Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 243 resultats
per pantalla
Pantalla de 5
El cinema i l'electricitat
Vídeo

Ciències socials Tecnologia El cinema i l'electricitat

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Coneixement del medi: social i cultural

L'aplicació de l'electricitat a la indústria del cinema va comportar, al seu dia, tota una revolució. "Energi K" parla, en aquest capítol, de la relació entre cinema i energia elèctrica. L'origen del cinema va ser mirar d'aconseguir imatges en moviment, però des dels primers invents en el camp de la fotografia fins a les imatges que es poden veure actualment al cinema hi ha hagut una gran evolució. L'entrada de l'energia elèctrica en el món del cinema ha tingut molt a veure en aquesta evolució. L'electricitat és un fenomen físic que es va estar observant a la naturalesa durant molts segles, però que els científics no sabien com generar. L'energia elèctrica es pot generar a partir de diferents fonts d'energia. La font més utilitzada són els combustibles fòssils, com el petroli o el carbó, seguida de les centrals hidroelèctriques i les nuclears. Només un 1 % de l'electricitat mundial s'aconsegueix a partir del vent, el Sol o l'energia geotèrmica. Es generi com es generi, l'electricitat és la forma d'energia més utilitzada en l'actualitat. Gràcies a l'electricitat s'han aconseguit grans avenços en molts àmbits i la indústria del cinema n'és un. Juan José Caballero, professor de cinema, recorda que els primers projectors i les primeres càmeres cinematogràfiques eren aparells mecànics, molt senzills, accionats per l'operador de manera manual. Això va ser així fins a la meitat de la dècada del 1920, quan aquests aparells van començar a ser accionats elèctricament. A l'inici del cinema no hi havia focus per il·luminar, per això sempre s'havia de rodar amb llum de dia. L'arribada del cinema sonor va comportar el desenvolupament d'una sèrie d'aparells que poguessin ser accionats a una velocitat constant per afavorir la sincronia entre la banda d'imatge i la banda sonora. Aquest fet va significar l'arribada de l'electrificació al camp de la tecnologia cinematogràfica. Les noves tecnologies han possibilitat el fet que es pugui desenvolupar un projecte audiovisual sencer, des del camp de la producció fins a la postproducció, partint de la utilització d'un ordinador.

Cinema
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Cinema

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Història del món contemporani, Tutoria, Història de l'art, Arts escèniques

"Col·leccionistes" mostra objectes fascinants rescatats de la memòria de Hollywood, assisteix a una subhasta de cartells de cinema antics, comprova com és possible aconseguir una de les millors col·leccions d'aparells de cinema d'Europa i fa una mirada nostàlgica al Cine Nic. L'"star system", les càmeres de cinema i els cartells publicitaris van sorgir per fer possible l'anomenat setè art, però, amb el pas dels anys, s'han acabat convertint també en objectes cobejats pels col·leccionistes. Josep Maria Queraltó col·lecciona aparells de cinema. A Vallbona de les Monges visita el lloc on es va instal·lar el primer cinema, on va aprendre l'ofici d'operador. Maite Mínguez té una esplèndida col·lecció d'objectes apareguts a les pel·lícules de Hollywood. Les peces les adquireix a través de tres empreses de subhastes que considera fiables. A Paco Baena li interessa el món del cinema des que era petit. Ara té una col·lecció de cartells de cinema formada per set o vuit mil cartells i programes de mà. Un cop a l'any, té lloc a Barcelona una subhasta de cartells, que en Paco no es perd mai. Quico López Balcells és un apassionat del Cine Nic, una empresa que va funcionar entre l'any 1931 i el 1974. Per això en col·lecciona joguines.

Vicente Aranda
Vídeo

Educació artística Ciències socials Vicente Aranda

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica

En aquesta edició de "(S)avis", el director de cinema Vicente Aranda repassa la seva vida i la seva trajectòria professional al costat de la periodista Carolina Ferre. Als 81 anys, Vicente Aranda continua en plena forma, amb un ritme de producció d'una pel·lícula cada dos anys. El director català expressa obertament en aquesta entrevista què pensa del cinema actual, de les actrius que han treballat en les seves pel·lícules, dels festivals de cinema, de l'anomenada Escola de Barcelona i de les desavinences amb els productors i amb els escriptors que ha portat a la gran pantalla. Aranda confessa que no li agrada gens fer-se gran i que voldria viure dos o tres-cents anys més per continuar fent pel·lícules, tot i que la seva vocació inicial va ser la d'escriptor. Després de més de vint-i-cinc anys de viure a Madrid, Aranda es retroba amb alguns dels escenaris dels seus primers anys com a director a la Ciutat Comtal, com són el parc Güell o el Cafè de l'Òpera de la Rambla. La tercera localització, no podia ser d'una altra manera, és el pati de butaques d'un cinema de Barcelona. Al llarg de l'entrevista, Vicente Aranda manifesta opinions com ara aquestes: "Sóc un director testimonial." "No crec gaire en els festivals, recau sobre nosaltres perquè convé a d'altres." "Visc a Madrid, però no tinc cap amic madrileny." "En cinema, el més exitós, el que sura, és la merda." "Els premis no només s'han de desitjar, sinó que s'han de merèixer." "Amb Pilar López de Ayala i Paz Vega he sentit fred; en canvi, amb Leonor Watling, Victoria Abril o Ana Belén m'he sentit estimat." "Sempre vaig voler ser escriptor i, accidentalment, he acabat sent director de cinema." "No sé si Woody Allen és un fabricant de pel·lícules o un editor d'una revista anual. A mi sempre em semblen bones, les seves pel·lícules. Em passa el mateix amb Buñuel." "No amago que sóc d'esquerres, i si hi ha dues Espanyes, jo sóc d'aquesta, la bona." "Necessito trobar un altre cop una Victoria Abril." "Ferreri és el millor director del món."

Els transports al cinema
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Els transports al cinema

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Educació visual i plàstica, Tecnologia industrial

Quan els germans Lumière van inventar el cinema, ja van fer aparèixer un tren a la seva primera pel·lícula. Els mitjans de transport han circulat per tot tipus de pel·lícules fins a arribar a tenir-hi, en molts casos, un paper protagonista. El programa "Transfer" fa un repàs d'algunes d'aquestes pel·lícules. L'agent especial 007 estrena un cotxe espectacular en cada pel·lícula i els seus favorits són els Aston Martin. Altres cotxes que han passat a la història del cinema són els dels superherois dels còmics, com el Batmòbil, els cotxes de la pel·lícula "Grease" o els de la pel·lícula de dibuixos animats "Cars". Roger Salvany, actor especialista, parla de la seva feina com a doble de cinema especialitzat en conducció, ja que condueix els cotxes en les escenes de risc de les pel·lícules. El tren és el mitjà de transport amb més simbologia en el món del cinema. L'avió, en el cinema, ha estat escenari d'intrigues. Per mar, els protagonistes han estat els vaixells de pirates. També són molt cinematogràfiques les naus espacials creades especialment per a l'ocasió.

Un any de Cinema en curs
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Un any de Cinema en curs

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

Aquest és el film de colenda de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Film de cloenda: un any de cinema en curs
Vídeo

Tutoria Educació artística Film de cloenda: un any de cinema en curs

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el film de colenda de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

El cine
Vídeo

Ciències socials El cine

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: social i cultural

Nens i nenes d'arreu del món tracten del tema del cinema. Cadascú parla des de la seva experiència personal. Tot i que la majoria expliquen que és una sala on es projecten pel·lícules, s'ha de tenir en compte que alguns no han anat mai al cine i exposen allò que creuen què és o els rumors que els hi han arribat. El concepte de cinema varia en funció de com i on es projecten les pel·lícules. Per exemple, els nens occidentals parlen del cinema com d'un lloc gran amb moltes butaques i una gran pantalla; fins i tot, alguns descriuen com són els multicines, sense descuidar-se el servei de venda de crispetes i refrescs. Però, per als nens de països no tan desenvolupats, el cinema és una petita sala amb poques cadires, i les pel·lícules, en la majoria dels casos, es veuen per mitjà del vídeo. Els més grans també tracten dels diversos gèneres cinematogràfics. Ara bé, val a dir que els films d'acció i de ciència-ficció són els més comentats per la canalla. La idea que el cinema et permet imaginar i que tracta de les coses de la vida és una altra aportació.

Making of fotogràfic
Vídeo

Tutoria Educació artística Making of fotogràfic

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Cultura audiovisual, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el Making of fotogràfic de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Tornar a començar
Vídeo

Educació artística Tornar a començar

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Tornar a començar", realitzat pels alumnes de 5è de l'Escola Cervantes de Barcelona dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Dibuixant un somni
Vídeo

Educació artística Dibuixant un somni

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Dibuixant un somni", realitzat pels alumnes de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Font Pius (Barcelona) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Making of fotogràfic
Vídeo

Educació artística Making of fotogràfic

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació visual i plàstica

Aquest és el Making of fotogràfic de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Un pas endavant
Vídeo

Educació artística Un pas endavant

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Un pas endavant", realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Comtes de Torregrossa (Alcarràs) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Entre amics
Vídeo

Tutoria Educació artística Entre amics

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Entre amics", realitzat pels alumnes de de 3r d'ESO de l'Institut Les Corts de Barcelona dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Demà
Vídeo

Tutoria Educació artística Demà

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Demà", realitzat pels alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Escapada
Vídeo

Tutoria Educació artística Escapada

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Escapada", realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Els Xiprers de Barcelona dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

En paral·lel
Vídeo

Tutoria Educació artística En paral·lel

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "En paral·lel", realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti (Badalona) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Per què?
Vídeo

Tutoria Educació artística Per què?

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Per què?", realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Espronceda (Sabadell) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

L’última festa
Vídeo

Tutoria Educació artística L’última festa

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "L'última festa", realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castell d'Estela (Amer) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Mirades que escolten
Vídeo

Tutoria Educació artística Mirades que escolten

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Mirades que escolten", realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Mestre Morera (Barcelona) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Temps a venir
Vídeo

Tutoria Educació artística Temps a venir

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Temps a venir", realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Dies de solitud
Vídeo

Tutoria Educació artística Dies de solitud

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Dies de solitud", realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola de Bordils dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

L'educació a través del cinema
Àudio

Tutoria Educació artística L'educació a través del cinema

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria

En aquest capítol d'"Eduqueu les criatures", en Carles Capdevila ofereix un especial de dues hores dedicat al món del cinema i l'educació de la mà d'experts.El cinema ens ajuda a educar les criatures.Un especial de dues hores dedicat a l'educació a travès del cinema amb abast universal.Entre d'altres convidats avui s'entrevista a en Jordi Batlló i en Cesc Gay. "Eduqueu les criatures" enceta la tercera temporada amb ganes d'abordar el tema més complicat del món: la conciliació de feina, vida, repartiment de tasques a casa i fer créixer les criatures. Estrenem secció, titulada "Concilia... qué?", on abordarem històries reals de gent que aconsegueix el miracle de fer compatible tenir canalla, tenir vida pròpia i arribar a final de mes. També convocarem els oients a triar les millors cançons de la història de la música relacionades amb la maternitat i la paternitat. I continuarem intentant conciliar el que conciliem sempre, l'humor amb les ganes d'aprendre, les opinions dels experts amb les batalletes dels inexperts que fem el programa, que som simples aprenents d'educadors.

Com sona una imatge?
Vídeo

Educació artística Com sona una imatge?

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Educació artística: música

El programa "Atrapa-sons" descobreix, en aquest capítol, com treballen els compositors de bandes sonores per a pel·lícules i la importància que té la música en el cinema. L'Atrapa-sons visita l'estudi de Xavi Capellas, un compositor de música per a pel·lícules, que explica que els compositors de bandes sonores ajuden a vestir la pel·lícula, ja que la seva música suggereix les emocions que senten els espectadors. Xavi Capellas mostra les diferències entre una mateixa escena amb música i sense música. També prova l'efecte de músiques diferents amb la mateixa escena. La música per al cinema sovint fa servir "tòpics", una idea que, de tant repetir-la, tothom l'entén a la primera. Normalment, la banda sonora es compon quan la pel·lícula ja està muntada, però alguns compositors, com Ennio Morricone, fan la música abans del rodatge del film. El primer que fa el compositor és la "maqueta", un arranjament musical amb el teclat, els "samplers" i els sintetitzadors que simula el so d'una orquestra. La fase següent és l'"orquestració", que consisteix a fer les partitures perquè els músics puguin interpretar els temes de la banda sonora. Després es grava la música i es mescla en 5.1 Surround, que és com sona al cinema. "L'artefacte musical" d'aquest capítol és l'ocarina de membranes, que es pot fer amb un tub de plàstic i dos globus. L'Atrapa-sons el fa sonar i toca la cançó infantil "El gall i la gallina". Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta un tema per a cinema mut, "The Monkey Serenade".

