Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 66 resultats
per pantalla
Pantalla de 7
El gòtic
Vídeo

Educació artística Ciències socials El gòtic

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al moviment gòtic, que es va iniciar entre els segles XII i XIII i que es va allargar fins al segle XVI. Aquest nou estil arquitectònic va arribar a palaus, castells, esglésies, catedrals, llotges i edificis civils. El pas del segle XII al XIII el marca la recerca de noves solucions arquitectòniques i decoratives identificades amb l'esplendor política i econòmica baixmedieval. Apareix el gòtic, que ràpidament s'escampa per tota l'Europa occidental i que s'aplica a palaus, castells, esglésies, catedrals, monestirs i edificis civils. Els nous corrents religiosos també s'apunten al gòtic, com els ordes cistercencs o els mendicants. El císter té a Catalunya tres importants mostres: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Aquest nou estil va influenciar també els grans edificis catedralicis. A la seu de Tarragona, iniciada l'any 1171, destaquen les voltes d'ogives, els dos pisos de columnes i el llanternó. A la de Lleida, del 1203, es combina el romànic i el gòtic, que és ben present al claustre i al campanar. El gòtic també es va aplicar als edificis del ordes mendicants: franciscans, dominics, carmelites, trinitaris, agustins i mercedaris. N'és una mostra el claustre de les clarisses de Tortosa. Pel que fa al gòtic civil, en són una mostra l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el castell palau de Verdú o l'ampliació de les Drassanes i la muralla de Barcelona. Més endavant es van iniciar grans construccions, com la catedral gòtica de Barcelona, iniciada l'any 1298; l'església i el monestir de monges clarisses de Pedralbes; la seu de Manresa; l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona; la catedral, el palau episcopal i les muralles, a Girona; la catedral i el palau episcopal, a Tortosa, i l'església de Castelló d'Empúries, iniciada el 1310. Durant els darrers anys del segle XIV i al llarg del segle XV es van dur a terme grans construccions urbanes, com el Palau de la Generalitat, iniciat l'any 1416; l'hospital de Santa Maria, a Lleida; el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, o la cartoixa de Montalegre, a Tiana. L'escultura gòtica està representada per artistes com el mestre Bartomeu de Girona, autor del retaule major de la seu gironina, Jaume Cascalls o Jordi de Déu. Pel que fa a la pintura, cal destacar Lluís Borrassà, Jaume Ferrer Bassa, els germans Serra, Bernat Martorell, Jaume Huguet o Lluís Dalmau.

Religiositat urbana
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Religiositat urbana

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art, Història

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" parla de l'aplicació de l'estil gòtic a les construccions religioses i a l'aparició i extensió dels ordes mendicants, com ara els franciscans o els dominics. El segle XIII està marcat per l'adopció d'un nou llenguatge artístic: el gòtic. En són una bona mostra les catedrals de Tarragona i Lleida, començades sota les normes del romànic, però adaptades al gòtic. Elements d'aquest estil, com els llanternons, es poden trobar a la catedral de Tarragona, a Sant Cugat del Vallès, a Vallbona de les Monges, a Poblet o a Santes Creus. L'esplendor de l'època anima la construcció de nous edificis religiosos, com la catedral de Barcelona, la Seu de Girona, la catedral de Vic o l'església de Santa Maria del Mar, concebuda el 1328. Les donacions dels habitants de moltes poblacions contribueixen a aixecar nous temples. És el cas de Cervera, Montblanc, Balaguer, Santa Coloma de Queralt, Horta de Sant Joan, Castelló d'Empúries, Manresa o Tortosa. Pel que fa a l'escultura i la pintura, continua la recerca de l'expressivitat de les figures i Crist passa a adoptar actituds humanes. L'increment de la riquesa accentua les desigualtats socials i hi apareixen institucions assistencials adreçades als pobres, com la Pia Almoina, amb exponents a Barcelona i Girona. També es creen petits hospitals, alguns dels quals estan especialitzats a cuidar leprosos. Entre els anys 1401 i 1406 es va edificar a Barcelona l'Hospital de la Santa Creu, creat per unir sis diferents hospitals de la ciutat per guanyar eficàcia. Al segle XIII apareixen nous ordes religiosos que defugen la feudalitat. Es tracta dels ordes mendicants, com ara els franciscans i els dominics, que no tenen propietats i viuen de la mendicitat. També n'apareixen branques femenines, com la creada a Tortosa, l'any 1233, sota l'advocació de santa Clara, amb les seguidores de les doctrines de sant Francesc, que es va estendre per tot Catalunya. També hi ha les deixebles de sant Domènec, que van néixer l'any 1351 al convent de Montsió, a Barcelona. L'any 1237, la reina Elisenda de Montcada va fundar el monestir de monges clarisses de Pedralbes, un dels monuments més bells del gòtic monàstic. Després d'enviudar, la reina s'hi va retirar fins a la seva mort, on reposen les seves despulles. Altres ordes mendicants presents a Catalunya van ser els carmelites, que hi van arribar l'any 1275, els agustins, els trinitaris i els antonians. A Catalunya va néixer l'orde de la Mercè, amb la participació de Ramon de Penyafort i Pere Nolasc i el suport del rei Jaume I. L'ordre va ser aprovat l'any 1235 i tenia com a objectiu rescatar captius. En aquesta època també van aconseguir un gran ressò moralistes com ara Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer.

Retaule de Santa Clara
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de Santa Clara

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Dibuix artístic

Una de les obres mestres de Lluís Borrassà, introductor del gòtic internacional a Catalunya, és el retaule de "Santa Clara". L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. El pintor gironí Lluís Borrassà va arribar a Barcelona a començaments del segle XV, on va obrir un taller que es va convertir en el més important de Catalunya. En un moment en què començava la decadència de l'estil gòtic tradicional, Borrassà va introduir l'anomenat gòtic internacional, que triomfava a Europa. L'any 1415, Lluís Borrassà va pintar el retaule de "Santa Clara" per al convent de Santa Clara de Vic. Els protagonistes del retaule són els ordes dels franciscans i dels dominicans, fundats per Francesc d'Asís i per sant Domènec, respectivament. Al centre del retaule hi ha sant Francesc, entronitzat i envoltat per un grup de frares, un grup de monges clarisses, encapçalades per santa Clara, i un grup de llecs, que són els que no han fet els vots. En una altra escena central hi apareixen l'arcàngel Miquel, que simbolitza l'obediència, la Mare de Déu de l'Esperança, que representa la castedat, i santa Clara, que exemplifica el vot de pobresa. El carrers laterals i el bancal del retaule són plens de sants i santes i alguns màrtirs que hi apareixen porten objectes que simbolitzen la manera com van morir. Cal destacar l'escena que mostra com sant Domènec salva els mercaders que han naufragat davant la costa, la imatge en què sant Judes i sant Simó són a la cort del rei Abgar, malalt de lepra, o l'escena en què aquests dos sants són degollats. L'escena més esfereïdora és la que fa referència a la matança dels Innocents. El rei Herodes seu al tron mentre els seus assessors li ensenyen el "Llibre de les profecies", on s'anuncia el naixement de Jesús, i li aconsellen que faci matar tots els nadons de Betlem. A la mateixa escena, els soldats maten els petits enmig del dolor de les mares. Presidint el retaule hi ha el calvari, que mostra la mort de Jesús a la creu. Borrassà el va pintar ple de personatges.

Taula de Sant Miquel
Vídeo

Educació artística Taula de Sant Miquel

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

La taula de Sant Miquel de Soriguerola és una mostra de transició del romànic al gòtic lineal. El programa "Pinzellades d'art" dedica el capítol a aquest frontal, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. Aquesta pintura romànica de finals del segle XIII es va trobar en una petita església d'Urtx, a la Cerdanya. L'any 1932 va entrar a formar part de la col·lecció del Museu d'Art de Catalunya, avui anomenat MNAC. La taula de l'església de Sant Miquel la va pintar el mestre de Soriguerola i, tot i que pertany al romànic, té alguns trets del gòtic lineal, ja que s'hi aprecia un intent perquè el moviment dels cossos sigui més natural. L'obra, dividida en dues parts per una sanefa vertical amb motius vegetals, fa gairebé dos metres i mig d'ample. A la part inferior esquerra hi ha l'escena del Sant Sopar, sense Judes, sobre un fons estelat. Els apòstols estan pintats amb un posat natural i fan gestos espontanis. Damunt del Sant Sopar, tres escenes expliquen la llegenda del mont Gargano i la primera aparició de sant Miquel arcàngel. A la primera, un ramader dispara contra el bou que se li ha escapat, però la fletxa, miraculosament, canvia de direcció i fereix el ramader. A la segona escena, la gent del poble, meravellada pel miracle, corre a preguntar què ha passat. La tercera escena no s'ha conservat, però hi apareixia l'arcàngel sant Miquel explicant al bisbe que protegiria el mont Gargano i que havia fet el miracle perquè tothom ho sabés. A la dreta de la sanefa es representa sant Miquel pesant les ànimes per saber si van al cel o a l'infern i discutint-ne el resultat amb el dimoni. L'entrada al cel es representa amb sant Pere acollint-hi les ànimes. Al costat, una altra escena mostra els que han entrat al cel asseguts en trons i gaudint de la glòria eterna. El color d'aquesta escena és una mostra de gòtic lineal. A la part de sota hi ha representat l'infern, amb el dimoni intentant caçar les ànimes. Les ànimes condemnades són en una espectacular caldera i Satanàs, des del seu tron, dirigeix la crema. A la dreta de tot, sant Miquel, dret damunt del drac de l'infern i armat amb un petit escut, es prepara per clavar-li la llança en forma de creu. El drac no es rendeix i fa que les serps de la cua li mosseguin el mantell i l'ala.

Catedrals
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Catedrals

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art, Història

"Memòria de Catalunya" fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d'Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona. El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d'Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic. Una mostra d'aquest patrimoni són les esglésies, que a cada diòcesi havien d'acollir la seu del bisbe i el capítol canonical, i que a l'alta edat mitjana van esdevenir grans seus o catedrals. Precisament, és la condició de seu catedralícia el que dóna nom a la Seu d'Urgell, amb una catedral romànica bastida, al segle XII, sobre una planta basilical de tres naus, cinc absis i un claustre. La catedral de Vic és tota una barreja d'estils: campanar i cripta romànics, claustre gòtic, edifici neoclàssic i decoració pictòrica i mural refeta per Josep M. Sert entre els anys 1940 i 1945. De la catedral de Girona destaquen l'escalinata i la façana barroques, l'església gòtica d'una sola nau i el Tapís de la Creació. La catedral de Barcelona té la façana neogòtica, naus gòtiques, un magnífic cor, un sarcòfag d'alabastre que honora santa Eulàlia, la representació del Sant Crist de la batalla de Lepant i els sepulcres de personatges il·lustres, com sant Ramon de Penyafort. Tarragona va recuperar la condició de seu arquebisbal d'una àmplia província eclesiàstica al segle XII. La seva catedral és el millor exemple de la transició del romànic al gòtic, amb tres naus gòtiques, belles escultures a la portalada, el retaule major del segle XV, el gran rosetó, el cimbori de creuer, els tapissos moderns, els sepulcres i els altars renaixentistes i barrocs. La catedral de Lleida es troba sobre un turó i va substituir, al segle XII, la mesquita major de la darrera capital islàmica en territori català. Durants molts anys, fins al 1947, va ser destinada a usos militars. En destaquen el portal romànic, el claustre gòtic, el cimbori de transició i la nau coberta de volta de creueria al costat dels absis coberts amb voltes de quart d'esfera. La catedral de Tortosa té la façana barroca, el temple i el claustre gòtics i retaules i murals barrocs que acompanyen la Mare de Déu de la Cinta. Finalment, la catedral de Solsona, tot i les transformacions gòtiques i barroques, manté el seu origen romànic, visible en els absis i en la figura de la Mare de Déu del Claustre, dels segle XII.

Magna Sicília
Vídeo

Educació artística Ciències socials Magna Sicília

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

L'empremta catalana a l'illa de Sicília encara és força present, especialment als edificis gòtics. "Tarasca" mostra alguns dels indrets més representatius de la presència catalana a l'illa més gran del Mediterrani. L'any 1282, arran de les Vespres Sicilianes, el poble sicilià va reclamar la intervenció del rei català Pere II el Gran per combatre el poder dels francesos. Des de llavors, la corona catalanoaragonesa va unir Sicília amb Catalunya sota el mateix regnat. Encara avui, residències reials, fortificacions, carrers i palaus, mostren l'empremta catalana a l'illa més gran del Mediterrani. La llarga relació entre Catalunya i Sicília es reflecteix principalment en l'arquitectura que correspon al gòtic català dels segles XIV i XV. El castell d'Ursino, a Catània, va esdevenir l'eix de la presència catalana a l'illa, ja que durant més de dos segles va acollir els reis i els virreis catalans que administraven el poder a Sicília. A Messina, la catedral té una finestra geminada, amb traçats del gòtic tardà català. L'església de l'Anunciació dels Catalans va ser construïda al segle XII sobre les restes del fòrum d'un temple romà. El nom prové de la presència dels comerciants catalans a l'illa. L'any 1992 es va tornar a constituir l'antiga confraria dels catalans, que encara avui mostra l'escut de Barcelona en la seva indumentària. Amb Pere II es va iniciar un moment esplendorós per a la corona, amb una administració exemplar i un exèrcit modern, reforçat pels almogàvers. Roger de Llúria, nascut a Sicília, ha passat a la història com un important almirall de la flota catalana. Aci Castello és una petita població costanera del golf de Catània, a l'est de l'illa. Damunt d'un promontori es conserva el gran castell de Roger de Llúria. L'edificació respon a l'arquitectura dels normands, antics dominadors de l'illa. Els fills del rei Pere II van heretar els territoris del casal de Barcelona. Jaume II el Just es va quedar Sicília, però va nomenar lloctinent el seu germà Frederic. A la província d'Enna, l'arquitectura també reflecteix el pas dels reis catalanoaragonesos, que van aixecar-hi un poderós sistema defensiu. Una mostra n'és la torre de Frederic II de Sicília. A Randazzo, el gòtic català també és molt present a diverses construccions, igual que a les ciutats de Taormina o Siracusa. A la mort de Frederic III, Sicília no tenia successor masculí. El rei Martí l'Humà, del casal de Barcelona, va acabar regnant a l'illa, però la seva mort va posar fi al casal de Barcelona, i la dinastia catalana que regnava a Sicília es quedava, així, sense successor. Amb el compromís de Casp, es va decidir que el nou successor de la Corona seria Ferran d'Antequera. Sicília va continuar sota el domini de la Corona d'Aragó, però passava a mans dels Trastàmara. Des de llavors, Sicília va ser regida pels virreis. Un cop acabat l'esplendor del casal de Barcelona, el regnat d'Alfons IV també va suposar per a Sicília un moment àlgid. El...

L'Alt Penedès
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura L'Alt Penedès

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Els extensos camps de vinya i els turons amb castells i esglésies romàniques componen la fesomia de la comarca de l'Alt Penedès. "Comarques.doc" recorre en aquesta ocasió la comarca vinícola per excel·lència. El paisatge de l'Alt Penedès, d'extenses planes cobertes de ceps, s'escampa ondulat i sinuós, entre la serra de l'Ordal i el massís del Garraf. A la comarca s'hi elaboren vins amb Denominació d'Origen Penedès i el 90 per cent dels caves que es produeixen a l'Estat. La visita comença a Sant Quintí de Mediona, amb els carrers amb voltes del nucli antic, l'antiga església del monestir, un antic molí paperer i el paratge de les Deus, amb una vintena de brocs que desemboquen al riu Mediona i coves amb estalactites i estalagmites modelades per l'aigua. Del poble de Torrelavit cal destacar l'església romànica de Sant Marçal. A la capital de la comarca, Vilafranca del Penedès, hi trobem l'església gòtica de Santa Maria, amb un important grup escultòric de Josep Llimona. Altres indrets d'interès són l'antic Palau Reial, del segle XIII, seu del Museu de Vilafranca; la plaça de la Vila; la rambla de Sant Francesc, amb el monument a Milà i Fontanals, fill de la ciutat; el convent gòtic de Sant Francesc, amb tombes medievals i un retaule de Lluís Borrassà, i el Palau Baltà. La història d'Olèrdola es remunta al neolític i s'hi poden trobar vestigis d'antics pobladors, com antigues sitges, una cisterna o tombes antropomòrfiques. També cal destacar-ne l'església romànica del segle X i un antic forn de calç. La població de Sant Sadurní d'Anoia està considerada com la capital del cava. S'hi poden visitar diverses caves, com el conjunt modernista de les Caves Codorniu, de Puig i Cadafalch. De Gelida cal destacar el funicular, de Santiago Rubió i Tudurí, inaugurat l'any 1924, i el castell, documentat des de l'any 963. Un altre castell important és el de Castellet i la Gornal, on també trobem l'embassament de Foix. El recorregut continua per Vilobí del Penedès, on s'extreu guix des de l'època romana, Torrelles de Foix, Pontons i Sant Martí Sarroca, amb el castell i l'església romànica de Santa Maria, restaurada per Puig i Cadafalch. Més endavant trobem Subirats; Sant Pere de Riudebitlles, amb l'edifici d'estil gòtic civil del Palau dels Marquesos de Llió, el pont Nou, un aqüeducte del segle XVIII, i un molí paparer. Finalment es visita Avinyonet del Penedès, amb el conjunt monàstic de Sant Sebastià dels Gorgs, d'estil romànic, i les restes d'un colomar medieval; Castellví de la Marca; Olesa de Bonesvalls, amb l'antic hospital de Cervelló, una mostra de transició del romànic al gòtic, i Sant Cugat Sesgarrigues.

El romànic
Vídeo

Educació artística El romànic

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" analitza les principals característiques de l'art romànic, des de la fase incipient preromànica fins a la fase de transició cap al gòtic. El romànic a Catalunya va acompanyar una època molt intensa, marcada per la societat comtal i per la cohesió del país. Entre els segles IX i X, les esglésies constaven, majoritàriament, d'una sola nau rectangular i d'un petit absis. Les parets eren de fang encofrat i l'arc, de ferradura. Aquests trets són presents a comunitats monacals com la del monestir de Sant Miquel de Cuixà, o a edificis singulars com les esglésies de Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria, a Terrassa. Al segle X es desenvolupa el model arquitectònic del cenobi, amb l'església enllaçada a les dependències monacals mitjançant el claustre, com a Sant Pere de Rodes. Entre els segles X i XI es construeixen monestirs com Sant Pere de Casserres i es completen esglésies anteriors, com la de Sant Quirze de Pedret, amb dues naus i dos absis. El sistema de construcció canvia, s'abandona l'encofrat i cal més precisió en el tall de la pedra. Els murs són gruixuts i els interiors poc il·luminats. La decoració exterior és llombarda, la volta, de canó, i la planta, de creu llatina i, en algun cas, de creu grega, com a Sant Cugat del Racó. L'edifici es completa amb un campanar o amb una cúpula, com a Sant Miquel de Cruïlles. La decoració té una finalitat didàctica, com la portalada de Santa Maria de Ripoll, del segle XII, que és un llibre obert de la història de la Salvació. El romànic és l'estil d'una munió d'esglésies dels Pirineus i de les esglésies que acompanyen els castells termenats de la frontera. El romànic de frontera aporta solucions específiques, com la Torre de Rialb, els finestrals de Gàver, l'església de Collfred, el cenobi benedictí de Sant Celdoni de Cellers, el claustre de Sant Sebastià dels Gorgs o el temple circular de Sant Pere el Gros, a Cervera. Les parets interiors es cobreixen d'expressives pintures, com els retrats del Pantocràtor. També hi ha imatges i decoració a la pedra, com, per exemple, als capitells. A Girona es conserva el tapís de la Creació, brodat a finals del segle XI, un dels dos grans tapissos romànics existents a tot el món. A començaments del segle XII, el romànic acompanya els afanys de reforma de l'església mitjançant la renovació del moviment canonical, amb focus significatius com Vilabertran i l'Estany. Les canòniques s'estableixen a les terres arrencades a la frontera, com Sant Pere de Ponts, Sant Miquel de Montmagastre o Sant Pere d'Àger. Amb el pas del temps, el romànic guanya complexitat i espectacularitat: en són una mostra els claustres catedralicis i monacals. La pintura aconsegueix una major expressivitat, com el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Al segle XII es construeixen monestirs com Sant Pere de Camprodon o Gerri de la Sal, i cenobis com Sant Pere de Galligants. El romànic també comença a aplicar-se a les...

El gòtic, a la recerca de la llum
Vídeo

Educació artística Ciències socials El gòtic, a la recerca de la llum

  • Data 1993
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Educació visual i plàstica

Exposició "Catalunya medieval", organitzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona l'any 1992. S'hi mostra algunes de les peces de la tercera part de l'exposició, anomenada "Els segles d'or. Clients i promotors en el gòtic català". A partir de la conversa entre dos mercaders, es presenta l'arquitectura i l'escultura gòtica a Catalunya.

El gòtic internacional. Lluís Borrassà
Vídeo

Educació artística El gòtic internacional. Lluís Borrassà

  • Data 1993
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

S'anomena gòtic internacional a l'estil artístic que s'introduí a Catalunya a finals del segle XIV i durant la primera meitat del segle XV. L'iniciador d'aquest estil fou el gironí Lluís Borrassà. L'estètica d'aquest corrent estava influïda pels primitius italians, com ara Duccio i Giotto, i pel realisme de la pintura flamenca.

Total 66 resultats
per pantalla
Pantalla de 7

Àrea professorat

Programació educativa