro que li feien d'orelles. El pescador estava cansat i trist i va decidir anar a pescar al mar. Des de la platja, va tirar la xarxa ben lluny. De l'aigua, va treure una gerra de coure molt bonica. El pescador en va treure la tapa i, de sobte, va aparèixer un geni enorme, que estava molt enfadat perquè el pescador l'havia despertat. El pescador va demanar al geni com podia viure en una gerra tan petita i li va dir que no es creia que hagués sortit del seu interior. El geni, sense adonar-se de la trampa del pescador, es va anar fent petit i es va tornar a ficar a la gerra. Aleshores, el pescador la va tapar i la va lligar ben fort. El geni va començar a cridar i va prometre al pescador que, si el deixava sortir, li ensenyaria una platja amb les aigües màgiques. El pescador ho va acceptar i tots dos van anar a aquesta platja. El geni li va explicar que, sempre que el pescador s'acostés a aquelles aigües, es trobaria un cistell ple de peixos. I el pescador mai més no va tornar a passar gana.

Jaudar i els seus germans
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Jaudar i els seus germans

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" presenta la història de "Jaudar i els seus germans", basat en un relat de "Les mil i una nits". En Jaudar era noi bondadós, generós i treballador, que tenia dos germans grans, que eren ben bé el contrari. Quan el pare va morir, els germans grans es van gastar els diners de la família, però en Jaudar, en comptes d'enfadar-se, els va perdonar i els va oferir un plat a taula. Un dia que Jaudar pescava tranquil·lament, se li va acostar un bruixot i li va dir que havia vingut de molt lluny per buscar-lo, ja que l'havia d'ajudar a agafar un tresor. Jaudar es va enfilar a la mula del bruixot i plegats van començar un llarg viatge fins a l'altra punta de la Terra. Quan es va fer de nit, Jaudar va notar que tenia molta gana. El bruixot va treure un plat de pollastre de la seva alforja màgica. La mula era un geni disfressat i cada dia feien el camí d'un mes. Així, ben aviat van arribar fins a la porta del tresor. Per agafar-lo, en Jaudar s'havia de deixar cremar pel geni que el vigilava. En Jaudar va confiar en el bruixot, que el va tirar a les brases, i no es va cremar ni un cabell. Tot seguit, en Jaudar es va trobar dins la gran sala del tresor i, sense fer soroll, es va endur els quatre objectes màgics: l'anell, que tenia un geni a dins; l'espasa daurada, capaç de derrotar un exèrcit sencer; la copa plena de pólvores de colors, que tenien el poder de saber on eren tots els tresors amagats a la Terra; i l'esfera celeste, que permetia viatjar a qualsevol lloc. Amb el tresor a les mans, van agafar la mula i van enfilar el camí cap a casa. El bruixot va dir a en Jaudar que li demanés el que volgués. I en Jaudar va respondre que només volia l'alforja màgica. El bruixot, a més, li va donar una moneda màgica, que no es gastava mai. Un cop a casa, en Jaudar es va trobar amb la seva mare desconsolada, perquè els seus germans grans li havien robat els pocs diners que tenia. Ell la va consolar i li va assegurar que amb l'alforja i la moneda no passarien gana mai més. Un dia, mentre passejava, en Jaudar es va trobar la filla del rei, la princesa, que li va robar el cor. En Jaudar la va anar a veure cada dia al palau, fins que la princesa se'n va enamorar i es van casar. Jaudar es va convertir en el rei, i mai no va deixar de cuidar la mare i els germans. Els germans grans, però, morts d'enveja, tot el dia rumiaven com prendre-li l'alforja. Una nit, els germans van posar verí en el got d'en Jaudar. Després de beure'l, en Jaudar va caure mort. Tot seguit, un germà va enverinar l'altre per quedar-se l'alforja per a ell sol. La princesa, però, va omplir-li la copa amb el seu verí, i el germà també va morir. I perquè l'alforja mai més no tornés a fer mal, la princesa la va cremar.

Mentre es refreda el pastís
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Mentre es refreda el pastís

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Mentre es refreda el pastís" és la història d'un pollet golafre. "Una mà de contes" l'explica en aquest capítol i hi posa unes imatges ben originals. El pastís preferit dels pollets és el de blat de moro amb veces. I aquest és el pastís que la mare del Camil li va preparar per a la festa del seu aniversari. Aquell dia, el petit Camil es va llevar més d'hora que mai i per celebrar l'aniversari, va convidar els seus 11 millors amics. La mare del Camil li va demanar que, mentre el pastís es refredava, l'ajudés a decorar el galliner. El Camil es va quedar mirant el pastís embadalit, que estava dividit en 12 trossos. El pastís feia tan bona olor i tenia tan bon aspecte que el Camil no va aguantar més i es va menjar el seu tros abans que arribessin els seus amics. Tot seguit, el Camil va recordar que al seu amic Martí no li agradava gaire el pastís de blat de moro i veces, i potser a la Carme tampoc, així que en va menjar dos talls més. El Camil encara tenia més gana, i va continuar menjant-se el pastís, fins que ja no en va quedar més. El pobre Camil estava desolat i es va posar a plorar perquè els seus amics no tindrien res per menjar. Aleshores, la mare li va demanar què li passava i el petit pollet li va confessar que s'havia menjat el pastís tot solet. La mare li va mostrar un altre pastís, que havia preparat perquè sabia que en Camil no es podria resistir al seu pastís. Tot seguit, van arribar els convidats a la festa, que, finalment, van poder menjar pastís.

El rei i el savi
Vídeo

Llengües i literatura Matemàtiques El rei i el savi

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Matemàtiques, Llengua catalana i literatura

L'espai "Una mà de contes" fa una classe de matemàtiques i d'escacs gràcies al relat "El rei i el savi", il·lustrat amb la tècnica del teatre d'ombres. Hi havia una vegada un rei de l'Índia que s'avorria molt. El rei va cridar el seu primer ministre i li va explicar que s'avorria molt. Per això, va demanar al ministre que convoqués tots els savis del regne per pensar un joc que el salvés de l'avorriment. El primer savi va proposar el joc d'encadenar paraules, però al rei no li va agradar. Després va venir un savi que va parlar al rei d'un joc en què 11 jugadors de cada equip s'enfrontaven per ficar una pilota en una porteria. Al rei tampoc no li va arribar. Un altre savi li va proposar diversos jocs de cartes, però tampoc no va convèncer el rei. Finalment, un savi indi va tenir una idea sensacional. Va portar al palau un tauler quadrat, dividit en 64 caselles blanques i negres; i amb 32 peces, dividides en dos equips. Cada equip tenia una parella de torres, cavalls i alfils, una reina, un rei i 8 peons. El joc consistia a moure hàbilment les peces, un cop cada jugador, fins que un dels equips capturava el rei de l'altre. Era com una petita batalla en miniatura, així que el rei el va trobar genial. Aquest joc és deia escacs. El rei i el savi van passar tot el dia jugant a escacs. En acabar, el rei li va dir al savi que li demanés el que volgués: un palau, un cavall, la mà de la seva filla, un diamant... El savi, però, va dir que es conformava amb un gra de blat a la primera casella del tauler d'escacs, dos a la segona, el doble a la tercera i així fins arribar a l'última. El rei va pensar que aquell savi no ho era tant, així que va acceptar la proposta sense pensar-s'ho dues vegades. El rei va anar posant els grans de blat a les caselles: 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256.... Cada vegada feia falta més blat, sacs i sacs de blat. El rei va adonar-se que no havia fet cap bon negoci, ja que va acabar tot el blat del regne i en va haver de portar de fora, fins que també es va acabar. El rei no va poder complir la seva paraula, però va aprendre dues coses molt importants: que per jugar a escacs s'ha de ser astut i que una bona idea val més que tot l'or del món.

La fàbrica de rellotges
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura La fàbrica de rellotges

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

Fent servir ombres, "Una mà de contes" posa imatges al relat "La fàbrica de rellotges". La senyora Gunilla von Afanyat Que Faig Tard tenia un taller on fabricava rellotges. Ella arribava la primera al taller i, després, els seus treballadors. A poc a poc, els rellotges van anar agafant més fama i el taller va anar creixent fins convertir-se en una fàbrica. Aleshores, la senyora Gunilla va pensar posar un rellotge a l'entrada de la fàbrica perquè hi fitxessin els treballadors. D'aquesta manera, ella podria saber qui arribava tard. El primer dia, els treballadors van haver de fer una filera molt llarga per poder fitxar al rellotge de l'entrada. La filera anava tan lenta, que la majoria va fer tard, així que es van fabricar menys rellotges. Aleshores, la senyora Gunilla va pensar que calia tenir dues portes i dos rellotges, així els treballadors podrien entrar més de pressa. L'endemà, els treballadors van fer dues fileres, però gairebé la meitat va entrar tard a la fàbrica. La senyora Afanyat Que Faig Tard va decidir posar-hi quatre portes i quatre rellotges. Els treballadors van fer-hi quatre fileres, però els últims van tornar a fer tard. Cada dia hi havia més portes i més rellotges, tants com treballadors, així cada treballador tenia la seva porta d'entrada i el seu rellotge per fitxar. Per fi, tots entraven a l'hora, però aleshores al magatzem ja no quedaven rellotges per vendre. L'única solució va ser desmuntar tots els rellotges que hi havia a l'entrada de la fàbrica. I, des d'aquell dia, tots els treballadors tornen a entrar a l'hora.

La caravana de la Júlia
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura La caravana de la Júlia

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

A "La caravana de la Júlia" hi cap tothom i "Una mà de contes" ho explica amb dibuixos i amb ombres. La Júlia Tres Botons viu en una caravana perquè els seus pares fan de faquirs al circ i es passen la vida viatjant per tot el món. La Júlia ha de tenir un germanet i no li agrada gaire la idea. Potser té por que els pares l'estimin més que a ella. La Júlia ha dit als seus pares que no vol cap germanet perquè tots no cabran a la caravana, però els pares li han respost que no hi ha cap problema. Ara ja té el germanet, que es diu Àlvar. Com que els pares la veuen una mica amoïnada, li han fet un regal: un gosset que es diu Carbó. Cada vegada són més a la caravana i, a sobre, ha vingut per quedar-s'hi una setmana l'àvia Laia. La Júlia torna a queixar-se perquè la caravana és massa petita. A més, per la caravana hi passa molta gent que ve de visita, gairebé tot el circ sencer. La Júlia no entén com es pot encabir tanta gent en una caravana tan petita. L'àvia Laia té la resposta: li pregunta a la Júlia quants petons li ha fet la seva mare o com estima els seus pares. La Júlia no ho pot comptar i l'àvia li explica que l'amor no té límits, i que una casa és com un cor, on hi caben tantes persones com s'estigui disposat a deixar-ne entrar.

El petit inuit
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura El petit inuit

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

Tot jugant amb les ombres, "Una mà de contes" posa imatges a la història d'"El petit inuit", en què un jove i els seus dos germans aprenen que no és bo exagerar. El petit inuit volia ser el pescador més gran de l'Àrtic. Un bon dia, el petit inuit i els seus dos germans van rebre l'encàrrec d'anar a pescar. Tots tres van agafar la barca i vorejant les costes van anar a pescar, cadascú, al seu lloc de pesca preferit. Com els seus germans, el petit inuit va fer un forat al gel, hi va tirar l'ham i va esperar que un enorme peix piqués. Després d'esperar molta estona, el petit inuit va notar una estrebada i va veure un peix que lluitava per escapar-se. El petit inuit va treure el peix de l'aigua i va anar a trobar el seu germà mitjà. El petit inuit, obrint els braços tant com va poder, li va dir que havia pescat un peix així de gros. El germà mitjà va quedar tan impressionat que va anar corrents a explicar-ho al germà gran i, obrint els braços tant com va poder, va dir-li que el petit inuit havia pescat un peix així de gros. Aleshores, el germà gran va anar corrents al poble a explicar la gesta del petit inuit i, obrint els braços tant com va poder, va dir que el petit inuit havia pescat un peix així de gros. A mesura que la història corria, el peix era cada vegada més gros, fins al punt que la gent del poble va creure que el petit inuit havia pescat gairebé una balena. Aleshores, el cap del poble va decidir fer una gran festa per menjar-se, entre tots, el peix enorme que havia pescat el petit inuit. Quan el petit inuit va arribar al poble, tothom l'esperava. La gent del poble, però, es va decepcionar molt en veure el peix tan petit que duia el petit inuit. El cap del poble va dir que no passava res, que per ser el primer peix que pescava el petit inuit, ja estava bé.

Xahrazad
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Xahrazad

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

Xahrazad és la narradora dels contes de "Les mil i una nits" i la protagonista d'aquesta història d'"Una mà de contes". Hi ha un llibre en què hi ha contes de mig món, històries de la Xina, de l'Índia, de Pèrsia, d'Egipte... Històries narrades i escrites en diferents llengües. És un llibre tan llarg, que la noia que l'explica, mentre parla, es va fent gran. El llibre es diu "Les mil i una nits" i la noia que n'explica els contes és Xahrazad. Envoltada de llibres, vivia la jove Xahrazad, que passava tot el dia llegint. Coneixia moltes llegendes i contes de països llunyans. En aquell país, el rei estava casat amb una dona molt capriciosa, que no parava de demanar regals i atencions. La reina es va enamorar d'un esclau de la cort i, un dia, el rei els va enxampar junts, es va enfadar molt i, d'una ganivetada, va matar els dos amants allà mateix. Aleshores, el rei va manar al visir que cada nit li portés una noia diferent per casar-s'hi i l'endemà al matí, quan sortia el Sol, les matava. Així ningú no el tornaria a trair. Mentrestant, Xahrazad s'havia fent gran i bonica. El seu pare, el visir, estava desesperat, perquè ja no quedaven noies per portar al rei. Xahrazad va tenir una idea: ella es casaria amb el rei. Un cop casats, Xahrazad va demanar al rei poder-se acomiadar de la seva germana petitat abans que es fes de dia. Quan la germana va arribar a la cambra, li va demanar a Xahrazad que li expliqués un conte. Així va ser com Xahrazad va començar a explicar una de les històries que coneixia. El rei l'escoltava meravellat. Un conte el portava a un altre. Quan estava a punt d'acabar el conte, va sortir el Sol, i Xahrazad va callar. El rei estava tan intrigat per aquelles històries, que no la va matar, sinó que li va demanar que, en arribar la nit, continués. A la nit següent, Xahrazad va continuar explicant històries i, així, una nit rere un altra. Van passar mesos i anys, i el rei va començar a estimar Xahrazad. A poc a poc, es va adonar de tot el mal que havia fet i se'n va penedir de tot cor. Xahrazad va estar mil i una nits explicant contes al rei.

Aladí i la llàntia meravellosa
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Aladí i la llàntia meravellosa

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" posa imatges a una de les històries de "Les mil i una nits": "Aladí i la llàntia meravellosa". Fa molts anys, en un pròspera ciutat de la Xina, hi vivia un jove anomenat Aladí. Era molt alegre i tot el dia voltava pels carrers amb el seu turbant vermell rient i fent gresca. Un dia, va arribar un bruixot a la ciutat. Venia de l'altra punta del món. Quan el bruixot va veure el jove Aladí, es va fer passar pel seu oncle i, prometent-li qui sap què, el va dur fins a l'entrada d'una cova on hi havia un tresor fabulós. Allà, li va posar un anell màgic i li va dir que ell era l'únic que podia agafar la llàntia del tresor i que l'hi havia de portar. A dins de la cova, Aladí va travessar un jardí, on els arbres tenien les branques plenes de joies. Després, va trobar la llàntia i la va agafar. Aladí va tornar cap a l'entrada de la cova, però no va poder pujar-hi. Aleshores, el bruixot va fer un encanteri i va tancar la porta de la cova per sempre més. Aladí va fregar l'anell i, aleshores, va aparèixer el geni de l'anell. El jove va demanar al geni poder sortir de la cova i el gení així ho va fer. Un cop a casa, Aladí va fregar la llàntia. De sobte, va aparèixer un geni majestuós que li va dir que era el seu esclau. Aladí, que tenia gana, va demanar un tros de pa, però el geni li va parar una taula molt luxosa. Després, Aladí va sortir a passejar i es va trobar la princesa, que aquella mateixa nit s'havia de casar amb el fill del visir. Aladí va demanar al geni que li portés la princesa i el seu espòs. El fill del visir va fugir i Aladí va passar tota la nit al costat de la princesa contemplant-la. L'endemà, Aladí va demanar al rei que li concedís la mà de la seva filla a canvi de totes les joies que havia trobat a la cova. El rei va acceptar i Aladí va tornar a fregar la llàntia per demanar al geni un palau de marbre. En veure el palau, la princesa es va llançar als braços d'Aladí. Un dia que la princesa estava sola al palau, va rebre la visita d'un home que canviava llànties velles per llànties noves. La princesa va recordar la llàntia d'Aladí i va pensar que li faria il·lusió si la canviava per una de nova. I així ho va fer. Però aquell home era el bruixot, que, un cop va tenir la llàntia, va demanar al geni que s'emportés la princesa i el palau fins al seu país. Quan Aladí hi va tornar, es va desesperar i va demanar al geni de l'anell que el portés amb la princesa. Aladí va aconseguir recuperar la llàntia i va vèncer el bruixot. Aladí i la princesa van tornar a la seva ciutat, on van viure feliços.

Descobrim una mà de contes
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Descobrim una mà de contes

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Tutoria

El Ceip Can Parera de Montornès del Vallès ens mostra com treballen el recurs de la web Una mà de contes. Els alumnes de sisè expliquen els tallers i les possibilitats tot treballant cooperativament amb els alumnes de l'Aula d'Acollida.

Pinxa Punxa
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Pinxa Punxa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "Una mà de contes" visita una clínica i explica, amb un estetoscopi, una màscara, cotó fluix i una xeringa, la història de la "Pinxa Punxa". El senyor Cotó es lleva cada matí pensant que està molt pàl·lid, molt fluix. Li fan por els microbis, les caigudes, la brutícia... Per això no surt mai de casa sense alcohol o aigua oxigenada, i sempre porta una farmaciola a sobre. La Pinxa Punxa, la xeringa, es pensa que ningú no la vol, perquè la veritat és que gairebé tothom s'espanta quan la veu arribar. Té fama de dolenta perquè de vegades punxa. A la consulta hi ha un nen que s'espera. El senyor Cotó fa moixaines al culet del nen, i la Pinxa Punxa s'acosta al culet i li dóna el medicament, preocupant-se que el nen no senti la punxadeta. Ho ha fet molt bé, perquè el nen no ha plorat.

Llami Llami!
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Llami Llami!

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

A "Llami Llami!", el programa "Una mà de contes" explica una història, on les protagonistes són les llaminadures. Quan en Lluís va arribar a la cuina i va veure que hi havia una altra vegada enciam va dir que no s'ho pensava menjar. La seva mare li va proposar un tracte: si es menjava tot l'enciam, després es podria menjar unes llaminadures per postres. En Lluís va mirar la tele i es va assabentar d'una notícia que deia que un professor havia descobert que menjar sucre era el millor per a la salut de tothom. La llaminadures de tot el món van celebrar la notícia, però la cap de salut de l'ajuntament estava trista i desorientada perquè no entenia res. La programació televisiva es va tornar a interrompre. El professor havia comès un error molt important en la seva fórmula i no volia que, de tant menjar dolços, tots els nens i nenes es quedessin sense dents. En sentir la notícia, totes les llaminadures van marxar cap a casa. I la cap de salut va dir que no n'hi havia per tant, ja que els dolços també eren necessaris, com, per exemple, a les festes. Mentrestant, en Lluís ja s'havia menjat tot l'enciam.

No em banyaré!
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura No em banyaré!

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Amb esponges, guants per al bany, sabons, bastonets de cotó, raspalls de dents o taps per al desaigüe, el programa "Una mà de contes" posa imatges al relat "No em banyaré!". Quan la Polita sentia que la seva mare preparava la banyera, s'amagava darrere la porta i deia que no es volia banyar. I afegia que tampoc no es pensava rentar les dents. Però, finalment, en veure les seves joguines dins l'aigua, la Polita es va despullar i es va ficar a la banyera. Contenta, es va posar a jugar i, fins i tot, es va rentar les dents dins la banyera. Després d'una bona estona, la mare de la Polita li va demanar que sortís de l'aigua, perquè era l'hora de sopar, però la nena va dir que no volia sortir de la banyera perquè s'hi trobava molt bé.

Un autoretrat?
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Un autoretrat?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" explica els secrets per crear un autoretrat fent servir tota mena d'objectes, especialment, joguines. L'Ernest va arribar a casa cridant que tenia deures: havia de fer un autoretrat. Primer, va dibuixar la línia del contorn de la seva cara, però ràpidament va deixar el dibuix i es va posar a jugar. La casualitat va fer que, en deixar de banda els estris de dibuix, i sense fer absolutament res, sobre el paper es formés una cara. L'Ernest va començar a jugar amb el seu cotxe preferit i, tot seguit, amb les rodes del cotxe, va fer els ulls de l'autoretrat. Aleshores, va anar a buscar més coses que li agradaven: una pilota, una maraca, un cor, un micròfon... Amb tot això, va continuar elaborant el seu autoretrat. Quan va acabar el retrat, el va portar a l'escola i la mestra el va felicitar i li va posar un 10.

L'escola de música
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals L'escola de música

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" explica la història de "L'escola de música", i fa servir tota mena d'instruments musicals per posar-hi imatges. A l'escola Casals, del barri del So, feia anys que no hi anava ningú. Violins, violes, flautes, guitarres, trompetes i trombons descansaven sense que ningú no els toqués. Els nens l'havien abandonada. Els instruments feia temps que no tocaven ni una nota. Una tarda, inesperadament, el vent va obrir la porta i els instruments, a poc a poc, en ser tocats pel vent, van començar a despertar-se, a revifar. Fins i tot es va despertar un vell professor, que, quan va veure que cada instrument anava pel seu compte, els va explicar que així no es podia tocar. Calia tenir harmonia i, per tenir-ne, era fonamental tenir un director. Aleshores, un casset va començar a dirigir els instruments amb la batuta. Els nens, atrets per aquells instruments meravellosos, van decidir tornar a l'escola de música. La música els havia tocat el cor.

Sota el llit
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Sota el llit

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Una nena que té por a l'hora de dormir és la protagonista de la història "Sota el llit". L'espai "Una mà de contes" l'explica en aquest capítol. Cada nit, quan arriba l'hora d'anar a dormir, a l'Anna li vénen totes les pors. Quan la seva mare apaga el llum, l'Anna sempre es queda pensant què passarà sota el llit. L'Anna s'imagina que sota el llit tot es mou, que hi ha un món desconegut. Un món on viu un científic maligne que vol mossegar-la. I, al fons de tot, s'hi amaga la bruixa de la caseta de xocolata, que s'emporta els nens per cruspir-se'ls. També hi apareix un horrible home del temps que fa que sempre sigui de nit. I sense atrevir-se a mirar, l'Anna també s'imagina un diable amb un trident que se la vol emportar molt lluny. De vegades, l'Anna se'ls imagina tots junts sota el llit i, aleshores, crida la seva mare perquè encengui el llum. L'Anna, a poc a poc, recupera la calma i aconsegueix dormir tranquil·la tota la nit.

El bosc quan es fa fosc
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El bosc quan es fa fosc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

En aquesta ocasió, l'espai "Una mà de contes" explica i il·lustra una història de somnis: "El bosc quan es fa fosc". A la nit, els boscos es transformen i hi surten milers d'éssers estranys. Un dia, en Reinald estava buscant rovellons, quan, de sobte, es va adonar que s'havia fet de nit i que estava perdut. El seu instint el va fer començar a córrer per trobar el camí de tornada. Cada cop, la nit es feia més negra i li feien mal les sabates de tant córrer. Finalment, va decidir continuar recte, però va ser la pitjor elecció, ja que, de cop i volta, va sentir el soroll d'un animal i va topar de nassos amb un llop ferotge que feia una setmana que no menjava. Quan en Reinald es pensava que el llop se li tirava a sobre per menjar-se'l, el llop es va començar a transformar en un ós formiguer, que estava trist perquè només trobava formigues per menjar. Tot seguit, l'ós formiguer es va transformar en una bruixa maligna i esgarrifosa. En Reinald estava tan atemorit que es va oblidar que li feien mal els peus i va continuar corrent. Quan ja estava desesperat, a punt de desmaiar-se, va sortir d'entre els matolls un peixet de terra que li va oferir unes gotes d'aigua. I tot seguit, també en va sortir un amable pingüí que li va oferir xocolata calenta. De sobte, va sentir un soroll que semblava venir d'un fantasma, va sortir corrents una altra vegada i es va clavar un cop amb una branca, que, en realitat, era un cérvol amic que li va dir que el portaria a casa. El cérvol el va portar a una clariana on hi havia unes estovalles que li eren familiars. La nit s'anava transformant en tarda per art de màgia i, sense entendre res, va sentir la veu de la seva mare que li demanava si s'havia adormit i que l'ajudés a preparar el berenar.

El partit de les deixalles
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El partit de les deixalles

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "Una mà de contes" narra una història que parla del medi ambient i de la importància de reciclar les escombraries: "El partit de les deixalles" Tot el veïnat era al carrer excitat. Era el moment més esperat del dia: l'hora de la recollida selectiva de les escombraries. També era l'hora en què arribava al barri Joan Brossa, el millor locutor del país. El partit estava a punt de començar i el públic animava el seu equip, ja fos el del plàstic, el del vidre o el de la llauna. Els equips van intercanviar banderoles, van saludar i va començar la competició. Calia reciclar-se per millorar el medi ambient. La llauna va fer un gegant reciclat extraordinari. El plàstic, un submarinista de deixalles reduïdes. El vidre va fer un aràcnid de vidre reutilitzat. De sobte, al terreny de joc hi va aparèixer un nou jugador. Els equips, en lloc de fer-lo fora, el van acollir amb tendresa. No s'havia vist mai cap final així. La gent estava revolucionada. Tot seguit, el locutor va constatar que el guanyador no havia estat cap dels equips presents, sinó un equip que feia que hi guanyessin tots: el món.

La gavina Darina
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals La gavina Darina

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"La gavina Darina" és la història d'una gavina molt particular. "Una mà de contes" hi posa imatges fent servir tota mena d'objectes, especialment de platja. La gavina Darina era especial perquè havia nascut al centre de la Terra i només tenia una ploma. En veure-la, ningú no pensava que fos una gavina. Cada migdia, baixava a la sorra i buscava aliments. Menjava de tot, però, sobretot, cucs. Remenant la sorra, la Darina hi va trobar un senyor que buscava alguna cosa. La gavina el va voler ajudar i va trobar-hi un rellotge d'or, però no era això el que l'home buscava. Després, la gavina hi va trobar un collaret de perles cultivades, un mitjó, un bitllet de cent dòlars, un telèfon mòbil i un moneder. Però res d'això era el que volia el senyor. Finalment, la gavina hi va trobar un tap de flotador i l'home es va posar molt content perquè era això el que buscava i ara ja es podia banyar al mar.

Els regals d'en Quimet
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Els regals d'en Quimet

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Amb fruites i verdures, el programa "Una mà de contes" explica i il·lustra la història "Els regals d'en Quimet", que té lloc en un mercat. Cada matí, molt d'hora, en Quimet arriba al mercat, amb les fruites i verdures més fresques que ha trobat, i prepara la seva parada. A en Quimet li agrada molt trobar-se amb els clients i amb els companys del mercat, i sempre els regala alguna peça de fruita o de verdura. A última hora, en Quimet, feliç d'haver fet tants regals, tanca la paradeta. S'ha acabat la jornada i, al mercat, ja no hi queda res.

El bagul dels records
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El bagul dels records

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" obre "El bagul dels records" i posa imatges a una història d'amor. Una nit d'estiu, durant les vacances, l'Ester va pujar a les golfes i va obrir el bagul dels seus avis, que era ple de coses. Una ràdio antiga va dir a l'Ester que li explicaria la història d'amor dels seus avis i li parlaria de l'època en què festejaven. A l'avi Enric, que era ben plantat i aventurer, el van cridar per lluitar en una guerra. L'àvia Rita es va quedar destrossada en saber la notícia, i va dir a l'avi Enric que sempre l'esperaria. Després de quatre anys de guerra, l'avi Enric va enviar una carta a l'àvia Rita per informar-la que tornava a casa en vaixell. Després de sentir aquesta història, l'Ester va buscar més coses al bagul, i va trobar-hi el final feliç de la història d'amor dels seus avis.

Quin número!
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Matemàtiques Ciències naturals Quin número!

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Matemàtiques, Descoberta de l'entorn, Llengua catalana i literatura

Hi havia un nen que era tan intel·ligent que tenia el cap ple de números. Per això, aquest capítol del programa "Una mà de contes" es diu "Quin número!". Aquest nen tenia tots els números al cap. De vegades, quan la seva professora feia una suma o una resta, era impossible trobar la solució, perquè tots els números eren al cap del nen, i ningú més no els podia fer servir. A la classe, per sort, hi vivia un eriçó que posava a la pissarra els números que hi faltaven. Un dia, però, l'eriçó li va dir al nen que sortís a passejar de tant en tant, per tornar-se més llest encara. El nen va sortir a fer un tomb i va comptar els arbres, les pedres, les flors... Havia descobert la naturalesa i era feliç. Ara, sabia que els números no només servien per calcular, sinó també per jugar i compartir.

Els germans Ferretti
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Els germans Ferretti

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Una mà de contes" es transforma en un taller ple d'eines per saber com treballen "Els germans Ferretti". En Lluís i en Xavi eren dos germans a qui agradava molt construir coses junts. De vegades discutien, però la veritat és que s'estimaven molt. En Xavi, el petit, era molt entremaliat i sempre repetia el final de les frases. Quan treballava era molt precís i es fixava molt en tot. De gran volia ser mecànic. En Lluís, el gran, sempre es ficava amb en Xavi i li deia que era petit. Un dia, tots dos van decidir construir una casa molt especial. Era una masia, envoltada d'arbres i animals. I, al costat, també hi havia una llac amb un cocodril.

Total 168 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa