Inici » Els més vistos

Els més vistos

Total 10 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
    A Little Bird in the Class
    Vídeo

    Llengües i literatura A Little Bird in the Class

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    "Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets". Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula. Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".

    A Goldfish at Home
    Vídeo

    Llengües i literatura A Goldfish at Home

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen. El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera. Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".

    Tornar a començar
    Vídeo

    Tutoria Educació artística Tornar a començar

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

    Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

    Projecte Sàlix i els sentits
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura Projecte Sàlix i els sentits

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres

    Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.

    Canvis
    Vídeo

    Educació artística Canvis

    • Data 2011
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació visual i plàstica

    Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

    La brúixola
    Vídeo

    Ciències naturals La brúixola

    • Data 1996
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

    Aquest programa es centra en la brúixola, instrument directament relacionat amb els camps magnètics i elèctrics. Anirem des del descobriment de la brúixola fins a la descoberta de les més recents variacions magnètiques (dins del temps i de l'espai) de la Terra. També veurem alguns exemples d'aplicacions de la brúixola en la recerca oceanogràfica, mineralògica i en l'orientació.

    Comprar o no comprar? / Farga Lacambra / El sentit comú de Pau Donés
    Vídeo

    Tutoria Ciències socials Tecnologia Comprar o no comprar? / Farga Lacambra / El sentit comú de Pau Donés

    • Data 2009
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Economia, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

    "Valor afegit" analitza per què els consumidors han retallat les seves despeses i si la crisi aporta bones oportunitats de compra. El programa també visita l'empresa La Farga Lacambra, dedicada a la fundició de coure, i entrevista el cantant Pau Donés per saber com organitza les finances personals. Comprar o no comprar? Tres de cada quatre consumidors han retallat les seves despeses domèstiques a causa de la crisi econòmica. Això agreuja els efectes de la falta de liquiditat del sistema financer i perjudica l'economia. El fenomen ja el va observar Keynes durant els anys 30, quan parlava dels "animal spirits", el factor irracional que pot convertir una crisi en una depressió. Robin Hogarth, professor de recerca d'Icrea, especialitzat en psicologia econòmica, dóna algunes explicacions sobre el comportament irracional dels consumidors, que es deixen portar per les emocions quan han de fer una compra no habitual. També s'analitzen tres mercats en què les decisions de compra dels consumidors són molt importants, i es comprova si hi ha raons per esperar o cal aprofitar les oportunitats si es té clara la necessitat de compra. Les vacances d'estiu, l'adquisició d'un cotxe i d'un habitatge són les operacions proposades, i per això es visiten diverses empreses d'aquests sectors. Farga Lacambra, innovadors del coure A La Farga Lacambra, a les Masies de Voltregà, a Osona, en saben molt, de crisi. Tenen dos-cents anys d'història, i s'han convertit en el referent tecnològic del seu sector, el de la fundició de coure, després d'haver patit, i superat, la terrible reconversió industrial dels anys setanta. Oriol Guixà, director general de La Farga Group, parla de la història de l'empresa i mostra el museu que han muntat al costat de la fàbrica. El "sentit comú" de Pau Donés Pau Donés, líder del grup Jarabe de Palo, ara dissolt, en sap molt, de música, però també d'economia, ja que es va llicenciar en Econòmiques i va treballar en un banc abans de dedicar-se a les cançons. Pau Donés explica, entre altres coses, que no és malgastador, que té una assegurança privada, tot i que fa servir molt la sanitat pública, i que li agrada pagar al comptat.

    La transmissió del so
    Vídeo

    Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals La transmissió del so

    • Data 2006
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Música, Descoberta de l'entorn, Física, Educació artística: música, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història de la música i de la dansa

    En aquest capítol del programa "Atrapa-sons" es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L'espai també inclou una versió de "L'ocell de foc", de Stravinski, i la interpretació d'una peça de Liszt. La transmissió del so Si no hi ha aire, no hi ha so, i l'Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure'n les piles. El posa dins un recipient i en treu l'aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l'aire. L'aire és fet de partícules, d'una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l'altra fins que el moviment arriba a les orelles. El so no es transmet només per l'aire. També es pot transmetre per l'aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill. La història del piano El piano és un instrument de teclat, de cordes percudides. Té una taula de ressonància sobre la qual, mitjançant un pontet, es tensen les cordes, que estan fixades, d'una banda, a un marc, normalment de ferro, i de l'altra, al claviller. Sobre aquest marc les cordes arriben a exercir una tensió d'unes vint tones. Durant molts anys, el piano va ser el germà petit del clavicèmbal, un instrument que sempre sonava molt fort. El piano, en canvi, tant podia sonar fluix, que en italià es diu "piano", com fort, que en italià es diu "forte". Per això el seu primer nom va ser "pianoforte". Amb el temps va quedar reduït al que coneixem: piano. Al principi ningú no en feia cas, perquè preferien el seu germà gran, el clavicèmbal. A més a més, els primers pianos que es van fer eren molt pesants i costaven molts diners. Però en l'època de Mozart i Beethoven es van començar a construir els primers pianos de taula i, poc després, els pianos verticals. Aquests pianos eren més barats i fàcils de transportar. Encara haurien de passar uns quants anys fins que, gairebé a començaments del segle XIX, les millores tècniques, els canvis en els gustos i les noves necessitats expressives dels compositors van permetre que aquest instrument assolís el seu protagonisme actual. El secret del so del piano són els martellets. Cada cop que premem una tecla, el martellet puja, pica la corda i la fa vibrar, i quan la corda vibra posa en moviment les partícules d'aire que l'envolten i el so s'escampa pertot arreu. El piano té 88 tecles, però de cordes en té més, ja que mentre que les notes greus tenen una corda, les més agudes en tenen dues o tres per reforçar la sonoritat de l'instrument. En l'actualitat, l'instrument disposa de tres pedals. El de la dreta serveix per allargar el so de les notes. Si es toca sense pedal i es treuen les mans del teclat, el so desapareix, però si el pedal es manté premut, encara que es retirin les mans del teclat, el so es manté....

    Àngel Guimerà
    Vídeo

    Ciències socials Llengües i literatura Àngel Guimerà

    • Data 1994
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Història, Llengua catalana i literatura

    Biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. S'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i es situa l'autor en el seu context social i literari.

    Superordinadors
    Vídeo

    Tecnologia Matemàtiques Superordinadors

    • Data 2007
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Tecnologia industrial

    El superordinador més gran d'Europa, el Mare Nostrum, és a Catalunya, a la UPC. "Bit@bit" explica, en aquest capítol, com funciona aquesta supercomputadora. Seymour Cray, un matemàtic i electrònic nord-americà, va ser el pare dels ordinadors. Els primers ordinadors permetien fer grans operacions de càlcul d'una manera ràpida, però si es comparen amb els d'avui en dia, es podria dir que anaven molt a poc a poc. Cray, en veure l'èxit del seu invent, va crear la seva pròpia empresa. El primer ordinador de la nova companyia es va dir Cray 1 i anava a una velocitat de 250 "megaflops". Els "flops" indiquen la rapidesa amb què els ordinadors fan els càlculs. Des d'aleshores, la tecnologia ha avançavat molt de pressa i ha permès que els processadors dels ordinadors siguin cada vegada més petits, amb més capacitat i més barats. Així, a poc a poc, els superordinadors es van anar quedant enrere i els enginyers van arribar a la conclusió que la solució era fer servir molts ordinadors petits a la vegada, que es repartien les tasques i anaven fins i tot més de pressa que un superordinador. Aquest principi de "la unió fa la força" ha perdurat fins als nostres dies i s'ha convertit en la base del Mare Nostrum, el superordinador més gran d'Europa i un dels deu ordinadors més grans del món. Aquest superordinador és a Catalunya, concretament a la Universitat Politècnica. El catedràtic de la UPC Mateo Valero explica que dins un ordinador personal hi ha el processador, que fa totes les operacions. Una supercomputadora són molts d'aquests processadors treballant conjuntament. El Mare Nostrum té més de deu mil processadors molt potents, és el que es coneix com un clúster. La gran capacitat de càlcul d'aquests ordinadors es fa servir, per exemple, per fer prediccions meteorològiques i alguns ordinadors fins i tot s'aventuren a predir quines seran les conseqüències del canvi climàtic. La policia també aprofita aquests superordinadors per fer grans bases de dades. I també s'han arribat a dissenyar superordinadors com el Deep Blue, que va ser l'únic capaç de guanyar Garri Kaspàrov, el millor jugador d'escacs de la història.

    Total 10 resultats
    per pantalla
    Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa