Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 37 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Barcelona: 1888, 1929, 1992
Vídeo

Educació artística Ciències socials Barcelona: 1888, 1929, 1992

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Geografia

La història recent de la ciutat de Barcelona ha estat marcada per tres esdeveniments importants: l'Exposició Universal del 1888, l'Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992. "Memòria de Catalunya" en fa un repàs. L'Exposició Universal del 1888 la va inaugurar la reina regent Maria Cristina i va comportar important canvis urbanístics. Es van superar les desfetes del barri de la Ribera i es va integrar la Ciutadella a la ciutat. Es van aixecar edificis com ara l'Hivernacle, de Josep Amargós, o el Castell dels Tres Dragons, de Domènech i Montaner, convertit en Museu de Zoologia. El monument al famós alcalde Rius i Taulet, fervent impulsor de la trobada, o l'Arc de Triomf, de Josep Vilaseca, recorden aquella iniciativa, que va esdevenir un bon aparador de Barcelona i Catalunya. L'any 1929, el rei Alfons XIII va inaugurar l'Exposició Internacional, que també va esdevenir un potent aparador de la ciutat i va servir d'estímul per a la seva transformació. En aquesta ocasió es va urbanitzar la muntanya de Montjuïc, amb el Palau Nacional, els palaus de les Arts Gràfiques i de l'Agricultura, les fonts monumentals, de Carles Buïgas, el Poble Espanyol i els jardins integrats en la renovació urbanística. Els països visitants van deixar exponents tant significatius com el pavelló alemany, de Mies van der Rohe. L'any 1986, Barcelona va ser designada seu dels Jocs Olímpics d'estiu del 1992. Aquest va ser un altre motiu de transformació interna, com també un esdeveniment que va servir d'aparador de la ciutat. Un cop més, es va transformar la muntanya de Montjuïc, amb obres com el Palau Sant Jordi, d'Arata Isozaki. També es van transformar la façana marítima i barris com el Poblenou o Horta, i es va millorar la xarxa viària amb la construcció de les rondes.

El Císter
Vídeo

Educació artística Ciències socials El Císter

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

Al segle XII es creen a Catalunya els monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet. "Memòria de Catalunya" dedica el capítol al Císter i la seva expressió arquitectònica. La reforma del monacat benedictí, propiciada al monestir de Cîteaux entre els segles XI i XII, va donar lloc a un nou orde religiós de gran vitalitat: el Císter. El seu principal impulsor va ser Bernat de Claravall. Santes Creus va ser el primer monestir cistercenc establert a Catalunya, després d'alguns assentaments provisionals, com ara el de Valldaura. De la seva construcció en destaca el claustre gòtic, construït al segle XIV en substitució de l'inicial, d'estil romànic. A Santes Creus hi ha les despulles de Pere el Gran i de Jaume II, acompanyats d'alguns familiars i auxiliars. La branca femenina del Císter està representada al monestir de Vallbona de les Monges, creat l'any 1160, que encara està actiu. El monestir reflecteix el pas del romànic al gòtic. Hi descansen reines com l'esposa de Jaume I, Violant d'Hongria. El monestir més destacat és el de Poblet, creat el 1153, que continua sent testimoni de l'evolució de l'orde. Es va convertir en el panteó dels monarques de la Corona d'Aragó, com mostren les tombes refetes per Frederic Marès.

La Vall de Boí
Vídeo

Educació artística Ciències socials La Vall de Boí

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

La Vall de Boí té un excepcional conjunt d'esglésies romàniques construïdes durant els segles XI i XII, que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'any 2000, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, construïdes entre els segles XI i XII, que són una mostra del més pur romànic català. En aquest reportatge es fa un recorregut per les esglésies de Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Cardet i Durro. També es mostra el frontal de l'altar de l'ermita de Sant Quirc de Durro, amb la representació del martiri de sant Quirze i santa Julita, o la fusta tallada del "Davallament", d'Erill la Vall. Moltes de les obres d'aquestes esglésies s'exhibeixen actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

La Catalunya romana
Vídeo

Educació artística Ciències socials La Catalunya romana

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

"Memòria de Catalunya" recorre els monuments deixats pels romans, especialment a Tarragona, i parla de la influència de la presència romana en la societat posterior. La presència romana a la Península Ibèrica comença l'any 218 abans de Crist, moment en què les tropes romanes desembarquen a la colònia grega d'Empúries amb l'objectiu de lluitar contra els cartaginesos. A poc a poc, es van anar estenent pel territori, tot i que van haver de vèncer els pobles autòctons, anomenats ibers. Roma imposa una civilització urbana i el patriciat urbà n'esdevé l'eix vertebrador. Els romans van crear una completa xarxa viària i van afavorir poblacions amb gran presència d'aigüa, com les fonts termals d'Aquis Voconis (Caldes de Malavella) o d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui). El món rural s'articula entorn de les vil·les, que combinen la part rústica i la urbana per explotar el camp amb esclaus. La romanització deixa, a part dels monuments, una forta petjada; en són un exemple el dret, la llengua o la mentalitat. La ciutat per excel·lència és Tarragona, la capital provincial, que va ser elevada a la categoria de colònia per Juli Cèsar i va arribar a tenir 30.000 habitants. Al segle V, els pobles germànics es van situant dins l'Imperi romà, que es va erosionant internament fins a la desaparició de l'Imperi d'Occident l'any 475. Els pobles germànics reben l'herència romana, com els visigots a la Península Ibèrica, i tracten de mantenir-ne els continguts, tot i que no poden frenar el procés de ruralització, l'estancament de l'economia, l'alentiment dels intercanvis comercials, les mutacions dels valors ideològics o les alteracions socials.

Castells de Catalunya
Vídeo

Educació artística Ciències socials Castells de Catalunya

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Geografia

"Memòria de Catalunya" parla, en aquest capítol, dels castells, edificacions defensives construïdes des de l'època romana fins al segle XVIII. Els castells, units a les necessitats defensives, són fortificacions que ja van aixecar els romans i els visigots. A l'edat mitjana, Catalunya es converteix en terra de castells, precisament per això es creu que "Catalunya" vol dir "terra de castells". La invasió islàmica pel sud i la reacció carolíngia pel nord van establir una frontera, al segle IX, marcada pels rius Llobregat i Cardener i per la serra del Boumort. A la línia fronterera es va fer servir la fórmula dels castells termenats, confiats a un representant comtal: el vicari. Al segle X es densifica el territori fronterer, amb assentaments al voltant dels castells. L'ocupació de les terres musulmanes al segle XI requereix el mateix sistema de defensa i es refan antigues fortificacions islàmiques. Els ordes militars sorgits de la nova mentalitat cristiana reben significatives fortificacions àrabs, com els templers, a Miravet, i els hospitalers, a Ulldecona. Més endavant, els castells esdevenen una peça clau en la Catalunya baixmedieval, fragmentada en dominis senyorials. També és el moment de les viles fortificades, temoroses davant les agressions externes. Els segles moderns recullen tota aquesta herència i assumeixen nous reptes militars. Les noves necessitats defensives requereixen nous recintes, com els de Montjuïc o Figueres, del segle XVIII. Entre els segles XIX i XX es restauren molts castells amb una llarga història.

Catedrals
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Catedrals

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art, Història

"Memòria de Catalunya" fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d'Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona. El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d'Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic. Una mostra d'aquest patrimoni són les esglésies, que a cada diòcesi havien d'acollir la seu del bisbe i el capítol canonical, i que a l'alta edat mitjana van esdevenir grans seus o catedrals. Precisament, és la condició de seu catedralícia el que dóna nom a la Seu d'Urgell, amb una catedral romànica bastida, al segle XII, sobre una planta basilical de tres naus, cinc absis i un claustre. La catedral de Vic és tota una barreja d'estils: campanar i cripta romànics, claustre gòtic, edifici neoclàssic i decoració pictòrica i mural refeta per Josep M. Sert entre els anys 1940 i 1945. De la catedral de Girona destaquen l'escalinata i la façana barroques, l'església gòtica d'una sola nau i el Tapís de la Creació. La catedral de Barcelona té la façana neogòtica, naus gòtiques, un magnífic cor, un sarcòfag d'alabastre que honora santa Eulàlia, la representació del Sant Crist de la batalla de Lepant i els sepulcres de personatges il·lustres, com sant Ramon de Penyafort. Tarragona va recuperar la condició de seu arquebisbal d'una àmplia província eclesiàstica al segle XII. La seva catedral és el millor exemple de la transició del romànic al gòtic, amb tres naus gòtiques, belles escultures a la portalada, el retaule major del segle XV, el gran rosetó, el cimbori de creuer, els tapissos moderns, els sepulcres i els altars renaixentistes i barrocs. La catedral de Lleida es troba sobre un turó i va substituir, al segle XII, la mesquita major de la darrera capital islàmica en territori català. Durants molts anys, fins al 1947, va ser destinada a usos militars. En destaquen el portal romànic, el claustre gòtic, el cimbori de transició i la nau coberta de volta de creueria al costat dels absis coberts amb voltes de quart d'esfera. La catedral de Tortosa té la façana barroca, el temple i el claustre gòtics i retaules i murals barrocs que acompanyen la Mare de Déu de la Cinta. Finalment, la catedral de Solsona, tot i les transformacions gòtiques i barroques, manté el seu origen romànic, visible en els absis i en la figura de la Mare de Déu del Claustre, dels segle XII.

El gòtic
Vídeo

Educació artística Ciències socials El gòtic

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al moviment gòtic, que es va iniciar entre els segles XII i XIII i que es va allargar fins al segle XVI. Aquest nou estil arquitectònic va arribar a palaus, castells, esglésies, catedrals, llotges i edificis civils. El pas del segle XII al XIII el marca la recerca de noves solucions arquitectòniques i decoratives identificades amb l'esplendor política i econòmica baixmedieval. Apareix el gòtic, que ràpidament s'escampa per tota l'Europa occidental i que s'aplica a palaus, castells, esglésies, catedrals, monestirs i edificis civils. Els nous corrents religiosos també s'apunten al gòtic, com els ordes cistercencs o els mendicants. El císter té a Catalunya tres importants mostres: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Aquest nou estil va influenciar també els grans edificis catedralicis. A la seu de Tarragona, iniciada l'any 1171, destaquen les voltes d'ogives, els dos pisos de columnes i el llanternó. A la de Lleida, del 1203, es combina el romànic i el gòtic, que és ben present al claustre i al campanar. El gòtic també es va aplicar als edificis del ordes mendicants: franciscans, dominics, carmelites, trinitaris, agustins i mercedaris. N'és una mostra el claustre de les clarisses de Tortosa. Pel que fa al gòtic civil, en són una mostra l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el castell palau de Verdú o l'ampliació de les Drassanes i la muralla de Barcelona. Més endavant es van iniciar grans construccions, com la catedral gòtica de Barcelona, iniciada l'any 1298; l'església i el monestir de monges clarisses de Pedralbes; la seu de Manresa; l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona; la catedral, el palau episcopal i les muralles, a Girona; la catedral i el palau episcopal, a Tortosa, i l'església de Castelló d'Empúries, iniciada el 1310. Durant els darrers anys del segle XIV i al llarg del segle XV es van dur a terme grans construccions urbanes, com el Palau de la Generalitat, iniciat l'any 1416; l'hospital de Santa Maria, a Lleida; el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, o la cartoixa de Montalegre, a Tiana. L'escultura gòtica està representada per artistes com el mestre Bartomeu de Girona, autor del retaule major de la seu gironina, Jaume Cascalls o Jordi de Déu. Pel que fa a la pintura, cal destacar Lluís Borrassà, Jaume Ferrer Bassa, els germans Serra, Bernat Martorell, Jaume Huguet o Lluís Dalmau.

El barroc
Vídeo

Educació artística Ciències socials El barroc

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" fa un repàs de les principals obres que pertanyen al barroc, un moviment artístic que es va iniciar al segle XVII i es va allargar fins a finals del segle XVIII. L'art barroc va començar a omplir les ciutats a partir del segle XVII, amb mostres com la Casa de Convalescència de Barcelona o la pujada a l'església de Sant Martí Sacosta i la façana de la catedral, a Girona. L'any 1715 es va construir la Ciutadella de Barcelona, per Reial Decret de Felip V, i el Palau del Governador. En aquesta època es va impulsar la xarxa viària i de regadiu, es van dur a terme diversos plans urbanístics i es van crear noves poblacions, com Sant Carles de la Ràpita o Almacelles. També es van construir edificis com el castell de Sant Ferran, a Figueres, i convents i esglésies, com el convent de Sant Rafael, a la Selva del Camp. Cal destacar façanes barroques com les de Santa Maria de Calella, Sant Antolí d'Aitona, Sant Martí de Maldà, l'església de Poblet o els Josepets, l'església de Betlem, la de Sant Sever i la de Sant Felip Neri de Barcelona. També Santa Maria de Moià, la Santa Cova de Manresa o Santa Maria de Sant Celoni. Així mateix cal esmentar santuaris de devoció mariana, com el de la Mare de Déu de la Gleva, a les Masies de Voltegrà. Altres construccions barroques són l'església de Sant Miquel del Port i el convent de Sant Agustí Nou, a Barcelona. Pel que fa l'arquitectura civil, en són una mostra els palaus dels carrers Montcada i Portaferrissa, els palaus Moja i de la Virreina, la Llotja, la façana de la Generalitat i les millores a l'edifici de l'Ajuntament, a Barcelona; la Universitat de Cervera; el palau Bofarull, a Reus; els palaus episcopals de Solsona i Barcelona i l'Ajuntament de Cervera. Un dels elements més característics del barroc són els retaules d'artistes com Agustí Pujol, els germans Josep i Llàtzer Tremulles, Bernat Vilà, Joan Roig (pare i fill), Carles Sales, Francesc Santacruz o els germans Antoni i Marià Riera. Cal destacar els retaules de les catedrals de Barcelona i Tarragona o les esglésies de Verdú, Mataró, Cadaqués, Igualada, Arenys de Mar, Santa Agnès de Malanyanes, Sant Llorenç de Morunys o el Santuari del Miracle, a Riner. Pel que fa a la pintura, cal destacar Pere Pau Muntanya, Pau Priu i, sobretot, Antoni Viladomat, amb la seva obra a l'església de Santa Maria de Mataró.

El romànic
Vídeo

Educació artística El romànic

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Educació visual i plàstica

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" analitza les principals característiques de l'art romànic, des de la fase incipient preromànica fins a la fase de transició cap al gòtic. El romànic a Catalunya va acompanyar una època molt intensa, marcada per la societat comtal i per la cohesió del país. Entre els segles IX i X, les esglésies constaven, majoritàriament, d'una sola nau rectangular i d'un petit absis. Les parets eren de fang encofrat i l'arc, de ferradura. Aquests trets són presents a comunitats monacals com la del monestir de Sant Miquel de Cuixà, o a edificis singulars com les esglésies de Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria, a Terrassa. Al segle X es desenvolupa el model arquitectònic del cenobi, amb l'església enllaçada a les dependències monacals mitjançant el claustre, com a Sant Pere de Rodes. Entre els segles X i XI es construeixen monestirs com Sant Pere de Casserres i es completen esglésies anteriors, com la de Sant Quirze de Pedret, amb dues naus i dos absis. El sistema de construcció canvia, s'abandona l'encofrat i cal més precisió en el tall de la pedra. Els murs són gruixuts i els interiors poc il·luminats. La decoració exterior és llombarda, la volta, de canó, i la planta, de creu llatina i, en algun cas, de creu grega, com a Sant Cugat del Racó. L'edifici es completa amb un campanar o amb una cúpula, com a Sant Miquel de Cruïlles. La decoració té una finalitat didàctica, com la portalada de Santa Maria de Ripoll, del segle XII, que és un llibre obert de la història de la Salvació. El romànic és l'estil d'una munió d'esglésies dels Pirineus i de les esglésies que acompanyen els castells termenats de la frontera. El romànic de frontera aporta solucions específiques, com la Torre de Rialb, els finestrals de Gàver, l'església de Collfred, el cenobi benedictí de Sant Celdoni de Cellers, el claustre de Sant Sebastià dels Gorgs o el temple circular de Sant Pere el Gros, a Cervera. Les parets interiors es cobreixen d'expressives pintures, com els retrats del Pantocràtor. També hi ha imatges i decoració a la pedra, com, per exemple, als capitells. A Girona es conserva el tapís de la Creació, brodat a finals del segle XI, un dels dos grans tapissos romànics existents a tot el món. A començaments del segle XII, el romànic acompanya els afanys de reforma de l'església mitjançant la renovació del moviment canonical, amb focus significatius com Vilabertran i l'Estany. Les canòniques s'estableixen a les terres arrencades a la frontera, com Sant Pere de Ponts, Sant Miquel de Montmagastre o Sant Pere d'Àger. Amb el pas del temps, el romànic guanya complexitat i espectacularitat: en són una mostra els claustres catedralicis i monacals. La pintura aconsegueix una major expressivitat, com el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Al segle XII es construeixen monestirs com Sant Pere de Camprodon o Gerri de la Sal, i cenobis com Sant Pere de Galligants. El romànic també comença a aplicar-se a les...

El modernisme (2)
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme (2)

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a l'expressió artística del modernisme, que va donar gran importància a les arts decoratives i va tenir com a màxim representant l'arquitecte Antoni Gaudí. El modernisme va ser una de les expressions més significatives de l'anomenada Belle Époque, i es va desenvolupar entre els anys 1890 i 1910. La nova estètica estava marcada per la línia corba, l'asimetria i l'ornamentació detallista i inspirada en la natura. També cal destacar l'ús de materials com el ferro, la fusta, la ceràmica, la terra cuita i el vidre. Aquest llenguatge propi va integrar les arts menors i va revifar algunes de les tècniques dels oficis tradicionals. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí. A iniciativa de l'industrial Eusebi Güell va concebre el parc Güell de Barcelona, que havia de ser una urbanització privada amb cases i jardins. L'any 1883 va assumir l'encàrrec de la Sagrada Família, en què va treballar durant més de trenta anys, fins a la seva mort, l'any 1926. Altres obres destacades de Gaudí són: la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló, la Torre Güell i el Col·legi de les Teresianes, a Barcelona, i el celler Güell, al Garraf. Josep Puig i Cadafalch va ser un altre representant del moviment modernista, amb obres com la remodelació de les caves Codorniu, la Casa de les Punxes, la Casa Amatller, la Casa Quadras, el Palau Macaya o la seva casa a Argentona. Pel que fa a Lluís Domènech i Montaner, cal destacar el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster, la Casa Lamadrid i la Casa Thomas, a Barcelona, i l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs i la Casa Fàbregas, a Reus. El modernisme es va estendre ràpidament a tot Catalunya, amb mostres ben significatives a poblacions com la Garriga, Cadaqués, Cardedeu, Puigcerdà, Sort, Sant Joan Despí, Girona, Olot, Terrassa o Sabadell. A banda de l'arquitectura, també van ser importants la decoració interior, el disseny de mobles i la joieria, amb artistes com els germans Josep i Francesc Masriera. El màxim representant en l'àmbit de l'escultura va ser Josep Llimona, seguit de figures com Josep Reynés, Eusebi Arnau, Miquel Blai, Emili Fontbona o Enric Clarasó. En pintura van destacar Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joan Llimona, Modest Urgell, Joan Brull o Ricard Canals.

Total 37 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa