Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 25 resultats
per pantalla
Pantalla de 3
Palau de la Música Catalana, cent anys (I). Convidats: Lluís Permanyer, Xosé Aviñoa
Àudio

Educació artística Palau de la Música Catalana, cent anys (I). Convidats: Lluís Permanyer, Xosé Aviñoa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Història de la música i de la dansa

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical. En aquest capítol es fa un repàs de la Història del Palau de la Música Catalana en el seu primer centenari, amb els convidats: Lluís Permanyer, Xosé Aviñoa

Palau de la Música Catalana, cent anys (II). Lluís Millet, Antoni Sàbat, Jaume Comelles.
Àudio

Educació artística Palau de la Música Catalana, cent anys (II). Lluís Millet, Antoni Sàbat, Jaume Comelles.

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Història de la música i de la dansa

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical. En aquest capítol del programa es continua repassant la Història del Palau de la Música Catalana en el seu centenari, amb la col·laboració de tres experts en el tema: Lluís Millet, Antoni Sàbat i Jaume Comelles.

Centenari Palau de la Música Catalana (III). Lluís Domènech Girbau, Teresa Sala, Francesc Fontbona
Àudio

Educació artística Centenari Palau de la Música Catalana (III). Lluís Domènech Girbau, Teresa Sala, Francesc Fontbona

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Història de la música i de la dansa

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical. En aquest capítol es continua parlant, en una tercera entrega, de la història del Palau de la Música Catalana en commemoració del seu centenari amb la col·laboració de Lluís Domènech Girbau, Teresa Sala i Francesc Fontbona.

1958-1962: els sons del silenci
Vídeo

Educació artística Ciències socials 1958-1962: els sons del silenci

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Història, Història de la música i de la dansa

Aquest capítol de "Totes aquelles cançons" comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l'aparició d'Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l'any 1960. Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l'Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. "Ens calen cançons d'ara", l'article de Lluís Serrahima, inspirat per l'historiador Josep Benet i publicat a la revista "Germinabit", va ser una mena de tret de sortida. Els primers cantants "moderns" en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals. L'any 1959, el director de "La Vanguardia", Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a "La Vanguardia" i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure. L'any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l'Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L'assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'"El cant de la senyera". Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets. En aquesta època, el grup inicial d'Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d'Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup. L'any 1962 va ser l'any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista "Serra d'Or", l'editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de "West Side Story" interpretades per Salvador Escamilla.

El modernisme (1)
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme (1)

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Disseny, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Dibuix artístic

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. L'any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "L'Avenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada l'any 1897. El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. L'any 1892, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic d'actuació política del catalanisme conservador. D'altra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme. Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa d'aparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques d'automòbils, com la Hispano-Suiza. Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per l'incompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per l'augment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de l'Estat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert. Altres fets destacables de l'època van ser la inaguració, l'any 1904, pel rei Alfons XIII, de l'Observatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà. Pel que fa a la música, es va estendre el gust per Wagner i per les interpretacions del tenor Viñas. Personates populars van ser el músic Enric Morera i el musicòleg Felip Pedrell. El Palau de la Música va esdevenir un símbol de prestigi, amb Lluís Millet, Amadeu Vives i l'Orfeó Català. Quant a l'arquitectura, es va buscar una nova estètica, amb línies corbes, ornamentacions detallistes inspirades en la natura i amb l'ús de materials com el vidre, el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i la rajola catalana. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí, amb obres com el col·legi de les Teresianes, l'església de la Colònia Güell, la Torre Güell, la Torre Bellesguard, la Casa Vicenç, la Casa Batlló, la Casa Milà (la Pedrera), el Parc Güell o la Sagrada Família. Són obra de Josep Puig i Cadafalch la Casa Amatller, la Casa de les Punxes o la Casa del Baró de Quadres. De Lluís Domènech i Montaner destaquen obres com el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau. Altres arquitectes importants van ser Josep M. Jujol, Joan Rubió, Rafael Massó o Ruiz Casamitjana. En escultura va destacar Josep Llimona i, en pintura,...

Les escoles al Palau de la Música Catalana
Vídeo

Educació artística Les escoles al Palau de la Música Catalana

  • Data 1997
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Història de la música i de la dansa

El Palau de la Música Catalana ofereix a les escoles la possibilitat d'assistir a sessions musicals pensades especialment per als joves estudiants. Com a complement s'organitzen seminaris per als professors.

El Palau de la Música Catalana
Vídeo

Educació artística Ciències socials El Palau de la Música Catalana

  • Data 1996
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Coneixement del medi: social i cultural

El Modernisme és l'expressió artística de la burgesia barcelonina de començaments del segle XX. L'Exposició Universal de 1888 obrí les portes a un nou corrent artístic que donà a la ciutat monuments tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana o la Sagrada Família. La cinta fa un recorregut per l'obra de Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

El Palau de la Música Catalana
Vídeo

Educació artística Ciències socials El Palau de la Música Catalana

  • Data 1995
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Volum, Història de l'art, Educació visual i plàstica, Història de la música i de la dansa

El Palau de la Música Catalana és l'edifici modernista més destacat de Catalunya. Dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, presenta una gran varietat d'elements decoratius interiors i exteriors compatibles amb una gran funcionalitat. Destaca la utilització de motius florals i exòtics, la profusió de ceràmica i els vitralls. El Palau és la seu de l'Orfeó Català i una de les sales de concerts més singulars del món.

Jordi Pujol
Vídeo

Ciències socials Jordi Pujol

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història

En aquesta edició del programa "(S)avis", el periodista Manel Fuentes entrevista Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-tres anys, des del 1980 fins al 2003. A l'entrevista, Jordi Pujol parla de la seva vida com a polític, de la seva formació com a metge, de la seva feina en el món de la banca, del seu activisme antifranquista i de la seva condició d'ideòleg del catalanisme i d'europeista. Durant la conversa també es tracten aspectes més personals i s'hi descobreix la figura de Jordi Pujol com a marit, pare i avi. Jordi Pujol comenta, des de la seva gairebé retirada de la política, els fets més importants que han marcat, no tan sols la seva vida personal, sinó el destí de Catalunya. En una conversa distesa i amb apunts d'humor, Pujol parla, per exemple, dels fets del Palau, de les negociacions amb els governs espanyols, del tripartit i de la seva tangencial implicació en el fitxatge de Ronaldinho. Pujol es mostra, en aquesta entrevista amb Manel Fuentes, satisfet per la feina feta i escèptic pel que fa a la situació de Catalunya. El Palau de la Música, el seu despatx del passeig de Gràcia i la Universitat Oberta de Catalunya són els tres llocs que tria per a l'entrevista. Algunes de les seves frases durant la conversa són: "El president de la Generalitat no se'n pot anar d'un lloc on la gent l'apedrega com a un gos famolenc. El president baixa del cotxe i diu: 'Això no!'" "Sóc un nacionalista personalista, és a dir, crec que el més important són les persones." "La política, sobretot si es pot fer des del poder, és una droga tremenda." "Feia anys que ja estava preparat per marxar del Palau de la Generalitat." "Va ser un error no tenir més informació del que faria el tripartit quan l'Artur Mas va guanyar les eleccions." "Últimament (als catalans) ens han trepitjat, ens han menyspreat, ens han enganyat i ens han calumniat. Ara, no hem de demanar caritat." "Si l'any 1980 s'hagués fet el tripartit, nosaltres no hauríem pogut governar, però aquesta tendència a equivocar-se ha vingut després." "L'acord amb el PP me'l va aconsellar el mateix Felipe González, la qual cosa l'honora."

Música de les esferes
Vídeo

Educació artística Ciències socials Ciències naturals Música de les esferes

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Anàlisi musical, Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Imaginem un cataclisme com l'explosió d'una supernova. Si poguéssim assistir-hi de prop -cosa gens recomanable d'altra banda- què sentiríem? L'explosió d'una supernova, tot i la seva grandiositat, no donaria lloc al més mínim soroll. El so és una vibració que es transmet a través d'un medi com, per exemple, l'aire que hi ha a la Terra. Si no hi ha medi de transmissió, no hi ha so. Com que a l'espai no existeix res que faci de medi, el silenci és absolut. L'espectacle de l'Univers és, doncs, un espectacle mut. Paradoxalment, s'ha parlat de la música celestial i de la música de les esferes. Els pitàgorics, cinc-cents anys abans de Crist, imaginaven un Univers de moviments en harmonia amb les cadències musicals. Pensaven que els set astres principals, la Lluna, el Sol, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, naveguen per l'espai amb la mateixa harmonia que hi ha entre els sons de les set cordes de la lira, l'instrument grec per excel·lència. A finals del segle XVI, Johannes Kepler, abans de descobrir les lleis que regeixen els moviments dels planetes, va observar que hi havia concordança entre les distàncies dels planetes al Sol i les cinc figures geomètriques regulars. Per això, Kepler imaginava l'Univers com un agregat d'esferes i poliedres. Aquesta concordança, que Kepler qualificava d'harmònica, va motivar-lo a escriure, l'any 1618, la seva obra més important: Harmonicis mundi. En aquesta obra, Kepler explica les "afinitats entre els sòlids i les consonances musicals", i acaba donant a conèixer el veritable comportament dels planetes, fins aleshores mai explicat satisfactòriament. La bona i antiga relació entre música i astronomia també es manifesta a la pràctica. Hi ha músics que s'han dedicat a l'astronomia, i astrònoms que s'han dedicat a la música. Per exemple, l'alemany William Herschel, del segle XVII. Mentre construïa els telescopis més grans del seu temps, feia de compositor i d'organista. Herschel va descobrir molts astres, un dels quals és el planeta Urà. També va ser el primer d'intuir que la Via Làctia és una gran estructura d'estrelles. Mentrestant, componia peces per grups de corda o per clavicordi. L'astrònom català més important, el barcelonès Josep Comas Solà, director de l'Observatori Fabra fins al 1937, s'esplaiava també component música. Un altre astrònom sensible a les vibracions musicals va ser en Lluís Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre fins al 1939. En una ocasió, al Palau de la Música Catalana, Lluís Rodés va llegir: "Vibracions dels estels; vibracions d'una naturalesa més subtil que no diuen pas res a l'orella, però que ens porten noves d'altres mons llunyans, i les escriuen a la nostra retina o a la placa fotogràfica. Vibracions, en fi, que omplen l'espai immens i són causa de l'harmonia més fina i més universal: l'harmonia de la llum". Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari...

Total 25 resultats
per pantalla
Pantalla de 3

Àrea professorat

Programació educativa