Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 15 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Malàisia: per definició, exòtica
Vídeo

Ciències socials Malàisia: per definició, exòtica

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

La Carla i l'Albert fa cinc anys que no poden fer vacances junts. I ara, que per fi coincideixen, faran una ruta pel sud-est asiàtic. "Km33" els acompanya en les seves aventures per Malàisia. Malàisia està dividida en dues zones: la peninsular i l'illa de Borneo. Els seus vint-i-dos milions d'habitants tenen orígens molt diversos. La majoria, un 50 %, són malais, però hi ha una important comunitat xinesa, el 33 % de la població. La resta són indis, un 9 %, i població de les tribus autòctones, un 8 %. L'idioma oficial és el malai, però també s'hi parla l'anglès i el tàmil. Pel que fa a la religió, el 52 % són musulmans; el 17 %, budistes; el 12 %, taoistes; el 8 %, cristians; el 8 %, hindús, i el 2 % de religions tribals. El viatge a Malàisia de la Carla i de l'Albert comença a Kuala Lumpur. L'edifici més emblemàtic de la ciutat són les Torres Petronas, que, amb 450 metres, va ser el més alt del món fins al 2003. A la ciutat viatgen en monorail i visiten el barri indi i el barri xinès. La parada següent és la ciutat colonial de Malacca, on fan servir una bicicleta taxi per desplaçar-se. Més endavant es traslladen a Borneo. A Kota Kinabalu, la capital de Sabah, assisteixen a un festival tradicional i gaudeixen de la natura al Parc Nacional de Kinabalu. Finalment, descobreixen el paradís a l'illa Pulao Tioman i recorren la selva a Taman Negara.

Polinèsia, la meva terra és el mar
Vídeo

Tutoria Ciències socials Polinèsia, la meva terra és el mar

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per la ciutadania

"Km33" acompanya en Santi i la Míriam, dos mariners que viatgen a la Polinèsia. Allà hi descobreixen illes paradisíaques, postes de sol inoblidables i una cultura que viu del mar. La Polinèsia és un conjunt de gairebé mil illes situades al centre i al sud de l'oceà Pacífic. El nom vol dir "múltiples illes". Aquest conjunt té forma de triangle i ocupa trenta milions de quilòmetres quadrats. Les illes de la part francesa ocupen més de quatre mil quilòmetres quadrats, tenen dos-cents quaranta mil habitants i una economia basada en el turisme. Santi Martí és patró de vaixell. Quan tenia trenta anys ho va deixar tot per aprendre a navegar i ara viu en un vaixell. Organitza xàrters i porta iots de milionaris per tot el Mediterrani, un mar que coneix molt bé. Míriam Ribas està estudiant per ser patrona de vaixell i té passió per viatjar. Acompanya en Santi fins a la Polinèsia, així, tots dos poden compartir despeses. El viatge comença amb un vol entre Barcelona i París, on tornen a embarcar en un avió que els portarà fins a Papeete, la capital de Tahití. A Papeete descobreixen els autobusos tradicionals, els mercats, les botigues de tatuatges... També lloguen un cotxe i volten per l'illa, que té un interior ple de vegetació tropical i indrets màgics com les cascades de Tefaauruamai. A Papeete també fan el primer bany al Pacífic i assisteixen a una regata de piragües, un esport molt popular a l'illa. El viatge continua per Moorea, una illa que recorren en moto, i Tikehau, una illa molt petita on es banyen al costat de taurons i descobreixen un paradís per als ocells. A Raiatea, el principal port des d'on surten els vaixells que recorren l'arxipèlag de les illes de la Societat, lloguen un catamarà per continuar el viatge. A bord del vaixell, que porta en Santi, van fins a Huahine, Tahaa, coneguda pels conreus de vainilla, i Bora Bora, l'illa més famosa i la més visitada.

Els souvenirs fantàstics del Japó
Vídeo

Tutoria Ciències socials Els souvenirs fantàstics del Japó

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

"Km33" acompanya al Japó dos joves que busquen objectes curiosos per al seu basar de Barcelona. El recorregut els porta per Tòquio, Nikko, Kobe i Kyoto. El Japó són un conjunt d'illes que ocupen 377.835 quilòmetres quadrats on viuen 127 milions de persones. La seva capital és Tòquio, amb 12 milions d'habitants, l'àrea metropolitana més gran del món, amb una densitat de població molt alta. Juan Ramón Esteban va néixer a les Canàries i fa deu anys que viu a Barcelona. Ha viscut a Amsterdam i a Londres i és un viatger compulsiu. Té un basar amb objectes de tot el món. Zaide Salvador és la seva sòcia i és mexicana. Tots dos es van conèixer a Amsterdam, quan treballaven en una multinacional. En Juanra i la Zaide se'n van al Japó a comprar objectes originals per al seu basar. Després d'un llarg viatge en avió arriben a Tòquio, on descobreixen una ciutat plena de contrastos. Visiten els barris on s'exhibeixen els joves que vesteixen de manera alternativa i extravagant, els barris elegants, els barris comercials, els bars de moda, els hotels càpsula... També canten en un karaoke i gaudeixen amb la gastronomia del país. La destinació següent és Nikko, un poble a la muntanya amb una zona de santuaris budistes i sintoistes enmig del bosc. Els voltants de la població són d'una gran bellesa natural, amb unes espectaculars cascades. Allà, els dos viatgers fan un "onsen", un bany termal japonès. Amb el famós tren bala, arriben a Kobe, una ciutat portuària afectada pel terratrèmol del 1995, que va causar moltes víctimes. En Juanra i la Zaide també visiten Kyoto, la capital cultural i espiritual del Japó, amb barris històrics que conserven l'esperit més tradicional. A la ciutat s'allotjen en un hotel tradicional on cal respectar els costums nipons i es troben amb una autèntica geisha. El viatge s'acaba en un lloc molt especial: el Parque España.

Uapskushish, el petit núvol blanc
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Uapskushish, el petit núvol blanc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per la ciutadania, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "Km33" acompanya dues noies de l'Anoia en el seu viatge pel Quebec. Hi veuen balenes, van en canoa amb els indis autòctons, visiten la cosmopolita Mont-real i la històrica ciutat de Quebec. El Quebec és l'única província canadenca reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà, després que els independentistes aconseguissin un 49,6 % dels vots en l'últim referèndum sobre la independència, fet l'any 1995. El Quebec té set milions d'habitants. La capital del Canadà és Ottawa i la capital del Quebec, la ciutat de Quebec. Mont-real és la ciutat més poblada i cosmopolita del Quebec. El francès és l'única llengua oficial del Quebec. Per referir-se als primers habitants del Quebec, es parla de les primeres nacions. N'hi ha un total d'onze i formen un grup amb característiques culturals comunes. Els estudis diuen que van venir de l'Àsia fa desenes de milers d'anys, travessant l'estret de Bering, llavors glaçat. Rosa Centellas és una fanàtica dels animals i té una granja de conills als Prats de Rei, a l'Anoia. El seu mitjà de transport preferit és la seva euga. Maite Estany, amiga de la Rosa, cuida més de seixanta cavalls al mateix terreny on viu, a Calaf. La Rosa i la Maite viatgen al Quebec. La primera escala és Mont-real, una ciutat que recorren en bicicleta. Tot seguit es traslladen en tren fins a la ciutat de Quebec, on coincideixen amb la celebració del quatre-cents aniversari de la seva fundació i on travessen el riu Sant Llorenç en un ferri. Lloguen un cotxe i es dirigeixen cap al nord-est, fins al canyó de Santa Anna, amb unes espectaculars cascades. A la Malbaie, naveguen en caiac i fan una passejada a cavall. Més endavant, observen balenes a la badia de Santa Caterina i s'acosten al poble de Tadoussac. A la població de Sacré-Coeur fan un recorregut en quad i visiten una granja. El viatge finalitza a la reserva de fauna d'Ashuapmushuan, on entren en contacte amb les tradicions índies i passen la nit en un tipi.

Camerun, cuiners sense fronteres
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Camerun, cuiners sense fronteres

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

"Km33" acompanya dos cuiners catalans al Camerun, on un d'ells busca els llocs on es van conèixer els seus pares i on va ser concebut. El Camerun concentra una gran varietat de climes, paisatges i tribus que el converteixen en un interessant conglomerat d'ecosistemes i tradicions. Té divuit milions d'habitants i les dues ciutats més importants del país són Yaoundé, la capital burocràtica, i Douala, la capital econòmica. Per visitar el Camerun cal un visat de turista i estar vacunat contra la febre groga. També es recomanen pastilles contra la malària. La mare de Felip Planas, a qui tothom diu Flip, va anar al Camerun a començaments dels anys 60 per treballar d'infermera. Allà va conèixer el seu marit, un missioner que també treballava al país. En Flip és cuiner, treballa en un restaurant de Lloret i assessora un restaurant de Nova York. Ha cuinat per un dels prínceps de Dubai i ha anat a molts llocs de gira amb el Circ Cric. Busca pel Camerun els llocs on es van conèixer els seus pares. Viatja amb Paco Guzmán, un amic que també és cuiner. Tots dos descobreixen mercats, menjars exòtics i receptes. Recorren la selva i la sabana, i acaben remullant-se a la platja. El seu recorregut pel Camerun comença a Douala i els porta a Bot-Makak, Logbikoy i Kribi.

Mèxic entre amics
Vídeo

Tutoria Ciències socials Mèxic entre amics

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per la ciutadania

En Marc és el protagonista d'aquesta edició de "Km33". Aquest jove periodista descobreix un Mèxic insòlit gràcies als seus amics mexicans. Mèxic té una superfície de dos milions de quilòmetres quadrats, una població de cent cinc milions d'habitants i molts contrastos: modernitat, tradició colonial, platges paradisíaques, restes arqueològiques, una natura fascinant... La moneda és el peso mexicà. A les zones turístiques i als mercats de carrer s'hi pot regatejar, però no està ben vist quan es tracta del menjar o l'allotjament. Marc Isern, un periodista que té una oficina de comunicació centrada en la música, viatja per Mèxic amb l'ajuda dels seus amics. Gràcies a ells descobreix la gastronomia, els "mariachis", la lluita lliure, els balls tradicionals, els locals nocturns i el futbol mexicans. La seva visita comença a Ciutat de Mèxic, una metròpoli immensa. En Marc no es perd la casa de la pintora Frida Kahlo o les piràmides asteques de Teotihuacán. Tot seguit, s'atura a Morelia i continua el recorregut pels poblets màgics de Michoacán. A San Juan de Lima hi descobreix alguns paradisos verges de la costa del Pacífic, on es fàcil veure alguna balena. Finalment, en Marc s'acaba integrant en l'emocionant dia a dia de la ciutat de Guadalajara.

Albània, platges de búnquers
Vídeo

Tutoria Ciències socials Albània, platges de búnquers

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

La història recent d'Albània ha estat marcada per la dictadura d'Enver Hoxha. "Km33" segueix un apassionat per aquest país i per la figura del dictador. A Albània, la dictadura d'Enver Hoxha va ser repressora i sagnant. Prenent Stalin com a model, el règim inflexible de Hoxha va durar des de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort, l'any 1985. Va ser un període governat amb arbitrarietat i autoritarisme, però, sobretot, d'aïllament amb l'exterior. Com a resultat, avui en dia, l'economia albanesa és la més pobra de tot Europa. Pep Rius té 35 anys i, des de l'adolescència, la seva obsessió ha estat visitar Albània. Ara que el país ha sortit del seu aïllament, ha trobat el moment idoni per anar-hi amb la seva xicota, la Sònia.

Romania, de Transsilvània al mar Negre
Vídeo

Tutoria Ciències socials Romania, de Transsilvània al mar Negre

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

L'actor català Jordi Vilches viatja a Romania amb la seva amiga Sílvia, que és fotògrafa. L'equip de "Km33" els acompanya en la seva ruta, que passa pels escenaris on va viure Dràcula. De petit, Jordi Vilches volia treballar al circ. Ho va intentar durant un temps, però va acabar dedicant-se al cinema. Una de les seves passions és viatjar i recopila anècdotes dels viatges en els seus diaris. Als 17 anys va anar a l'Índia, i també ha visitat Tailàndia en diverses ocasions, el Brasil, Laos, Cuba, l'Amazones i moltes ciutats europees. Per preparar aquest viatge a Romania, en Jordi fa servir internet, la llibreria Altaïr i el videoclub. En aquest viatge, l'acompanya la seva amiga Sílvia López, que és fotògrafa i a qui tothom anomena Maku. El viatge comença a Reus, des d'on surt l'avió que els durà a Bucarest. Un cop a la capital de Romania, en Jordi i la Maku recorren la ciutat, visiten un mercat i queden amb una amiga que va viure a Barcelona. També s'acosten a la Casa del Poble, el segon edifici més gran del món després del Pentàgon, gaudeixen de la Festa de la Cervesa i visiten una església ortodoxa. Tot seguit, viatgen en tren fins a la ciutat de Brasov, al nord de Bucarest, i pel camí travessen els Carpats. A Brasov, lloguen una furgoneta amb conductor que els porta fins a Bran, on visiten el castell del segle XIV on va viure Dràcula. La ruta continua fins a Curtea de Arges, escenari també de les històries de Dràcula. Des d'allà, en Jordi i la Maku agafen un taxi que els porta a un altre castell on es diu que va viure Dràcula. Per arribar-hi, cal pujar mil cinc-cents esglaons enmig del bosc. Per fer la part final del viatge, lloguen un cotxe que els portarà fins al mar Negre. Primer visiten Constanta, la ciutat més gran de la costa romanesa, i, acaben el viatge a Vama Veche, a només dos quilòmetres de la frontera amb Bulgària.

Guatemala, cultura maia en erupció
Vídeo

Tutoria Ciències socials Guatemala, cultura maia en erupció

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia

"Km33" presenta una jove que treballa a Guatemala com a cooperant. Abans de tornar a Barcelona, fa un viatge amb una amiga per l'altiplà. Totes dues descobreixen els volcans, el llac Atitlán i els mercats indígenes, i viuen la màgia de les cerimònies maies. Tres vegades més gran que Catalunya, Guatemala està organitzada en vint-i-dos departaments. La capital és Ciudad de Guatemala, una destinació poc atractiva, així que molts viatgers comencen la ruta des de l'antiga capital colonial, Antigua Guatemala. El país té més de quinze milions d'habitants. La meitat són indígenes de diferents pobles maies. L'altra meitat dels habitants s'anomenen "ladinos" i són mestissos o indígenes assimilats. També hi ha una minoria de blancs i de garífunes. El catolicisme hi és majoritari, però els indígenes viuen la religió fent una barreja de cristianisme i creences maies. Últimament, l'església evangèlica guanya molts devots. La llengua més parlada és l'espanyol, però, tot i el bilingüisme, no tots els indígenes la coneixen. Les llengües maies són d'ús comú i n'hi ha vint-i-tres de reconegudes. La moneda és el quetzal. Laila Palaudàries té 27 anys i treballa a Quetzaltenango, a Guatemala, com a cooperant. Després de col·laborar en un projecte de cooperació durant un any, ha de tornar a casa. Però abans, fa un viatge per l'altiplà amb una amiga seva, Marije Hoeksema, una llevadora holandesa amb qui comparteix pis. Guatemala és un dels països del món amb més cooperants internacionals. L'organització Entre Mundos connecta voluntaris amb diferents projectes. "Café Conciencia" n'és un. Es tracta d'un projecte que activa algunes comunitats, com Nueva Alianza, la primera destinació de la Laia i la Marije. Per arribar-hi, opten per una camioneta que les porta a la finca. De camí, passen per l'únic túnel del país. A Nueva Alianza, l'antiga casa patronal és ara un hotel. A la finca s'hi conreen nous de macadàmia. Als voltants de la finca el paisatge és espectacular, amb boscos amb cascades, gronxadors sobre un precipici i dos volcans pròxims, un dels quals està actiu. La comunitat de Nueva Alianza és un exemple d'autogestió. Les terres són d'un col·lectiu de quaranta famílies que fa generacions que les treballen. A més de l'ecoturisme i les collites, hi ha una possible nova font d'ingressos: fer biodièsel. La Laia i la Marije continuen el viatge en autobús fins al llac Atitlán. Després de passar per Abaj Takalik, arriben a la població de Santiago Atitlán, situada a la riba sud del llac i flanquejada per tres volcans. Aquí, visiten el mercat indígena, el port i l'església parroquial, i també assisteixen a una cerimònia de tradició pagana. Tot seguit, travessen el llac amb una barca i arriben a San Pedro La Laguna, una destinació jove, plena d'escoles d'espanyol. Aquí coneixen el fill i deixeble d'un xaman, que els fa profecies de futur i de canvis. A San Juan La Laguna visiten una associació de dones teixidores que fan servir tints...

Burkina Faso i Mali: Àfrica en dues rodes
Vídeo

Tutoria Ciències socials Burkina Faso i Mali: Àfrica en dues rodes

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

En aquesta ocasió, "Km33" acompanya tres amics de Lleida que recorren en bicicleta Burkina Faso i Mali, i, especialment, els poblats dogons. L'Àfrica occidental és una terra de múltiples paisatges, on es troben civilitzacions ben diverses. Un element que les ha posat en contacte és la conca del riu Níger, l'altre és la passió per la música. Burkina Faso és cinc vegades més petit que Mali, però tenen gairebé el mateix nombre d'habitants, al voltant d'onze milions. La major part viuen i treballen al carrer, a mercè d'un clima sovint amb temperatures extremes. Per això, es recomana anar-hi de novembre a febrer, ja que d'abril a juliol es passa dels 40 graus i de juny a octubre les pluges poden ser torrencials. Mali i Burkina Faso també tenen en comú la moneda: el franc CFA. El francès és la llengua colonial oficial i és la més útil per comunicar-se. La religió més arrelada en tots dos països és l'animisme, tot i que el 90 % de la població de Mali es considera musulmana. A Burkina Faso només hi ha una quarta part de la població musulmana, mentre que la presència cristiana és molt més elevada. Per entrar als dos països cal un visat que gestionen les ambaixades situades a París. Leonard Jové té 32 anys, és de Lleida i treballa de bomber, una feina que li permet acumular dies lliures per practicar la seva gran afició: viatjar per tot el món. Amb bicicleta, ha recorregut els Pirineus, Islàndia i Croàcia. Edgar Dos Santos és una amic d'en Leo de tota la vida i sovint viatgen junts. Es professor de Fotografia a l'Escola de Belles Arts. En Gustau, germà de l'Edgar, és psicòleg i tot un expert de la bicicleta. Ha pedalat per mig continent africà. Abans de sortir, en Leo, l'Edgar i en Gustau han de desmuntar les bicicletes i posar-les en caixes, amb l'objectiu que ocupin poc espai per poder-les dur a l'avió. El vol els porta a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, que fa frontera amb el País Dogon. A l'aeroport han de tornar a muntar les bicis i inflar els pneumàtics. Busquen un hotel al centre de la ciutat i, l'endemà, en recorren els carrers, amb indrets com ara el forn dels artesans del bronze. Tot seguit, agafen un autobús que els porta fins a la frontera amb Mali, on ha de començar el seu recorregut en bicicleta. Una pista de terra vermella els du fins al País Dogon i fins a la falla de Bandiagara. Paren a Teli, un dels poblats que hi ha a la falla. El cap els ve a buscar i els porta a casa seva. No hi ha hotels, així que als turistes se'ls acull a casa, però pagant. En Leo, l'Edgar i en Gustau dormen en un terrat per no passar calor. Després de passar la nit al ras, passegen pel poble. Al matí, les dones van a buscar l'aigua necessària per passar el dia. Les dones també molen mill al morter, picant amb els bastons. Els homes treballen la terra i repassen les cases, que són de fang. Tots tres també visiten el poblat antic, penjat dalt de la falla. El símbol del País Dogon és el cocodril, que representa l'esperit...

El Marroc, comunicació berber
Vídeo

Tutoria Ciències socials El Marroc, comunicació berber

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia

En aquesta edició, "Km33" acompanya dues noies que recorren el sud del Marroc fascinades per l'hospitalitat berber. Al llarg del viatge, fan la cerimònia del te al desert, sopen en una cova de pastors a l'Atles i posen en pràctica l'art del regateig. Situat a l'extrem nord-oest d'Àfrica, el Marroc és la cara més occidental del món islàmic. Té vint-i-nou milions d'habitants. La capital política del país és Rabat, tot i que la ciutat més cosmopolita és Casablanca. Fes és la ciutat que preserva l'essència cultural del país, mentre que la gran atracció turística és Marràqueix, una barreja exòtica de tradició, sofisticació, luxe i modernitat. Els berbers són els habitants originaris del país i són els dos terços de la població. Mentre que la cultura àrab predomina al nord, la terra dels berbers s'estén al sud, flanquejada per la serralada de l'Atles i el Sàhara. El Marroc és una monarquia constitucional, dirigida pel rei Mohamed VI. La moneda és el dírham i a l'hora de pagar és imprescindible regatejar, especialment a l'hora de comprar regals i artesania. Mabel Mas és comunicòloga i té passió per veure món. El Marroc va ser el seu primer viatge; el va fer fa disset anys amb la seva família. I ara, amb 27, hi torna d'una manera diferent, amb la seva amiga Belén. Belén López és advocada i estudia la legislació de les dones en les diverses societats del món. Després de fer escala a Casablanca, arriben a Fes, que té la medina més antiga que es conserva a l'islam. Per moure's pels nou mil carrerons de la medina, la Mabel i la Belén contracten un guia oficial, que els mostra aquesta ciutat laberíntica, distribuïda segons els gremis, com el dels adobadors. El seu viatge continua en autocar, en un trajecte de vuit hores que les durà fins al desert del Sàhara, travessant el Marroc de nord a sud pel mig de la serralada de l'Atles. Arriben de nit a Erfoud, on contracten un vehicle 4x4 amb conductor. A Merzouga s'allotjen en un hotel barat, i s'aixequen molt d'hora per veure la sortida del sol des de la gran duna. El servei de l'hotel els serveix l'esmorzar en un campament que imita les haimes dels nòmades del desert. Més tard, participen en la cerimònia del te amb el propietari de l'hotel. De camí a Tineghir, paren en un mercat setmanal i passen pel costat de berbers nòmades que pasturen els ramats. Paren a les majestuoses gorges de l'Atles, la més profunda de les quals és la gorja del Todra. Prop de la vall de les Roses, una regió on tradicionalment hi ha hagut els campaments dels nòmades berbers, troben una nena que els ensenya casa seva, que és dins una cova, i els presenta la seva família. La Mabel i la Belén gaudeixen de l'hospitalitat berber, sopen amb la família i participen en una festa improvisada. L'endemà, continuen el camí per la ruta de les casbes, amb edificis fets amb fang que es confonen amb el paisatge. La més gran i més ben conservada és la d'Aït Benhaddou, on s'han filmat pel·lícules com "Lawrence d'Aràbia"...

Estònia en súper 8
Vídeo

Tutoria Ciències socials Estònia en súper 8

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Geografia

Frederic Guerrero va fer un Erasmus a Estònia. Un temps després, l'enyorança el fa tornar a aquest país per retrobar-hi els amics. "Km33" segueix tots els detalls del seu viatge per aquesta república bàltica. Estònia té una extensió de 45.226 quilòmetres quadrats, i un 10 % de la seva superfície són llacs. El país té 1.400.000 habitants. Dues terceres parts són estonians, però hi ha un nombre significatiu de russos i ucraïnesos. Hi ha escolarització en rus, però l'única llengua oficial des de la independència del país, el 1991, és l'estonià, de la mateixa família lingüística que el finès. Per viatjar fins a Estònia només cal el DNI, ja que forma part de la Unió Europea des del 2004. Frederic Guerrero és de Tàrrega i té 33 anys. A Estònia va estudiar amb una beca Erasmus i ara hi torna per retrobar-se amb els amics que hi va deixar i per recórrer el país. En Frederic vol plasmar la seva experiència amb la càmera súper 8 que havia comprat durant la seva etapa d'Erasmus. És un apassionat del cinema estonià i rus i, per casualitat, va aparèixer en una pel·lícula estoniana candidata als Oscars. A més, sobre tot el viatge plana l'ombra d'un del seus directors preferits: Andrei Tarkovski. Fa poc que un vol directe uneix Barcelona i Tallinn, la capital del país. Abans d'això, els viatges fins a Estònia eren una petita odissea. En Frederic arriba a Tallinn de nit i va directament a casa d'en Josep, un altre català que hi fa un Erasmus. L'endemà recorre la ciutat, amb indrets tan interessants com la farmàcia considerada la més vella d'Europa, perquè des que va obrir, l'any 1422, ha continuat funcionant ininterrompudament. En Frederic aprofita l'ocasió per quedar amb dues amigues russes i tots tres visiten la catedral ortodoxa i dinen plegats en un restaurant de cuina russa. Tot seguit, visita una altra amiga, la Lisa, una basca que fa molts anys que viu a Estònia. Després de tornar a passejar per la capital, torna a quedar amb les seves amigues russes i amb en Josep per seguir des d'un bar el Festival d'Eurovisió, tot un esdeveniment a Estònia. Amb la Lisa i el seu company, en Frederic fa una excursió cap al sud-est. A Setomaa contacten amb la cultura "seto" i visiten un museu a l'aire lliure amb cases tradicionals. Allà, gaudeixen de l'espectacle d'unes dones cantaires, d'un dinar tradicional i d'una sauna. A Tartu, en Frederic es retroba amb en Josep i visiten la universitat. Tots dos continuen el viatge cap al nord, passant per Narva, molt a prop de la frontera amb Rússia. A Rakvere visiten el castell. La visita és força divertida: tots dos es disfressen d'època, fan servir els canons i tiren bombes, practiquen el tir amb arc, fan un duel amb espases i recorren les cambres de tortura. La parada següent és el Parc Natural de Lahemaa, una àrea de boscos protegits, on també hi ha edificis interessants, com una impressionant casa senyorial. El viatge continua per la costa, passant pels pobles de pescadors. S'aturen a Paldiski,...

Brasil: 800 km de platja en buggy
Vídeo

Tutoria Ciències socials Brasil: 800 km de platja en buggy

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

"Km33" segueix en Nil, que viatja al Brasil amb la seva guitarra per recórrer la costa nord-est entre Natal i Jericoacoara en "buggy", un vehicle especial per circular per la platja. El Brasil és el cinquè país més gran del món i ocupa la meitat de Sud-amèrica. Hi viuen 182 milions de persones, que conformen la comunitat catòlica més gran del món. La major part de la població es concentra al sud-est, entre Rio de Janeiro i Sao Paulo sumen més de 50 milions d'habitants. Brasília és la capital política del país. Als estats del sud hi predomina la raça blanca, mentre que al voltant de l'Amazones encara hi sobreviuen les últimes tribus indígenes. El nucli de la cultura afrobrasilera és Salvador de Bahia, situada al nord-est del continent. Precisament, a la regió del nord-est hi ha les dues destinacions turístiques que han crescut més en els últims anys: Natal i Fortaleza. Els atractius principals són les platges i el clima tropical. També és una de les zones més pobres del país, una terra àrida i dura, on va néixer el president Lula da Silva. La moneda del Brasil és el real, i la llengua oficial, el portuguès. Per entrar al país cal que el passaport tingui sis mesos de validesa. S'ha d'estar vacunat contra la febre groga i prevenir la malària si es visita l'àrea de l'Amazones. A Sergi Torres tothom l'anomena Nil. Té 29 anys i dues passions: la música i la natura. Va estudiar Ciències Mediambientals a Girona i treballa d'inspector d'empreses perquè compleixin la normativa d'incendis i medi ambient. Va formar part del grup Kabul Babà i ara passa el temps lliure cantant i tocant. Ja coneixia el Brasil, i li va agradar tant que va dedicar una cançó a aquest país. Ara hi torna per explorar la costa nord-est. El seu viatge comença Natal, on contacta amb un conductor de "buggy" per recórrer per la platja el trajecte des de Natal a Fortaleza. En el primer dia de ruta descobreix una zona de dunes i busseja a les piscines naturals de Maracajaú. Passa la nit a Touros, el poble situat més al nord-est del país i el punt més pròxim al continent africà. El segon dia fa camí cap a Porto do Mel, passant per platges verges, poblats de parets blanques, salines, plataformes petroleres i per les dunes de Rosado. El viatge continua cap al nord i en Nil canvia d'estat. A Canoa Quebrada, un poble molt pintoresc, mira en un bar un partit de futbol entre el Barça i el Madrid. Aquí coneix dos catalans que han dedicat un any a fer la volta al món: en Pep i la Cris. Tots tres sopen junts al restaurant d'en Manel, que és de Granollers. Després d'una nit de festa, en Nil, en Pep i la Cris continuen junts el viatge en "buggy". Per arribar fins a Jericoacoara, però, han de deixar-lo i agafar dos autocars. El segon és un vehicle preparat per circular per pistes. A Jericoacoara, en Nil se separa dels seus companys de viatge i gaudeix, de nou en solitari, d'aquest tros de costa, presidit per una gran duna al costat del mar.

Nova York, a la capital del món
Vídeo

Tutoria Nova York, a la capital del món

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

La Sandra i l'Oriol, companys de feina i de pis, viatgen a Nova York per enèsima vegada. Els agrada perdre's en aquesta metròpoli, visitar amics, anar de compres i visitar galeries d'art. El programa "Km33" els acompanya durant la seva estada a la ciutat dels gratacels. Sandra Casals té 31 anys i treballa en una productora que porta espectacles d'òpera, musicals i de teatre a tot el món. Oriol Galgo, de 36 anys, treballa a la mateixa empresa. Tots dos viuen junts a Barcelona i també viatgen junts, però no són parella. La Sandra i l'Oriol són fans de Nova York, hi han anat diverses vegades i no es cansen de tornar-hi. En aquesta ocasió han viatjat en un vol directe Barcelona-Nova York i han decidit allotjar-se en un apartament de lloguer que han trobat per internet. Han triat Greenwich Village, al costat de la casa d'un amic, en Carles, un advocat català que fa anys que treballa a Nova York. La Sandra i l'Oriol passegen pels carres de Manhattan, per exemple la 5a Avinguda; visiten el Rockefeller Center, des d'on gaudeixen d'unes vistes espectaculars de la ciutat, i recorren la Zona Zero, on abans de l'11-S hi havia les Torres Bessones. I també visiten l'Adam, un amic americà que viu en un gratacel vell al cor de Manhattan. Després de travessar el pont de Brooklyn, recorren algunes botigues d'aquest barri, coneixen una escultora que els mostra la seva obra i queden amb una amiga catalana que viu en una nau d'artistes. També s'interessen per les galeries d'art del Soho i recorden John Lennon visitant el Dakota Building, on va ser assassinat, i el memorial que hi ha a Central Park en honor seu. La Sandra i l'Oriol no volen deixar de visitar Coney Island, on es conserva intacte un antic parc d'atraccions. Al costat de la platja, coincideixen amb la celebració de la Mermaid Parade, una desfilada en què tothom porta disfresses relacionades amb temes marins.

L'Índia: buscant la pau interior
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials L'Índia: buscant la pau interior

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Religió (voluntària), Geografia, Arts escèniques

Dues estudiants de teatre de Barcelona viatgen fins a l'estat indi de Kerala per fugir de l'estrès i buscar el relax i la tranquil·litat. "Km33" les acompanya en la seva aventura, que les porta per diverses ciutats de l'Índia. Considerada un subcontinent, l'Índia és una federació de vint-i-vuit estats i set territoris. La capital és Nova Delhi, però la ciutat més poblada és Bombai. Després de la Xina, l'Índia és el país amb més habitants del món, amb més de 1.065 milions de persones. L'estat de Kerala en té 33. Per viatjar a l'Índia cal un visat que gestiona l'ambaixada de Madrid. La moneda és la rupia. L'anglès i l'indi són oficials a tot el territori. Hi ha més de 1.600 llengües i dialectes diferents, però només 22 són cooficials en determinats estats. L'estat de Kerala té l'esperança de vida més alta de tota l'Índia, com també l'índex de mortalitat infantil més baix. El govern lluita per eradicar l'analfabetisme, que no arriba al 10 %. Molts atribueixen aquestes dades a la tasca del Partit Comunista. De fet, l'elecció del primer govern comunista en unes eleccions lliures i democràtiques en tot el món va tenir lloc a Kerala l'any 1957. A l'Índia, la barreja de religions és molt present. El 60 % de la població és hindú; el 20 %, cristiana; el 19,5 %, musulmana, i el 0,5%, jueva. Pel que fa a l'hinduisme, la religió majoritària, no té cap dogma, i el que converteix algú en hinduista són les pràctiques rituals més que les creences. Per a la majoria existeix un ésser superior que conviu amb una pluralitat de déus. Els més importants són Brahma, el creador; Xiva, el destructor, i Vixnu, que equilibra aquestes dues forces oposades. Vixnu és camaleònic i té diferents manifestacions, la vuitena de les quals s'anomena Krixna. Altres déus són, per exemple, Ganesh, Parvati, Laksmi i Durga. Montse Barcon viu a Barcelona, té 30 anys, i estudia per a actriu. L'apassiona el teatre. La seva amiga Sònia Espinosa estudia a la mateixa escola de teatre, en què les tècniques de relaxació hindús i el ioga són assignatures complementàries. Totes dues han decidit fer un viatge a l'Índia per fugir de l'estrès. Decideixen visitar l'estat de Kerala, al sud del país, un dels bressols de la saviesa hindú. És aquí on es posa en pràctica la filosofia ayurvèdica, la "ciència de la vida", sobretot a partir de massatges amb tècniques tradicionals. El viatge comença amb un trajecte en avió entre Barcelona i Londres. Tot seguit, un altre vol les porta fins a Bombai. En el trajecte cap a l'hotel descobreixen que se circula per l'esquerra i coneixen les dures condicions en què viu la gent dels barris més pobres de la ciutat. A Bombai visiten la Porta de l'Índia, un símbol de la ciutat, i Bandra, un barri ple de cinemes, per veure una pel·lícula de Bollywood. La Montse i la Sònia fan el trajecte en el tradicional "rickshaw". L'endemà agafen un avió fins a Trivandrum, la capital de l'estat de Kerala. Des d'allà viatgen fins a Kovalan, on descobreixen...

Total 15 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa