Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 47 resultats
per pantalla
Pantalla de 5
La perca, el depredador depredat / La reina dels Andes, en perill
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals La perca, el depredador depredat / La reina dels Andes, en perill

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

La perca del Nil, que havia eliminat espècies autòctones del llac Victòria, ara està en perill. "El medi ambient" ho explica en aquest capítol, que també parla de les amenaces que pateix "la reina dels Andes", una planta mil·lenària de les muntanyes de Bolívia i Perú. La perca, el depredador depredat El peix que va eliminar diverses espècies del llac Victòria es troba ara amenaçat. Als anys 50, es va introduir al llac Victòria la perca del Nil. La proliferació d'aquest peix voraç va acabar amb unes 200 espècies autòctones que eren la base de la pesca tradicional dels habitants de la zona. Ara, la perca mateixa es troba en perill. Destinada totalment a l'exportació, aporta milions de dòlars a l'economia d'Uganda, però la sobrepesca i l'ús de xarxes il·legals que acaben amb les cries ha portat el peix al col·lapse. I amb el peix també han caigut les plantes de processament. El govern ugandès vol establir mesures perquè la perca, que un dia va eliminar espècies autòctones del llac, no acabi fregant l'extinció. La reina dels Andes, en perill L'anomenen "la reina dels Andes" i, certament, aquesta planta que només creix a uns 3.800 metres d'altura destaca en el paisatge de les muntanyes de Bolívia i del Perú. De nom científic Puya raimondi, els botànics la consideren una relíquia, perquè és una de les espècies vegetals més antigues del món. Però després de resistir tants milions d'anys, la reina dels Andes es troba amenaçada. El bestiar se la menja i els camperols la tallen per obtenir llenya i fins i tot material de construcció. El seu creixement és lent i la seva espectacular floració no es produeix fins que té 80 anys. Potser algunes mesures de protecció permetin la supervivència d'aquest vertader fòssil vivent.

Serra de Galliners, l'artèria verda
Vídeo

Ciències naturals Serra de Galliners, l'artèria verda

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: natural

La serra de Galliners és el cor de la via verda que connecta Sant Llorenç del Munt i Collserola. Per aquesta raó, conservar-la és molt important. El programa "El medi ambient" plasma, en aquest reportatge, les accions mediambientals que s'hi fan. Plantar joncs, càrex o lliris ajuda a retenir la terra als marges del torrent de la Betzuca. I les arrels d'aquestes plantes de ribera contribuiran a mantenir l'aigua neta. L'empresa Naturalea, especialitzada en restauracions d'espais naturals, fa aquests i altres treballs gràcies a un projecte de l'entitat Sant Quirze del Vallès Natura, aprovat per l'Agència Catalana de l'Aigua i finançat per l'obra social de Caja Navarra. Després de netejar deixalles i erradicar vegetació exòtica, s'han fet aquests passos per aconseguir, a poc a poc, millorar l'estat d'aquest tram del Riu Sec. Un riu que vertebra el Vallès des de la serra de Sant Llorenç del Munt fins al riu Ripoll, i d'allí al Besòs. La Betzuca és al límit nord de la serra de Galliners, una extensió contínua de prop de mil hectàrees de bosc. Masses de pi blanc, clapes de roure martinenc i d'alzinars, amb exemplars monumentals. Tot i que una gran part està coberta de matollar a causa de successius incendis, Galliners és el cor de la via verda, la connexió ecològica entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, gairebé escanyada entre urbanitzacions i infraestructures. A pocs metres d'on es marquen les zones de futura replantació d'arbres de ribera, els alumnes de l'escola local Onze de Setembre observen amb atenció, tot caçant insectes, els mosquiters que sobrevolen la bassa restaurada de Can Poncic. Una mica més enllà, els expliquen quins altres ocells poden observar passejant per la serra: mallerengues i picots. I que les caixes niu es posen per ajudar els ocells a reproduir-se, perquè escassegen els arbres vells amb forats on criar el polls. La conservació de la serra de Galliners és l'última oportunitat de mantenir l'artèria verda que connecta Collserola a la resta d'espais naturals. La divisió entre set municipis dificulta una actuació local coordinada. Mentre dura la planificació de la regió metropolitana, Sant Quirze del Vallès Natura ajuda a reproduir les espècies i a millorar així la qualitat dels hàbitats. I mostra als veïns les tècniques, les eines i els rastres per reconèixer els éssers que viuen a la natura, a tocar de casa.

La processionària, en expansió
Vídeo

Ciències naturals La processionària, en expansió

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" dedica el capítol a la processionària del pi, una eruga que s'acaba convertint en una papallona nocturna autòctona de Catalunya. Les processons d'enterrament de la processionària del pi són la cara més coneguda d'aquest insecte. Apareixen cada any quan les erugues baixen dels pins després d'haver passat l'hivern protegides dins les bosses o cabdells de seda que teixeixen elles mateixes. La funció de les processons és buscar un lloc arrecerat perquè les erugues puguin portar a terme la metamorfosi, i així convertir-se primer en crisàlides i després en papallones. Les crisàlides estan protegides per un capoll blanquinós que s'enfosqueix amb el temps i necessiten passar uns quants mesos enterrades abans de tornar a emergir convertides en papallones. Una part entren en letargia i poden néixer fins a tres anys més tard, cosa que afavoreix l'expansió de l'espècie. Però la primera tongada de papallones neix entre juny i setembre del mateix any. L'única funció dels adults és aparellar-se i pondre una munió d'ous diminuts dels quals naixeran les erugues al cap de cinc setmanes. Quan s'acosta l'hivern, les erugues es protegeixen del fred teixint els coneguts capolls de seda a les parts més assolellades dels pins. La processionària del pi és un lepidòpter heteròcer, és a dir, una papallona nocturna autòctona de Catalunya que en la seva densitat adequada compleix una important funció reguladora de diverses espècies de pins. Les seves poblacions es mantenen baixes gràcies als depredadors naturals i a les condicions del medi. El fred intens, a les zones de muntanya, i la falta de plantes nutrícies adequades, a la terra baixa, són dos dels factors que en limiten les poblacions de manera natural. Normalment, les processons d'enterrament apareixen cada any a finals d'hivern, però des de fa un parell d'anys el cicle s'ha avançat, i ara ja és possible veure-les fins i tot a principis de gener.

Usos de la biomassa a Europa
Vídeo

Ciències naturals Usos de la biomassa a Europa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, l'espai "El medi ambient" reflecteix tres experiències sobre l'ús de biomassa a Lituània, França i Eslovènia. Quan els troncs més valuosos i les parts més aprofitables dels arbres ja han estat retirats d'un bosc, el que hi queda no és un residu sense importància, sinó una font d'energia. A Lituània, les fulles i branques descartades per les companyies de la fusta les aprofitarà l'empresa Bionovus per obtenir biomassa, dins un dels projectes del programa europeu "Energia intel·ligent". El balanç d'emissions de diòxid de carboni de la biomassa és nul. Les plantes absorbeixen el diòxid de carboni mentre creixen. Després proporcionen combustible per a la calefacció de les cases. El diòxid de carboni que es produeix en aquest procés serà absorbit per altres plantes. El cercle de les emissions es tanca i no se'n creen de noves. Cal tenir en compte també les emissions produïdes pel transport de la biomassa. Per això, la planta d'obtenció és a prop, als afores de la capital, Vílnius. Una altra manera d'utilitzar la biomassa la podem veure en un poble francès, on s'han posat en marxa unes cabines d'energia. A l'interior, al costat de la caldera, hi ha espai per guardar la biomassa en forma dels anomenats "pellets". La cabina és mòbil i pot situar-se al costat de la casa sense necessitat de fer-hi obres. A llocs on s'utilitzen derivats del petroli, l'actual preu del cru fa de la biomassa una interessant alternativa. Finalment, la biomassa també pot significar una ajuda per a les economies rurals. A la granja de Stane Kosir, situada a uns vint quilòmetres de Ljubljana, la capital d'Eslovènia, els ajuts del govern i de la Unió Europea han permès transformar uns terrenys amb fusta de baixa qualitat en camps que produeixen biomassa amb un preu més elevat. Això ha estat decisiu per a la supervivència de la granja, ja que l'activitat ramadera no era suficient.

Bicicletes familiars / Conducció ecològica / El bacteri que ve del fred
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Bicicletes familiars / Conducció ecològica / El bacteri que ve del fred

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

"El medi ambient" dedica el capítol a un tricicle que es fa servir a Copenhaguen que permet portar els fills, a l'obligació de conduir de manera ecològica per obtenir el carnet a Suècia i a un bacteri que viu a l'Antàrtida en condicions extremes. Bicicletes familiars a Copenhaguen Optar per la bicicleta com a vehicle pot ser una complicació quan es tenen fills. A Copenhaguen, la capital de Dinamarca, això no és un problema. Allà hi ha unes deu mil persones que fan servir l'anomenada "bicicleta de Christiania". Porta el nom del barri parcialment autogestionat on es va inventar i és, en realitat, un tricicle que pot carregar fins a cent quilos. Amb això n'hi ha prou per dur un parell de nens i la compra de la setmana. L'èxit ha estat tan gran que l'oficina de correus de Copenhaguen també ha optat per aquest mitjà de transport no contaminant. Conducció ecològica per obtenir el carnet Anar amb cotxe contamina més que fer-ho amb bicicleta, però a Suècia volen que això es noti el mínim possible. A partir d'ara, els que es vulguin treure el carnet hauran de demostrar que condueixen de manera ecològica. Això significa, entre altres coses, no engegar el motor fins al moment de sortir i no fer avançaments innecessaris. Així s'aconsegueix reduir el consum i la contaminació. Tot són beneficis, perquè els que ho proven observen que estalvien més diners del que es pensaven. El bacteri que ve del fred Científics argentins han descobert a l'Antàrtida un nou microorganisme que pertany al tipus anomenat extremòfil. Aquests bacteris es distingeixen perquè viuen a temperatures molt baixes o molt altes o amb salinitat o acidesa elevades, entre altres condicions extremes. Els investigadors van seqüenciar el material genètic de quatre-cents espècimens fins a descobrir-ne un fins ara desconegut. Ha rebut el nom de "Biziona argentinensis" i ara es vol estudiar a fons què el fa resistent a aquestes condicions. Es creu que aïllar alguns dels seus enzims podria ajudar a obtenir plantes que també resistissin temperatures extremament baixes.

El Planter de Gerri de la Sal
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El Planter de Gerri de la Sal

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "El medi ambient" visita, a Gerri de la Sal, un planter per assegurar la reproducció i la conservació de varietats en perill i per divulgar el coneixement dels ecosistemes del Pirineu i del Prepirineu. La responsable del Planter de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, passa els últims dies d'estiu enfeinada a recollir llavors. Des de fa dos anys, aquest planter centenari té com un dels objectius principals assegurar la reproducció i la conservació de varietats en perill, sobretot d'herbes remeieres i d'espècies hortofructícoles. Aquestes varietats tradicionals costen més de fer germinar que no pas les comercials, que, a més, es troben com a planter als mercats i són més productives. El cultiu de varietats locals, en canvi, permet estalviar productes fitosanitaris, perquè estan més ben adaptades. Els coneixements sobre les varietats i espècies locals van lligats a la gent gran i s'estan perdent. El projecte busca suport entre els veïns. La reconversió feta amb motiu del centenari del planter també ha comportat l'aprofitament com a eina per divulgar el coneixement dels ecosistemes del Pirineu i del Prepirineu, alhora que se'n reduïa l'ús tradicional com a centre de proveïment de plantes per a treballs forestals. Els planters actuals han de competir amb els vivers particulars per l'escassa feina de restauració d'impactes ambientals d'infraestructures i obra pública. Però el Planter de Gerri té un valor especial perquè va ser pioner a Catalunya, amb la primera gran reforestació que havia d'evitar les revingudes del barranc d'Enseu. Unes fotografies, de principis del segle XX, mostren com era el barranc, completament desforestat per l'agricultura, la ramaderia i el carboneig; i els treballs que s'hi van fer per corregir el curs fluvial. Les aigües del torrent es van desbordar i van fer malbé una gran part de les salines de Gerri. Els propietaris van buscar una solució que evités que les revingudes periòdiques posessin en perill un negoci tan bo. Acabats els dics i murs, es va començar la reforestació. Ara, el bosc amaga i absorbeix les aigües del torrent. És la mostra de l'encert d'aquell projecte, que fins fa pocs anys va proporcionar arbres per a altres treballs semblants de la conca de la Noguera Pallaresa.

Les escoles verdes de Ripoll
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Les escoles verdes de Ripoll

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Tots els centres de Primària i Secundària de la capital del Ripollès estan integrats en el programa "Escoles Verdes". L'espai "El medi ambient" visita una d'aquestes escoles per conèixer quines activitats s'hi fan i com es treballen els temes mediambientals. És l'hora d'esmorzar a la classe de P-4 del col·legi Joan Maragall de Ripoll. A aquesta hora del matí hi ha gana i el menjar fa venir set. Per beure es fan servir vasos reutilitzables i així s'estalvien recursos i es produeixen menys residus. La majoria de nens i nenes també porten el menjar sense gaires embolcalls, però quan s'han de llençar plàstics, papers o envasos saben que ho han de posar a la bossa corresponent. Aquesta escola i tots els altres centres de Primària i Secundària de Ripoll, com també algunes llars d'infants, estan integrats en el programa "Escoles Verdes" de la Generalitat. I això es nota gairebé en cada racó, com ara als sostres, d'on pengen manualitats fetes amb material de rebuig, residus que han obert la porta a la imaginació. O bé el racó on s'anuncia "Som escola verda", decorat amb diversos treballs sobre la natura i on els alumnes poden observar varietat de fruits, més o menys habituals en el seu entorn immediat. Fruites i verdures que poden venir de molt a prop, perquè l'escola també disposa d'un hort. Aquí s'aprèn a treballar la terra i a identificar les plantes i els seus fruits. I a aprofitar les restes vegetals per fer-ne compost per adobar el camp. Els alumnes també surten de l'escola per treballar el projecte "De font en font". A Ripoll n'hi ha tres-centes quinze de catalogades. S'han triat les més emblemàtiques i cada escola n'ha adoptat dues. Els alumnes faran diverses pràctiques, com ara conèixer la història, analitzar l'aigua que hi brolla i estudiar la flora i la fauna de l'entorn. Aquesta gran diversitat d'activitats dintre i fora de l'escola mostra l'èxit de la iniciativa.

Produir aliments amb menys aigua
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Produir aliments amb menys aigua

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

L'aigua no tan sols és necessària per beure, sinó també per cultivar aliments. "H2O" descobreix com l'ús eficient de l'aigua de reg millora la productivitat de les explotacions agrícoles i fa que siguin sostenibles mediambientalment. Joan Girona, director de tecnologia del reg, explica que a Catalunya es fa servir entre un 70 % i un 80 % de l'aigua per a l'agricultura. Davant d'una demanda creixent de diferents usuaris pel recurs de l'aigua, cal fer-ne un ús més eficient. Robert Brufau, un enginyer agrònom que té instal·lat un sistema de reg eficient, comenta que el sistema de regatge gota a gota és un sistema localitzat que no irriga tota la superfície del sòl, sinó només una part. Amb aquest sistema, les necessitats d'aigua i nutrients de les plantes es controlen mitjançant uns sensors.

Xerojardineria
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Xerojardineria

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"H2O" mostra com, gràcies a la xerojardineria, és possible tenir un jardí atractiu, adaptat al clima i completament sostenible. Un bon jardí és el que, a més de tenir en compte l'estètica i el disseny, té en compte els aspectes ambientals. La xerojardineria fa servir plantes autòctones i un bon sistema de reg per degoteig. Gràcies a aquest sistema, es pot tenir un jardí sostenible. Montserrat Guille, una dona jubilada que té un jardí sostenible gràcies a la xerojardineria, comenta que el problema dels jardins tradicionals és que volen imitar els jardins nòrdics, que tenen un clima més plujós. I aquí, el fet de tenir un jardí amb gespa genera un problema de consum d'aigua. El jardí de la Montserrat conserva l'aire de vinya que havia tingut durant molts anys. Les plantes que s'hi han posat són pròpies del bosc i dels camps. El jardiner Jordi Fàbregas explica que la xerojardineria és la jardineria adaptada al nostre clima, amb plantes autòctones o amb plantes de climes semblants al nostre. Aquest tipus de jardineria també treballa l'eficiència de l'ús de l'aigua per al reg.

La gestió dels residus sanitaris
Vídeo

Tutoria Ciències naturals La gestió dels residus sanitaris

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El programa "El medi ambient" segueix el cicle dels residus sanitaris, que des del pacient fins a l'abocador segueix un procés controlat de gestió mediambiental. Els tractaments amb quimioteràpia generen alguns dels residus sanitaris químics més perillosos per al medi ambient, per la qual cosa necessiten un tractament especial. Són els anomenats productes citotòxics, utilitzats per eliminar certs tipus de cèl·lules. Per llei, cal dipositar-los en contenidors de color blau, identificats com a "material contaminat químicament". És el que fan, entre altres llocs, a l'Hospital de Sant Joan de Déu, d'Esplugues de Llobregat, el primer centre sanitari de Catalunya que va aconseguir el certificat EMAS de gestió mediambiental verificada. Però un centre sanitari no genera només residus tòxics. A més del reciclatge que engloba les deixalles normals, considerades del grup I de residus que genera un hospital, el material de rebuig sanitari se segrega en tres grans grups més. D'una banda se separa allò que no suposa un perill per a la salut. Són els residus sanitaris del grup II. En bosses homologades, de color negre i amb un gruix específic per evitar trencaments, es diposita el material aparentment net. Les agulles, altres elements punxants i totes aquelles substàncies biològiques que poden provocar una infecció s'han de segregar en bidons especials. És el material sanitari amb risc, els residus del grup III, i s'han d'emmagatzemar en contenidors grocs i blancs. Es tractaran específicament i juntament amb els residus químics tòxics, els del grup IV, s'esterilitzaran i s'eliminaran en una planta externa als centres de salut. El tractament dels residus sanitaris acaba en plantes on s'esterilitza el material sanitari amb risc, que posteriorment es dipositarà en un abocador controlat. Els contenidors blaus amb substàncies considerades citotòxiques s'incineraran.

Total 47 resultats
per pantalla
Pantalla de 5

Àrea professorat

Programació educativa