Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
El Palau de la Generalitat
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials El Palau de la Generalitat

  • Data 1996
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història de l'art, Història

El Palau de la Generalitat és la seu del Govern de Catalunya i en aquest sentit simbolitza la sobirania del poble català. La història del Palau és la història de Catalunya. Des del punt de vista institucional, el Palau de la Generalitat acull tota mena d'actes polítics i socials, que són el reflex del que passa i es fa al país.

Jordi Pujol
Vídeo

Ciències socials Jordi Pujol

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història

En aquesta edició del programa "(S)avis", el periodista Manel Fuentes entrevista Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-tres anys, des del 1980 fins al 2003. A l'entrevista, Jordi Pujol parla de la seva vida com a polític, de la seva formació com a metge, de la seva feina en el món de la banca, del seu activisme antifranquista i de la seva condició d'ideòleg del catalanisme i d'europeista. Durant la conversa també es tracten aspectes més personals i s'hi descobreix la figura de Jordi Pujol com a marit, pare i avi. Jordi Pujol comenta, des de la seva gairebé retirada de la política, els fets més importants que han marcat, no tan sols la seva vida personal, sinó el destí de Catalunya. En una conversa distesa i amb apunts d'humor, Pujol parla, per exemple, dels fets del Palau, de les negociacions amb els governs espanyols, del tripartit i de la seva tangencial implicació en el fitxatge de Ronaldinho. Pujol es mostra, en aquesta entrevista amb Manel Fuentes, satisfet per la feina feta i escèptic pel que fa a la situació de Catalunya. El Palau de la Música, el seu despatx del passeig de Gràcia i la Universitat Oberta de Catalunya són els tres llocs que tria per a l'entrevista. Algunes de les seves frases durant la conversa són: "El president de la Generalitat no se'n pot anar d'un lloc on la gent l'apedrega com a un gos famolenc. El president baixa del cotxe i diu: 'Això no!'" "Sóc un nacionalista personalista, és a dir, crec que el més important són les persones." "La política, sobretot si es pot fer des del poder, és una droga tremenda." "Feia anys que ja estava preparat per marxar del Palau de la Generalitat." "Va ser un error no tenir més informació del que faria el tripartit quan l'Artur Mas va guanyar les eleccions." "Últimament (als catalans) ens han trepitjat, ens han menyspreat, ens han enganyat i ens han calumniat. Ara, no hem de demanar caritat." "Si l'any 1980 s'hagués fet el tripartit, nosaltres no hauríem pogut governar, però aquesta tendència a equivocar-se ha vingut després." "L'acord amb el PP me'l va aconsellar el mateix Felipe González, la qual cosa l'honora."

La capital
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura La capital

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

El primer capítol de "Barris de Barcelona" mostra una visió general de la ciutat, del seu el conjunt urbà i del microcosmos dels seus barris. "Barcelona té la característica especial de ser la capital d'un país petit com és Catalunya, però també la capital d'un gran territori mediterrani", així ho entén l'arquitecte Oriol Bohigas, que obre aquest documental. El recorregut per la ciutat comença al Port de Barcelona, un dels més importants del Mediterrani, que durant segles ha estat la porta d'entrada de les influències europees a la Península. Les imatges també mostren la plaça d'Espanya, el barri de la Ribera, els barris marítims, l'església de Santa Maria del Mar, la Llotja, el pla de Palau, la Rambla, Ciutat Vella, la Via Laietana, la plaça Urquinaona, el passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal. L'itinerari continua pels voltants de la Rambla i la plaça de Sant Jaume, centre de la Barcino romana, on s'alcen els edificis de l'Ajuntament i del Palau de la Generalitat. La Barcelona de l'edat mitjana s'estén al voltant de la catedral i la plaça del Rei. El reportatge finalitza amb imatges de la Universitat de Barcelona, la plaça de Catalunya, l'avinguda Meridiana, la Gran Via, la plaça de les Glòries i els terrenys del Fòrum.

Ciutat Vella
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciutat Vella

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Geografia, Educació visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

Aquest capítol de "Barris de Barcelona" recorre els carrers i places del barri de Ciutat Vella, el nucli històric de la ciutat de Barcelona, des que surt el sol fins que es pon. El reportatge comença amb la intervenció de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán, que parla dels canvis experimentats pel barri de Ciutat Vella en els darrers anys i de l'impacte de la immigració. El recorregut comença al barri del Raval, un exemple de multiculturalitat, i al parc de la Ciutadella, on hi ha l'edifici del Parlament de Catalunya. Continua per la plaça Reial; el mercat de la Boqueria, el més famós de Barcelona i un dels més cèlebres d'Europa; el Cafè de l'Òpera; la plaça del Pi; la Rambla; la plaça de Sant Josep Oriol i el Palau de la Música Catalana, d'estil modernista. A l'antic hospital de la Santa Creu hi ha la seu de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Un altre centre cultural important és l'Ateneu Barcelonès. Pels voltants de la catedral s'estén el barri gòtic. La plaça de Sant Jaume acull el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. L'itinerari continua al barri de la Ribera, amb l'antic mercat del Born, l'església de Santa Maria del Mar i el Fossar de les Moreres, que homenatja els defensors de Barcelona durant el setge de 1714. El programa també mostra imatges del barri de la Barceloneta, l'estació de França, el carrer Montcada, el Museu Picasso, la basílica barroca de la Mercè i la plaça dels Àngels, amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA. El recorregut finalitza a l'antiga Casa de la Caritat, seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB, la plaça Reial i el port pesquer, amb el rellotge de la Torre dels Pescadors.

El Barcelonès
Vídeo

Educació artística Ciències socials El Barcelonès

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària
  • Àrea Història de l'art, Coneixement del medi: social i cultural

"Comarques.doc" dedica el capítol al Barcelonès, i recorre els monuments més destacats de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat. La comarca del Barcelonès, amb la capital, Barcelona, està situada entre les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. El Barcelonès s'obre de cara al Mediterrani amb una costa retallada i platges llargues de sorra fina. El recorregut per la comarca s'inicia a Badalona, on cal destacar l'església de Santa Maria; edificis modernistes com el col·legi de Sant Andreu, de Francesc Rogent; la Casa Agustí, de Lluís Domènech i Montaner; Can Gusi, o la Casa Pavillard. Als afores de la ciutat hi ha el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, del segle XV. Es diu que els reis Catòlics hi van rebre Cristòfol Colom després del seu primer viatge a Amèrica. De Santa Coloma de Gramenet cal destacar el poblat ibèric del puig Castellar; la Torre Balldovina, seu del Museu Municipal, i la Torre Pallaresa, un palau renaixentista del segle XV. L'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana, del segle XII, va ser l'origen de l'Hospitalet de Llobregat. Alguns indrets d'interès d'aquesta població són la torre quadrada de la Talaia; Ca n'Espanya, seu del Museu d'Història i de l'Arxiu Municipal; el parc de Can Boixeres o la fàbrica Tecla Sala. A la ciutat de Barcelona s'hi ha desenvolupat la vida política, social i cultural més important de Catalunya, i caminar pels seus carrers és fer un tomb per la història. S'hi poden trobar restes de la ciutat romana de Barcino, com les muralles, o mostres excepcionals del romànic, com el convent benedictí de Sant Pau del Camp. Una de les construccions més interessants de la ciutat és el Palau Reial, amb la sala del Tinell, la capella de Santa Àgata o la torre del rei Martí. De la catedral, dels segles XIII-XV, cal destacar-ne el cor, els retaules i claustre. Al costat hi ha l'edifici de la Pia Almoina. També cal parlar de l'església barroca de Sant Felip Neri; l'església de Santa Maria del Pi; l'edifici de l'Ajuntament; el Palau de la Generalitat; les Reials Drassanes, del segle XIII, o l'església gòtica de Santa Maria del Mar. Al carrer Montcada hi ha un gran nombre de palaus i cases senyorials, com el Palau Dalmases, del segle XVII, el Palau Berenguer d'Aguilar, seu del Museu Picasso, o el Palau Cervelló-Giudice. Altres punts d'interès són el mercat del Born; el parc de la Ciutadella; el Parlament de Catalunya; l'Ombracle i l'Hivernacle, de Josep Fontserè; el Port Olímpic; el monument a Cristòfol Colom; la plaça Reial; el Gran Teatre del Liceu; el mercat de la Boqueria; el Museu d'Art Contemporani; el Centre de Cultura Contemporània, i el Moll de la Fusta. La muntanya de Montjuïc es va urbanitzar amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. Cal destacar-ne els jardins; el Palau Nacional, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya; el Pavelló Mies van der Rohe; la Fundació Miró, i el Palau Sant...

Un mite viu
Vídeo

Ciències socials Un mite viu

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" parla dels orígens i la pervivència del mite de sant Jordi als països de l'Europa occidental, sense oblidar l'arrelada tradició popular existent a Catalunya. Des de la Grècia clàssica fins als nostres dies, la figura de l'heroi que combat el drac és present com a símbol de la lluita del bé contra allò que és difícil de vèncer. La veneració de sant Jordi, cavaller bizantí, es propaga arreu d'Europa a partir de l'edat mitjana, i és adoptat com a patró de moltes ciutats i països, com Catalunya, Grècia, Geòrgia, Rússia, Anglaterra o Portugal. Els cavallers templers també adopten el símbol de sant Jordi, la creu vermella sobre fons blanc. L'aportació que fa Catalunya a tot això és, a més d'una elevada obra artística, la llegenda de la rosa i la vinculació internacional del 23 d'abril amb el Dia del Llibre. La llegenda medieval europea de sant Jordi no parlava de roses. És una aportació de la versió catalana, que situa els fets a la vila de Montblanc, on cada any es reviu la llegenda de sant Jordi. A París es troben els quatre compartiments laterals del Retaule de Sant Jordi, pintat per Bernat Martorell. Són propietat del Museu del Louvre. Molt probablement, aquesta obra anava destinada a la capella del Palau de la Generalitat i Martorell la devia pintar durant la construcció de la capella, al voltant del 1438.

El poder
Vídeo

Ciències socials El poder

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Economia, Història, Geografia

Les històries d'aquest capítol parlen de com van néixer les institucions catalanes, de com van desaparèixer i de com es van recuperar. Però, sobretot, mostren com aquest poder ha afectat els ciutadans... amb els impostos! Les corts de Montsó Un matí de novembre del 1362, el vescomte de Cardona se'n va amb cavall cap a Montsó, a Aragó. Està preocupat. El rei Pere ha convocat corts generals i demana diners per a la guerra amb Castella. Amb aquestes corts es consolida el pactisme, aquesta manera tan catalana de fer política, però també s'imposen uns nous impostos: les "generalitats". El 1714 al barri de la Ribera El dotze de setembre de 1714, un cotxe de cavalls s'atura davant el Palau de la Generalitat. Hi va el nou superintendent general de Felip V, José Patiño. Una de les seves primeres decisions serà alçar una gran fortalesa militar. Però, per a això, caldrà enderrocar més de mil cases de Barcelona. Els impostos d'en Casanovas En Sebastià Casanovas, un pagès que viu a l'Empordà al segle XVIII, té un gran problema: està endeutat i no pot pagar un nou impost que ha aplicat el règim absolutista de Felip V. En diuen el cadastre.

El gòtic
Vídeo

Educació artística Ciències socials El gòtic

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al moviment gòtic, que es va iniciar entre els segles XII i XIII i que es va allargar fins al segle XVI. Aquest nou estil arquitectònic va arribar a palaus, castells, esglésies, catedrals, llotges i edificis civils. El pas del segle XII al XIII el marca la recerca de noves solucions arquitectòniques i decoratives identificades amb l'esplendor política i econòmica baixmedieval. Apareix el gòtic, que ràpidament s'escampa per tota l'Europa occidental i que s'aplica a palaus, castells, esglésies, catedrals, monestirs i edificis civils. Els nous corrents religiosos també s'apunten al gòtic, com els ordes cistercencs o els mendicants. El císter té a Catalunya tres importants mostres: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Aquest nou estil va influenciar també els grans edificis catedralicis. A la seu de Tarragona, iniciada l'any 1171, destaquen les voltes d'ogives, els dos pisos de columnes i el llanternó. A la de Lleida, del 1203, es combina el romànic i el gòtic, que és ben present al claustre i al campanar. El gòtic també es va aplicar als edificis del ordes mendicants: franciscans, dominics, carmelites, trinitaris, agustins i mercedaris. N'és una mostra el claustre de les clarisses de Tortosa. Pel que fa al gòtic civil, en són una mostra l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el castell palau de Verdú o l'ampliació de les Drassanes i la muralla de Barcelona. Més endavant es van iniciar grans construccions, com la catedral gòtica de Barcelona, iniciada l'any 1298; l'església i el monestir de monges clarisses de Pedralbes; la seu de Manresa; l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona; la catedral, el palau episcopal i les muralles, a Girona; la catedral i el palau episcopal, a Tortosa, i l'església de Castelló d'Empúries, iniciada el 1310. Durant els darrers anys del segle XIV i al llarg del segle XV es van dur a terme grans construccions urbanes, com el Palau de la Generalitat, iniciat l'any 1416; l'hospital de Santa Maria, a Lleida; el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, o la cartoixa de Montalegre, a Tiana. L'escultura gòtica està representada per artistes com el mestre Bartomeu de Girona, autor del retaule major de la seu gironina, Jaume Cascalls o Jordi de Déu. Pel que fa a la pintura, cal destacar Lluís Borrassà, Jaume Ferrer Bassa, els germans Serra, Bernat Martorell, Jaume Huguet o Lluís Dalmau.

L'art del segle XX
Vídeo

Educació artística Ciències socials L'art del segle XX

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

Al llarg del segle XX, Catalunya ha fet importants aportacions en l'àmbit de l'art contemporani. Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" fa un repàs de tots els moviments artístics del segle XX. L'any 1897 es va inagurar a Barcelona la cerveseria Els Quatre Gats, lloc de reunió d'intel·lectuals i artistes com Rusiñol, Nonell, Casas, Canals, Mir, Utrillo o Picasso, que busquen noves perspectives en l'art pictòric. Els escultors de l'època, com Josep Clarà, Josep Llimona, Enric Clarasó o Miquel Blai reflecteixen en la seva obra la influència de Rodin, amb figures nues de gran força expressiva. Pablo Picasso està considerat l'artista més important del segle XX. Va arribar a Barcelona l'any 1895, any en què va pintar "La primera comunió". Dos anys després va pintar "Ciència i caritat". Durant força temps va treballar entre París i Catalunya, fins a establir-se definitivament a França. El noucentisme s'intenta identificar amb la modernitat sobre la base del classicisme grec i la mediterraneïtat. Seguint aquesta línia, Joaquim Torres Garcia reintrodueix a Catalunya la pintura mural i, l'any 1911, comença a decorar el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Pel que fa a la pintura noucentista, cal parlar d'artistes com ara Nogués, Obiols, Sunyer o Mercadé. L'arquitectura de l'època està representada per Josep Goday, Nicolau Rubió i Tudurí o Cèsar Martinell. Amb l'aparició de les avantguardes entren en crisi els corrents artístics anteriors. Joan Miró va ser un dels representants més actius de l'avantguarda, destacat per la seva aposta pel color, i va deixar obra pictòrica, escultòrica i ceràmica. L'any 1927, Salvador Dalí va iniciar el seu camí surrealista. El Teatre Museu de Figueres, concebut per ell, o les instal·lacions de Púbol i Portlligat, permeten conèixer la seva vida personal i artística. En escultura, personatges com Pau Gargallo o Juli González innoven en tècniques i materials. L'any 1928 es funda la GATCPAC per difondre l'arquitectura funcionalista de la Bauhaus i de Le Corbusier, amb Josep Lluís Sert com a figura destacada, a més de Josep Torres Clavé, Sixt Illescas o Antoni Bonet. Després de la Guerra Civil, el panorama és ben desigual, amb una arquitectura que és una mostra del monumentalisme acadèmic. Figures com el pintor Josep M. Sert conserven el seu prestigi. Sert ja havia decorat, l'any 1929, el Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona i, entre els anys 1939 i 1945, torna a pintar la catedral de Vic. En escultura, destaca el figurativisme representat per Frederic Marès o Josep Cañas. Durant els anys 50 i 60, l'arquitectura recerca nous estils. És el cas de Josep Antoni Coderch i Oriol Bohigas, fundadors del "Grup R". També apareixen noves propostes, com les de Ricard Bofill. Un altre grup artístic és Dau al Set, amb figures com Antoni Tàpies. L'any 1992, la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona va impulsar noves construccions d'arquitectes com Calatrava, Moneo, Foster, Isozaki, Rogers, Solà-Morales...

Capitals
Vídeo

Ciències socials Capitals

  • Data 1999
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

En aquest capítol, el programa "Catalunya des de l'aire" mostra imatges aèries de les ciutats de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona. Tarragona La ciutat de Tarraco va ser fundada pels romans l'any 218 abans de Crist. De l'època romana es conserva un gran patrimoni: l'amfiteatre, el fòrum, el circ, el petrori, les muralles, el passeig Aqueològic... El programa també mostra imatges àeries de la catedral, un exemple excepcional de transició del romànic al gòtic, el portal de Sant Antoni, l'Ajuntament, la plaça del Pallol, el parc de la Ciutat, la plaça Imperial Tarraco, la plaça dels Carros, la platja del Miracle, el Fortí de la Reina, el Fortí de Sant Jordi, la Diputació, la plaça de l'Arrabassada i el Serrallo. Lleida El passat de la ciutat va des de la Iltirda ibèrica i la Ilerda romana fins a la Larida musulmana, quan va ser capital d'un regne de taifes. Després de la reconquesta, l'any 1149, pels comtes de Barcelona i Urgell, Lleida es va convertir en la capital de les terres occidentals de Catalunya. S'hi van aixecar nous temples, va ser seu episcopal i va ser dotada d'una universitat. D'aquest passat esplendorós queden testimonis com la Seu Vella, la Suda, Santa Maria de Gardeny, la Seu Nova, l'església de Sant Llorenç o el Palau de la Paeria. Girona Probablement, els romans van edificar la ciutat de Gerunda sobre un poblat ibèric. A Girona conflueixen els rius Güell, Onyar i Ter. El programa sobrevola indrets com la Devesa, l'arbreda de plàtans més extensa de Catalunya; la col·legiata gòtica de Sant Feliu, amb l'agulla estroncada per un llamp; la catedral gòtica d'una sola nau; el monestir romànic de Sant Pere de Galligants; la muralla; el monestir de Sant Domènec; el castell de Montjuïc; l'Ajuntament; la rambla Llibertat; la plaça de Catalunya i la plaça Independència. Barcelona L'helicòpter del programa sobrevola els diferents barris de la ciutat i mostra espais i monuments com l'estació de Sants, la plaça d'Espanya, el Palau Reial, el monestir de Pedralbes, el Tibidabo, el Putget, la plaça Rius i Taulet, el parc Güell, el Laberint d'Horta, el pont de Calatrava, la Torre del Baró, la Vila Olímpica, el Port Olímpic, la Barceloneta i la Ciutadella, amb el Parc Zoològic i el Parlament de Catalunya. L'itinerari per la ciutat continua a l'Eixample, amb edificis com la Pedrera, la Diputació, la Universitat, la Casa de les Punxes o la Sagrada Família. També es mostren imatges del Port Vell, l'Anella Olímpica, el Palau Sant Jordi, el Palau Nacional, la Fundació Miró, el Poble Espanyol, el Teatre Grec, el castell de Montjuïc, Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres, la plaça del Rei, el Liceu, el Palau de la Música, la catedral, l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat.

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa