ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Canviant alguns petits hàbits a la cuina és possible reduir el consum d'aigua. L'espai "H2O" mostra algunes mesures d'estalvi d'aigua en aquest capítol.
A les cases, diàriament, s'hi gasta molta aigua, però es pot reduir un 50 % el seu consum a la cuina fent petits canvis d'hàbits. Amb aquests canvis s'ajuda a millorar el medi ambient, alhora que s'estalvien diners.
Una mesura d'estalvi és no descongelar els aliments sota l'aixeta, sinó deixar-los fora del congelador una estona a temperatura ambient. També es pot estalviar aigua si es neteja la fruita en un bol amb aigua.
ÀreaComunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Amb fruites i verdures, el programa "Una mà de contes" explica i il·lustra la història "Els regals d'en Quimet", que té lloc en un mercat.
Cada matí, molt d'hora, en Quimet arriba al mercat, amb les fruites i verdures més fresques que ha trobat, i prepara la seva parada.
A en Quimet li agrada molt trobar-se amb els clients i amb els companys del mercat, i sempre els regala alguna peça de fruita o de verdura.
A última hora, en Quimet, feliç d'haver fet tants regals, tanca la paradeta. S'ha acabat la jornada i, al mercat, ja no hi queda res.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial
L'espai "Energi K" repassa els diferents sistemes que es poden fer servir per refrigerar o escalfar una casa.
Climatitzar un espai vol dir aconseguir-hi una temperatura confortable. Hi ha moltes maneres de refrescar o escalfar una casa, com, per exemple, mitjançant radiadors elèctrics o de gas o bombes de calor.
La llenya va ser, probablement, el primer combustible que va utilitzar l'home per fer foc i escalfar-se. Però no va ser fins a la Revolució Industrial, a finals del segle XVIII, que no es va trobar un sistema de calefacció revolucionari, a base de vapor generat principalment pel carbó. D'altra banda, l'aire condicionat no es va provar amb èxit fins al 1924.
El químic Miguel Ángel Muñecas alerta que per aconseguir que la casa sigui confortable no cal malbaratar energia. Per això, quan el clima és fred, cal buscar un bon aïllament. Quan el clima és càlid, cal buscar una orientació adequada de les finestres.
La calefacció elèctrica és la que gasta més, però n'hi ha que funcionen amb acumuladors de calor. Aquests aparells emmagatzemen calor durant la nit i, durant el dia, la calor es va alliberant. Com que a la nit l'electricitat és més barata, amb els acumuladors es pot estalviar un 50 % en energia elèctrica.
Les calderes de calefacció es poden alimentar amb gasoil o gas. Per aconseguir la màxima eficiència energètica i la mínima despesa en combustible cal fer servir una caldera de condensació. Aquest tipus de caldera permet també l'ús de l'energia solar.
També es pot climatitzar a partir de la biomassa, és a dir, amb fusta, closques de fruita seca o pinyols d'oliva.
Actualment, la majoria d'equips d'aire condicionat que hi ha al mercat són elèctrics, però ja existeix l'alternativa de l'aire condicionat de gas, molt més eficient.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial
"Energi K" analitza què és la biomassa, com s'obté i quines utilitats té aquesta energia renovable.
Les closques de la fruita seca, els pinyols d'oliva o els olis de la cuina es poden aprofitar per generar energia. D'aquesta font d'energia se'n diu biomassa.
La biomassa és la forma de produir energia a partir de matèria orgànica. Aquesta matèria orgànica es pot fer servir directament o es pot processar per reciclar-la i fer-ne biocombustibles.
La biomassa és una font d'energia sostenible, és a dir, que no contamina.
Carles Vilaseca, expert en biomassa, aclareix que la biomassa tranformada en estat sòlid, cremada directament, dóna un combustible que pot funcionar a les estufes de casa o a les calderes.
La biomassa poden ser plantes que es cultiven, com la soja, o residus com les escombraries orgàniques. Els excrements dels animals també es poden fer servir com a font d'energia.
Amb la biomassa en estat líquid, com a biocarburant, es pot produir biodièsel o metanol, que permet moure vehicles.
We are going to look at how you buy fruits and vegetables in a market.
Buying fruits or vegetables can be tricky because everything can be sold in different amounts; bags, kilograms, bunches, loose fruits and more. Learn about the different ways in which they can be sold.
***
En aquest capítol de la sèrie "English bites" es mostra les diferents maneres de comprar fruita i verdura en un mercat. Comprar fruites o verdures pot ser una mica embolicat perquè es pot fer de diferents formes; bosses, quilograms, a granel, paquets o d'altres.
Aprendrem les diferents varietats de fruita i verdura que es pot veure als mercats segons la temporada.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural
Aquest programa fa un repàs d'algunes de les possibilitats que ofereix Internet. Anar des de l'hort fins al plat de taula sense passar per intermediaris. Parlarem de la fruita però també d'altres possibilitats que tenim a l'abast.
Un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Salut, relacions personals, cuina o medi ambient hi tenen resposta amb els millors especialistes.
ÀreaComunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua castellana i literatura, Llengua catalana i literatura
Amb un llapis, un ploma i un pinzell, "Una mà de contes" explica per què l'aigua del mar és salada. La resposta la té "El molinet de sal".
Hi havia una vegada dos germans. Un era un simple pescador, molt pobre, però molt bo. L'altre era un capità de vaixell, molt ric, però egoista i avar. El pescador, que feia dies que no menjava perquè la pesca anava malament, va anar a casa del seu germà a demanar-li una mica d'ajuda. El capità, que era un garrepa, s'hi va negar i el va fer fora de casa.
Tot seguit, el pobre pescador es va trobar una vella que li va demanar què li passava. El pescador l'hi va explicar i, de sobte, la vella es va treure un molinet de sota el davantal i el va oferir al pescador. Era un molinet màgic. Només calia dir-li "molinet, mol" i el molinet feia els desitjos realitat. Després, per aturar-lo, calia dir "molinet, para de moldre".
El pescador ho va provar i els seus desitjos es van fer realitat immediatament: van començar a aparèixer menjars d'allò més bons damunt d'una taula ben parada i, a l'hort, hi van començar a créixer arbres plens de fruita.
Amb la panxa plena i mudat, va agafar el seu tresor i va anar a casa del seu germà. Li havia d'ensenyar aquella meravella. El capità, en veure que la fortuna del seu germà venia d'un simple molinet, el va convèncer perquè l'hi deixés, i el pobre pescador, que era un bon home, l'hi va deixar de bon grat. El pescador va intentar ensenyar al capità les paraules màgiques que feien funcionar el molinet, però el capità ja no l'escoltava. Va agafar el molinet, se'n va anar corrents al seu vaixell i, en un tres i no res, es va fer a la mar. "Vull sal", cridava el capità, "molinet, mol".
I el molinet va començar a moldre sal i més sal i més sal...
Tanta, que va omplir a vessar la bodega i la coberta. I quan ja estava a punt de cobrir el pal major, el vaixell es va començar a enfonsar. El capità corria pel vaixell cridant com un boig: "detura't, molinet", "no molguis més", "para, para, molinet"...
Però res, com que no deia la frase màgica correcta, el molinet molia i molia, i al final el vaixell es va enfonsar, i juntament amb el vaixell també es va enfonsar el molinet, que sota l'aigua va continuar molent i molent sal.
I és per això que l'aigua del mar és salada, perquè el molinet encara mol.
ÀreaComunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura
En aquesta edició de l'espai "Una mà de contes", una artista il·lustra amb teles serigrafiades la història de "La vaca bruna", protagonitzada per una nena i una vaca.
Aquesta història té lloc a la llunyana Rússia dels tsars. Tot comença al palau de mil colors on vivien els tsars i la seva filla, la Irina.
La vida al palau era tranquil·la i feliç. Fins que la mare de la Irina va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt cruel que tenia tres filles.
El pare de la Irina sempre estava ocupat, viatjant d'aquí cap allà, i la Irina havia de conviure amb una madrastra cruel i egoista, que no se l'estimava gens ni mica, i amb tres germanastres: la gran, la mitjana i la més petita de totes. Totes tres s'ho passaven bé fent-li la vida impossible.
Per tenir-la lluny de casa, la madrastra va decidir enviar la Irina a pasturar. Pobra Irina, tot el dia en un prat, sense aliment i poc abrigada.
La Irina se sentia sola i trista i de seguida va començar a parlar amb la vaca bruna. Li explicava les seves pors i els neguits, quan, de sobte, la vaca bruna li va obrir una de les seves grosses orelles i la va convidar a entrar-hi. La Irina es va deixar anar orella endins. A l'interior de la vaca hi havia una escalfor molt agradable. A més, allà no hi faltava cap dels aliments que més li agradaven.
En arribar a casa, la madrastra la va rebre sorpresa i enfadada. Volia saber per què la Irina tornava tan contenta de pasturar, així que va decidir que valia més que la seva filla petita l'hi acompanyés l'endemà. La Irina no volia que descobrissin el seu secret i, un cop van arribar al prat, va cantar a la germana una cançó que va fer que s'adormís profundament.
L'endemà, la madrastra va enviar la filla mitjana a pasturar amb la Irina. Però la història es va repetir. La veu de la Irina va adormir la germanastra mitjana amb aquella melodia. Va poder tornar a entrar per l'orella de la vaca per gaudir d'un nou dia màgic.
La madrastra treia foc pels queixals i va decidir enviar-hi la filla gran. La germanastra gran va aconseguir no adormir-se amb la melodia. D'aquesta manera va poder veure perfectament com la Irina s'introduïa orella endins i passava el dia dintre de la vaca bruna.
Un cop descobert el secret de la Irina, la madrastra va decidir desfer-se de l'animal i va manar que en fessin un bon estofat. Tot i els plors de la Irina, la madrastra només va permetre que la noia es quedés la cua de la vaca bruna.
La Irina va enterrar la cua de la vaca bruna al jardí. I, misteriosament, en aquell indret hi va créixer un gran arbre que es va omplir d'una fruita de molts colors.
L'arbre es va fer famós en tot el regne i va cridar l'atenció d'un jove molt ben plantat: l'Ivan. Encuriosit per la història de l'arbre màgic, el noble Ivan va viatjar durant molts dies per trobar-lo. En arribar, va demanar si podia tastar una d'aquelles fruites estranyes. La madrastra va veure una bona oportunitat de casar alguna de les seves filles, i de seguida...
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
Farcit de mel i ametlla i recobert de pa d'àngel, el torró d'Agramunt ja es va servir en el convit de la filla de Jaume I. Aquest capítol de "Dolça Catalunya" descobreix els secrets d'aquest torró i d'altres d'elaborats arreu del món.
A Agramunt, el pastisser Ramon Ribera Vicens mostra com s'elabora el torró tradicional amb avellana, clares d'ous, mel de romaní i pa d'àngel.
També es descobreixen les receptes de la mousse de torró d'Agramunt i del torró de xocolata i fruita seca.
Jordi Pla, assessor de la Fundació Sardà Farriol, dedicada a l'estudi, recerca i seguiment de la diabetis, dóna consells per als consumidors diabètics, celíacs o amb problemes de dieta.
El torró té molts parents arreu del món. Al Gremi de Pastissers de Barcelona, una francesa, un italià i un marroquí parlen de les especialitats de torró que s'elaboren als seus països d'origen.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta solucions per a prevenir el càncer menjant fruita.
La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu