Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 331 resultats
per pantalla
Pantalla de 34
Costa Brava: sorra, sol i sexe
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Costa Brava: sorra, sol i sexe

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Economia, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Biologia

Encara no fa un segle, la Costa Brava era coneguda només pels seus escassos habitants. "Tarasca" recorda com aquesta franja litoral es va començar a promocionar i a obrir al turisme, però també alerta de la saturació turística actual. A principis del 1950, només la pesca, l'agricultura rudimentària i alguna indústria incipient eren els mitjans de subsistència de la Costa Brava, però la vida dels seus habitants estava a punt de canviar. Aquest indret privilegiat es va aconseguir vendre amb molt d'èxit, unint tres elements ben diferenciats: sorra, sol i sexe. Un grup de pioners, a més, van tenir una gran idea i van saber portar-la a la pràctica: projectar la imatge de la Costa Brava a l'exterior. La Costa Brava era una zona molt tranquil·la i això va suscitar l'interès del turisme europeu, atret pel paisatge, la gastronomia i la cultura. En aquesta "Operació Venda", hi van participar, entre d'altres, Jordi Comas, excuiner que es va dedicar a promocionar el cremat, i Ernest Moradell, cartellista. Al reportatge també reviuen les seves experiències Christel Korff, alemanya resident aquí i dedicada a la promoció turística, i Adela Pagès, restauradora i cunyada de Manel Bisbe, el gitano de Llafranc. La progressiva invasió de la Costa Brava pels turistes va convertir en "boom" aquest fenomen de masses de la segona meitat del segle XX, però el mercat s'ha saturat. A causa de l'èxit i la falta d'hotels, i perquè el negoci continués, es va construir sense treva. La necessitat de nous habitatges i la manca de planificació urbanística van convertir el "boom" en caos. La identitat de molts punts de la costa n'ha sortit perjudicada i l'encant primitiu de les cales i platges i dels petits nuclis poblats ha desaparegut. Cal fer balanç dels efectes negatius i els avantatges. La fórmula va funcionar, la imatge està creada, però la marca està cremada. S'ha de tornar al principi, a vendre sol i sorra.

De Sant Feliu de Guíxols a Blanes
Vídeo

Ciències socials De Sant Feliu de Guíxols a Blanes

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

En el cinquè dia de navegació, l'embarcació de "Catalunya des del mar" surt de Sant Feliu de Guíxols i recorre el litoral fins a arribar a Blanes, la darrera població de la Costa Brava. Al segle XIII, Sant Feliu de Guíxols, el punt de partida del recorregut, va ser el port de la ciutat de Girona, i entre els segles XVIII i XIX es va especialitzar en la construcció de vaixells, amb unes importants drassanes. Sobre el turó de Guíxols s'aixeca un edifici vuitcentista que estava destinat al salvament de nàufrags. Les imatges del programa també mostren el port pesquer, esportiu i comercial i el nou casino La Constància, d'estil modernista. Sant Feliu de Guíxols es va formar a redós de l'antic monestir benedictí de Sant Feliu, documentat al segle X, precedit per l'atri preromànic de la Porta Ferrada. L'itinerari per la costa continua pel port Salvi i per l'ermita de Sant Elm, patró dels pescadors i dels mariners. Des del seu mirador, el poeta i periodista Ferran Agulló va encunyar l'expressió "Costa Brava", i així ho va publicar a "La Veu de Catalunya" l'any 1908. Més endavant trobem l'embarcador de Mas Pèl, les cales d'Urgell, Joana, dels Canyerets i del Senyor Ramon i la platja de Vallpresona. Ja al terme de Tossa de Mar, el viatge continua per la cala Salionç, les cales de sa Futadera, Giverola, Pola i Bona. Tossa de Mar acull una comunitat d'artistes molt important. La silueta de la vila la conformen les muralles medievals amb les set torres. Es tracta d'un conjunt monumental dels segles XII-XIV molt ben conservat. La ruta continua per les cales d'en Coma, Llevador, de Llorell, Canyelles, Gran i Trons. Tot seguit s'arriba a Lloret de Mar, el primer nucli turístic de la Costa Brava, amb el castell, símbol de la vila, i les cases d'indians del passeig Marítim. Seguint la costa es passa per la platja de Fenals, els jardins de Santa Clotilde, la platja de la Boadella i la platja de Santa Cristina. Ja dins el terme de Blanes, el recorregut continua per la platja de Treumall, la punta de s'Agulla, la cala de Sant Francesc, el Jardí Botànic Mar i Murtra, la cala de sa Forcanera i el castell de Sant Joan. Blanes és l'última població de la Costa Brava. La vila té un important port pesquer i esportiu i, a mitjan segle XIX, les seves drassanes havien estat força importants. Dels monuments de Blanes cal destacar l'església de Santa Maria.

Pirates i recursos pesquers
Vídeo

Ciències naturals Pirates i recursos pesquers

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Els atacs pirates als vaixells pesquers a l'oceà Índic s'han incrementat en els últims anys. Però l'actuació dels pirates ha permès, de retruc, recuperar estocs de pesca a prop de la costa, i així han augmentat els ingressos dels pescadors locals, que treballen amb barquetes i amb mitjans rudimentaris. L'episodi del tonyinaire basc "Alakrana" en aigües pròximes a Somàlia ha mostrat a l'opinió pública la conflictivitat de la pesca en aquella zona. En aquest cas, el govern espanyol va negociar amb el pirates. En altres casos, els exèrcits occidentals els detenen. Segons la Comissió de la Tonyina, a l'oceà Índic, s'hi pesca més d'un milió de tones de tonyina cada any, per valor d'entre 3 mil i 5 mil milions de dòlars, el 10 per cent sense permís. Com que hi ha un munt de diners a guanyar, els atacs pirates als vaixells pesquers s'han incrementat en els últims anys. Però l'actuació dels pirates ha permès, de retruc, recuperar estocs de pesca a prop de la costa, i així han augmentat els ingressos dels pescadors locals, que treballen amb barquetes i amb mitjans rudimentaris. Els pescadors també han trobat que tornen espècies que havien desaparegut feia temps. A Malindi, una ciutat turística de la costa de Kènia, els ingressos de la majoria de la gent depenen de la pesca. Cases noves i barques amb equipaments renovats són reflex de l'augment dels ingressos i del nivell de vida a la zona. L'increment de la presència de peix a la costa ha fet créixer també la indústria turística, basada en la pesca esportiva i submarina. Les Nacions Unides esmercen les seves forces a controlar la guerrilla islamista i el tràfic d'armes. No tenen temps ni recursos per vetllar per la seguretat marina. El Departament de Defensa dels Estats Units reconeix que no podran controlar mai els 3 mil quilòmetres de costa de Kènia i Somàlia. I els governs locals no tenen recursos per vigilar amb eficàcia les seves aigües, on pesquen il·legalment 700 embarcacions, 200 de les quals són d'origen europeu.

Il·luminant el paradís
Vídeo

Ciències socials Il·luminant el paradís

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

"Tarasca" analitza la importància que va tenir la construcció del pantà de Susqueda en el desenvolupament turístic de la Costa Brava. Les primeres centrals hidroelèctriques de la Costa Brava es van construir a principis del segle XX. El seu objectiu era produir energia elèctrica aprofitant l'aigua del riu Ter. Aquestes centrals representen l'esforç de la burgesia catalana per introduir una nova font d'energia, ja que l'aigua abundant permetia alliberar-se de la dependència del carbó, que s'havia de portar de l'exterior. A principis del segle XX, la llum elèctrica era encara un bé de luxe. El consum es limitava a unes poques bombetes a les llars i a l'enllumenat d'alguns carrers. Per a la societat de l'època, amb aquestes centrals petites n'hi havia prou. A la dècada dels 50, continuaven en funcionament les mateixes centrals de principis de segle, però la població i les seves necessitats havien crescut. Amb l'arribada massiva de turistes a la Costa Brava, la falta d'electricitat va esdevenir crítica. La Costa Brava necessitava aigua i electricitat en grans quantitats i de manera urgent. L'embassament de Susqueda, al cor de les Guilleries, es va començar a construir l'any 1963. L'objectiu era treure el màxim profit de les aigües del riu Ter. L'ampliació de la xarxa elèctrica va suposar el primer pas per urbanitzar la Costa Brava. L'electricitat es va popularitzar i es va estendre. A principis dels anys 70, va esclatar una crisi energètica a escala planetària. Com altres fonts d'energia, l'electricitat es va encarir. L'impacte de la crisi es va deixar sentir en tots els sectors i a tots els països desenvolupats.

Una Xina renovable / Jardins verticals / L'amenaça de l'erosió
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Una Xina renovable / Jardins verticals / L'amenaça de l'erosió

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

En aquesta edició, "El medi ambient" parla de l'aposta que ha fet la Xina per les energies renovables, d'un edifici de Brussel·les convertit en un autèntic jardí vertical i de l'erosió que amenaça la costa de Ceará, al Brasil. Una Xina renovable La Xina, màxim productor mundial, juntament amb els Estats Units, dels gasos d'efecte hivernacle, sembla que mira, decididament, cap a les energies renovables. Actualment, els xinesos fabriquen la meitat de les plaques solars mundials, però produeixen poca energia fotovoltaica i el govern ha establert incentius per augmentar-la. Però la gran aposta és l'energia eòlica. En deu anys, la Xina espera multiplicar per vuit la seva capacitat. Aquest objectiu ha fet créixer la indústria xinesa del sector i ha atret grans inversions estrangeres. El que sembla clar és que el país ha de reduir la dependència del carbó, el combustible fòssil més contaminant i que avui proporciona el 80% de l'energia que consumeixen. Jardins verticals Si a les ciutats hi falta espai per crear-hi jardins, perquè no els fem verticals? Així es podria resumir la idea del botànic francès Patrick Blanc, que ha cobert un edifici del centre de Brussel·les amb 7.000 plantes de 150 varietats. Un sistema així és més complex del que sembla i Blanc ha creat un sofisticat sistema per regar les plantes. També ha utilitzat roba per protegir les parets de les arrels. Així, a més de fer la ciutat més verda, s'aconsegueix un aïllament tèrmic i acústic dels habitatges. L'amenaça de l'erosió La costa de Ceará, al Brasil, veu en perill el turisme. La platja de Jericoacoara, a l'estat brasiler de Ceará, està considerada una de les més boniques del món. Però el nombre de turistes que la visiten ha disminuït a causa de l'erosió de la costa. Els límits de la seva gran duna canvien constantment. La sorra també amenaça de colgar algunes cases de poblacions pròximes. El govern de l'estat ha encarregat un estudi per identificar les principals causes de l'erosió, controlar-la i mirar de prevenir-la. El fenomen és molt preocupant en una regió que té 540 quilòmetres de costa, un nivell del mar que puja i una població totalment dependent de la pesca i del turisme.

Vall de Boí / Baix Maresme / Costa Brava
Vídeo

Tutoria Ciències socials Vall de Boí / Baix Maresme / Costa Brava

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Geografia

En aquesta edició del programa "El paisatge favorit de Catalunya", l'alpinista Araceli Segarra mostra els racons de la vall de Boí, el president Jordi Pujol torna a la seva infància al Baix Maresme i el periodista Josep Cuní descobreix el paisatge de la Costa Brava. Vall de Boí. Araceli Segarra Situada al Pirineu lleidatà, la vall de Boí forma un conjunt de valls i serralades amb grans valors paisagístics i arquitectònics. En una extensió d'uns 220 km, trobem una important reserva d'art i natura: les muntanyes de verd intens, els llacs que guarden la memòria d'antigues glaceres i el conjunt històric d'esglésies romàniques són alguns dels atractius que es troben en aquesta vall única al món. I aquest indret, l'ensenya una lleidatana i gran amant de les muntanyes: l'alpinista Araceli Segarra. Amb ella pujarem muntanyes i seguirem el curs del riu Noguera de Tor. Durant la passejada, coneixerem els habitants de la vall, descobrirem racons inoblidables i gaudirem de l'art. Baix Maresme. Jordi Pujol El president Pujol fa un viatge pel paisatge de la seva infància: els pobles del Baix Maresme, la muntanya de Sant Mateu, el castell de Burriac... És una postal de records, de tradicions perdudes, com la de l'aplec a l'ermita de Sant Mateu; o d'històries de pirates que explicava l'àvia quan un Pujol infant preguntava per què servien les torres de guaita. El president Pujol també fa una incursió a la part espiritual del paisatge, amb una visita a la cartoixa de Montalegre, a Tiana. I no hi podia faltar un recorregut per Premià de Dalt, el poble d'infància del president Pujol. Costa Brava. Josep Cuní De Costes Braves n'hi ha moltes. La del periodista Josep Cuní va de Sa Tuna fins als racons més paradisíacs d'Aigua Xelida. És una Costa Brava amb platges de butxaca, connectades per camins de ronda, amb pins tombats per la força del vent. I tot regat amb el cremat i les havaneres de Calella de Palafrugell. És un paisatge amb olor de mar i amb cases construïdes sobre roques.

El món del te / Enverinats de mar
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals El món del te / Enverinats de mar

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient

"Al vostre gust" assisteix a la subhasta del peix de Badalona amb un dels últims pescadors de la ciutat, Ramon Costa, de la nissaga dels Guilova. El programa també se submergeix en el món del te, amb l'ajuda d'experts que en presenten varietats de tots colors. El món del te El reportatge intenta esbrinar les singularitats del te mitjançant dos experts en la matèria. Salvador Sans, de la casa de tes Sans&Sans, de Barcelona, guia l'equip del programa a través de l'ampli món del te i en presenta les millors varietats. I Antonio Moreno, responsable de la teteria Caj Chai, també de Barcelona, fa una classe pràctica sobre com servir el te segons cada varietat. Enverinats de mar A Badalona encara hi ha un grup de nostàlgics que, malgrat les adversitats dels temps moderns, de la poca pesca i de la dificultat de tenir un port amb els serveis necessaris, continuen mirant el mar amb passió, s'estimen la seva feina i estan orgullosos de ser pescadors. Cada cop en són menys, però mantenen viu un esperit pràcticament extingit. Són, com la família dels Guilova, els últims pescadors de Badalona. El programa segueix els passos de Ramon Costa. L'acompanya en una jornada de pesca davant la costa del Barcelonès. Després de pescar, visita la llotja de Badalona i assisteix a una subhasta que encara es fa a l'antiga i que és oberta a tothom. Bernat Garcia, cuiner del restaurant La Donzella de la Costa, aprofita la poca pesca que encara dóna el litoral de la ciutat per cuinar un lluç de la manera tradicional. I, finalment, al mercat de la Boqueria, a Barcelona, es comprova com ha canviat el món del peix en els últims cinquanta anys de la mà del president de l'associació de comerciants del mercat, Manel Ripoll, que forma part d'una nissaga de peixaters.

Menjar en temps de crisi / Paradors / La saviesa d'un Nobel
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Menjar en temps de crisi / Paradors / La saviesa d'un Nobel

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

"Valor afegit" presenta les solucions que han trobat alguns restaurants per superar la crisi econòmica, com ara oferir menús nocturns. El programa també entrevista Antoni Costa, president de Paradors, i Robert Solow, premi Nobel d'Economia. Menjar en temps de crisi Les empreses que treballen en la indústria alimentària acostumen a dir que el seu és un sector que té assegurat el futur perquè la gent sempre haurà de menjar. Els hàbits alimentaris, però, canvien a la mateixa velocitat que la societat i, a més, és on primer es nota si la butxaca dels consumidors passa un mal moment. Una tercera part de la despesa d'alimentació ja es fa als restaurants. Hi ha restaurants per triar i remenar i la competència augmenta. En aquesta situació, alguns establiments han començat a oferir menús també a la nit, una cosa que no s'havia fet fins ara. El cuiner del restaurant L'Office va venir a Barcelona ara fa tres anys fugint de la crisi francesa, i ara ha començat a fer aquí el mateix que va haver de fer allà: un menú a la nit que animi la gent a sortir; un menú a bon preu que doni resposta a l'evidència que cada cop es demanen menys postres i que els primers plats s'acaben compartint. Però no és tan sols questió d'abaixar preus; també s'ha de buscar l'ajuda de les innovacions tecnològiques. Cada cop es fan servir més els aliments ja prèviament trossejats, l'anomenada quarta gamma, i la no tan coneguda quinta gamma, que facilita la feina del cuiner amb plats mig preparats. La vida a les grans ciutats fa que es mengi més a fora, però les primeres matèries són més cares que mai i costa molt trobar mà d'obra qualificada. Sobretot perquè els horaris són molt llargs i sacrificats. Antoni Costa, president de Paradors Els paradors s'han convertit en un sinònim de qualitat en el sector turístic. Aquesta cadena hotelera pública es va crear en temps d'Alfons XIII, quan Espanya començava a prendre consciència que el turisme podia ser una important font d'ingressos. Fa quatre anys, l'eivissenc Antoni Costa va agafar les regnes de Paradors amb l'objectiu de millorar-ne la xarxa i, sobretot, de donar-li un aire més jove i obert a tothom. Robert Solow, la saviesa d'un Nobel El premi Nobel d'Economia del 1987, Robert Solow, va estar fa pocs dies a Barcelona, on la Universitat Pompeu Fabra li va concedir el títol de doctor "honoris causa". Solow, als 83 anys, és una de les llegendes vives de la ciència econòmica contemporània i encara és professor emèrit del MIT de Massachusetts. Un home que va néixer poc abans del crac del 29, que va ser assessor de John F. Kennedy i de presidents de la Reserva Federal, i que ha vist passar tot tipus de cicles i crisis econòmiques.

Excursions per la costa
Vídeo

Tutoria Ciències socials Educació física Llengües i literatura Ciències naturals Excursions per la costa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Ciències de la terra i del medi ambient, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Llengua catalana i literatura

Els caiacs són un mitjà de transport que va néixer en temps remots. Se sap que els indis, els egipcis i els esquimals van ser dels primers a fer-los servir. "Transfer" descobreix les característiques i l'entorn d'aquest mitjà de transport aquàtic. El caiacs i les canoes formen part de la família de les piragües. En un caiac, el piragüista avança amb una pala de doble fulla que no s'ha de recolzar a la embarcació. Els primers caiacs eren un tronc d'arbre buit per dins o una carcassa feta d'ossos o de pells d'animals. Els actuals són descendents dels que feien servir els esquimals per caçar i pescar. Els anglesos van introduir aquesta embarcació a Europa a finals dels segle XIX. L'any 1924, durant els Jocs Olímpics de París, es va veure per primer cop una demostració de caiacs amb onze piragüistes, però no va ser fins als Jocs de Berlín del 1936 que la pràctica del caiac va ser considerada un esport olímpic. Els caiacs també són una activitat d'oci, ideals per navegar a prop de la costa o per visitar coves i grutes. Anna Baldellou, patrona d'embarcació de rescat, explica com fa les rondes de vigilància al mar i quins problemes es troba. Els camins de ronda són rutes a peu per la costa en què s'acostumen a trobar penya-segats, roques i vegetació de pins i arbustos típicament mediterrània. Ofereixen unes vistes privilegiades de cales i platges i són un tret característic de la Costa Brava.

Controlar gavians a Girona
Vídeo

Ciències naturals Controlar gavians a Girona

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La presència d'abocadors i la manca de depredadors fa possible veure gavians argentats molt lluny de la costa. "El medi ambient" parla de la seva presència a la ciutat de Girona i dels problemes que això comporta. Gavines i gavians són ocells que associem amb la costa, però ja fa molts anys que el gavià argentat s'ha establert a l'interior i Girona n'és un bon exemple. Això es pot constatar fàcilment al riu Onyar i el seu voltant. El gavià pot provocar molèsties, problemes d'higiene i, a més, captura espècies de ribera, com ànecs collverds i polles d'aigua. Hi ha dues raons principals per les quals el gavià argentat s'ha adaptat i estès lluny del litoral. Una és la presència d'abocadors, on van molt sovint a trobar aliment. I l'altra és la manca de depredadors, sigui a l'interior, sigui a la costa. És una espècie que s'ha adaptat molt bé a l'home i és capaç de criar en edificis. A Girona, com en altres poblacions, incloses algunes de la costa, l'Ajuntament té una brigada per controlar-ne la població. Des del 1992, s'actua on es localitzen nius, tant perquè els ha descobert la brigada, o bé perquè hi ha hagut queixes dels veïns. A la ciutat hi viuen vora cinc-cents gavians i la mitjana de cries per parella és de 2,8. Els operaris punxen els ous i els tornen a deixar al niu. D'aquesta manera, la femella els continua covant i no busca un altre lloc per fer una altra posta. A banda d'això, també es donen consells a la gent per evitar que aquests ocells s'instal·lin als terrats. A més d'una qüestió d'higiene i de protegir altres espècies, aquest control també beneficia els gavians. Els individus joves i subadults marxen, perquè sembla que Girona ha arribat al límit de la població que pot acollir. Per això convé mantenir-la dintre d'uns límits, perquè els polls de gavians argentats que neixen puguin trobar prou recursos i l'expansió no faci perillar la seva pròpia supervivència.

Total 331 resultats
per pantalla
Pantalla de 34

Àrea professorat

Programació educativa