El so digital
Vídeo

Educació artística Tecnologia El so digital

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

L'espai "Bit@bit" repassa, en aquest capítol, l'evolució dels sistemes sonors del cinema, des del Dolby fins al Dolby Digital. Al llarg de la història, el cine ha evolucionat molt, i aquesta evolució es veu també en el so. Per eliminar el so de fons de la gravació que se sent en projectar una pel·lícula, l'enginyer Ray Dolby va inventar, els anys 70, el sistema de so més famós del món: el Dolby. La primera pel·lícula que es va estrenar en sistema Dolby va ser "La taronja mecànica". Per abaixar el volum del soroll i no el de la pel·lícula, el sistema Dolby utilitza el que s'anomena preèmfasi. La preèmfasi consisteix a disminuir la diferència entre els sons forts i els més dèbils, és a dir, que s'amplifica molt un senyal abans que es vegi exposat al soroll. Després, quan es restaura el so original, el soroll no se sent. D'aquest sistema de reducció de soroll es va passar al Dolby Stereo, al Dolby Surround i al Dolby Prologic, el domèstic, i després al Dolby Digital, en què es basen tots els sistemes de so digital que s'utilitzen actualment. Tot i els diferents sistemes de so que existeixen, el que es fa ara al cinema és fer cabre tots els sistemes de codificació a la mateixa bobina: DTS, Dolby Digital, etc. En l'àmbit domèstic, el Home Cinema permet tenir la sensació que s'és al cinema gràcies a un DVD i a uns sis o vuit altaveus ben col·locats. D'altra banda, la secció "Bit@l'aula" reflecteix com fan servir el correu electrònic els alumnes del CEIP Emili Carles, de Castellar del Vallès, i els del CEIP Josep Gras, de Sant Llorenç Savall. Els dos grups van fer una excursió plegats i poden continuar en contacte els uns amb els altres a través del correu electrònic.

Cinema
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Tecnologia Cinema

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Educació visual i plàstica

L'espai "Un forat a la butxaca" fa recomanacions per gaudir millor del cinema i estalviar alguns diners. Més de la meitat dels joves va al cinema, com a mínim, un cop al mes; la majoria a sales comercials. A banda de les sales comercials, altres opcions són els festivals de cinema que es fan arreu de Catalunya o les pel·lícules en versió original. Com que anar al cinema és car, algunes bones idees són aprofitar els abonaments, els carnets de descompte o el dia de l'espectador. També es poden llogar pel·lícules als videoclubs o comprar les pel·lícules en DVD.

Cinema
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Cinema

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

El cinema i la meteorologia van sovint molt lligats. El programa "Méteo K" parla, en aquest capítol, d'aquesta relació. El crític de cinema Lluís Bonet Mojica explica que la meteorologia és important, sobretot, en el cinema catastrofista, ja que s'aprofiten el temps i els fenòmens naturals per fer grans superproduccions cinematogràfiques. Bonet Mojica també parla de la simulació de fenòmens meteorològics a les pel·lícules i de l'engany que comporta la ficció. Per exemple, la pluja es pot simular amb aigua llançada per aspersors, però també es pot afegir després d'un rodatge amb efectes digitals fets per ordinador.

L'inici del cinema a Catalunya
Àudio

Educació artística Tecnologia L'inici del cinema a Catalunya

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació visual i plàstica

Aquest capítol del programa radiofònic "En guàrdia!" presenta els orígens del cinema i l'impacte social que va representar aquest invent. La periodista Dolors Genovés, professora de la Universitat Ramon LLull, ens ofereix la seva mirada especialitzada sobre aquest període intens. El dia dels Sants Innocents de l'any 1895 es va presentar a París per primera vegada al públic, un invent que revolucionaria els costums de milions de persones: el cinema.Un any després el desembre de 1896 el cinema arribava a Catalunya. L'any 1891 Thomas A. Edison havia presentat un projector d'imatges: el kinetoscopi.Tot i que va patentar l'invent als EUA no ho va patentar a Europa. L'any 1895 els germans Lumière van projectar per primera vegada una filmació en públic. Els Lumière provinents d'una família burgesa de Lió van començar amb filmacions familiars.Louis i Auguste Lumière han estat considerats els inventors del cinematògraf. En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer.

El so en la imatge en moviment
Vídeo

Tecnologia El so en la imatge en moviment

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Tecnologia industrial
  • Experiència

Evolució de l'enregistrament i reproducció del so en el món de l'audiovisual i de les noves tecnologies, des dels primers invents a mans dels pioners del cinema, passant per l'aparició de la ràdio, la televisió, el cinema pròpiament sonor, el grans formats cinematogràfics, fins a arribar a l'actual cinema digital, el cinema a casa i multimèdia.

Canvis
Vídeo

Educació artística Canvis

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Un mar de dos
Vídeo

Tutoria Educació artística Un mar de dos

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Un mar de dos", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Badalona Nou dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Cinema dels oblidats
Vídeo

Tutoria Educació artística Cinema dels oblidats

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual

L'espai "Tot un món" conversa amb el director de cine Santiago A. Zannou sobre qüestions com el cinema o la immigració. Els seus personatges són reals, però sovint invisibles, dels que no surten a les pel·lícules. Aquesta és la carta de presentació cinematogràfica de Santiago A. Zannou, premi Goya al millor director novell per "El truco del manco". En aquest film, ens mostra que lluitant amb esforç es pot aconseguir qualsevol fita. I no deixa de ser la seva història: Zannou és fill de mare espanyola i pare de Benín, va néixer i es va criar a Carabanchel, i va venir a Barcelona per estudiar cinema. Amb el seu productor i amic, Luis de Val, han iniciat un llarg camí a les pantalles, que no dubten que els portarà, pròximament, a Hollywood.

Cinema català a Nova York
Àudio

Educació artística Cinema català a Nova York

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Cultura audiovisual, Arts escèniques

Ja se sap que Nova York és la capital multicultural del món, on tothom té cabuda. Aquests dies és el torn de la cultura catalana, que és la protagonista a Nova York a través del festival organitzat pel Ramon Llull Catalan Days. Si sou a Manhattan, fins dimarts podreu veure una mostra de pel·lícules de marca catalana que es van fer durant el franquisme. La mostra, que es fa al reconegut Lincoln Center, seu del Festival de Cinema de Nova York, acull onze films que van ser víctimes de la censura, com ara "El sopar", de Pere Portabella, en què s'entaulen, la mateixa nit que van executar Salvador Puig Antich, cinc expresoners polítics que parlen de la presó i de la seva experiència. El film "El alegre Paralelo", d'Enric Ripoll i Freixes, que mostra la vida nocturna de l'època daurada del Paral·lel, o "Lock Out", d'Antoni Padrós, protagonitzat per gent insatisfeta sexualment i políticament, són altres pel·lícules que, si visiteu Nova York, podreu veure si voleu redescobrir el cinema clandestí de l'època de Franco a uns quants milers de quilòmetres de casa.

Cinema 2a part
Àudio

Tutoria Educació artística Cinema 2a part

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

En aquest capítol de la sèrie "La finestra indiscreta" en Sergi Cotillas i l'Àlex Gorina realitzen la segona part del programa radiofònic dedicat al cinema. El programa detalla l'any 2006 en el món del setè art, fa un recull de les bandes sonores, dels directors i de les principals estrenes d'aquest any 2006. Els aspectes més destacats de la informació general, d'esports, cinema, música i música clàssica.

El càsting
Vídeo

Tutoria El càsting

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria

El programa "Mira'm bé" descobreix, en aquesta ocasió, com es trien els presentadors dels programes de televisió i els actors de les sèries i de les pel·lícules. A més de ser un bon professional, per ocupar un lloc davant les càmeres, també cal tenir les característiques físiques, d'actitud i sovint fins i tot de caràcter, per representar el paper o el personatge que es necessita a la televisió. Aquestes característiques necessàries són el que s'anomena "perfil", i els encarregats de buscar, trobar i seleccionar persones que coincideixin al màxim amb aquest "perfil" són els encarregats del càsting. La paraula "càsting" ve del verb anglès "to cast", que vol dir moltes coses, des d'adaptar un material a un motllo fins a pescar amb canya, però el seu significat més conegut és el de repartir els papers d'una obra de teatre, una sèrie, un programa de televisió o una pel·lícula entre els actors més adequats per fer-ho. Si això s'aconsegueix, hi ha més possibilitats que el programa o la sèrie sigui un èxit. Si no, encara que els actors o els professionals siguin molt bons, els espectadors no se'ls creuran. Per això, els professionals de la comunicació visual, sigui televisió, cinema o publicitat, donen molta importància al càsting. És a dir, a com es reparteixen els papers. De vegades, sobretot en publicitat i també en cinema, es fila tan prim que ni tan sols hi ha una persona que tingui el perfil que es busca. Per això, agafen la cara d'un actor o una actriu, el cos d'un altre, les mans d'un altre, el cul d'un altre i els peus d'un altre. Als anuncis o les pel·lícules de cinema en què participen grans estrelles, fins i tot hi ha dobles per a les escenes en què surten d'esquena i, evidentment, també un doble per a les escenes d'acció. El presentador del programa, Vador Lladó, ha de passar un càsting i, per preparar-se, decideix parlar amb Pep Armengol, director de càsting de televisió, teatre i cinema, i Laia Espot, del Departament de Càsting de TV3. Tots dos expliquen que fan proves a molta gent per trobar els millors candidats per interpretar els personatges en un programa de ficció o per fer de presentador en un programa d'entreteniment. Els càstings queden enregistrats perquè els directors de sèries, pel·lícules o programes de televisió puguin visionar-los per fer la tria dels personatges. Pep Armengol també recorda que hi ha càstings en què es formen moltes cues d'aspirants perquè els organitzadors en volen obtenir ressò mediàtic.

Cinema 1a part
Àudio

Tutoria Educació artística Ciències socials Cinema 1a part

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història del món contemporani, Tutoria, Educació visual i plàstica

En aquest capítol de la sèrie "La finestra indiscreta" en Sergi Cotillas i l'Àlex Gorina realitzen un programa radiofònic especial dedicat al cinema. El programa detalla l'any 2006 en el món del setè art, fa un recull de les bandes sonores, dels directors i de les principals estrenes d'aquest any. Els aspectes més destacats de la informació general, d'esports, cinema, música i música clàssica.

La realització
Vídeo

Tutoria Educació artística Tecnologia La realització

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria

En televisió, la posició i el moviment de la càmera sempre té una intencionalitat. El programa "Mira'm bé" analitza la feina dels realitzadors de televisió i la importància de les seves decisions. La televisió és, com el cinema, un mitjà bàsicament visual. Rebem més informació pels ulls que per les orelles, així que el tipus d'imatge que veiem a la pantalla ens fa treure més conclusions sobre el que ens expliquen que no pas el que ens diuen. Els encarregats de seleccionar quines imatges, de quina mida i amb quin contingut ens arriben en cada moment són els realitzadors. Ells, com els directors de cinema o com els pintors, decideixen què s'ha de veure i què no s'ha de veure en cada pla. És el que s'anomena la "composició de la imatge". I també decideixen en quin ordre ho veiem, això és el "muntatge", o, si és en directe, la "realització de directe". El presentador del programa, Vador Lladó, es desplaça fins al plató on es grava la sèrie de TV3 "Ventdelplà". Allà parla amb Sílvia Quer, realitzadora de televisió i directora de cinema, que li explica que un realitzador pot arribar a controlar fins a trenta càmeres, com és el cas dels grans esdeveniments esportius. Sílvia Quer li ensenya a fer diferents plans amb la càmera: pla detall, pla curt o primer pla, pla mitjà, pla americà, pla general, gran pla general, pla contrapicat i pla picat. També assisteixen a un moment de la gravació de "Ventdelplà", on interven professionals com el realitzador, el regidor o el tècnic de so. Després, els tocarà el torn als muntadors.

Cinema i ràdio per internet
Àudio

Educació artística Ciències socials Tecnologia Cinema i ràdio per internet

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Amb Pau Bacardit de l'Escola cinema audiovisual de Catalunya (ESCAC), que fa cinema interactiu. També tenim Marc Riera de Benmirat.com, productora de televisió i ràdio interactiva. Programa setmanal, en forma de tertúlia, concebut per, d'una banda, anar posant context a la vida on-line i, de l'altra, anar aclarint, de manera entenedora i senzilla, els misteris i les curiositats de la xarxa. El programa, el primer de la radiodifusió a Catalunya i a l'estat espanyol dedicat exclusivament a Internet, va ser un projecte de Jordi Vendrell que actualment realitza i presenta el recentment guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme, Vicent Partal.

Fructuós Gelabert: el somni d'un pioner
Vídeo

Educació artística Ciències socials Fructuós Gelabert: el somni d'un pioner

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica

Fructuós Gelabert va veure per primera vegada una pel·lícula quan tenia 20 anys. Des d'aquell moment va quedar fascinat pel cinema i va decidir dedicar-hi la vida. El seu somni era crear una indústria cinematogràfica catalana. Fructuós Gelabert va néixer l'any 1874 a l'antiga vila de Gràcia. Va aprendre l'ofici del seu pare, l'ebenisteria, però de seguida es va interessar per la fotografia. L'any 1895 va assistir a la presentació a Barcelona del kinetoscopi, un invent d'Edison per representar imatges en moviment, i des d'aleshores es va aficionar a les projeccions de la llanterna màgica. Un any després, Gelabert va veure algunes pel·lícules dels germans Lumière i va decidir dedicar-se al cinema. El 1897 va rodar, amb una càmera que es va construir ell mateix, "Baralla en un cafè" (considerada la primera pel·lícula amb argument feta a Espanya), i diversos documentals que mostraven gent sortint de missa o d'una fàbrica. L'any 1905 va rebutjar una proposta per treballar als Estats Units. Gelabert també va rodar grans produccions com "El Nocturno de Chopin", amb Margarita Xirgu, i adaptacions teatrals com "Terra Baixa", d'Àngel Guimerà, i "La Dolores", de Feliu i Codina. L'any 1914 va crear a Sants els seus propis estudis, Boreal Films, on va fer dues pel·lícules: "El doctor Rojo" i "El sino manda". El 1928 filma la seva darrera pel·lícula, "La puntaire", que va ser un fracàs: era una pel·lícula muda enmig de l'èxit del cinema sonor, que ja s'havia estès arreu. Fructuós Gelabert va morir l'any 1955, totalment oblidat per la indústria cinematogràfica.

El cinema a primària
Vídeo

Educació artística El cinema a primària

  • Data 1999
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica

Des del seu naixement fa cent anys, el cinema ha anat construint el seu propi llenguatge i descobrint, pas a pas, com emocionar l'espectador. Els infants són especialment sensibles a les narracions cinematogràfiques i, per això, a l'escola, durant l'educació primària, els infants descobriran el llenguatge cinematogràfic i aprendran a construir els seus propis relats emprant diferents tècniques audiovisuals. Veiem com els alumnes del CEIP Bordils de Bordils incorporen el cinema al currículum en totes les etapes educatives.

El Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol (Girona)
Vídeo

Educació artística Tecnologia El Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol (Girona)

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Història de l'art, Educació visual i plàstica, Tecnologia industrial

Aquest museu, situat a Girona, aplega una de les mostres més importants que hi ha al món de tota mena d'aparells i ginys relacionats amb el món de la imatge i la història del cinema. La visita al museu permet als infants fer diversos tallers i conèixer els antecedents del cinema.

Cero en conducta, red social para acercar el cine al mundo educativo
Àudio

Educació artística Tecnologia Cero en conducta, red social para acercar el cine al mundo educativo

  • Data 2013
  • Idioma Castellà
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació visual i plàstica

Cero en conducta és una xarxa social per apropar el cinema al món educatiu. El seu lema: "Ens agrada el cinema, ens agrada educar" ho diu tot. Aquesta xarxa és una iniciativa de La Tribu del Cine, La Tribu 2.0, dirigida per la convidada d'aquest programa, Mercedes Ruiz, més coneguda com Doña Díriga, o @londones a Twitter, que la coordina des de fa deu anys. Centralitzada en un espai web, està present també a les xarxes socials: a Twitter, a través de la seva web Cero en conducta a Facebook, a través del seu canal de Youtube, o del seu perfil a Google+. També compta amb el seu propi PLE a través del grup Plan Audiovisual Educativo, el qual teniu disponible a Diigo, i dels seus propis recursos educatius per al Cine y la Educación a Scoop.it. Tot això dirigit cap al treball treball amb el llenguatge audiovisual al seu tauler Tribu 2.0 del Cine a Pinterest. En aquest programa celebrem el desè aniversari de Cero en conducta i Mercedes Ruiz ens explicarà molt més sobre tota la trajectòria d'aquesta xarxa social a la qual li agrada portar el llenguatge audiovisual a les aules. EducaconTIC Podcast és un programa dedicat a la tecnologia i l'educació, dirigit per David Álvarez.

Propera parada
Vídeo

Educació artística Propera parada

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació visual i plàstica

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (Bellvitge). Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Dibuixant il·lusions
Vídeo

Tutoria Educació artística Dibuixant il·lusions

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 5è de l'Escola Cervantes de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Via 3
Vídeo

Educació artística Via 3

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació visual i plàstica

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Joan d'Àustria de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Distàncies
Vídeo

Tutoria Educació artística Distàncies

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola de Bordils (Bordils). Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Tornar a començar
Vídeo

Tutoria Educació artística Tornar a començar

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Canvis
Vídeo

Tutoria Canvis

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti de Badalona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Camins
Vídeo

Tutoria Camins

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Al final del dia
Vídeo

Tutoria Al final del dia

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria

Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 6è de l'Escola Els Xiprers de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Distrito 9
Àudio

Educació artística Tecnologia Distrito 9

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Aquests dies tenim als cinemes la darrera producció de Peter Jackson: Distrito 9, una pel·lícula de ciència ficció amb cos i sense esquerdes, com feia temps que no teniem ocasió de veure a la gran pantalla. Distrito 9 és un còctel de divertides concessions al cinema bandarra de sèrie B aromatitzat amb un munt d'evocacions al manga japonès. Peter Jackson i el director, Neill Blomkamp, que per cert s'estrena com a tal al gran format, estaven treballant plegats al projecte de portar el videojoc Halo al cinema, una pel·licula que té prevista la seva estrena l'any 2012,... i com qui no vol la cosa, a mig camí es treuen de la màniga aquesta petita obra mestra. L'argument de Distrito 9 és una trama político-conspiranoica d'experiments secrets sobre uns alienígenes i la seva tecnologia, que accidentalment aterren a Sud-àfrica sense cap mena de pretensió hostil contra l'espècie humana. Els humans, doncs, acaben convertits en els dolents de la pel·lícula i la nau queda reclosa durant prop de 30 anys al districte 9, una mena de despietat camp de concentració, aïllat de la resta del món i custodiat sota el més estricte secret militar. Com us dèiem, un divertiment inspirat a un videojoc que acaba convertit en un important referent de ciència ficció. La pel·licula queda totalment oberta a una segona part o, qui sap? En el millor dels casos, fins i tot una sèrie televisiva, tal com va passar, ara fa fa 13 anys amb Stargate. De fet s'ha de dir que Neill Blomkamp va ser un dels principals responsables del efectes especials a la coneguda telesèrie sobre aquesta pel·lícula protagonitzada per Richard Dean Anderson.

Total 243 resultats
per pantalla
Pantalla de 5

Àrea professorat

Programació educativa