Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 9 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Escola i barri
Vídeo

Tutoria Ciències socials Escola i barri

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia

L'espai "Tot un món" visita una escola del barri antic de Balaguer que fa un esforç especial per potenciar la cohesió social de l'alumnat. El Centre d'Educació Infantil i Primària Àngel Guimerà de Balaguer, a la Noguera, és un reflex del barri on està situat. Dels prop de dos-cents alumnes que té actualment, la meitat són d'ètnia gitana i l'altra meitat, nens i nenes que han arribat amb les seves famílies d'altres països, principalment del Marroc. Fins als anys 80, l'escola Àngel Guimerà acollia la majoria dels nens i nenes que vivien al barri antic de Balaguer, però les famílies no gitanes van anar marxant d'un barri cada vegada més degradat o es van estimar més portar els fills a altres centres. L'arribada de famílies immigrades al barri antic va acabar de dibuixar l'escola tal com és avui. La nova composició de l'alumnat va fer que l'Àngel Guimerà passés a ser un centre d'atenció educativa preferent, per poder atendre més bé la seva especificitat. "L'escola treballa perquè no xoquin aquestes diferents cultures, perquè els nens entre ells s'entenguin, aprenguin a conviure, i, per això, l'escola participa en un pla d'innovació educativa de convivència i mediació escolar", explica Ramon Gordillo, el cap d'estudis, que hi treballa des del 1992. Des del Departament d'Educació, Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social, opina que "l'educació té una dimensió d'urbanisme, una dimensió de civisme, de cultura, esportiva, en definitiva, de tot el que és el teixit urbà i teixit cívic d'un barri, i per això convé unificar esforços i intervenir en aquests barris d'una manera molt coordinada." Per Ramon Gordillo, mentre la llei de barris no canviï la realitat de fora, l'escola ha de seguir treballant amb l'alumnat que té. " L'escola rep el suport dels voluntaris de l'ONG Save the Children, que fan reforç escolar i tallers de plàstica a uns cent alumnes. L'Àngel Guimerà fa els seus deures, però necessita canvis profunds al barri per arribar a ser una escola plenament normalitzada.

Miró, vist pels nens i nenes a través de la realització d'un mural de ceràmica (CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega)
Vídeo

Educació artística Miró, vist pels nens i nenes a través de la realització d'un mural de ceràmica (CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega)

  • Data 1999
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Tècniques d'expressió graficoplàstica, Història de l'art

L'obra de Joan Miró és molt a prop dels nens i nenes. L'alumnat de 2n de cicle superior del CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega hi descobreixen els colors més importants i, alhora, les figures i els símbols del seu món, de vegades ple de somnis, cels blaus, estels i llunes.

Àngel Guimerà
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Àngel Guimerà

  • Data 1994
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Història, Llengua catalana i literatura

Biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. S'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i es situa l'autor en el seu context social i literari.

Tornem a somiar
Vídeo

Tutoria Tornem a somiar

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Tutoria

L'escola Àngel Guimerà (El Vendrell) fa cinc anys que és comunitat d'aprenentatge. En aquest vídeo la seva directora, Irene Ortoll explica breument el procés que ha de fer un centre per transformar-se en comunitat d'aprenentatge. Durant el curs 2011-12, l'escola ha volgut tornar a somiar, és a dir, ha volgut prioritzar uns nous objectius. El vídeo fa referència a la fase del somni, com s'organitza i com tota la comunitat educativa hi participa i s'implica.

Nous propietaris
Vídeo

Tutoria Nous propietaris

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

L'espai "Tot un món" mostra en quines condicions accedeixen els immigrants a la compra d'un habitatge i a quines dificultats s'han d'enfrontar. Segons un informe del 2005, el 36 % dels estrangers que viuen a Catalunya tenen un habitatge de propietat. En molts casos, com explica Àngel Guimerà, delegat de la Cambra de la Propietat de Tortosa, els immigrants amb menys recursos es veuen obligats a comprar pisos que legalment no es podrien posar a la venda per la precarietat del seu estat. Mohamed Essoussi és veí de Tortosa des de fa tretze anys i en fa quatre va decidir comprar-se un pis en una zona del casc antic que havia començat a millorar. Algunes de les dificultats a què s'enfronten els nous propietaris procedents de la immigració és la desconfiança amb què, a vegades, els reben els veïns i el desconeixement de les obligacions que tenen amb la comunitat, sobretot per falta d'informació. Segons en Mohamed, en molts casos, els veïns de l'immoble tenen dubtes sobre com serà la persona i quin serà el seu comportament. Per això, només demana una oportunitat abans de ser jutjat.

Fructuós Gelabert: el somni d'un pioner
Vídeo

Educació artística Ciències socials Fructuós Gelabert: el somni d'un pioner

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica

Fructuós Gelabert va veure per primera vegada una pel·lícula quan tenia 20 anys. Des d'aquell moment va quedar fascinat pel cinema i va decidir dedicar-hi la vida. El seu somni era crear una indústria cinematogràfica catalana. Fructuós Gelabert va néixer l'any 1874 a l'antiga vila de Gràcia. Va aprendre l'ofici del seu pare, l'ebenisteria, però de seguida es va interessar per la fotografia. L'any 1895 va assistir a la presentació a Barcelona del kinetoscopi, un invent d'Edison per representar imatges en moviment, i des d'aleshores es va aficionar a les projeccions de la llanterna màgica. Un any després, Gelabert va veure algunes pel·lícules dels germans Lumière i va decidir dedicar-se al cinema. El 1897 va rodar, amb una càmera que es va construir ell mateix, "Baralla en un cafè" (considerada la primera pel·lícula amb argument feta a Espanya), i diversos documentals que mostraven gent sortint de missa o d'una fàbrica. L'any 1905 va rebutjar una proposta per treballar als Estats Units. Gelabert també va rodar grans produccions com "El Nocturno de Chopin", amb Margarita Xirgu, i adaptacions teatrals com "Terra Baixa", d'Àngel Guimerà, i "La Dolores", de Feliu i Codina. L'any 1914 va crear a Sants els seus propis estudis, Boreal Films, on va fer dues pel·lícules: "El doctor Rojo" i "El sino manda". El 1928 filma la seva darrera pel·lícula, "La puntaire", que va ser un fracàs: era una pel·lícula muda enmig de l'èxit del cinema sonor, que ja s'havia estès arreu. Fructuós Gelabert va morir l'any 1955, totalment oblidat per la indústria cinematogràfica.

El Baix Penedès
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El Baix Penedès

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El Baix Penedès combina la tradició agrícola, especialment amb conreus de vinya, i el turisme de les poblacions costaneres. "Comarques.doc" mostra els indrets més destacats d'aquesta comarca. La comarca del Baix Penedès està situada entre el Mediterrani i la serra del Montmell. El sector costaner, format per platges molt llargues de sorra fina i aigües poc profundes, conegut com la Costa Daurada, atreu un gran nombre de turistes. El conreu principal de la comarca és la vinya, que permet l'elaboració de vins de qualitat. La visita a la comarca s'inicia a la serra del Montmell, on hi ha les restes de l'antic castell, una pedra dreta que podria ser un menhir i, a la vall de Sant Marc, el mas i l'església de Sant Marc, d'estil romànic. La ruta continua per Llorenç del Penedès, Santa Oliva, amb l'església de façana romànica i el castell medieval, i Sant Jaume dels Domenys, amb les restes de l'aqüeducte romà dels Arcs. A l'Arboç, vila natal d'Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat, hi ha diversos edificis i cases senyorials, una reproducció de la Giralda de Sevilla i l'església amb elements romànics. Més endavant trobem Banyeres del Penedès; Bellvei, amb el castell de la Muga; Segur de Calafell, amb una ermita d'estils romànic i gòtic; Calafell, amb l'antiga ciutadella ibèrica i el castell, i Cunit, una vila de gran tradició turística. La capital de la comarca és el Vendrell, amb atractius turístics com ara les platges de Sant Salvador, de Coma-ruga i del Francàs. De l'antiga vila emmurallada encara se'n conserva un dels portals. Cal fer esment de la Casa-Museu d'Àngel Guimerà; la casa natal de Pau Casals, fill de la vila; l'Auditori Pau Casals i la Biblioteca Popular. Pel que fa a la tradició, cal parlar de les dues colles castelleres de la ciutat. Albinyana es troba sobre un turó, i hi trobem l'alt campanar, l'ermita de Sant Antoni i el complex d'Aqualeón, una reserva d'animals salvatges. La visita al Baix Penedès finalitza a les poblacions de Bonastre, la Bisbal del Penedès i Masllorenç.

La Catalunya de la Renaixença
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura La Catalunya de la Renaixença

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història, Llengua catalana i literatura

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb l'esclat de la Renaixença i del catalanisme polític. La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític. En aquest període van sorgir diverses actuacions per rememorar un passat propi i recuperar la identitat catalana. Pel que fa a la llengua, hi va haver diverses posicions. D'una banda, els partidaris del català que es parlava, com Frederic Soler, Pitarra. De l'altra, els "jocsfloralistes", que s'estimaven més un llenguatge artificiós, com Rossend Arús. Tots, però, volien que el català fos considerat un vehicle de cultura. La Renaixença va abastar diferents àmbits culturals, com la literatura, la pintura o l'arquitectura, representada, sobretot, per Elies Rogent, encarregat de la construcció de la Universitat de Barcelona (1859-1874) o de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1896). L'any 1833, la publicació de "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici de la Renaixença. El poema de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" o l'edició, el 1843, de "Lo verdader català" van confirmar el procés de recuperació de la llengua i de la història, que van començar a ser estudiades per erudits com Manuel Milà i Fontanals o Víctor Balaguer. La Reinaxença va rebre un impuls considerable amb l'edició dels Jocs Florals, l'any 1859, a Barcelona, que van contribuir a l'extensió de l'ús del català com a llengua culta i literària. També escriptors com Jacint Verdaguer van ser cabdals per articular la Renaixença. Mossèn Cinto va escriure dos grans poemes èpics amb gran ressò popular: "L'Atlàntida" i "Canigó". Àngel Guimerà, fundador del diari "La Renaixença", també va aconseguir un gran reconeixement amb obres com "Mar i cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa". D'altra banda, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània, amb obres realistes com "L'escanyapobres", "La febre d'or" o "Pilar Prim". Pel que fa a la pintura, cal destacar Marià Fortuny i els germans Vayreda, màxims representants de l'escola paisatgística olotina. Altres àmbits influïts per aquest corrent van ser la geologia, amb els treballs de Juame Almera, l'excursionisme o la música, en especial el cant coral. Josep Anselm Clavé va ser el creador de diferents societats musicals, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l'Orfeó Català i Pep Ventura va difondre la sardana. Juristes catalans, com Duran i Bas, van publicar un gran nombre d'obres sobre el dret català històric, i el bisbe Josep Torras i Bages va replantejar la unió entre Catalunya i el catolicisme. Pel que fa al catalanisme polític, les primeres expressions van sorgir durant la revolució de 1868, amb el naixement d'un esperit federalista. Hi van contribuir Pi i Margall, amb l'obra "Las nacionalidades", i Valentí Almirall, director del diari federalista "El Estado Catalán",...

La Renaixença
Vídeo

Ciències socials La Renaixença

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

La Renaixença va fer possible que el català s'estengués com a llengua pública. Aquest capítol de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya" ho explica de la mà d'en Dragui. Durant molts segles, el català no es feia servir com a llengua literària, ja que els catalans que escrivien novel·les ho feien en castellà. L'any 1833, el diari "El Vapor", de Barcelona, va publicar un poema en català de Bonaventura Carles Aribau titulat "La pàtria". Aquest poema va ser l'inici del moviment anomenat Renaixença. El català, que fins aleshores només es parlava a casa, renaixia com a llengua de cultura. La Renaixença va ser influïda pel Romanticisme, un moviment artístic i espiritual europeu. Els autors romàntics, com l'escocès Walter Scott o l'alemany Friedrich Schiller, admiraven la llengua i el passat de la seva pàtria, sobretot l'edat mitjana, i escrivien obres inspirades en històries i llengendes medievals, com "Guillem Tell". També els intel·lectuals catalans, com Antoni de Bofarull, van estudiar la història de Catalunya. Consultant llibres i documents antics, Víctor Balaguer va trobar moltes llegendes catalanes i Manuel Milà i Fontanals va fer un recull de cançons tradicionals. Joaquim Rubió i Ors va plantejar seriosament la necessitat d'escriure en català. Ell ja feia poesia en català que signava amb el pseudònim de "Lo Gaiter del Llobregat". Els Jocs Florals, que s'havien deixat de celebrar, es van recuperar l'any 1859. Les poesies eren totes en català i els guanyadors rebien la flor natural, l'englantina, la viola d'or i la viola d'argent. El català tornava a ser una llengua literària. Mossèn Cinto Verdaguer va ser un dels restauradors de la llengua. La seva obra "L'Atlàntida" va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals del 1877, un any en què Àngel Guimerà en va obtenir tots els premis. La Renaixença també va tenir protagonistes a les illes Balears, com Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera; al País Valencià, amb Teodor Llorente, i a la Provença, amb Frederic Mistral. L'any 1871 va sortir "La Reinaixensa", una revista totalment impresa en català que després es va convertir en diari. La Renaixença també va arribar al teatre, amb autors com Serafí Pitarra, i a la música, amb músics com Pep Ventura, que va donar un important impuls a la sardana.

Total 9 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa