Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 33 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Què vol dir esperitat?
Vídeo

Llengües i literatura Què vol dir esperitat?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

A més d'analitzar el significat de les expressions "esperitat", "mancar" i "de més verdes en maduren", l'espai "Què m'has dit!" parla d'una teoria que assegurava que el català era un dialecte de l'occità. El mot "esperitat" s'utilitza sovint com a sinònim d'esverat. També es refereix a algú que sembla posseït pel diable, pels mals esperits. Fins fa ben poc, el català era considerat un dialecte de l'occità. I és que segons el lingüista Joan Martí i Castell hi ha tantes semblances entre les dues llengües, que no és gens estrany que s'arribés a aquesta conclusió. En aquest raonament, però, no hi van intervenir criteris estrictaments lingüístics. Els lingüistes catalans del corrent romàntic se sentien orgullosos de pensar que la seva llengua era una llengua d'oc, i la van anomenar "llemosí". Així van prolongar una confusió que procedia de l'època medieval. Les semblances no van deixar veure les diferències substancials que separen un idioma de l'altre. Estudis científics, però, han demostrat de manera irrefutable la personalitat pròpia del català. El mot "mancar" apareix en tots els dialectes. Actualment, però, ha perdut força vitalitat en el parlar col·loquial. En alguerès, en canvi, el mot "mancar" es manté especialment viu. El refrany "de més verdes en maduren" significa que, tot i que ho sembli, no hi ha res impossible.

Què és una busca?
Vídeo

Llengües i literatura Què és una busca?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

A més de descobrir el significat del mot "busca", l'espai "Què m'has dit!" parla de l'ús dels sinònims "boç" i "morrió", i recorda l'origen del dialecte alguerès. Una "busca" és cadascuna de les agulles del rellotge. També és el símbol que apareix a la pantalla d'un ordinador, que indica els moviments del ratolí. El sentit originari de "busca" és una porció menuda, subtil, d'alguna cosa. L'alguerès té el seu origen en el parlar del Camp de Tarragona i el Penedès. El dialecte català de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, prové del català parlat pels repobladors catalans, que procedien d'aquestes contrades. Hi van arribar per ordre del rei Pere III, al segle XIV, després d'expulsar-ne els sards i els genovesos. La convivència amb el sard i l'italià, i l'allunyament del català peninsular han fet de l'alguerès una de les variants més arcaiques i divergents del domini lingüístic. Actualment, el parlen unes vint mil persones. "Boç" i "morrió" són dos mots catalans sinònims que fan referència a l'aparell que es posa al musell de certs animals perquè no puguin mossegar. "Boç" es fa servir, pràcticament, en tot el domini occidental i també al Camp de Tarragona. "Morrió", o bé "morral", s'empra a la resta del domini lingüístic.

Què vol dir rumiar?
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Què vol dir rumiar?

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "Què m'has dit!" repassa el significat dels mots "rumiar" i "blíster", recorda el nom correcte d'algunes flors i analitza una característica del dialecte rossellonès. El verb "rumiar" vol dir pensar detingudament una vegada i una altra, valorar alguna cosa mentalment. Un "blíster" és un envàs format per una làmina de plàstic transparent que ha estat bufada perquè adquireixi la forma de l'objecte que ha de contenir, la qual s'enganxa a una base de cartró o plàstic o bé se segella amb paper d'alumini. Una de les característiques del dialecte rossellonès és que en alguns casos fa servir l'auxilar "ser", i no "haver", davant del participi. N'és un exemple l'expressió "sun acabat" (vaig acabar). Pel que fa a noms de flors, la "tàpera" és apreciada com a condiment, la "camamilla" i el "poliol" es prenen en infusió i la "tulipa" és una espècie molt apreciada.

Què és un broc?
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Què és un broc?

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Llengua catalana i literatura

El programa "Què m'has dit!" defineix, en aquest capítol, els mots "broc" i "dolós", i parla d'alguns trets de pronúncia característics de l'àmbit familiar i del dialecte rossellonès. Un "broc" és la part d'un recipient (gerro, càntir, porró, etc.) en forma de bec o de canó per on s'aboca el líquid. Un "broc" també és un trosset de branca tallada, seca i sense fulles, i una cosa de poca importància, insignificant. En l'àmbit familiar hi ha paraules que es pronuncien ometent-ne algun dels seus sons. Per exemple, "paraiga" (paraigua), "aiga" (aigua), "llenga" (llengua) o "pograma" (programa). En el dialecte rossellonès, la primera persona del present d'indicatiu acaba en "i". Així, diuen "jo canti" (jo canto), "jo agafi" (jo agafo), "jo diui" (jo dic) o "jo escriui" (jo escric). Un "incendi dolós" és el que s'ha provocat amb malícia, és a dir, que algú, de manera voluntària i lliure, ha calat foc a algun lloc per treure'n un benefici, per venjança o per amagar un delicte. També se'n pot dir "incendi provocat". La paraula "dolós" vol dir el contrari que "fortuït". "Dolós" és un adjectiu que es fa servir, sobretot, en l'àmbit judicial i administratiu.

Què és un gafet?
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Què és un gafet?

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol, el programa "Què m'has dit!" recorda què volen dir "gafet", "mirar contra el govern" i "formatar". Així mateix, parla d'alguns trets de pronúncia del dialecte nord-occidental. Un "gafet" és una peça de metall corbada que serveix per subjectar una peça de vestir. El llenguatge col·loquial fa servir expressions pròpies per referir-se als termes mèdics. Per exemple, "mirar contra el govern" o "guenyo" es fan servir per referir-se a una persona estràbica. Del terme "miopia" se'n diu "curt de vista"; de la "presbícia" o "presbiopia", "vista cansada", i de la "cifosi", tenir "gepa" o "gep". Una part del dialecte nord-occidental pronuncia amb "e" final alguns temps verbals que altres dialectes fan amb "a". Per exemple, diuen "cantave" (cantava). A més, en fragatí, cau la "v" i diuen ""cantae". En el món de la informàtica, el verb "formatar" vol dir adaptar un suport a un format determinat perquè el sistema hi pugui llegir i guardar dades.

Què és un floreta?
Vídeo

Llengües i literatura Què és un floreta?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

"Què m'has dit!" descobreix el significat dels mots "floreta" i "vezí", de l'expressió "parella lingüística" i del refrany "qui dia passa any empeny". A més, explica quan s'ha de fer servir la preposició composta "per a". Una "floreta" és una paraula afalagadora que s'adreça especialment a una dona. Les "parelles lingüístiques" sorgeixen del programa "Voluntaris per la Llengua", de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per la Normalització Lingüística. Aquest programa posa en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que en té coneixements bàsics i que el vol parlar. L'objectiu és que es trobin i parlin on vulguin, quan vulguin i del que vulguin, durant un mínim de 10 hores. En el parlar col·loquial del dialecte balear, pronuncien "vezí" (veí), ja que han mantingut una consonant entre les dues vocals, com ja passava en català antic. Aquest fenomen també es dóna en el subdialecte ribagorçà. El refrany "qui dia passa any empeny" es fa servir quan els dies passen sense que ens n'adonem i moltes coses queden per fer o esmenar. Per introduir complements que indiquen finalitat, objecte o destinació, es fa servir la preposició composta "per a".

Què és una gibrelleta?
Vídeo

Llengües i literatura Què és una gibrelleta?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

"Què m'has dit!" repassa el significat del mot "gibrelleta" i de l'expressió "fer-ne un gra massa". A més, descobreix els diferents usos dels verbs "muntar" i "pujar", depenent del dialecte. Una "gibrelleta" és un vas de terrissa, plàstic, etc., que serveix per orinar-hi o fer-hi altres deposicions corporals. L'expressió "fer-ne un gra massa" vol dir portar les coses més enllà del que és raonable, excedir-se, exagerar. No tots els dialectes catalans fan servir de la mateixa manera els verbs "muntar" i "pujar". En català central, "muntar" es refereix al fet de construir una cosa, o bé al fet de pujar damunt una cavalcadura. Altres dialectes, en canvi, fan servir "muntar" com a equivalent de "pujar".

Què és el vímet?
Vídeo

Llengües i literatura Què és el vímet?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

A més de recordar el significat dels mots "vímet" i "burca", l'espai "Què m'has dit!" repassa alguns sardismes presents en el dialecte alguerès. El "vímet" és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze. Després de netejar-los, pelar-los i deixar-los assecar, els "vímets" serveixen per fabricar objectes de cistelleria, com paneres, coves, cadires o tauletes. Una de les peces de roba típiques de la cultura musulmana és la "burca", un vestit de teixit rígid, amb què algunes dones es cobreixen completament el cap i el cos. La "burca" té una obertura reixada a l'altura dels ulls perquè qui la vesteixi, hi pugui veure. En alguerès, hi ha molts sardismes. En són un exemple: "anca" (cama), "murendu" (ase), "arbre de poma" (pomera), "sua" (truja), "cascar" (badallar), "frucar" (nevar) o "mestre de llenya" (fuster).

Jo som feliç!
Àudio

Educació artística Jo som feliç!

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: música

Aquesta peça forma part del projecte musiquetes.cat, on diversos artistes dels Països Catalans interpreten cançons populars per a la mainada. Cançó mallorquina cantada per Feliu Ventura amb accent valencià, però emprant les paraules del dialecte balear. La peça igualment és popular del País Valencià, i Al Tall ja l'havia versionada, així com Xerramequ Tiquis Miquis en el seu primer àlbum, homònim (K. Industria Cultural, 2003)."

L'aranès
Vídeo

Llengües i literatura L'aranès

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua aranesa a la Val d'Aran

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.000 habitants, amb un règim especial d'autogovern i una llengua pròpia, l'aranès, que, segons l'Estatut, és cooficial a tot Catalunya. L'aranès és una variant del dialecte gascó de la llengua occitana. Es calcula que a la Vall d'Aran el parlen unes 5.000 persones. El presentador del programa, Roger de Gràcia, no parla aranès, però durant uns dies recorre la vall i s'esforça per aprendre'n. Comença amb els més petits, a l'escola d'Arties, on aprèn a comptar: "un", "dus", "tres", "quate", "cinc", "sies", "sèt", "ueit", "nau", "dètz", "onze" i "dotze". Els nens de l'escola també li ensenyen el nom d'alguns colors: "iranja", "auriò", "blu" i "marron". A Vielha, el presentador visita la seu del Conselh Generau, el govern de la Vall d'Aran. Allà parla amb el síndic d'Aran, Francesc Boya, sobre l'origen d'aquesta institució i sobre diversos aspectes relacionats amb l'aranès. La parada següent és al supermercat, on el presentador compra algunes coses: "arradim", "tavelha", "peberòt vermelh", "cojardet", "escara" i "truha". En Roger també s'atreveix a jugar a hoquei sobre gel al Palai de Gèu, on aprèn mots com "ueu", "johl", "estacar" o "garròt". Amb Aitor Carrera, professor d'occità de la UdL i autor de la "Gramatica aranesa", visita Bausen, al Baix Aran, per sentir parlar Marcel Medan. També passen la frontera cap a França per sentir parlar occità a la població de Melles. A França, per referir-se a l'occità de manera despectiva fan servir el mot "patuès". Finalment, en Roger escolta la música tradicional del grup Bramatopin, integrat, entre d'altres, pel mateix síndic d'Aran i per la seva cap de Cultura i Política Lingüística. Amb ells, coneix el nom d'alguns instruments: "caramèra" i "boha gascona". Al diccionari, es busca el significat i l'origen dels mots "occità" i Aran. A la secció "Endevina d'on són", hi intervenen dos homes de l'illa de Tabarca, a l'Alacantí, l'única illa habitada del País Valencià que va ser repoblada al segle XVIII per famílies de pescadors genovesos. Durant el programa també es recorden diferents maneres de referir-se al mot "vegada": "cop", "pic", "camí" o "volta".

Total 33 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa