Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 2 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
La Catalunya de la Renaixença
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura La Catalunya de la Renaixença

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història, Llengua catalana i literatura

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb l'esclat de la Renaixença i del catalanisme polític. La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític. En aquest període van sorgir diverses actuacions per rememorar un passat propi i recuperar la identitat catalana. Pel que fa a la llengua, hi va haver diverses posicions. D'una banda, els partidaris del català que es parlava, com Frederic Soler, Pitarra. De l'altra, els "jocsfloralistes", que s'estimaven més un llenguatge artificiós, com Rossend Arús. Tots, però, volien que el català fos considerat un vehicle de cultura. La Renaixença va abastar diferents àmbits culturals, com la literatura, la pintura o l'arquitectura, representada, sobretot, per Elies Rogent, encarregat de la construcció de la Universitat de Barcelona (1859-1874) o de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1896). L'any 1833, la publicació de "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici de la Renaixença. El poema de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" o l'edició, el 1843, de "Lo verdader català" van confirmar el procés de recuperació de la llengua i de la història, que van començar a ser estudiades per erudits com Manuel Milà i Fontanals o Víctor Balaguer. La Reinaxença va rebre un impuls considerable amb l'edició dels Jocs Florals, l'any 1859, a Barcelona, que van contribuir a l'extensió de l'ús del català com a llengua culta i literària. També escriptors com Jacint Verdaguer van ser cabdals per articular la Renaixença. Mossèn Cinto va escriure dos grans poemes èpics amb gran ressò popular: "L'Atlàntida" i "Canigó". Àngel Guimerà, fundador del diari "La Renaixença", també va aconseguir un gran reconeixement amb obres com "Mar i cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa". D'altra banda, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània, amb obres realistes com "L'escanyapobres", "La febre d'or" o "Pilar Prim". Pel que fa a la pintura, cal destacar Marià Fortuny i els germans Vayreda, màxims representants de l'escola paisatgística olotina. Altres àmbits influïts per aquest corrent van ser la geologia, amb els treballs de Juame Almera, l'excursionisme o la música, en especial el cant coral. Josep Anselm Clavé va ser el creador de diferents societats musicals, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l'Orfeó Català i Pep Ventura va difondre la sardana. Juristes catalans, com Duran i Bas, van publicar un gran nombre d'obres sobre el dret català històric, i el bisbe Josep Torras i Bages va replantejar la unió entre Catalunya i el catolicisme. Pel que fa al catalanisme polític, les primeres expressions van sorgir durant la revolució de 1868, amb el naixement d'un esperit federalista. Hi van contribuir Pi i Margall, amb l'obra "Las nacionalidades", i Valentí Almirall, director del diari federalista "El Estado Catalán",...

Narcís Oller
Vídeo

Llengües i literatura Narcís Oller

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Llengua catalana i literatura

Vida i obra d'un dels autors més representatius de la literatura catalana, especialment la referida al moviment naturalista. Oller fou un testimoni clau de la Catalunya del tombant del segle XIX, de la "Febre d'or", d'un país en transformació que ell reflectí magistralment en la seva obra literària.

Total 2 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa