Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 4 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Els primers ordinadors
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Matemàtiques Els primers ordinadors

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tecnologia industrial

En aquest capítol de "Dígits" s'explica com funcionaven els primers ordinadors de la història i què signifiquen conceptes com "díode de buit", "electrònica", "bits" o "programa". L'ENIAC era una màquina dedicada a fer càlculs militars, als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial. La premsa va dir que aplicava, per primera vegada, velocitats electròniques a tasques matemàtiques. Va assolir certa popularitat, per això se la considera sovint el primer ordinador de la història. El component principal de l'ENIAC era el díode de buit, i en portava 18.000. El díode és una làmpada de buit amb dos pols, càtode i ànode, amb la propietat que només deixa passar el corrent elèctric en un sentit. Això permet regular i amplificar el corrent d'electrons. D'aquí que s'anomeni electrònica la tecnologia que es va desenvolupar gràcies a aquest dispositiu. Un altre ordinador, l'ABC, s'aproximava més a la idea moderna d'un ordinador, ja que mentre l'ENIAC calculava amb la base númerica 10, l'ABC ho feia amb la base 2, amb uns i zeros, amb bits. A l'ABC, però, li faltava un component per ser un autèntic ordinador: el programa. Un programa és un seguit d'instruccions que l'ordinador ha d'executar. Està representat, com les dades, per números, és a dir, per bits. Canviar de programa consisteix a carregar en la memòria de l'ordinador els bits corresponents. A l'ABC i l'ENIAC, en canvi, calia entrar-hi les instruccions encenent o apagant una colla d'interruptors. La idea del programa ve de més lluny i d'una altra indústria, la tèxtil. L'enginyer Joseph Marie Jacquard va idear unes targetes amb perforacions mitjançant les quals es donaven les instruccions al teler per fer un teixit o un disseny determinats. El primer ordinador amb un concepte semblant el va inventar l'enginyer Konrad Zuse i es deia Z3. El Z3 tenia tots els components dels ordinadors actuals: electrònica, bits i un programa memoritzat. Un altre ordinador amb tots aquests ingredients va ser el MARK.

El xip minúscul
Vídeo

Tecnologia El xip minúscul

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Tecnologia industrial

Els components electrònics s'han anat fent més petits cada vegada, en una cursa que encara no ha acabat. "Dígits" parla, en aquest capítol, del pas del díode al xip i de la miniaturització dels circuits. A l'"Eniac", un dels primers ordinadors de la història, el component electrònic bàsic era l'anomenat díode de buit, un dispositiu que deixa passar el corrent elèctric només en un sentit. El díode es va substituir pel transistor, molt més petit i fiable. El pas següent va ser integrar nombrosos transistors i components en un mateix espai. La cursa de la miniaturització havia començat. El resultat en va ser el microprocessador, més conegut com a xip. Un dels primers xips contenia 4.500 transistors. Vint anys després, el nombre de transistors encabits en un xip es va multiplicar per 1.000. I la miniaturització dels circuits continua avui a un ritme semblant. Gordon Moore, fundador d'una companyia que fabrica aquests xips, va formular un model d'aquesta evolució. La "llei de Moore" diu que el nombre de transistors integrats en un xip es dobla cada any i mig. A més, cada any i mig, el cost d'aquest xip es redueix a la meitat. Aquesta llei es pot aplicar també a la velocitat de processament dels xips. La "llei de Moore" diu que cada any i mig es dobla el nombre d'operacions per segon que executa un xip, és a dir, que cada vint anys la potència dels xips es multiplica per 1.000. Per alguns, aquesta evolució pot comportar la possibilitat tècnica d'aconseguir una intel·ligència artificial, però es tracta d'un debat obert, ja que no està clar que velocitat de processament impliqui, de manera necessària, intel·ligència.

Transistors
Vídeo

Tecnologia Transistors

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Tecnologia industrial

Els transistors són els protagonistes de tota l'electrònica digital. "Dígits" recorda, en aquest capítol, com es van inventar els transistors, què és l'efecte díode i com funcionen els xips. En un ordinador, els circuits transporten polsos elèctrics, els bits, d'un punt a l'altre i els transistors controlen aquest moviment. A la taula periòdica dels elements, n'hi ha de conductors, de no conductors i de semiconductors, com el silici, que es pot convertir en conductor de diverses maneres. Es pot crear el "silici N", o negatiu, i el "silici P", o positiu. Acoblant aquests dos silicis s'aconsegueix un efecte díode, que és el principi del transistor, una mena d'interruptor sense mecanismes. El transistor el van inventar tres investigadors nord-americans: Bardeen, Shockley i Brattain. Els primers circuits d'ordinador només connectaven uns quants transistors, però Jack Kilby va inventar la manera de posar-ne molts en un mateix bloc de silici. Era el circuit integrat, el xip, que cada vegada s'ha aconseguit fer més petit. Tota l'electrònica digital pivota sobre el transistor: pràctic, fiable i, alhora, barat, perquè de silici n'hi ha a tot arreu.

El díode
Vídeo

Tecnologia El díode

  • Data 1995
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Electrotècnia, Tecnologia industrial

En aquest programa estudiarem el díode, amb l'explicació de la seva naturalesa i les seves aplicacions. Coneixerem el principi de conducció unidireccional, el redreçament (càrrega de bateria), detecció dels mòduls en amplitud (ràdio), desviació (funcions lògiques), etcètera.

Total 4 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa