Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 93 resultats
per pantalla
Pantalla de 10
El pa que s'hi dóna
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El pa que s'hi dóna

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

El pa pot ser blanc, integral, de motllo... i ara també sense gluten, apte per a celíacs. "Quèquicom" descobreix els secrets de l'elaboració del pa i parla dels llevats, del blat i de la farina. El reporter Pere Renom visita un forn de Begues on encara elaboren el pa de manera tradicional. Allà, el forner li ensenya tot el procés per aconseguir un pa de qualitat. Jordi Urmeneta, microbiòleg de la Universitat de Barcelona, parla de la importància cabdal dels llevats en l'obtenció de la textura esponjosa del pa. Els llevats són uns microorganismes emparentats amb els bolets que, a més del pa, també es fan servir en els processos de fermentació del vi i la cervesa. El blat que es fa servir per fer pa és ben diferent de com era originàriament, ja que la planta ha sofert un llarg procés de domesticació. A la Panadella, Jaume Brustenga, de l'associació L'Era, comenta les característiques del blat. Des de plató, el presentador, Toni Mestres, mostra quin va ser el procés mitjançant el qual l'home va aconseguir transformar el blat silvestre en les varietats conreades actualment i dissecciona un gra de blat per explicar què és el segó i on és l'embrió de la futura planta. El reporter Pere Renom també visita el molí fariner La Grana, de Sant Vicenç de Castellet, on s'obtenen farines integrals, blanques o semiintegrals. Aquest any la farina procedent del blat espanyol ha estat de pèssima qualitat pel seu baix contingut en gluten i una elevada propensió a la colonització per fongs. Els elaboradors han pogut compensar aquests defectes barrejant-la amb farina d'importació, de manera que el pa que es comercialitza no en patirà les conseqüències. Pere Renom investiga quins són els paràmetres de qualitat del pa amb els experts de LEAG, els laboratoris que s'ocupen d'analitzar la majoria de les farines que es processen a Catalunya. Aquests laboratoris estudien les farines i les adapten a les necessitats de cada forn i dels diferents productes elaborats. Tot i que fa temps que s'elabora pa sense gluten, apte per a celíacs, a la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit desenvolupar-ne un de molt semblant al pa convencional. La fórmula, però, la mantenen en secret.

El pa de la calma / El lligam amb l'entorn
Vídeo

Tutoria Tecnologia El pa de la calma / El lligam amb l'entorn

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

"Al vostre gust" visita un restaurant que ha fet vint anys: el Sant Pau, de Carme Ruscalleda, la dona amb més estrelles Michelin del món. El programa també segueix els passos per fer pa de debò a l'obrador d'un forner de Barcelona. El pa de la calma Tornen la crosta cruixent i la molla esponjosa. El pa autèntic, el genuí, el de debò, l'enyorat pa de tota la vida torna amb força a Barcelona, després d'uns anys en què la seva qualitat havia caigut en picat. L'empenta de joves flequers ha recuperat la passió per un dels productes cabdals de la dieta. Al forn de Xavier Barriga es comprova com s'elabora el pa autèntic i quins són els secrets per obtenir un producte de qualitat. En Xavier mostra com es fa avui en dia un pa que, afortunadament, no té res a veure amb les barres de dubtosa qualitat que es venen en alguns establiments de la ciutat i en moltes gasolineres. Al seu obrador es pot veure quin és el secret que fa que el pa recuperi l'olor, el tacte i el sabor del pa d'abans. El reportatge es completa, justament, amb propostes per a aquells que no poden menjar pa. La nutricionista Elena Roura i el cuiner Marc Puig-Pey, de la Fundació Alícia, donen consells per als celíacs a partir d'uns plats aptes per als qui pateixen intolerància al gluten. Denominacions DOP i IGP L'apartat sobre denominacions d'origen està dedicat a la Vedella dels Pirineus Catalans, que té el distintiu d'Indicació Geogràfica Protegida, i a la Mantega i el Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, amb el distintiu de Denominació d'Origen Protegida. El lligam amb l'entorn El segon reportatge del programa s'acosta als sabors de sempre a través de la mirada de Carme Ruscalleda. El seu reconegut restaurant, el Sant Pau, celebra enguany el vintè aniversari, convertit ja en una referència internacional que no oblida, però, ni els seus orígens ni el seu entorn més proper. A Sant Pol, a peu de platja, hi ha el restaurant Sant Pau, que en vint anys s'ha convertit en un dels restaurants més prestigiosos del món. La principal artífex d'aquest èxit, Carme Ruscalleda, obre les portes de casa seva i explica alguns secrets de la seva brillant trajectòria, com ara l'estreta vinculació que manté amb els productes de l'entorn. De la relació entre pagesos i cuiners, en parla Valentí Mongay, cuiner i membre de l'Slow Food. Mostra la feina d'aquest col·lectiu en favor dels productes de proximitat i de la salvaguarda dels aliments arrelats als territoris.

El sector del reciclatge / El Prat del futur / Pa artesà, pa industrial
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia El sector del reciclatge / El Prat del futur / Pa artesà, pa industrial

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Economia, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

"Valor afegit" analitza el potencial de creixement que té el sector de la indústria del reciclatge. També parla de la nova terminal del Prat i de la indústria del pa. Reciclatge, un sector en creixement? En la indústria del reciclatge s'hi posen moltes esperances pel que fa a generar riquesa i llocs de treball, però, ara mateix, en aquest sector també es pateixen els efectes de la crisi, i el futur és una mica més complicat del que podria semblar. El reportatge analitza si, realment, el sector del reciclatge té tant potencial de creixement com es pensa. El Prat del futur La nova terminal de l'aeroport del Prat estarà enllestida d'aquí a pocs mesos, cap a l'estiu, tot i que no se sap la data concreta. És una terminal tan gran, tan impressionant i moderna que ja hi ha qui es comença a preguntar si, tenint en compte la situació econòmica, no és una terminal sobredimensionada. El director de l'aeroport del Prat, Fernando Echegaray, explica què comportarà la posada en marxa d'aquesta nova infraestructura. Pa artesà, pa industrial Un dels negocis més antics de la humanitat és, segurament, fer pa. Malgrat el pas dels segles, la fórmula del pa continua sent bàsicament la mateixa. Però el que ha canviat és la manera de guanyar-s'hi la vida. Molts forns i forners han hagut de plegar veles durant els últims anys davant l'ascens de les masses congelades i els procediments industrials. Però quan semblava que els forners estaven a punt de desaparèixer, ara hi ha qui ha trobat el seu nínxol de mercat, i uns bons beneficis, tornant a fer pa a la manera antiga. Els industrials han reaccionat millorant-ne la qualitat.

Joan Rabassa. Forner
Vídeo

Tutoria Ciències socials Joan Rabassa. Forner

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

Tot i que els processos industrials han arribat als forns de pa, encara hi ha forners que fan la seva feina de manera artesanal. És el cas de Joan Rabassa, protagonista d'aquesta edició d'"Els últims artesans". A Can Moré, a Argentona, fa més de 160 anys que fan pa seguint els mètodes tradicionals. Cinc generacions de la mateixa família han elaborat el pa amb l'exigència i la qualitat de la feina feta sense automatismes. És per això que Joan Rabassa, forner de Can Moré, s'autodenomina forner antiquat. El pa ha estat testimoni de l'evolució de la humanitat. El contacte comercial amb el poble egipci, que ja consumia una espècie de galeta feta amb blat i cereals, va fer que els grecs coneguessin la cultura de fer pa i que la fessin seva. A l'imperi romà, el pa es converteix en un element diferenciador de classes socials. Els primers forns daten d'aquesta època i hi treballaven esclaus i condemnats a mort. A partir de l'any 1000 després de Crist, el pa passa a ser un element tan essencial per al poble, que tot el que posava en perill la seva producció i distribució, com les males collites, els impostos excessius, les guerres o les epidèmies, convulsionava la societat.

Bread Shop
Vídeo

Llengües i literatura Bread Shop

  • Data 2008
  • Idioma Anglès
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengües estrangeres

Someone who owns a very popular bread store explains about all different types of delicious bread. They originally started off as a small French patisserie but they have grown to include all sorts of multicultural kind of food , i.e. Traditional German bread, traditional Jewish sour dough, French butter breads called brioche, rolls and so on. You will also learn how to bake dough, a mixture of flour and water, into bread. *** En aquest episodi ens introdueixen diferents tipus de pa. Des d'un conegut forn de pa ens expliquen com van començar el negoci i com ha anat creixent fins oferir als seus clients una gran varietat de productes originàriament procedents d'altres cultures, per exemple, el tradicional pa alemany, el pa Jueu, el pa Francès fet amb mantega anomenat brioche, panets, etc. Observarem com es prepara la massa de pa per ser després cuita al forn.

Què és un fogot?
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Què és un fogot?

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

En aquest capítol, el miniespai "Què m'has dit!" parla del significat dels mots "fogot" i "gord", i de l'expressió "de pa sucat amb oli". El mot "fogot" fa referència a una sufocació, una calorada. Els fogots apareixen quan es viu una situació vergonyosa o per raons hormonals. Un "fogot" també és un feix de llenya prima per fer foc als forns de pa o calç. L'expressió "de pa sucat amb oli" es fa servir per referir-se a una cosa de poca importància, vulgar o de baixa qualitat. Altres locucions amb el mateix significat són "de pa i raves" o "de pa i figa". Al País Valencià, l'adjectiu "gord" es fa servir en el sentit de "gras". Aquest mot també l'empren en eivissenc, en el sentit de "gruixut", i en septentrional, en el sentit de "dur" i "sec". Tant en valencià com en altres dialectes, de la "bacora" en diuen "figaflor".

Epaminondes i Cleòpatra
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Epaminondes i Cleòpatra

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

El programa "Una mà de contes" il·lustra la història d'amor de dos nens molt pobres, però amb noms molt importants: "Epaminondes i Cleòpatra". Una vegada hi havia un nen que era molt pobre, però tenia un nom molt bonic i important. Era el nom d'un gran general grec, que havia viscut a l'antiga Grècia. Es deia Epaminondes. A Epaminondes, el que li agradava més del món era anar a visitar la seva veïna. La veïna d'Epaminondes era una nena que també era molt pobra. Però que, igual que ell, també tenia un nom bonic i important. La veïna d'Epaminondes tenia el nom d'una reina egípcia. Es deia Cleòpatra. Epaminondes estava enamorat de Cleòpatra, però com que era molt tímid, no gosava dir-l'hi. Per poder-la veure sovint, Epaminondes demanava que li fessin fer encàrrecs que el portessin a casa de la seva veïna. Un dia, Epaminondes va haver de portar un tros de pa de pessic a casa de Cleòpatra. Epaminondes va agafar el pa de pessic tan fort com va poder. Quan va arribar a casa de Cleòpatra, però, Epaminondes va tenir una trista sorpresa. Havia agafat tan fort el pa de pessic que s'havia convertit en un grapat d'engrunes. El pobre Epaminondes estava molt avergonyit. Cleòpatra se'n va adonar, i amb veu suau li va dir que la propera vegada que portés un pa de pessic, l'emboliqués i se'l posés dins el barret. Uns quants dies més tard, Epaminondes va haver de portar un tros de mantega a casa de Cleòpatra. I és clar, Epaminondes, recordant el que li havia dit la seva veïna, va embolicar el tros de mantega i se'l va posar dins el barret. Quan Epaminondes va arribar a casa de Cleòpatra, la mantega s'havia fos per culpa de la calor. Epaminodes estava tot empastifat. I és clar, estava mort de vergonya. Aleshores, Cleòpatra li va dir que la propera vegada que portés un tros de mantega, la fiqués de tant en tant al rierol. La setmana següent, a Epamiondes li van fer un nou encàrrec. Havia d'anar a casa de Cleòpatra a portar-li un gosset. Epaminondes va agafar el gosset, i quan va passar pel costat del rierol, l'hi va ficar. Quan va arribar a casa de Cleòpatra, el gosset estava mig estabornit, i feia tanta pena que Cleòpatra va dir a Epaminondes, de la manera més amable que va poder, que no li portés res més, perquè cada vegada que li duia alguna cosa es feia malbé. Quan Epaminondes va sentir el que li deia Cleòpatra, es va posar molt trist perquè no tornaria a veure Cleòpatra. Per primera vegada, però, Epaminondes va decidir que no faria el que li deien i va decidir tornar a casa de Cleòpatra. Aquesta vegada amb una flor preciosa, la més bonica que va trobar. Quan Epaminondes va arribar a casa de Cleòpatra, li va dir que l'havia de tornar a veure perquè estava enamorat d'ella i que, si ella volia, quan fossin grans, es podrien casar. I Cleòpatra va dir-li que sí, perquè ella també n'estava enamorada des de feia molt de temps. O sigui que quan es van fer grans, Epaminondes i Cleòpatra es van casar i als seus fills els van posar uns noms...

El Flautista d'Hamelín
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Ciències naturals El Flautista d'Hamelín

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Descoberta de l'entorn, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Llengua catalana i literatura

El Flautista d'Hamelín visita "La cuina dels titelles" i ens ensenya a fer entrepans de festa, improvisant i combinant diferents aliments. L'Aconseguidor ha d'anar a buscar l'ingredient principal, el pa, a fora. Va a un forn i li expliquen com fan pa. L'Ajudant, admirat de l'art del Flautista d'Hamelín amb la seva flauta, el vol imitar. Ho prova amb una trompeta i no li funciona, però quan ho prova amb la flauta, aconsegueix atraure les rates, que acaben envaint la cuina. Finalment, el Flautista acaba els entrepans, que ha preparat amb els ingredients següents: diferents tipus de pa, diferents tipus de formatge, tomàquets, escarola, tonyina, olives farcides, cogombrets, codonyat, pera, alvocat, ou dur, pebrot escalivat, anxoves, pernil i mortadel·la.

Què hem de fer amb les sobres del pa?
Àudio

Tutoria Què hem de fer amb les sobres del pa?

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria

Aquest capítol del programa radiofònic "La solució" ens ofereix els millors consells per aprofitar les restes quotidianes de pa. En aquest episodi del programa radiofònic "La Solució" es donen diferents solucions per aprofitar les sobres del pa. Un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Salut, relacions personals, cuina o medi ambient hi tenen resposta amb els millors especialistes.

El pa
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El pa

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Coneixement del medi: natural

Amb aquest vídeo coneixerem quin és el procés d'elaboració artesanal o industrial d'un producte quotidià, en aquest cas el pa. Veurem el procés des de la collita inicial del blat fins a la venda final del pa a la fleca.

Total 93 resultats
per pantalla
Pantalla de 10

Àrea professorat

Programació educativa