Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 9 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Joan Maragall: pròxima estació...Maragall
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Joan Maragall: pròxima estació...Maragall

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Néts i besnéts de l'extensa família del poeta Joan Maragall expliquen quina significació té per a ells, i per a Catalunya, un avi que no van conèixer. Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona l'any 1860. A més de poesia, també va escriure assajos i traduccions. Maragall va ser un clar exponent del moviment modernista. Va col·laborar en publicacions com ara "L'Avenç", "Catalònia", "Diario de Barcelona" i "La Veu de Catalunya". També va participar en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organizatva a Sitges i en diverses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès, del qual va arribar a ser president. De la seva producció poètica destaquen "Cant espiritual", "El cant de la senyera", "La vaca cega", "La sardana", "Oda a Espanya" o "El comte Arnau". Va traduir obres de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Va ser proclamat "mestre en gai saber" (1904) i va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Joan Maragall va morir a Barcelona l'any 1911.

Pirinenques. Joan Maragall
Àudio

Llengües i literatura Pirinenques. Joan Maragall

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

Més informació: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia
Locutor: Lluís Soler
Una de les característiques de l'obra poètica de Joan Maragall és la identificació amb el paisatge, fins al punt d'arribar a produir-se, en certs moments, una fusió total amb un paisatge bucòlic.

Any Maragall
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Any Maragall

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura

Obertura oficial de l'Any Maragall 2010-2011. Pere Maragall, nét de l'escriptor, i Lluís Quintana Trias, professor de la UAB, ens parlen des de la casa on va viure els darrers anys de la seva vida. Lecura de poemes de Joan Maragall en ocasió de l'obertura oficial de l'Any Maragall 2010-2011 presidida pel Molt Honorable President José Montilla, amb l'assistència, entre altres, de l'ex-President Pasqual Maragall, nét de l'escriptor. En Pere Maragall, també nét seu, parla del seu avi des de la casa on va viure i treballar els darrers anys de la seva vida. El professor de la UAB Lluís Quintana Trias explica des del despatx de la casa des d'on ens parla que Joan Maragall hi havia rebut joves escriptors que també esdevindrien famosos, com ara Josep Carner, Josep Maria de Segarra i Carles Riba.

Joan Maragall
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Joan Maragall

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura

Vida i obra de Joan Maragall, poeta modernista i a la vegada home de pensament independent. Personalitat rica en matisos, romàntic i burgès, propagador d'autors i idees que circulaven per l'Europa del moment. Per a Maragall la poesia no era una activitat més d'entre les que desplegava el seu temperament inquiet. La poesia omplia tota la seva vida.

La família
Vídeo

Llengües i literatura La família

  • Data 2008
  • Idioma Anglès
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Llengua estrangera

La família és el tema de què tracten les cançons en anglès que interpreten els alumnes que participen en aquesta edició del concurs "Play". Les escoles que hi intervenen, en aquesta ocasió, són el CEIP Ramon Farrerons, de Bell-lloc d'Urgell, i el CEIP Joan Maragall, de Vilanova del Camí. Els alumnes interpreten els temes musicals següents: "We Are Family", de Sister Sledge; "Perfect", de Simple Plan; "Daddy", de Beyoncé, i "Mama", de les Spice Girls. Després de cada interpretació, cal respondre a una pregunta relacionada amb el contingut de les cançons. La prova següent consisteix a formar paraules en anglès amb les lletres que va dient en Harper, també en anglès. La paròdia de cinema està dedicada a "The Incredibles", i s'hi s'amaga un parany lingüístic que cal trobar. Una altra part del programa està dedicada a repassar el vocabulari en anglès que es fa servir a l'hora de saludar algú: "hello!", "hi!", "how are you?", "and how's life?", "bye and good luck" o "see you around".

Les escoles verdes de Ripoll
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Les escoles verdes de Ripoll

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Tots els centres de Primària i Secundària de la capital del Ripollès estan integrats en el programa "Escoles Verdes". L'espai "El medi ambient" visita una d'aquestes escoles per conèixer quines activitats s'hi fan i com es treballen els temes mediambientals. És l'hora d'esmorzar a la classe de P-4 del col·legi Joan Maragall de Ripoll. A aquesta hora del matí hi ha gana i el menjar fa venir set. Per beure es fan servir vasos reutilitzables i així s'estalvien recursos i es produeixen menys residus. La majoria de nens i nenes també porten el menjar sense gaires embolcalls, però quan s'han de llençar plàstics, papers o envasos saben que ho han de posar a la bossa corresponent. Aquesta escola i tots els altres centres de Primària i Secundària de Ripoll, com també algunes llars d'infants, estan integrats en el programa "Escoles Verdes" de la Generalitat. I això es nota gairebé en cada racó, com ara als sostres, d'on pengen manualitats fetes amb material de rebuig, residus que han obert la porta a la imaginació. O bé el racó on s'anuncia "Som escola verda", decorat amb diversos treballs sobre la natura i on els alumnes poden observar varietat de fruits, més o menys habituals en el seu entorn immediat. Fruites i verdures que poden venir de molt a prop, perquè l'escola també disposa d'un hort. Aquí s'aprèn a treballar la terra i a identificar les plantes i els seus fruits. I a aprofitar les restes vegetals per fer-ne compost per adobar el camp. Els alumnes també surten de l'escola per treballar el projecte "De font en font". A Ripoll n'hi ha tres-centes quinze de catalogades. S'han triat les més emblemàtiques i cada escola n'ha adoptat dues. Els alumnes faran diverses pràctiques, com ara conèixer la història, analitzar l'aigua que hi brolla i estudiar la flora i la fauna de l'entorn. Aquesta gran diversitat d'activitats dintre i fora de l'escola mostra l'èxit de la iniciativa.

1958-1962: els sons del silenci
Vídeo

Educació artística Ciències socials 1958-1962: els sons del silenci

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Història, Història de la música i de la dansa

Aquest capítol de "Totes aquelles cançons" comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l'aparició d'Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l'any 1960. Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l'Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. "Ens calen cançons d'ara", l'article de Lluís Serrahima, inspirat per l'historiador Josep Benet i publicat a la revista "Germinabit", va ser una mena de tret de sortida. Els primers cantants "moderns" en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals. L'any 1959, el director de "La Vanguardia", Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a "La Vanguardia" i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure. L'any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l'Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L'assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'"El cant de la senyera". Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets. En aquesta època, el grup inicial d'Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d'Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup. L'any 1962 va ser l'any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista "Serra d'Or", l'editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de "West Side Story" interpretades per Salvador Escamilla.

La meva àvia
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura La meva àvia

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Capítol dedicat a les esposes d'alguns dels personatges que han protagonitzat la sèrie "El meu avi". De Clementina Arderiu, dona de Carles Riba, parlen Pau Riba i Romeva, nét; Joaquim Molas, catedràtic de Literatura Catalana a la UB; Eugènia Crexells, afillada de Carles Riba, i Camilo José Cela, escriptor. De Rosa Artís, dona de Pere Calders, parlen Diana i Gisela Corominas Calders, nétes; Tessa Calders i Artís, filla, i Joan Caldés i Casals, fill. De Maria Pérez Peix, dona d'Eugeni d'Ors, parla Esperanza d'Ors, néta. De Teresa Bonvehí, dona de Fructuós Gelabert, parlen Llúcia i Paquita Pi Gelabert, nétes. De Pilar Morales, dona de Tete Montoliu, parlen Núria Montoliu, filla; Jordi Blesa, nét; Albert Mallofré, periodista i crític musical, i Joan Manuel Serrat, músic. D'Esther Civit, dona de Joan Capri, parlen Fermín Vilanova i Baldovinos, nét; Roberto Vallujeras, gerent del Teatre Romea; Júlia i Esther Vilanova i Baldovinos, nétes, i Mercè Camprubí, germana. De Carmen Busto, dona de Charlie Rivel, parlen Paulina Schumann, filla, i Jacques Schumann, nét. De Rosa Negre, dona de Simeó Rabasa, parlen Xavier Prat i Albert Adami, néts; M. Mercè Rabasa i Palet, néta, i Joan Singla, directiu de Derbi. De Clara Noble, dona de Joan Maragall, parlen Glòria Casals; Pere Maragall Mira, nét; Francesca Argimon i Maragall, néta, i Joan Anton Maragall i Garriga, nét.

La Catalunya barroca
Vídeo

Ciències socials La Catalunya barroca

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" repassa els esdeveniments del segle XVII, entre els quals destaquen la guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors, com també l'efervescència de l'art barroc. La Catalunya del barroc coincideix amb el regnat dels tres darrers monarques de la casa d'Àustria. En aquest període es produeix una recuperació demogràfica molt significativa a diverses comarques. L'any 1610, l'expulsió dels moriscos d'arreu de la Península va incidir seriosament en la demografia i l'economia del País Valencià. Al segle XVII, el bandolerisme encara era un problema sense resoldre i alguns bandolers van aconseguir una fama gairebé mítica. És el cas de Perot Rocaguinarda, exaltat pel rector de Vallfogona i per Cervantes, o de Joan de Serrallonga, que va merèixer l'atenció del poeta Joan Maragall. La mort del rei Felip III va comportar un canvi de rumb, ja que amb la pujada al tron de Felip IV, l'any 1621, la relació amb Catalunya es va deteriorar. El comte duc d'Olivares va proposar la unió d'armes, és a dir, un exèrcit comú a tots els territoris de la monarquia hispànica, però les Corts Catalanes la van rebutjar. L'any 1635, França va declarar la guerra a la monarquia hispànica. Catalunya es va convertir en zona de frontera i de guerra i la tensió es va accentuar. La presència de les tropes espanyoles va fer esclatar una revolta camperola a Santa Coloma de Farners, que es va estendre per diferents comarques i que va tenir com a culminació la jornada del 7 de juny de 1640 a Barcelona, coneguda com a Corpus de Sang. A la rebel·lió dels segadors li segueix la revolució de les institucions, que nomenen el rei de França, Lluís XIII, sobirà de Catalunya. La mort d'un dels líders de la revolta, el president de la Generalitat, Pau Claris, va deixar la guerra sota el control militar francès. El conflicte va acabar amb la rendició de Barcelona, l'any 1652, i amb el tractat dels Pirineus, l'any 1659, segons el qual es cedia a França el Rosselló, el Vallespir, el Conflent i part de la Cerdanya. Catalunya va perdre així la cinquena part del territori i Perpinyà, la segona ciutat del país. El segle XVII es va tancar amb Carles III, el darrer monarca de la casa d'Àustria, amb un regnat que va del 1665 al 1700. Pel que fa a l'art, el barroc va assolir la seva esplendor a la segona meitat de segle amb obres com el Palau Dalmases o la Casa de Convalescència de Barcelona, l'ajuntament de Cervera, la façana de la catedral de Solsona, la capella del Sant Crist d'Igualada, la capella de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa i un gran nombre de retaules amb daurats i policromats o d'esglésies, com la de Santa Maria del Miracle.

Total 9 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa