Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 228 resultats
per pantalla
Pantalla de 23
Muntanya i escalada
Vídeo

Tutoria Educació física Muntanya i escalada

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Tutoria

Aquest vídeo mostra alumnes practicant activitats de barranquisme i d'escalada que pertanyen al Cicle formatiu de grau mitjà d'Excursionisme, alta muntanya, descens de barrancs, escalada, muntanya mitjana, i al Cicle formatiu de grau superior d'Alta muntanya, escalada, esquí de muntanya.

Alta muntanya
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Alta muntanya

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

La Terra és un planeta geològicament molt ric, amb una superfície molt accidentada, tres quartes parts de la qual es troben sota l'aigua. Les muntanyes de la Terra són altes, però no són les més altes del Sistema Solar. Considerant el nivell del mar com el nivell mitjà de la superfície, la muntanya més alta de la Terra és l'Everest, de 8.880 metres d'alçada. En relació als diàmetres dels altres astres sòlids del Sistema Solar, és una muntanya molt alta. Tot i així, a la mateixa Lluna hi ha muntanyes més altes. Els Monts Leibnitz són una serralada de muntanyes de la Lluna amb un pic que fa 9.100 metres d'alçada. Tenint en compte la relació de diàmetres entre la Lluna i la Terra, això suposa una alçada unes quatre vegades superior a l'Everest. Venus també conté muntanyes molt altes. En els Monts Maxwell hi ha dos pics que fan uns 11 mil metres sobre el nivell mitjà del planeta. Els Maxwell estan situats sobre un gran altiplà de diversos milers de metres d'alçada, anomenat Isthar Terra. El planeta més escorcollat de tots és Mart. Fins ben entrat el segle XX, els astrònoms creien que Mart era un planeta viu i amb una orografia similar a la de la Terra. Els astrònoms de fa cent anys dibuixaven Mart amb una sèrie de ratlles que, pensaven, eren canals de rec. A les confluències d'aquests canals, hi imaginaven llacs. Un dels grans estudiosos de Mart va ser l'italià Giovanni Schiaparelli. El 1881, Schiaparelli va dibuixar un mapa on hi va assenyalar una zona clara, a la qual va anomenar Nix Olympica, on va suposar l'existència d'un llac. Però a Mart no hi ha cap canal ni cap llac; en canvi, hi ha la muntanya més alta de tot el Sistema Solar. Es diu Olympos Mons, el mont Olympos. Tenint en compte la relació entre els diàmetres de Mart i de la Terra, l'Olympos és una muntanya unes cinc vegades més alta que l'Everest. Els primers detalls del mont Olympos van ser revelats, el 1976, per la sonda Viking-1. Es tracta d'un volcà apagat. Al cim s'hi veu una caldera amb diversos cràters taponats i, sobre el sòl, uns tènues núvols blancs. Les modernes imatges del Telescopi Espacial Hubble, tot i ser fetes des de la Terra, permeten distingir el mont Olympos. Per la seva banda, la sonda Mars Global Surveyor també l'ha fotografiat amb detall. Amb una base de més 500 quilòmetres, l'Olympos fa uns 27 quilòmetres d'alçada. La caldera del volcà fa uns 90 quilòmetres de diàmetre; s'hi aprecien nombroses esquerdes i rius de lava solidificada. El gran con volcànic està situat sobre un altiplà, gairebé circular, d'uns 6 quilòmetres d'alçada sobre la superfície, amb espadats gairebé verticals. Es calcula que l'Olympos era un volcà que es va apagar definitivament fa uns 2.000 milions d'anys. L'Olympos és una muntanya gegantina. És difícil imaginar les seves proporcions, perquè no hi ha res que s'hi assembli ni a la Terra ni a tot el Sistema Solar. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment,...

Esquí de muntanya
Vídeo

Educació física Esquí de muntanya

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física

L'esquí de muntanya consisteix a pujar i baixar cims amb esquís o grampons. El programa "Esports en joc" analitza diversos aspectes d'aquest esport. La pràctica de l'esquí de muntanya permet gaudir amb tranquil·litat de la natura i de la neu sense la massificació de les pistes d'esquí. Aquest esport consisteix a pujar muntanyes amb esquís, o bé amb grampons si el desnivell ho requereix, i baixar-les fent servir tècniques d'esquí alpí. Els esquís que es fan servir en aquesta modalitat porten unes fixacions especials que permeten aixecar i abaixar el peu. Al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya es preparen esportistes d'alt nivell per a la competició. Els entrenaments combinen la musculació al gimnàs amb el treball a l'exterior. Les competicions d'esquí de muntanya es divideixen en tres modalitats: circuits, cronoescalades i curses de relleus. A Catalunya, on hi ha molta tradició pel que fa a la pràctica d'aquest esport, s'hi ha assolit un alt nivell competitiu.

Sants-Montjuïc
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Sants-Montjuïc

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Barris de Barcelona" recorre el districte de Sants-Montjuïc, amb barris amb tanta personalitat com Hostafrancs, Sants, la Bordeta o el Poble-sec, amb l'exponent industrial de la Zona Franca i els racons naturals i les instal·lacions culturals i esportives de la muntanya de Montjuïc. El tenor Josep Carreras va néixer al barri de Sants i els seus records d'infantesa són la presentació del reportatge. El recorregut pel districte de Sants-Montjuïc comença als barris de la Magòria i la Font de la Guatlla, i a la fàbrica Casaramona, seu del CaixaFòrum. Al barri de la Bordeta hi ha l'antic complex industrial de Can Batlló, una fàbrica històrica reconvertida en tallers autònoms. La plaça d'Espanya, la porta d'entrada de la ciutat, es va urbanitzar a començaments del segle XX, coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de 1929. Un edifici que ja existia abans de la remodelació de la zona és la plaça de toros de les Arenes. El carrer de Sants és un important eix comercial, juntament amb el mercat de Sants i el mercat d'Hostafrancs. L'itinerari pel barri continua per l'estació de tren Barcelona-Sants, la plaça dels Països Catalans, el complex de l'Espanya Industrial, una fàbrica construïda a mitjans del segle XIX i avui reconvertida en parc, i les cases de planta baixa del carrer de Premià. A la Zona Franca es concentra l'activitat industrial de la ciutat de Barcelona. A la vora hi ha el barri de Can Clos i una zona d'horts urbans. La muntanya de Montjuïc va canviar el seu aspecte arran de la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992. L'Estadi Olímpic es va reconstruir i es van aixecar construccions tan espectaculars com ara el Palau Sant Jordi. A l'edifici del Palau Nacional hi ha el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que acull una important col·lecció d'art romànic. Altres punts d'interès de la muntanya de Montjuïc són el Teatre Grec i la Fundació Joan Miró, un edifici de l'arquitecte Josep Lluís Sert. El funicular de Montjuïc uneix la muntanya amb el barri del Poble-sec i l'avinguda del Paral·lel. Del barri cal destacar l'església de Santa Madrona. L'anomenada Ciutat del Teatre està constituïda per l'Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i el nou Teatre Lliure. El recorregut per la muntanya de Montjuïc finalitza als jardins de Mossèn Costa Llobera, amb una de les col·leccions de cactus més importants d'Europa; el Fossar de la Pedrera, amb el monument funerari en honor del president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat l'any 1940, i el cementiri de Montjuïc.

Delta del Llobregat i muntanya de Montserrat
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Delta del Llobregat i muntanya de Montserrat

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia

"Catalunya, natura viva" dedica el capítol a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, creades l'any 1987, estan situades a la comarca del Baix Llobregat. Ocupen una extensió de 297 hectàrees i tenen una zona d'influència de 201 hectàrees, repartides entre els municipis del Prat de Llobregat i de Viladecans. Les formen dos nuclis, el Remolar-Filipines i la Ricarda-Ca l'Arana. El delta del Llobregat és una de les tres zones humides més importants de Catalunya. Dels seus valors naturals en destaca el paisatge de transició entre el medi terrestre i l'aquàtic, influït per la barreja de l'aigua continental amb la marina. També és l'hàbitat de més de 340 espècies d'ocells, per a moltes de les quals té un paper clau durant les migracions com a lloc de refugi i de descans. S'hi pot trobar la fotja, l'ànec collverd, el bernat pescaire, l'agró blanc, el camallarga, el cabusset, el corb marí, el martinet blanc, la polla d'aigua, l'arpella o el corriol camanegra. En aquesta àrea natural també hi hauna gran riquesa vegetal, amb la presència, per exemple, de més de vint espècies d'orquídies. L'activitat agrícola és molt important, però durant els darrers anys la superfície agrícola ha minvat espectacularment. El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, creat l'any 1987, es troba a la confluència de les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Anoia. Té una superfície de 3.630 hectàrees i una zona de protecció de 4.039 hectàrees. S'estén pels municipis del Bruc, Collbató, Esparreguera, Marganell, Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i Vacarisses. Montserrat és la muntanya més emblemàtica de Catalunya i el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, patrona del país, és un important centre de pelegrinatge. El relleu de la muntanya és d'origen deltaic, format per una multitud de roques, agulles, coves i balmes. Al parc hi viuen espècies com el pregadéu, el llangardaix verd, la puput, el corb, el duc o el falcó pelegrí. També s'hi pot trobar la cabra salvatge, gràcies a un programa de reintroducció d'aquest animal.

La recuperació dels Pirineus
Vídeo

Ciències socials Educació física La recuperació dels Pirineus

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Educació física, Economia

L'espai "Valor afegit" dedica el reportatge principal d'aquest capítol al creixement econòmic de les comarques de muntanya. Així mateix, també es fa ressò de la caiguda de la borsa i de l'augment dels preus. Durant els últims deu anys, les comarques de muntanya han crescut per sobre de la mitjana de Catalunya en set exercicis. La població del Pirineu ha augmentat en deu mil persones durant el mateix període. Són els grans símptomes de la recuperació econòmica d'una zona que havia estat en decadència durant cinquanta anys, des de la construcció de les centrals hidroelèctriques. El motor d'aquest creixement econòmic ha estat el turisme de neu, que avui té onze estacions d'esquí alpí i sis d'esquí nòrdic. L'impacte d'aquesta activitat a les comarques de muntanya és vuit cops els ingressos de les estacions, segons afirmen des de l'Associació d'Estacions d'Esquí. Els agents econòmics, públics i privats, busquen activitats complementàries que estirin el fil del turisme per fer créixer l'economia pirinenca. Els esports d'aventura o el termalisme n'han estat algunes, però una de les que obre més expectatives és el turisme cultural. A Esterri d'Àneu, l'Ecomuseu fa dues dècades que manté unes instal·lacions que han conservat la memòria de l'estil de vida del Pallars. Però, a més de la conservació, el museu s'ha distingit per posar en marxa iniciatives que generen dinamisme econòmic. Aquestes iniciatives s'acompanyen des de l'Administració amb un pla territorial que preveu potenciar el creixement d'una xarxa de pobles i ciutats en què es pretén donar serveis de qualitat similar a la que tenen els de les grans ciutats catalanes. La contrapartida és la restricció del creixement urbanístic als pobles de muntanya. Aquestes restriccions són criticades per alguns sectors de la societat pirinenca, que reivindica poder créixer com ho han fet altres parts del territori. També hi ha polèmica a l'entorn de les infraestructures de transport i, en concret, de la necessitat de perforar túnels per millorar les comunicacions per carretera. És el cas del Cantó, la Bonaigua, Salau, Perves i Comiols. Pel que fa a Comiols, actualment s'està elaborant un estudi sobre la viabilitat del túnel i d'una millora de la carretera per veure quina és la millor alternativa. D'altra banda, el programa entrevista Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que parla, entre altres temes, de la caiguda de les borses i de la decisió de la Reserva Federal d'abaixar 0,75 punts els tipus d'interès. "Valor afegit" també analitza les claus que s'amaguen darrere la pujada dels preus.

Contaminació a l'alta muntanya
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Contaminació a l'alta muntanya

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "El medi ambient" parla de la pol·lució, que fins i tot ha arribat als llacs del Pirineu situats a gran altitud. Als llacs d'alta muntanya hi ha les aigües més pures del Pirineu. Fa uns anys que un grup d'investigacions mediambientals aragonès, el GIMACES, n'estudia la qualitat. Per això s'han fixat en els "ibones", que és com es coneixen els llacs de muntanya a Aragó. Al costat del balneari de Panticosa hi ha "l'ibón" de Baños, un llac gairebé convertit en embassament que rep una forta influència humana. Aquí, la proximitat de l'home fa que les aigües no siguin gaire transparents, amb moltes més algues del que seria normal en un llac a 1.600 metres d'altitud. Un dels paràmetres que es mesuren, per tant, és precisament la qualitat de l'aigua. El llot que hi ha al fons del llac també donarà dades importants sobre altres paràmetres com la presència de metalls pesants. On també es mesura quatre cops l'any la qualitat de l'aigua és en un llac de muntanya molt menys afectat per la presència humana. "L'ibón" de Sabocos és a 1.900 metres d'altitud, sobre les pistes d'esquí de Panticosa. Malgrat l'hivern extremament càlid, fins i tot a la primavera les mostres d'aigua s'han hagut de prendre després de travessar una capa de gel de mig metre i submergir-se per sota de la banquisa, amb l'aigua a prop del punt de congelació. Les dades de l'interior de "l'ibón" es comparen després amb la neu que envolta el llac. Al laboratori, les anàlisis demostren que l'aigua dels dos llacs es troba pitjor del que s'esperava, a causa de la influència humana. "L'ibón" de Baños es veu afectat per la humanització del seu entorn, mentre que el de Sabocos, amb unes de les aigües més pures del Pirineu, confirma una lleu contaminació de metalls pesants, com ara plom o mercuri, que hi han transportat els núvols des de lluny. Ara, aquest grup d'investigadors proposa una figura de protecció especial per a aquests indrets tan fràgils, que hi reguli les activitats humanes i en permeti la gestió d'una manera sostenible.

El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)
Vídeo

Ciències socials Educació física Tecnologia El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Geografia

Al Pont de Suert hi ha l'Escola Catalana d'Esports de Muntanya, que forma tècnics i esportistes. "Viure Catalunya" recorre en aquesta ocasió la capital de l'Alta Ribagorça. L'itinerari comença pel carrer Major, els porxos i la plaça de la Vila i continua per la carretera, on es concentra l'activitat comercial. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, entra en un comerç i compra girella, un embotit típic de la zona elaborat amb xai. Tot seguit visita el taller d'un artesà de la fusta que fa, sobretot, estris relacionats amb les feines del camp. Al pantà d'Escales parla amb els responsables de l'Escola Catalana d'Esports de Muntanya, que forma especialistes en alpinisme, escalada en roca, descens de barrancs o esquí de muntanya. Després, la Griselda es desplaça a la piscifactoria, on hi ha un centre de recuperació i reproducció de llúdrigues. Finalment, presencia una actuació del Grup de Bastoners de Malpàs, un de la vintena de nuclis que formen part del municipi del Pont de Suert.

Canvi de pastilles de frens
Vídeo

Tutoria Tecnologia Canvi de pastilles de frens

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

Els frens de la bicicleta de muntanya exigeixen revisió i manteniment constant. En aquest vídeo podem veure com es fa el canvi de pastilles dels frens tipus V-Break. És el segon d'una sèrie de cinc vídeos de curta durada, a on es poden seguir les pautes generals per el manteniment Bàsic de la bicicleta de muntanya.

Tipus de frens
Vídeo

Tutoria Tecnologia Tipus de frens

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

Aquest vídeo està destinat a afeccionats a la bicicleta, monitors d'esports i professionals del mon educatiu de l'activitat física i l'esport en general, en la que es mostren els diferents tipus de frens en la bicicleta de muntanya. És el primer d'una sèrie de cinc vídeos de curta durada, a on es poden seguir les pautes generals per el manteniment Bàsic de la bicicleta de muntanya.

Total 228 resultats
per pantalla
Pantalla de 23

Àrea professorat

Programació educativa