Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenaciˇ segons criteri de cerca i data de producciˇ

Total 3 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Cinemes Imax i MaremÓgnum (Barcelona)
VÝdeo

CiŔncies socials Tecnologia Cinemes Imax i MaremÓgnum (Barcelona)

  • Data 1997
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ PrimÓria Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Tecnologies / Tecnologia / InformÓtica, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

Cinemes Imax i MaremÓgnum. La imatge total. Les sensacions mÚs espectaculars. Una percepciˇ molt diferent de la realitat.

GrÓcia
VÝdeo

Tutoria Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials LlengŘes i literatura GrÓcia

  • Data 2004
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ PrimÓria Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Tutoria, Hist˛ria de l'art, Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Barris de Barcelona" recorre el districte de GrÓcia, amb els barris de la Vila de GrÓcia, el Camp d'en Grassot, Vallcarca i els Penitents, la Salut i el Coll. Gemma Mengual, campiona de nataciˇ sincronitzada, convida l'espectador a conŔixer GrÓcia, un barri on tot sembla possible grÓcies a les singularitats que el caracteritzen. A GrÓcia, el teixit associatiu Ús un dels mÚs importants i densos de Barcelona. ╔s el barri preferit d'un gran segment de joves, que han creat una imatge ideal de GrÓcia com a focus de tolerÓncia, de progrÚs i de diversiˇ. I tambÚ per a la gent gran, que troba en aquest barri un maremÓgnum d'entitats i associacions en quŔ Ús molt difÝcil caure en l'avorriment. El recorregut pel districte de GrÓcia comenša pels Jardinets de GrÓcia, el carrer Gran de GrÓcia i els mercats de l'Abaceria Central i de la Llibertat. El barri Ús un conglomerat de carrers estrets i places, com la de Rius i Taulet, amb el caracterÝstic campanar de trenta-tres metres coronat per la Marieta, la campana de GrÓcia. La plaša acull la seu del districte, on es guarden els nans i els gegants que participen en la popular festa major del mes d'agost. L'itinerari continua per la biblioteca p˙blica del Torrent de l'Olla; la plaša de la Virreina, amb l'esglÚsia de Sant Joan; la casa Vicens, d'Antoni GaudÝ, i la plaša del Sol, una important zona de diversiˇ nocturna. Pel que fa la lleure, cal destacar el Teatreneu, el Teatre Lliure o els cinemes Verdi. MÚs endavant hi ha el barri del Camp d'en Grassot; el passeig de Sant Joan, amb les fonts d'HŔrcules i de la Caputxeta; el convent Nou o dels Claretians i el Centre CÝvic de la Sedeta, que ocupa els terrenys de l'antiga fÓbrica Pujol i Casacuberta. Seguint l'avinguda de l'Hospital Militar s'arriba al barri de Vallcarca i els Penitents i al barri del Coll, amb un alberg juvenil que ocupa una curiosa casa. En aquesta zona, els carrers tenen forts pendents i s'hi han hagut d'instalĚlar escales mecÓniques. La visita al districte finalitza al parc de la Creueta del Coll, amb l'escultura "Elogi de l'aigua", d'Eduardo Chillida; els horts urbans; el barri de la Salut, amb el Club de Tennis la Salut, i el Parc GŘell, d'Antoni GaudÝ.

De Sant AdriÓ de Bes˛s a Garraf
VÝdeo

CiŔncies socials De Sant AdriÓ de Bes˛s a Garraf

  • Data 2003
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Geografia

En el vuitŔ dia de navegaciˇ, l'embarcaciˇ de "Catalunya des del mar" recorre la fašana marÝtima de la ciutat de Barcelona, les poblacions costaneres del Baix Llobregat i del primer tram de la costa del Garraf. L'itinerari comenša al polÝgon industrial de Sant AdriÓ de Bes˛s i continua, ja a la ciutat de Barcelona, per les instalĚlacions del F˛rum, el barri de Diagonal Mar i les platges de la Mar Bella, el Bogatell i la Nova IcÓria. La fašana marÝtima barcelonina va experimentar grans canvis arran dels Jocs OlÝmpics del 1992, quan la ciutat es va obrir al mar. MÚs endavant trobem la Torre Mapfre i l'Hotel Arts; el Port OlÝmpic; l'edifici circular del Centre Meteorol˛gic Territorial de Catalunya; l'escultura metÓlĚlica del "Peix d'or", de Frank O. Gehry; l'avinguda IcÓria; la platja de la Barceloneta; l'esglÚsia g˛tica de Santa Maria del Mar, del segle XIV, i la platja de la Barceloneta, amb l'escultura "L'estel ferit", de Rebecca Horn. Les imatges tambÚ mostren la platja de Sant SebastiÓ; les torres del transbordador aeri; la nova bocana; el Port Vell; el moll del Rellotge; el moll de la Barceloneta; el Palau de Mar, seu del Museu d'Hist˛ria de Catalunya, i el moll d'Espanya, amb la rŔplica de l'"IctÝneo II", la primera nau submarina del mˇn, inventada per NarcÝs Monturiol. La passarelĚla de fusta de la rambla de Mar porta fins al MaremÓgnum, la dÓrsena nacional, l'IMAX i l'AquÓrium. Al moll de la Fusta hi ha l'escultura de Roy Lichtenstein "Barcelona Head" i la gamba gegant de Xavier Mariscal. Molt a prop hi ha la basÝlica de la MercŔ, del segle XVIII, d'estil barroc. La navegaciˇ arran de costa continua al costat de les golondrines; el monument a Colom; l'inici de la Rambla; les Drassanes, del segle XIV, que acullen el Museu MarÝtim de Barcelona; el World Trade Center; la Porta d'Europa, un pont m˛bil entre els molls de Ponent i Adossat; el moll Sud; el moll PrÝncep d'Espanya; el moll d'Inflamables i, finalment, la muntanya de Montju´c, amb el castell de Montju´c. El recorregut continua pel delta del Llobregat. Al marge nord del riu Llobregat hi ha el far mÚs antic de Catalunya, de l'any 1852. La Reserva Natural del Delta del Llobregat Ús una zona protegida pel seu gran valor ecol˛gic. Cal destacar-ne els espais naturals dels estanys de la Magarola, la Ricarda i el Remolar. Tot seguit es mostra l'aeroport del Prat i les platges del Prat de Llobregat, Viladecans i GavÓ; el Canal OlÝmpic de Castelldefels; la platja de Castelldefels; el castell, reformat entre els segles XIX i XX, que conserva l'esglÚsia romÓnica, i la torre de guaita de la Barona. La jornada de navegaciˇ finalitza a la platja de les Botigues; Port Ginesta; la platja de Ginesta; el celler GŘell, projectat per Antoni GaudÝ l'any 1895; la platja de Garraf, amb les seves pintoresques cases, i el poble de Garraf, que dˇna nom al massÝs i a la comarca.

Total 3 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

└rea professorat

Programaciˇ educativa