Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 171 resultats
per pantalla
Pantalla de 18
El port més gran
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals El port més gran

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

El port de Barcelona és com un iceberg, ja que bona part de la seva estructura està situada sota l'aigua. "Quèquicom" dedica el programa a l'ampliació del port de Barcelona, un dels més importants del Mediterrani. Actualment, les dimensions del port de Barcelona ja són impressionants, però en el futur encara ho seran més. Quan se n'acabi l'ampliació, haurà duplicat la seva superfície, que arribarà a les 1.300 hectàrees, és a dir, que serà més gran que la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. Sota la superfície de l'aigua hi ha la part més gran de la construcció del port, una part que és fonamental per complir la seva missió: aturar les onades del mar i oferir aigües tranquil·les a les embarcacions. El reporter Miquel Piris visita el dic sud i parla amb el responsable de les obres, Josep Miquel López, i amb el director d'obres del port, Miguel la Casta, sobre els procediments duts a terme per condicionar el fons del mar un cop desviat el riu Llobregat i poder col·locar-hi els blocs de formigó. Aquests blocs de formigó són de la mida d'un edifici de cinc plantes i cal traslladar-los cinc quilòmetres. Des del plató, el presentador, Toni Mestres, parla del principi d'Arquimedes, que fa possible que aquests blocs tan pesants puguin surar. El material que es fa servir per construir els dics i les superfícies interiors és l'equivalent a submergir una muntanya com la de Montjuïc dins l'aigua. Però això no es pot fer de qualsevol manera. El poder del mar i les seves onades és tan gran que exigeix que abans s'hagi estudiat en un laboratori quina ha de ser la disposició dels milions de tones de material que fins al 2020 arribaran al port en camions. Miquel Piris visita l'IHNA, l'Institut d'Hidroninàmica Aplicada del Parc Tecnològic del Vallès. Allà es fan proves per a la majoria de ports que es construeixen a l'Estat i es fa una simulació per saber com hauria de ser un temporal per destruir un port similar al de Barcelona. El químic Enric Vázquez reaprofita les restes de formigó provinents d'enderrocs per fabricar-ne de nou. Estudia com es pot donar una nova sortida als milions de tones de residus de materials de la construcció que es generen cada any i que omplen els abocadors. Finalment, a la secció "La masia", el biòleg Cristian Ruiz Altaba mostra com són les cabres, els gossos i els gats acabats de néixer.

De l'Ametlla de Mar a les Cases d'Alcanar
Vídeo

Ciències socials De l'Ametlla de Mar a les Cases d'Alcanar

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

En l'últim dia de navegació, l'embarcació de "Catalunya des del mar" surt de l'Ametlla de Mar i arriba fins a la desembocadura del riu de la Sénia. El programa dedica una atenció especial als paisatges del Parc Natural del Delta de l'Ebre. L'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, també es coneix com la Cala, i els seus habitants s'anomenen "caleros". Té una gran tradició marinera, amb un important port pesquer i esportiu. Veiem imatges de la cala de s'Alguer, el passeig marítim, les cales Pepo i Boncapó, el port de l'Estany Gros, les platges de l'Estany i de Port Olivet, la cala de Santes Creus, les platges de la Llenya i de l'Estany Petit i el cap Roig. Tot seguit s'arriba al Perelló, amb la cala de l'Àliga, les platges de Cavaller, de Santa Llúcia i del Morro Gros i la punta de la Figuera. Després, el vaixell arriba a l'Ampolla, amb les platges del cap Roig i de Baconé i el port. La navegació continua pel Parc Natural del Delta de l'Ebre, la zona humida més extensa de Catalunya i l'hàbitat aqüàtic més important del Mediterrani occidental després de la Camarga. El recorregut pel delta s'inicia al port natural del Fangar, amb les seves característiques muscleres; la península, la platja i el far del Fangar; la platja de la Marquesa, la bassa de l'Estella, el nucli turístic de Riumar, la desembocadura del riu Ebre i el port. Així mateix també es mostren els transbordadors que uneixen Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, i imatges de la ciutat d'Amposta, la capital del Montsià, d'on cal destacar l'església de l'Assumpció i el pont penjant sobre l'Ebre. Més endavant s'arriba al cap de Tortosa, l'illa de Buda, les platges de l'Eucaliptus i del Trabucador, les salines de la Trinitat, les més importants de Catalunya, el far de la punta de la Banya, el far de la punta Corballera i el port natural dels Alfacs, també amb instal·lacions muscleres. De Sant Carles de la Ràpita es mostra el port, la platja de Garbí, el far de la Senieta i els nius de metralladores de la Guerra Civil. L'últim tram del recorregut passa per la Platja d'Alcanar; les platges del Ciment i del Maricel; el barri pescador de les Cases d'Alcanar, amb el port esportiu i pesquer; Alcanar, amb l'església renaixentista de Sant Miquel, el poblat ibèric de la Moleta del Remei i l'ermita del Remei; la platja del Marjal i la desembocadura del riu de la Sénia, que separa Catalunya del País Valencià.

Port de Blanes
Vídeo

Ciències socials Port de Blanes

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" fa el seguiment, durant un dia, de les activitats del port de Blanes, d'on cada dia surten 300 pescadors. Les protagonistes del reportatge són quatre embarcacions que fan servir arts de pesca diferents: una teranyina, una d'arrossegament, una de tresmall i una de palangre. El turisme va afectar d'una manera directa la pesca a totes les poblacions de la Costa Brava. A Blanes, en canvi, la tradició pesquera va continuar arrelada entre molts joves. Les bones comunicacions amb Barcelona han afavorit l'existència i la pervivència d'una bon mercat del peix. El mar de Blanes té un fons considerable. La flota blanenca depèn de la profunditat dels diferents caladors per practicar els seus arts. Els fondals més importants es troben relativament a prop del port i això afavoreix el constant anar i venir dels pescadors. Com cada dia, les barques tresmalleres es preparen per sortir a la mar des del port de Blanes. El tresmall és un art de pesca que té molta tradició a Catalunya. Una d'aquestes barques és la "Pirata", que, un cop ha arribat a un lloc idoni per a la pesca, hi cala el tresmall. La xarxa està formada per tres peces de malla lligades per la part superior, amb suros, i per la part inferior, amb ploms. En el tresmall, el nombre de peces és variable. Un cop calada, la xarxa funciona com una barrera, que els peixos no poden esquivar. Amb el tresmall es capturen llagostins, sípies, llenguados, molls, orades, lluç i llobarros, entre d'altres. El tresmall queda calat al mar durant 12 hores. Aquest art de pesca és estàtic: això vol dir que, quan es deixa la xarxa al calador, no es toca fins que es recull. Una altra embarcació que surt de Blanes és la teranyina "Família Palaus". Amb la teranyina es pesca sorell, anxova, sardina, verat, boga i bonítol. Són peixos migratoris que es concentren al voltant del plàncton en suspensió que vaga pels corrents marins. La teranyina és un dels principals arts de pesca a la Mediterrània. De matinada, la flota d'arrossegament espera el senyal per sortir a pescar. A les 6 del matí, comença la jornada de pesca. "Mariner" és una barca mitjana d'arrossegament de la flota de Blanes. L'art d'arrossegament consisteix a calar, a una velocitat d'uns 1,4 nusos, una xarxa allargada de niló o de fibra de plàstic al fons del mar. Un cop dins l'aigua, és arrossegada pel vaixell a una velocitat d'uns 2,8 nusos, en funció dels accidents del sòl marí. La barca "Ferma" és un palangrer. A unes 6 milles de la costa, hi calen el palangre. Aquest art de pescar consisteix en una corda, que fa entre 200 i 2.000 metres, que rep el nom de "mare", d'on pengen les bressolades, unes cordetes proveïdes d'hams. Un cop les barques han arribat a port, a la Llotja es prepara la subhasta i les trameses de peix per als diferents mercats. A la Llotja, s'hi fan dues subhastes, la del matí i la de la tarda. Una de les imatges més tradicionals del port de Blanes és la dels armadors remendadors de xarxes. Avui,...

Per què no raja l'aixeta? / El Port de Barcelona / Més prevenció, més beneficis
Vídeo

Tutoria Ciències socials Per què no raja l'aixeta? / El Port de Barcelona / Més prevenció, més beneficis

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Economia, Tutoria

Un cop més, "Valor afegit" aborda la crisi de liquiditat que viu l'economia. El programa també entrevista el president del Port de Barcelona, Jordi Valls, i es fa ressò de la intenció de la Comissió Europea d'incrementar els programes de prevenció a les empreses. Per què no raja l'aixeta? L'economia espanyola està patint una crisi de liquiditat a pesar de les mesures preses pel govern per avalar els bancs i oferir la compra d'actius per un valor conjunt de cent cinquanta mil milions d'euros. En les últimes setmanes, l'inconformisme del govern, els empresaris i els particulars amb la restricció del crèdit ha obert esquerdes en la relació amb el sistema financer. Aquest reportatge recull els resultats que han presentat els bancs i caixes i els arguments que han anat donant en les seves compareixences sobre la situació actual. "Grosso modo", la conclusió és que les mateixes entitats temen ser les perjudicades, a mig termini, si obren gaire l'aixeta del crèdit en un context de crisi. Tal com estan les coses, el consens avança en el sentit d'una intervenció pública en el sistema financer, segurament seguint les iniciatives que també es preparen en altres països. Jordi Valls, president del Port de Barcelona A Barcelona, l'activitat al port no s'escapa de la crisi econòmica. Hi ha menys tràfic de mercaderies, però les obres d'ampliació que permetran duplicar-ne la capacitat continuen a bon ritme. El president del Port de Barcelona, Jordi Valls, afirma que el port ha de posar el punt de mira més enllà del territori català, amb una infraestructura preparada per respondre a la demanda quan arribin temps millors. Més seguretat, més beneficis A Europa hi ha cada any set milions de baixes laborals per culpa d'accidents o malalties. I la immensa majoria de casos es donen en petites i mitjanes empreses. Ara, el que preocupa és que, amb la crisi, aquestes empreses tendeixin a reduir despeses en seguretat laboral. La Comissió Europea vol incrementar els programes de prevenció per estalviar disgustos, però també diners, perquè les malalties i els accidents costen mil milions d'euros a l'any.

Pirineu Occidental: de l'Auñamendi a Hondarribia.
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Pirineu Occidental: de l'Auñamendi a Hondarribia.

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Els Pirineus des de l'aire" recorre la part més occidental dels Pirineus i sobrevola terres de Navarra i el País Basc fins a arribar a l'oceà Atlàntic. L'Auñamendi marca l'entrada als Pirineus navarresos, un conjunt magnífic de valls més altes i agrestres en la zona que limita amb Aragó, i que, a mesura que s'acosten al mar, ofereixen un aspecte molt més suau. La Foz de Lumbier, el congost més espectacular de Navarra, va ser declarada Reserva Natural l'any 1987. El recorregut continua per la Foz de Benasa; Burgui; Roncal; Isaba; Otsagi; el santuari de Muskilda; el port d'Ernaz; el pic d'Arlás, de 2.044 metres; l'altiplà càrstic de Larra; les gorges de Kakouette; les gorges d'Holzarte; Larraun; el pic d'Orhi, de 2.021 metres; el bosc d'Irati; el cim d'Okabe; l'embassament d'Irabia; la fageda d'Odia; el pic d'Adi, de 1.459 metres; Roncesvalls; Urkulu i el port d'Ibañeta. També se sobrevola el País Basc francès, Iparralde en euskera. Cal destacar-ne Maule (Mauléon); Otsabat; Lakarra; Ezterenzubi; Sant Joan de Peu de Port; Baigorri; el port d'Izpegi; les crestes d'Iparla; el pic de l'Artzamendi, de 926 metres, i Kanbo (Cambo-les-Bains). El tram final de l'itinerari comença a la serra d'Aralar, repartida entre Navarra i Guipúscoa, i continua pel pic del Txindoki, de 1.346 metres; el port de Velate; el senyoriu de Bértiz; el palau modernista d'Aizcolegui; Zugarramurdi; Sare; el pic del Larrun, de 901 metres, on es pot arribar amb un tren turístic; Irun, on desemboca el riu Bidasoa, i l'illa dels Faisans, on es va signar, l'any 1659, el tractat dels Pirineus. Després de passar per Sant Joan Lohitzune s'arriba a Hondarribia, el punt més occidental de la serralada pirinenca, que és a més de quatre-cents quilòmetres del punt més oriental, al cap de Creus.

Pirineu Occidental: de l'Auñamendi a Hondarribia
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Ciències naturals Pirineu Occidental: de l'Auñamendi a Hondarribia

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Història de l'art, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Els Pirineus des de l'aire" recorre la part més occidental dels Pirineus i sobrevola terres de Navarra i el País Basc fins a arribar a l'oceà Atlàntic. L'Auñamendi marca l'entrada als Pirineus navarresos, un conjunt magnífic de valls més altes i agrestres en la zona que limita amb Aragó, i que, a mesura que s'acosten al mar, ofereixen un aspecte molt més suau. La Foz de Lumbier, el congost més espectacular de Navarra, va ser declarada Reserva Natural l'any 1987. El recorregut continua per la Foz de Benasa; Burgui; Roncal; Isaba; Otsagi; el santuari de Muskilda; el port d'Ernaz; el pic d'Arlás, de 2.044 metres; l'altiplà càrstic de Larra; les gorges de Kakouette; les gorges d'Holzarte; Larraun; el pic d'Orhi, de 2.021 metres; el bosc d'Irati; el cim d'Okabe; l'embassament d'Irabia; la fageda d'Odia; el pic d'Adi, de 1.459 metres; Roncesvalls; Urkulu i el port d'Ibañeta. També se sobrevola el País Basc francès, Iparralde en euskera. Cal destacar-ne Maule (Mauléon); Otsabat; Lakarra; Ezterenzubi; Sant Joan de Peu de Port; Baigorri; el port d'Izpegi; les crestes d'Iparla; el pic de l'Artzamendi, de 926 metres, i Kanbo (Cambo-les-Bains). El tram final de l'itinerari comença a la serra d'Aralar, repartida entre Navarra i Guipúscoa, i continua pel pic del Txindoki, de 1.346 metres; el port de Velate; el senyoriu de Bértiz; el palau modernista d'Aizcolegui; Zugarramurdi; Sare; el pic del Larrun, de 901 metres, on es pot arribar amb un tren turístic; Irun, on desemboca el riu Bidasoa, i l'illa dels Faisans, on es va signar, l'any 1659, el tractat dels Pirineus. Després de passar per Sant Joan Lohitzune s'arriba a Hondarribia, el punt més occidental de la serralada pirinenca, que és a més de quatre-cents quilòmetres del punt més oriental, al cap de Creus.

Del Parc Natural del Garraf a Creixell
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Del Parc Natural del Garraf a Creixell

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Geografia

"Catalunya des del mar" mostra, en aquest capítol, el litoral accidentat del Garraf i les llargues i extenses platges de sorra fina i aigües de poca profunditat del Baix Penedès i del Tarragonès, ja dins la Costa Daurada. El Parc Natural del Garraf mostra un paisatge càrstic, amb muntanyes més aviat baixes, però que conformen un conjunt accidentat, amb valls profundes i vessants escarpats. L'embarcació del programa recorre la platja de la Morisca, Vallcarca, amb la fàbrica de ciment, la cova del Congre i la punta de la Ferrosa. En aquesta zona, l'erosió de l'aigua hi ha format avencs i coves, amb una rica i variada fauna marina. Més endavant hi ha la platja i el port d'Aiguadolç, dins el terme de Sitges, el primer centre d'atracció turística de la comarca del Garraf. Les imatges també mostren la platja dels Balmins, el cementiri mariner, l'ermita de Sant Sebastià, la platja de Sant Sebastià i el barri antic de la vila, situat sobre un promontori rocós, anomenat el Baluard, d'on cal destacar el Palau Maricel; el Cau Ferrat, la casa estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol, i l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, del segle XVII i emblema de la localitat. L'itinerari per Sitges continua pel passeig Marítim; les platges de la Fragata, la Ribera, la Bassa Rodona, l'Estanyol, la Riera Xica, la Barra i Terramar; el santuari del Vinyet, del segle XVIII, i la platja de l'Atlàntida. De Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, es mostren la platja del Far, el port comercial, esportiu i pesquer, l'església de Sant Antoni, la plaça Major, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu del Ferrocarril, la platja de Ribes-roges, l'espigó amb l'escultura "Pasífae", símbol de la ciutat, la platja de Sant Gervasi, les restes del poblat ibèric i la vil·la romana de Darró i la platja Llarga. El viatge continua per Cubelles, amb la platja d'Ibersol, la platja Llarga, l'església barroca de Santa Maria, cases senyorials com Can Travé i el monument al pallasso Charlie Rivel, fill il·lustre de la localitat. L'embarcació del programa continua la navegació per la desembocadura del riu de Foix, on hi ha uns nius de metralladores de la Guerra Civil, la platja de la Mota de Sant Pere, el port de la central tèrmica i la platja de la Tèrmica. Cunit és el primer municipi del Baix Penedès, on comença la Costa Daurada. Del poble cal destacar l'església de Sant Cristòfol i les platges de Valparaíso, de Haug i de les Sorres. Tot seguit trobem Segur de Calafell, amb el port, la platja de l'Estany, el poblat ibèric de Toixoneres, la platja de Calafell i el sanatori de Sant Joan de Déu, inaugurat l'any 1928 per Alfons XIII. A la platja de Sant Salvador, al Vendrell, hi ha les cases d'estiueig anomenades "botigues", la Casa Museu Pau Casals, l'Auditori Pau Casals i un monument al músic, obra de Josep Maria Subirachs. A Coma-ruga, un altre barri marítim del Vendrell, hi ha un passeig marítim amb edificis senyorials, el port i la platja del Francàs. El...

De Sant Feliu de Guíxols a Blanes
Vídeo

Ciències socials De Sant Feliu de Guíxols a Blanes

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

En el cinquè dia de navegació, l'embarcació de "Catalunya des del mar" surt de Sant Feliu de Guíxols i recorre el litoral fins a arribar a Blanes, la darrera població de la Costa Brava. Al segle XIII, Sant Feliu de Guíxols, el punt de partida del recorregut, va ser el port de la ciutat de Girona, i entre els segles XVIII i XIX es va especialitzar en la construcció de vaixells, amb unes importants drassanes. Sobre el turó de Guíxols s'aixeca un edifici vuitcentista que estava destinat al salvament de nàufrags. Les imatges del programa també mostren el port pesquer, esportiu i comercial i el nou casino La Constància, d'estil modernista. Sant Feliu de Guíxols es va formar a redós de l'antic monestir benedictí de Sant Feliu, documentat al segle X, precedit per l'atri preromànic de la Porta Ferrada. L'itinerari per la costa continua pel port Salvi i per l'ermita de Sant Elm, patró dels pescadors i dels mariners. Des del seu mirador, el poeta i periodista Ferran Agulló va encunyar l'expressió "Costa Brava", i així ho va publicar a "La Veu de Catalunya" l'any 1908. Més endavant trobem l'embarcador de Mas Pèl, les cales d'Urgell, Joana, dels Canyerets i del Senyor Ramon i la platja de Vallpresona. Ja al terme de Tossa de Mar, el viatge continua per la cala Salionç, les cales de sa Futadera, Giverola, Pola i Bona. Tossa de Mar acull una comunitat d'artistes molt important. La silueta de la vila la conformen les muralles medievals amb les set torres. Es tracta d'un conjunt monumental dels segles XII-XIV molt ben conservat. La ruta continua per les cales d'en Coma, Llevador, de Llorell, Canyelles, Gran i Trons. Tot seguit s'arriba a Lloret de Mar, el primer nucli turístic de la Costa Brava, amb el castell, símbol de la vila, i les cases d'indians del passeig Marítim. Seguint la costa es passa per la platja de Fenals, els jardins de Santa Clotilde, la platja de la Boadella i la platja de Santa Cristina. Ja dins el terme de Blanes, el recorregut continua per la platja de Treumall, la punta de s'Agulla, la cala de Sant Francesc, el Jardí Botànic Mar i Murtra, la cala de sa Forcanera i el castell de Sant Joan. Blanes és l'última població de la Costa Brava. La vila té un important port pesquer i esportiu i, a mitjan segle XIX, les seves drassanes havien estat força importants. Dels monuments de Blanes cal destacar l'església de Santa Maria.

Subprime espanyoles? / Port Aventura / La crisi i la compra
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Subprime espanyoles? / Port Aventura / La crisi i la compra

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Economia, Tutoria, Geografia, Llengua catalana i literatura

"Subprime" espanyoles? En l'origen de l'actual crisi financera internacional hi ha les hipoteques "subprime" dels Estats Units, uns crèdits que es concedien a persones que no reunien les condicions "prime" que la banca té clarament estipulades. A Espanya no hi ha una estandardització de la solvència dels clients similar a la nord-americana, però, en principi, les entitats donen un crèdit a persones que poden pagar-lo. No hi ha una informació pública i clara sobre la qualitat de les hipoteques espanyoles, però hi ha molts indicis preocupants. Durant els anys del "boom" immobiliari i el diner barat, moltes hipoteques superaven el 80 % i el 100 % del valor de l'habitatge a adquirir. Persones que tenien feines temporals accedien al crèdit i sovint el pagament de les quotes superava de llarg el 40 % dels ingressos que es recomana habitualment. L'associació d'usuaris de banca Adicae calcula que hi ha cent seixanta mil famílies en risc d'entrar en procés d'execució de les seves hipoteques. A Espanya no hi ha una legislació que protegeixi el consumidor, que sí que existeix a França, per exemple. Les famílies que no puguin pagar els seus deutes queden a mercè de les entitats, que els poden dictar les condicions i interessos. Molt sovint, en l'últim tram de l'impagament apareixen entitats financeres que actuen al marge de la supervisió del Banc d'Espanya i que són més dràstiques que els bancs en els seus mètodes. Mercedes de Pablo, directora general de Port Aventura Port Aventura és una de les empreses més importants de Tarragona, amb més de quatre mil treballadors. Fa gairebé dotze anys que, al capdavant, hi ha Mercedes de Pablo, una madrilenya que va venir a estudiar a Catalunya i s'hi va quedar. Sota la seva direcció, Port Aventura no ha parat de créixer i, de fet, és l'únic parc temàtic rendible dels que hi ha a Espanya. Caldrà veure si la crisi fa capgirar aquesta línia ascendent. La crisi i la compra En temps de vaques magres, què passa amb els productes de gran consum, és a dir, amb tot allò que podem trobar en un supermercat o en un hipermercat? Baixaran més els preus, baixarà la qualitat, trobarem menys marques, més marca blanca? "Valor afegit" aprofita la cita anual de fabricants i distribuidors al congrés d'AECOC per fer algunes d'aquestes preguntes.

El Port de la Selva (l'Alt Empordà)
Vídeo

Ciències socials El Port de la Selva (l'Alt Empordà)

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

El programa "Viure Catalunya" dedica el capítol al Port de la Selva, a l'Alt Empordà. Aquesta població encara manté l'encant mariner dels pobles de la Costa Brava. El Port de la Selva va néixer com un barri de pescadors del poble de la Selva de Mar. L'any 1787, però, va aconseguir la independència com a muncipi. A més de la pesca, la població vivia del conreu de la vinya i de l'olivera. Les muntanyes del municipi es troben dins el Parc Natural del Cap de Creus. El presentador del programa, Enric Nogueras, recorre el poble acompanyat per un pescador. També acompanya un pagès fins als conreus de vinya que encara hi queden. I al port, coneix un calafat que repara una embarcació de fusta. Finalment, l'Enric navega en caiac amb el responsable d'una empresa que ofereix activitats d'oci als turistes.

Total 171 resultats
per pantalla
Pantalla de 18

Àrea professorat

Programació educativa