Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 74 resultats
per pantalla
Pantalla de 8
Teresa Rebull
Vídeo

Educació artística Ciències socials Teresa Rebull

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història

Teresa Rebull, més coneguda com l'"àvia de la Nova Cançó", rep l'equip de "(S)avis" a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya Nord. Als 89 anys, Teresa Rebull continua sent una dona lluitadora, plena d'energia i amb les idees molt clares. Tot i els gairebé 70 anys que fa que viu a França, que li han permès conèixer personatges com Camus o Sartre, no ha pogut, ni ha volgut, oblidar el seu Sabadell natal, la duresa de l'exili o l'ocupació de la seva terra. Pasqual Maragall, Marina Rossell, Pascal Comelade i Lluís Llach expressen en un vídeo la seva admiració per aquesta cantant de vocació tardana, que, amb 50 anys, i després de veure una actuació de Raimon a París, va agafar una guitarra i va canviar la lluita clandestina per la música, això sí, sense deixar mai de lluitar. Al llarg de l'entrevista amb Sílvia Cóppulo, amb el fons incomparable del mar de Banyuls, Rebull parla obertament del POUM, del Maquis, de la reunió fundacional del PSC a Prada de Conflent, però també de la seva decepció amb els polítics actuals i amb la situació en què es troba Catalunya. Aquestes són algunes de les opinions de Teresa Rebull: "Visc amb la il·lusió de tornar a viure algun dia a Sabadell, tot i que sé que ja no és possible." "El POUM era un partit que volia fer la revolució socialista, però de forma parlamentària." "Els comunistes ho van fer fracassar tot." "Estic orgullosa perquè vam ser la primera nació d'alçar-nos contra el feixisme." "Estic molt decebuda de tots els polítics." "No sóc feliç perquè escolto cada dia el món."

Els setze jutges
Àudio

Educació artística Ciències socials Els setze jutges

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Història de la música i de la dansa

En Guàrdia! tracta durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convida cada setmana un coneixedor de la matèria, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer. En aquest capítol es parla sobre Els Setze Jutges qui va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 que es fundar per impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar l'ús del català en el món de la música moderna.

Armand de Fluvià
Vídeo

Tutoria Ciències socials Armand de Fluvià

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Religió (voluntària), Tutoria

En aquesta entrevista de "(S)avis", el genealogista i heraldista Armand de Fluvià parla de la importància de conèixer els nostres avantpassats i de com la sang, fins i tot avui en dia, continua sent un dels lligams més potents. Actualment, Armand de Fluvià és una de les persones que coneix més bé la institució de la Monarquia i la noblesa, les seves funcions al llarg del temps i alhora els canvis que el segle XXI ha provocat directament o indirectament en aquesta institució. Els símbols, els escuts, la història, les classes socials i les tradicions, i el seu trencament en formar part d'un moviment progai són alguns dels temes que sorgeixen durant la conversa amb aquest gran personatge, polièdric i fascinant, que té lloc al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona. Armand de Fluvià i Escorsa, és fill d'Armand de Fluvià i Vendrell i de Maria Escorsa Benages, nét de l'escriptor Pius de Fluvià i Borràs (germà del compositor Manuel de Fluvià i Borràs) i de l'industrial Alexandre Escorsa i Sòria. Podríem trobar tota la seva genealogia fàcilment i és que, tal com ell afirma, és indispensable saber d'on venim per poder-nos conèixer, en primer lloc, a nosaltres mateixos. El seu currículum, com si es tractés d'una heràldica, representa el caràcter divers i impulsor d'aquest savi d'origen noble, abans monàrquic, advocat de professió, heraldista i genealogista reconegut internacionalment i pioner, a la dècada de 1970, del moviment gai, en la lluita a favor dels drets dels homosexuals. Aquestes són algunes de les afirmacions que Armand de Fluvià fa durant l'entrevista: "Crec que és una descurança no saber més amunt dels teus avis, perquè gràcies a ells existim." "Jo havia jurat fidelitat al rei Don Joan i fins al final ho vaig fer. I, quan va morir, vaig dir, 'El rei ha mort, visca Catalunya!'." "Ara és el moment de lluitar contra l'homofòbia." "Avui en dia l'única raó per la qual es pot mantenir una monarquia, que és un règim fòssil i antiquat, és que sigui una tradició, un record o un monarquia purament simbòlica, en què al rei se'l veu com un pare." "Per a mi és importantíssim el cervell. Els éssers humans tenim cervell, som éssers racionals. Hem de raonar i, per tant, va haver-hi tot un període en què vaig començar a plantejar-me aquests secrets que et diuen, que si la Trinitat, que si la Virginitat, que si l'Ascensió, que si la Immaculada... Totes aquestes coses, al final, vaig començar a posar-les en dubte." "Primer vaig ser com agnòstic, ara sóc laic i cada vegada m'he anat convencent, cada vegada més, que tot això no té sentit." "La mort no em fa por. Sé que després de la mort no hi ha res. M'importa un rave què hi hagi o no hi hagi. Som aquí, doncs, per passar-ho el millor possible, fer el màxim de bé possible, viure el màxim possible i s'acaba... i quan s'acaba, s'ha acabat."

Anglaterra moderna
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Anglaterra moderna

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Tutoria

"Afers exteriors" s'endinsa en la modernitat de Londres: assisteix al teatre i a un concert de música punk, recorda "The Beatles" i els "Sex Pistols", va de compres amb una dissenyadora de moda i participa en l'enregistrament d'un disc. El presentador del programa, Miquel Calçada, comença la seva visita a Londres al West End, el paradís del teatre musical. Aquí coneix Montse Roig, una actriu de Portbou, que el porta a les instal·lacions d'un teatre de l'escena alternativa de Londres. A Londres, el presentador també es troba amb la dissenyadora de moda Natàlia Colom. Amb ella, descobreix les diferències entre "fashion", "trendy" i "cool", i recorre un mercat de roba de segona mà. I a Abbey Road, un carrer mític per als seguidors de "The Beatles", el compositor i productor musical Toni Castells parla de la història d'aquest grup de pop. Amb el Toni, Miquel Calçada recorre el barri de Whitechapel i recorda els crims de Jack l'Esbudellador. A més, al Royal College of Music, assisteix a l'assaig i a l'enregistrament d'una de les composicions del Toni. Miquel Calçada continua parlant de música amb el músic Josep Xortó, al barri on es va formar el grup "Sex Pistols" i on va néixer el moviment punk. El presentador acompanya el Josep al local on treballa de cambrer i també assisteix a un concert del seu grup.

Itàlia commemora el centenari del Futurisme
Àudio

Tutoria Educació artística Ciències socials Itàlia commemora el centenari del Futurisme

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art

Itàlia viu amb grans fastos tot el 2009 l'aventura incendiària del futurisme marcada per una sèrie d'esdeveniments, espectacles i grans mostres que celebren el centenari d'aquest moviment artístic, impetuós i agosarat que va tenir en Filippo Tomasso Marinetti, l'inspirador de l'històric Manifest futurista. Un pamflet que predicava l'amor pel perill i l'atzar, feia apologia de la màquina i de la indústria. El futurisme va ser un moviment subversiu, orgullós, cridava a la rebel·lió; glorificava la guerra, era elitista i a la vegada art aplicat, art al carrer i art de masses. Una cascada de paraules, "les paraules en llibertat" de Marinetti, reben els visitants de la mostra a le Scuderie del Quirinale a Roma. És la gènesi del futurisme amb obres de Carrà, Boccioni, Balla, Severini, Russolo, els grans artistes d'aquesta avantguarda. Al seu costat: Picasso, Braque, Delaunay, Lèger. La descomposició cubista de bracet amb l'explosió futurista; l'anàlisi freda i racional davant l'efecte dinàmic i la simultaneïtat de les imatges. Aquest intent de captar el moviment, aquest amor pel dinamisme i la tecnologia moderna, es replanteja al palau Reial de Milà: Velocitat+Art+Acció. Però a Milà trobem també el futurisme aplicat a la moda, al teatre, a la música, a la publicitat, a la dansa, al cinema, a la tipografia, a la ràdio, a la cuina i a la política. A Rovereto, una altra exposició indaga les complexes i sovint inèdites relacions entre els futuristes i els més importants exponents de les avantguardes a Rússia i Alemanya. Les mil cares del futurisme en les mostres de Roma, Milà i Rovereto estan obertes fins al 7 de juny però els 100 d'anys de revolta futurista, viscuda a tota velocitat i prenyada de feixisme, prosseguirà durat tota la tardor a Roma, Venècia i Milà, amb altres mostres.

Joan Pierre. Piper
Vídeo

Tutoria Ciències socials Joan Pierre. Piper

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

"Els últims artesans" visita el taller de pipes que regenta, a Amer, l'artesà Joan Pierre. A Amer, la família de Joan Pierre fa generacions que treballa els escalaborns de fusta per fer-ne pipes. Al seu taller, en Joan continua fent pipes de manera artesanal, però amb un estil propi, ja que cada tac de fusta li suggereix una forma de pipa diferent. Per en Joan, fumar amb pipa no només és un plaer, sinó que és tot un art. La història de la pipa es remunta al període precolombí i va arribar a Europa, procedent d'Amèrica, durant el segle XVI. En principi, es va creure que el tabac tenia propietats relaxants i terapèutiques, però, tot i que al segle XVII ja es va descartar que fos beneficiós per a la salut, la moda va poder més que la medicina i fumar es va convertir en un hàbit social. La fabricació de pipes va ser una indústria pròspera fins a la segona meitat del segle XX. La política antitabac americana de la dècada de 1980 en va fer caure la demanda més d'un 60%. Europa no va trigar a afegir-se al moviment i, a poc a poc, les fàbriques que produïen a gran escala van anar plegant. Avui dia, la producció de molts dels antics fabricants és artesanal.

Camp d'Argelers
Vídeo

Tutoria Ciències socials Camp d'Argelers

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Història

El documental "Camp d'Argelers" explica, amb arxius, testimonis i ficció, què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme. Fins ara, no hi havia una obra audiovisual dedicada exclusivament a la vida al camp entre els anys 1939 i 1941. Amb el gest del puny alçat repetit diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós. "Camp d'Argelers" va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen. Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren. Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que, finalment, són enviats a altres camps el setembre del 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls tallen els cabells i se'ls tanca en un camp durant mesos, un lloc batejat com l'Hipòdrom. El documental mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida.

Topografia de la memòria
Vídeo

Tutoria Ciències socials Topografia de la memòria

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Història

"Topografia de la memòria" és una reflexió sobre com les polítiques públiques d'arreu del món han gestionat la memòria històrica, és a dir, com un col·lectiu es relaciona amb el seu passat a través d'elements que tenen un reconeixement imaginari i real alhora. Com s'ha de construir, per tant, un espai que doni cabuda a diferents veus i a diverses memòries? Per respondre a aquesta pregunta, aquest reportatge segueix un itinerari per Europa, Àfrica i Amèrica a la recerca de models i exemples en què s'ha abordat, o no, el passat des de vies molt diverses: donar testimoni, confessar el crims, jutjar els autors, depurar l'administració, documentar el passat, dignificar els espais de memòria, etc. Sud-àfrica El 2 febrer de 1990, el president de la República de Sud-àfrica, Frederik de Klerk, es presentava davant del Parlament i anunciava la fi de la política de segregació: "El temps de la violència ha acabat, ha arribat l'hora de la reconstrucció i la reconciliació". Nou dies després, Nelson Mandela era alliberat després de passar vint-i-vuit anys reclòs en centres penitenciaris. L'anunci responia a la convicció que el règim de l'apartheid havia tocat sostre i era el principal obstacle per superar la crisi econòmica i institucional que patia el país. Argentina El 24 de març de 1976, un cop militar acabava amb el govern de María Estela Martínez de Perón i instal·lava una Junta encapçalada pel tinent general Jorge Rafael Videla. Poc després començava la "guerra bruta": entre el 1976 i el 1983 hi va haver tretze mil desapareguts segons les dades oficials, si bé les organitzacions de drets humans parlen d'unes trenta mil víctimes del terrorisme d'estat. Aquest terrorisme d'estat va ser l'eina comuna que totes les dictadures de l'Amèrica del Sud (Xile, l'Argentina, sectors del Brasil, el Paraguai...) van exercir de manera coordinada segons l'esquema dibuixat per Washington sota la direcció de la Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA). Alemanya El procés d'unificació d'Alemanya, a partir del 1989, ha fet visible la falta de confluència de memòries sobre el passat nazi a banda i banda del mur. La República Federal d'Alemanya, nascuda després de l'hecatombe de la Segona Guerra Mundial, es va considerar successora del III Reich amb tot el que això significava. Aquesta és una de les raons que explica tant que el canceller Willy Brandt demanés perdó, el 1970, davant del monument memorial del gueto jueu de Varsòvia, com també que ho fes el president Johannes Rau, en alemany, a la seu del Parlament d'Israel, l'any 2000. En canvi, la negació de l'Alemanya de Hitler va ser l'acte fundador de la República Democràtica Alemanya que emergia del domini de la Unió Soviètica. El comunisme situava els ciutadans de l'Alemanya Oriental sota el paraigua de la coalició que va vèncer el feixisme. Per tant, els ciutadans de l'RDA, durant quaranta anys, no es van sentir interrogats sobre un passat que sí que tenien en comú, malgrat els esforços per...

Catalunya.cat
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Catalunya.cat

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Història del món contemporani, Coneixement del medi: social i cultural

El documental "Catalunya.cat" forma part de l'exposició "Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007", que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya. A partir d'una successió d'imatges, sense narració en "off" i amb banda sonora pròpia, "Catalunya.cat" fa un recorregut per la història més recent a través dels fets i els personatges que han caracteritzat una època de canvis socials, polítics, econòmics i culturals. D'entre les transformacions més importants, "Catalunya.cat" destaca el pas de la dictadura a la democràcia, la normalització del català als mitjans de comunicació, la televisió digital, la revolució d'internet i els desafiaments culturals, com també les noves religions, el problema de la vivenda i el terrorisme. "Catalunya.cat" finalitza amb una reflexió de l'escriptora Doris Lessing, premi Nobel de Literatura i distingida, el 1999, amb el Premi Internacional Catalunya: "Una raó per la qual sento simpatia per Catalunya és la seva història, tan agitada i tan variada..."

1934
Vídeo

Tutoria Ciències socials 1934

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Història

L'avenç de l'extrema dreta a Espanya, el conflicte referent a la llei de Contractes de Conreu o els fets d'Octubre, amb la proclamació de la República Catalana i la detenció de Companys, ocupen aquest capítol que "Els diaris de Pascal" dedica a l'any 1934. Gener del 1934. Només fa dos mesos que la dreta va guanyar les eleccions generals i el clima polític cada vegada s'escalfa més. La mort del president Francesc Macià ha deixat Catalunya òrfena i Lluís Companys, el seu successor, no tindrà el mateix suport ni despertarà el mateix afecte que l'"Avi". S'acosten temps difícils. Mentre a Madrid la ultradreta va guanyant poder i vol retallar drets i llibertats, a Catalunya el govern d'esquerres haurà d'aprendre a conviure amb el conflicte. Les classes benestants estan descontentes i els obrers, encara més. Per al fotògraf Pascal Danglà, els darrers mesos han estat els més durs des que va arribar a Barcelona. La Lilian, el seu amor impossible, ha perdut el fill que esperava i no ho ha explicat a en Planes, el seu company. Ha estat en Pascal qui li ha donat suport. Mentre ella es recuperava i començava a treballar de mestra, en Planes feia un periodisme cada vegada més arriscat. En Pascal confiava que la Lilian es decidiria a canviar de vida i el triaria a ell per començar-la... però la Lilian continua enamorada d'en Planes i ara en Pascal creu que ja no té sentit continuar a Catalunya. En aquest capítol hi intervenen, amb els seus records, Teodor Garriga, locutor de ràdio; Josep Palau i Fabre, escriptor; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Joan Triadú, mestre, i Enric Casañas, militant de la CNT.

Total 74 resultats
per pantalla
Pantalla de 8

Àrea professorat

Programació educativa