ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Llengua castellana i literatura, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural
Victor Mora (Barcelona, 1931) és un escriptor polifacètic. prestigiós guionista de còmics -ha creat prop de dos-cents personatges, entre ells, el famós "Capitán Trueno"-, és també un reconegut novel·lista en l'àmbit de les lletres catalanes. la trilogia Els plàtans de Barcelona (1972), París flash-back (1978) i El tamvia blau (1985) conforma el nucli central de la seva novel·lística i constitueix un magnífic retrat de l'ambient de la postguerra i de la resistència a la Dictadura. Posteriorment s'ha decantat per la literatura de gènere, però sempre amb un fons realista i de denúncia social. Cal remarcar el recull Barcelona 2080 i altres contes improbables (1989), de ciència-ficció, i els thrillers La dona dels ulls de pluja (1993) i Carícies d'un desconegut (1999). També s'ha dedicat intensament al periodisme amb articles, reportatges i entrevistes a personalitats destacades. Té obra traduïda a diverses llengües europees. Entre altres guardons, ha obtingut els premis Victor Català i Joan Crexells, el Primer Memorial Jaume Fuster i la Creu de Sant Jordi. Ha estat nomenat Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres del Govern Francès.
ÀreaLiteratura catalana, Tutoria, Llengua catalana i literatura
Amb el do de transformar en narrativa qualsevol aspecte de les seves vivències quotidianes, Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Solucions provisionals (Premi Víctor Català, 1964), Un altre tròpic (Premi Joan Santamaria, 1965) i Els Orangutans (finalista del premi Sant Jordi, 1967). També va formar part del col·lectiu d'escriptors "Ofèlia Dracs". Amb tot, ha dedicat la major part de la seva producció a la literatura infantil i juvenil, a través de la qual ha assolit una gran popularitat. Col·laborador habitual de Cavall Fort des de l'inici de la revista (1961) i autor de més de cent novel·les per a infants i adolescents, ha batut rècords editorials amb títols com La casa sota la sorra (71 edicions), i La colla dels deu (41 edicions). També ha creat personatges arquetípics com el detectiu Felip Marlot o en Pere Vidal i l'Henry Balua. Aquest "escriptor utilitari", com s'anomena ell mateix, ha dut a terme la tasca impagable d'obrir les portes de la cultura catalana a diverses generacions de joves lectors.
Escriptor i pedagog, Gabriel Janer Manila (Algaida, Pla de Mallorca, 1940) ha despuntat en el camp de la narrativa amb una vintena de novel·les en les quals, amb un llenguatge sensual i ric de matisos, narra la peripècia vital d'uns personatges transgressors, que lluiten per ser ells mateixos, generalment en el marc tancat de la societat tradicional illenca.
Cal destacar Els alicorns, Els jardins incendiats i Paradís d'orquídies. També recorre a la novel·la històrica per reflectir els problemes de l'actualitat; és el cas de La dama de les boires i George. El perfum dels cedres. Així mateix, és un autor prolífic de literatura infantil i juvenil. D'altra banda, ha publicat diversos assaigs sobre pedagogia, antropologia i teatre, com L'infant selvàtic de Sierra Morena, els dos volums de Sexe i Cultura a Mallorca i L'educació de l'home que riu. Ha rebut nombrosos guardons, entre altres, els premis Josep Pla, Víctor Català i Carlemany de literatura i el premi internacional IBBY de narrativa juvenil.
ÀreaLiteratura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història, Llengua catalana i literatura
La vida de l'escriptora catalana més traduïda ha estat un secret. Mercè Rodoreda va ser una dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, experiències intenses que van nodrir la seva literatura.
Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l'any 1908. El 1928 es va casar amb un oncle seu, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, amb el qual va tenir el seu únic fill, Jordi.
L'any 1937 va guanyar el premi Crexells amb l'obra "Aloma", que després va refer (1969). La Guerra Civil espanyola la va obligar a exiliar-se a França. L'any 1954 es va instal·lar a Ginebra, on va treballar com a traductora a la Unesco i va tornar a escriure.
Mercè Rodoreda va escriure "Vint-i-dos contes" (1958, premi Víctor Català); "La plaça del Diamant" (1962), la seva obra més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes; "El carrer de les Camèlies" (1966, premi Sant Jordi, de la Crítica i Ramon Llull); "Jardí vora el mar" (1967); "La meva Cristina i altres contes" (1967).
L'any 1972 va tornar a Catalunya. Va publicar "Mirall trencat" (1974), "Viatges i flors" (1980) o "Quanta, quanta guerra..." (1980).
El 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mercè Rodoreda va morir a Girona l'any 1983. Tres anys després es va publicar "La mort i la primavera", la seva obra pòstuma, inacabada.
ÀreaEducació física, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura
Al CEIP Víctor Català de Barcelona, el teatre és una activitat col·lectiva que, a més de tenir un vessant lúdic, s'utilitza com a eina per treballar aspectes com ara l'atenció i el respecte vers la feina dels altres.
ÀreaLiteratura catalana, Llengua catalana i literatura
Aquest capítol del programa "Aleph" està dedicat a l'escriptora Mercè Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908 i autora de "La plaça del Diamant", la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, que ha estat traduïda a més de vint idiomes.
Les seves primeres publicacions van ser contes per a revistes. L'any 1938 va guanyar el premi Crexells de novel·la amb "Aloma", que va tornar a publicar l'any 1969.
Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar, primer a França i després a Suïssa. Després de vint anys de silenci literari, l'any 1958 va obtenir el premi Víctor Català amb "Vint-i-dos contes". Després van venir, entre d'altres, "La plaça del Diamant", "El carrer de les Camèlies" (premi Sant Jordi, premi de la Crítica i premi Ramon Llull) i "Mirall trencat".
A mitjan anys setanta va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Romanyà de la Selva. L'any 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Girona l'any 1983. Tres anys després es va publicar "La mort i la primavera", la seva novel·la pòstuma.
ÀreaLiteratura catalana, Llengua catalana i literatura
Biografia i recull de textos visualitzats de Caterina Albert (Víctor Català), escriptora empordanesa que va crear la seva obra en una època en què les dones escriptores xocaven amb la incomprensió d'una societat intolerant i cruel.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu