Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 52 resultats
per pantalla
Pantalla de 6
L'estètica modernista
Vídeo

Ciències socials L'estètica modernista

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

El programa "Tarasca" dedica aquest capítol al modernisme, un moviment artístic sorgit a finals del segle XIX i que va tenir continuïtat fins ben entrat el segle XX. A través de les obres arquitectòniques d'Antoni Gaudí, de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres, el reportatge fa un recorregut per la ciutat de Barcelona observant la importància històrica dels seus edificis i el seu emplaçament urbanístic. L'any 1859, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs per planificar la reforma de la ciutat, un cop eliminades les muralles que l'enclotaven. Es va aprovar la proposta d'Eixample de l'enginyer Ildefons Cerdà. El traçat de Cerdà és una quadricula de carrers paral·lels al mar, tallats per altres de perpendiculars. Entre tos aquest vials, Cerdà va distribuir un seguit d'illes, els angles de les quals s'havien de convertir en xamfrans. L'Eixample de Cerdà es va convertir en el terreny d'experimentació i d'esplendor d'una nova escola: el modernisme. La Casa Vicens, el primer projecte d'Antoni Gaudí, concebut l'any 1883, mostra el paper privilegiat que s'assigna al color i a la textura. El jove arquitecte barreja una gran quantitat de materials, des de la pedra fins al ferro. El drac, guardià ineficaç del jardí mitològic de les Hespèrides, obre la porta del jardí de la Casa Güell. Gaudí havia concebut el conjunt de pavellons, de porteria i cavallerissa, a més del recinte que envoltava la propietat. L'any 1888, Barcelona va acollir l'Exposició Universal, que va tenir lloc al parc de la Ciutadella. Dos edificis subsisteixen de les construccions que s'hi van fer: l'Arc de Triomf i el Castell dels Tres Dragons, de Domènech i Montaner. Un dels màxims exponents del modernisme és l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amb obres com la Casa de les Punxes, la Casa Amatller o la Casa Macaya. Pel que fa a les obres de Lluís Domenech i Montaner, cal destacar la Casa Fuster, la Casa Thomas, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Palau de la Música Catalana. La Sagrada Família és l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí, però no cal oblidar la Casa Batlló, la Casa Milà, coneguda com "La Pedrera"; o la cripta de l'església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. D'altres conjunts industrials han estat concebuts per arquitectes modernistes. Puig i Cadafalch va construir la Fàbrica Casarramona, a prop de la plaça d'Espanya; i les Caves Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia, en què va fer servir la volta catalana. El Col·legi de les Teresines, a Sant Gervasi, és obra d'Antoni Gaudí; el Conservatori de Música de Terrassa, de Lluís Moncunill i Parellada; la Casa de Roviralta, de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Josep Maria Jujol és un altre dels seguidors de Gaudí. La Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, destaca pels seus vitralls modernistes i la Casa Martí, seu del restaurant "Els 4 Gats", va ser la primera obra de Puig i Cadafalch a Barcelona.

Federico Correa presenta la Casa Milà
Vídeo

Educació artística Federico Correa presenta la Casa Milà

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Dibuix tècnic, Història de l'art

L'arquitecte Federico Correa parla, a "Arquitectures", de la Casa Milà, coneguda com la Pedrera, un edifici de pisos de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí per a la família Milà, convertit en un monument de fama mundial. Federico Correa recorda els seus passejos pel Passeig de Gràcia quan era petit i un edifici que, a aleshores, ell considerava molt lleig: la Pedrera, d'Antoni Gaudí. Correa reconeix que no va començar a valorar aquesta obra fins a l'època en què va estudiar arquitectura. L'arquitecte explica que l'interior de la casa, obra de Jujol i de Gaudí, no li va agradar gens a la senyora Milà, per la qual cosa el va desfer i el va tornar a fer amb estil francès. Federico Correa analitza les bòvedes catalanes que va fer servir Gaudí a la Casa Milà, així com l'arc parabòlic. També parla de la influència que va rebre Antoni Gaudí de l'art neogòtic. Per Correa, la Pedrera és la millor obra de Gaudí.

Gaudí i la natura
Vídeo

Educació artística Ciències socials Matemàtiques Ciències naturals Gaudí i la natura

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història de l'art, Geografia

Antoni Gaudí es va inspirar en les formes de la natura per construir la seva obra. "Quèquicom" compara l'estructura de la Sagrada Família amb la disposició d'algunes espècies naturals, com els faigs. La branca d'un baladre amaga al seu interior una columna amb una estructura de base triangular que progressivament es transforma en base hexagonal. Aquesta columna coincideix amb la columna de doble gir dissenyada per Antoni Gaudí. El reporter Pere Renom visita la Sagrada Família i comprova com la nau central està inspirada en una arbreda, amb troncs, ramificacions i capçades per on entra la llum. Ramon Espel, cap d'obra de la Sagrada Família, i Jordi Cussó, cap dels modelistes del temple, expliquen com es modelen les columnes de doble gir. Aquestes columnes s'originen per una rotació doble d'un polígon, com ara un triangle, un quadrat o un hexàgon, al llarg d'un eix. La Sagrada Família no necessita contraforts laterals com les catedrals europees tradicionals, ja que Gaudí hi va fer servir arcs catenaris molt esvelts. Pere Renom també s'enfila als arbres de la fageda de Tortadès, a la Selva, per comprovar les similituds de la natura amb l'obra de Gaudí. Els faigs tenen una ramificació simpòdica, no hi ha un eix vertical de dalt a baix, sinó que el tronc principal es divideix en diversos troncs secundaris. Així, es genera una capçada en forma de paraigua obert, amb estructura fractal. D'altra banda, a la secció "La masia", el biòleg Cristian Ruiz Altaba parla de l'origen i de les varietats del tomàquet, com també de l'eterna discussió sobre si és una fruita o una verdura.

Construir futur
Vídeo

Tutoria Ciències socials Construir futur

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

El sector de la construcció és un dels més tocats per la crisi econòmica. "Tot un món" parla dels cursos que es fan a l'Institut Gaudí de la Construcció per formar professionals que puguin ser més competitius. L'Institut Gaudí de la Construcció forma, des de fa anys, paletes, enrajoladors i altres especialistes de la construcció. Aquest és un dels sectors que més persones immigrades ocupa en l'actualitat i un dels que més directament han notat els efectes de la crisi. El peruà Carlos Ravelo i Hugo Espinoza, de l'Equador, van treballar de paletes fins que les seves empreses els van acomiadar. Mohamed Auchorif, del Marroc, que també havia treballat en diverses constructores, és ara un dels professors dels cursos de formació continuada i d'especialitats de l'Institut Gaudí que, aquests mesos, fan en Carlos i l'Hugo, uns cursos que els han de preparar per afrontar el futur amb més i millors eines.

L'Eixample
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura L'Eixample

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Barris de Barcelona" fa un recorregut en bicicleta pel barri de l'Eixample i mostra diversos exemples d'arquitectura modernista, zones verdes recuperades a les illes i els patis interiors dels edificis i l'activitat comercial del barri. L'Eixample barceloní és el barri més europeu de la ciutat. Creat a partir dels plantejaments urbanístics d'Ildefons Cerdà, l'Eixample s'ha adaptat als nous temps sense perdre la majestuositat dels seus orígens. El formen diferents barris construïts a imatge i semblança de les grans capitals europees. El reportatge comença amb les declaracions del dissenyador de moda Antoni Miró, que recorda quan va instal·lar la seva primera botiga a l'Eixample. El passeig en bicicleta per l'Eixample té com a punt de partida la rambla de Catalunya, els petits passatges i l'antiga Torre de les Aigües, un interior d'illa convertit en un punt d'oci. Una parada especial es mereixen edificis com la Casa Milà, d'Antoni Gaudí, coneguda com la Pedrera; la Fundació Antoni Tàpies; la Casa Batlló, també de Gaudí, i la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch. El recorregut també mostra imatges del mercat de la Concepció, els jardins Jaume Perich, el Conservatori de Música, la Casa Terrades, coneguda com la Casa de les Punxes, i l'antic Hotel Ritz. Al barri de Fort Pienc hi ha l'Arc de Triomf, l'edifici de l'Aigua, el parc de l'Estació del Nord i els jardins Manuel de Pedrolo. L'itinerari per l'Eixample finalitza a l'Hospital de Sant Pau, d'estil modernista, i al temple de la Sagrada Família, d'Antoni Gaudí.

Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat)
Vídeo

Ciències socials Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat)

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

A Santa Coloma de Cervelló hi ha una de les joies creades per l'arquitecte Antoni Gaudí: la cripta de l'església de la Colònia Güell. "Viure Catalunya" recorre aquesta localitat del Baix Llobregat. La visita comença en un cirerar de can Colomer. Santa Coloma de Cervelló havia estat un dels principals productors de cireres de Catalunya, però cada vegada en queden menys explotacions. El poble està format per diversos nuclis: el nucli antic, la Colònia Güell i tres urbanitzacions. L'any 1890, l'industrial tèxtil Eusebi Güell va decidir traslladar la fàbrica de teixits el Vapor Vell de Sants a la finca que la seva família tenia a Santa Coloma de Cervelló. Al seu voltant es van fer habitatges i així va néixer la Colònia Güell. Güell va encarregar la construcció de l'església a l'arquitecte Antoni Gaudí. El projecte, però, va quedar inacabat i només s'hi va construir la nau inferior. Gaudí va aplicar posteriorment a la Sagrada Família moltes de les solucions arquitectòniques experimentades a la Colònia Güell. Per recordar els inicis de la colònia cada any hi té lloc una festa modernista. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, té ocasió d'emprovar-se un dels vestits que es llueixen durant l'esdeveniment.

El modernisme (2)
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme (2)

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a l'expressió artística del modernisme, que va donar gran importància a les arts decoratives i va tenir com a màxim representant l'arquitecte Antoni Gaudí. El modernisme va ser una de les expressions més significatives de l'anomenada Belle Époque, i es va desenvolupar entre els anys 1890 i 1910. La nova estètica estava marcada per la línia corba, l'asimetria i l'ornamentació detallista i inspirada en la natura. També cal destacar l'ús de materials com el ferro, la fusta, la ceràmica, la terra cuita i el vidre. Aquest llenguatge propi va integrar les arts menors i va revifar algunes de les tècniques dels oficis tradicionals. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí. A iniciativa de l'industrial Eusebi Güell va concebre el parc Güell de Barcelona, que havia de ser una urbanització privada amb cases i jardins. L'any 1883 va assumir l'encàrrec de la Sagrada Família, en què va treballar durant més de trenta anys, fins a la seva mort, l'any 1926. Altres obres destacades de Gaudí són: la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló, la Torre Güell i el Col·legi de les Teresianes, a Barcelona, i el celler Güell, al Garraf. Josep Puig i Cadafalch va ser un altre representant del moviment modernista, amb obres com la remodelació de les caves Codorniu, la Casa de les Punxes, la Casa Amatller, la Casa Quadras, el Palau Macaya o la seva casa a Argentona. Pel que fa a Lluís Domènech i Montaner, cal destacar el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster, la Casa Lamadrid i la Casa Thomas, a Barcelona, i l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs i la Casa Fàbregas, a Reus. El modernisme es va estendre ràpidament a tot Catalunya, amb mostres ben significatives a poblacions com la Garriga, Cadaqués, Cardedeu, Puigcerdà, Sort, Sant Joan Despí, Girona, Olot, Terrassa o Sabadell. A banda de l'arquitectura, també van ser importants la decoració interior, el disseny de mobles i la joieria, amb artistes com els germans Josep i Francesc Masriera. El màxim representant en l'àmbit de l'escultura va ser Josep Llimona, seguit de figures com Josep Reynés, Eusebi Arnau, Miquel Blai, Emili Fontbona o Enric Clarasó. En pintura van destacar Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joan Llimona, Modest Urgell, Joan Brull o Ricard Canals.

Gaudí, architect and craftsman
Vídeo

Educació artística Gaudí, architect and craftsman

  • Data 2002
  • Idioma Anglès
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Educació visual i plàstica

L'admiració cap a l'entorn natural i l'aprenentatge dels secrets de l'ofici familiar de calderers van ser determinants en l'obra d'Antoni Gaudí. El seu geni constructiu projectà formes arquitectòniques innovadores inspirades en la natura. Les tècniques constructives es basaven en les emprades a pagès i la seva col·laboració amb diversos artesans va donar com a resultat una obra compartida. El ferro, la fusta, el vidre, el mobiliari... elements que conformaven els edificis en tota la seva globalitat, des de la complicada estructura fins al més petit detall, modelen l'esclat creatiu que és l'obra de Gaudí.

Gaudí, arquitecte i artesà
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Gaudí, arquitecte i artesà

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica

L'admiració cap a l'entorn natural i l'aprenentatge dels secrets de l'ofici familiar de calderers van ser determinants en l'obra d'Antoni Gaudí. El seu geni constructiu projectà formes arquitectòniques innovadores inspirades en la natura. Les tècniques constructives es basaven en les emprades a pagès i la seva col·laboració amb diversos artesans va donar com a resultat una obra compartida. El ferro, la fusta, el vidre, el mobiliari... elements que conformaven els edificis en tota la seva globalitat, des de la complicada estructura fins al més petit detall, modelen l'esclat creatiu que és l'obra de Gaudí.

Catalunya i Andorra
Vídeo

Educació artística Ciències socials Catalunya i Andorra

  • Data 1995
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

"L'oblit del passat" dedica el capítol a la restauració de les talles i pintures murals romàniques de Catalunya i Andorra. Així mateix, parla de la necessitat de conservar els edificis modernistes, que ja comencen a mostrar signes de degradació. Escultures policromades, retaules i pintures murals dels segles XI, XII i XIII, procecedents de les esglésies romàniques dels Pirineus, es van treure, a partir del 1917, dels seus emplaçaments originals per evitar que caiguessin en mans dels col·leccionistes i dels museus estrangers. Ara s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya, ubicat al Palau Nacional, un edifici que va ser l'emblema de l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona l'any 1929. Al cor dels Pirineus, el principat d'Andorra guarda importants tresors romànics, com ara Sant Joan de Caselles, a Canillo. En aquesta església del segle XI hi ha una majestat del segle XII. Es tracta d'una escultura de pedra de Jesucrist crucificat sobre un fons de pintura mural. L'església romànica més antiga que es conserva a Andorra és la de Santa Coloma, amb fragments de pintures murals. També cal destacar Sant Martí de la Cortinada, on hi ha uns frescos restaurats. Entre els segles IX i XIII, l'arquitectura religiosa tenia un estil robust i senzill, amb murs gruixuts, absis semicirculars, finestres estretes i una decoració mural austera i sintètica. Aquestes són les característiques de l'art romànic. A partir de l'any 1917 es van començar a arrencar les pintures de les esglésies romàniques per protegir-les de l'expoli. La tècnica per arrencar les pintures era poc coneguda a Catalunya, així que van ser experts italians els encarregats de dur a terme l'operació. A esglésies com Santa Maria de Taüll o Sant Climent de Taüll hi ha reproduccions de les pintures originals. El programa també dedica un apartat a la difícil restauració del monestir de Sant Pere de Rodes. Fundat al segle VIII sobre unes ruïnes romanes, hi són visibles les diverses fases constructives. El monestir el van abandonar els monjos al segle XVIII, i, des d'aleshores, ha estat objecte d'importants robatoris, de manera que molt del seu patrimoni està dispers en col·leccions privades. Les condicions externes han obligat a protegir amb vidres la portalada del monestir de Ripoll, l'obra escultòrica més rellevant del segle IX. A la ciutat de Barcelona hi ha un important patrimoni modernista, bàsicament d'Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. La seva obra va contagiar els artesans que col·laboraven en la construcció dels edificis: vitrallers, forjadors, ceramistes, escultors, mosaïcistes... Entitats com la Fundació Amatller vetllen per la conservació del patrimoni cultural. L'industrial xocolater Antoni Amatller, interessat per l'art, va encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch que reconstruís un edifici al passeig de Gràcia i el convertís en una casa que no tingués res a veure amb l'estil de l'època. L'Hospital de la Santa Creu i...

Total 52 resultats
per pantalla
Pantalla de 6

Àrea professorat

Programació educativa