Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 26 resultats
per pantalla
Pantalla de 3
República i Generalitat
Vídeo

Ciències socials República i Generalitat

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

La sèrie d'animació "Història de Catalunya" parla, en aquest capítol, dels esdeveniments que van des de la proclamació de la República Espanyola fins a l'esclat de la Guerra Civil. Com sempre, en Dragui n'explica els detalls. Després de la Dictadura de Primo de Rivera i de la Dictablanda de Berenguer, l'any 1931 es van convocar a Espanya eleccions municipals. A 46 de les 50 capitals de província espanyoles hi van guanyar els candidats republicans, i, a Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Francesc Macià i Lluís Companys, va arrasar. Davant aquests resultats, el rei Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar Espanya. El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, que va durar només tres dies, ja que Catalunya, amb Francesc Macià al capdavant, es va sentir compromesa a consolidar el règim republicà a tot Espanya. La nova República Espanyola va admetre la recuperació de la Generalitat de Catalunya i va prometre acceptar un estatut d'autonomia. Els parlamentaris catalans es van reunir a Núria per elaborar el projecte d'Estatut. Després d'haver rebut el suport dels regidors dels ajuntaments i del poble català, el president Francesc Macià va anar a Madrid per discutir-lo amb el president espanyol, Niceto Alcalá Zamora, i el cap de govern, Manuel Azaña. L'Estatut va ser aprovat amb retallades i tot seguit es va procedir a dur a terme els traspassos de serveis. El president Frances Macià, conegut popularment com "l'avi", va morir el dia de Nadal de 1933. El va succeir Lluís Companys. Els enfrontaments entre la dreta i l'esquerra a Espanya eren cada vegada més violents. José Antonio, fill del dictador Primo de Rivera, va fundar el partit Falange Espanyola. El nou president del govern espanyol, Alejandro Lerroux, va demanar l'ajut a la dreta més reaccionària per governar. El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Al cap de tres hores, l'exèrcit de la República va assetjar el Palau de la Generalitat i va posar fi a l'Estat Català. L'autonomia va quedar suspesa durant més d'un any i els membres del govern van ser empresonats. Els dos anys que van entre el 1934 i el 1936 s'anomenen el Bienni Negre. Després, les esquerres van guanyar les eleccions i aquest triomf va comportar la llibertat de Lluís Companys. Com a rèplica democràtica als Jocs Olímpics de Berlín, el 19 de juliol de 1936 s'havia d'inaugurar a Barcelona una Olimpíada Popular, amb la participació d'atletes de tot el món, però no es va poder dur a terme perquè la Guerra Civil ja havia començat.

1930
Vídeo

Ciències socials 1930

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història

En aquesta edició, "Els diaris de Pascal" se centra en els esdeveniments de l'any 1930, com ara la dimissió del general Primo de Rivera com a president del govern espanyol o el retorn de Francesc Macià de l'exili. L'Exposició Universal de Barcelona ha deixat de ser notícia i els obrers que van arribar per treballar-hi ara no tenen feina. La dictadura de Primo de Rivera passa per moments difícils i la monarquia d'Alfons XIII, també. L'oposició clandestina els vol fer caure. I Francesc Macià, des del seu exili a Bèlgica, mou fils per tornar a Catalunya. El fotògraf Pascal Danglà fa un any que és a Barcelona. S'ha introduït en el món intel·lectual i elitista de la ciutat, però també coneix el moviment obrer gràcies a Joan Peiró, el líder de la CNT. Ara, en Pascal ho comença a veure tot amb ulls propis. El retrobament amb la Lilian, el seu primer amor, no ha estat com s'esperava. Ella viu amb Josep Maria Planes, un periodista jove i brillant. S'han fet amics, però en Pascal pateix perquè creu que no és l'home ideal per a ella. És un noctàmbul i un faldiller... I ara en Pascal no sap què fer: si avisar-la o callar. En Pascal coneix la periodista Irene Polo, una dona decidida i moderna, i col·labora amb ella en un reportatge. En aquest capítol, hi intervenen amb els seus records de l'època Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Joan Ventalló i Eulàlia Ventalló, fills de Joaquim Ventalló; Francesc Arnó, linotipista del setmanari "L'Opinió"; Mercè Olivares, filla d'immigrants murcians, i Joan Triadú, mestre.

1931
Vídeo

Ciències socials 1931

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història

La victoria d'ERC, presidida per Francesc Macià, a les eleccions municipals; la partida del rei Alfons XIII cap a l'exili; la proclamació de la República Catalana o la redacció de l'Estatut de Núria són alguns dels esdeveniments que marquen aquest capítol de la sèrie "Els diaris de Pascal", centrat a l'any 1931. La situació política és molt convulsa. Fa un any que va caure Primo de Rivera, però la dictadura continua. I mentre el rei Alfons XIII rep moltes crítiques, les esquerres s'han unit i han fet un pacte per aconseguir la democràcia. Francesc Macià torna de l'exili per participar en unes eleccions que poden ser decisives. El fotògraf Pascal Danglà continua a Barcelona. Moltes nits surt amb el periodista Josep Maria Planes, que li mostra la cara més frívola de la ciutat. Però, gràcies al testimoni de Joan Peiró, també coneix la repressió que pateixen els sindicalistes. Els darrers mesos ha treballat molt per a la revista "Imatges", on ha conegut la Irene Polo, una periodista excepcional que comença a ser alguna cosa més que una amiga. En Pascal es vol allunyar de la Lilian. Aquesta relació a tres bandes el fa patir molt i ha acabat provocant una forta discussió amb en Planes. Al llarg del capítol hi apareixen els records de l'època de Josep Palau i Fabre, escriptor; Moisès Broggi, metge; Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre", i Joan Ventalló, fill de Joaquim Ventalló.

Macià. De militar a independentista
Àudio

Ciències socials Macià. De militar a independentista

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

En Guàrdia! tracta durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convida cada setmana un coneixedor de la matèria, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer. En aquest capítol es repassa la biografia de Francesc Macià, que començà la seva carrera com a militar i acabà representant el moviment independentista català.

1933
Vídeo

Tutoria Ciències socials 1933

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Història

"Els diaris de Pascal" se centra en els fets històrics de l'any 1933, com ara el conflicte miner a Sallent, el nomenament a Alemanya d'Adolf Hitler com a canceller, el vot femení, la victòria de les dretes a Espanya o la mort de Francesc Macià. La República ho canvia tot. La gent contreu matrimoni civil, s'aprova la llei del divorci, les dones reivindiquen els seus drets... El país es transforma i això no agrada gens als sectors més conservadors, com l'església o l'exèrcit. L'estiu passat, el general Sanjurjo va fer un cop militar que de seguida es va poder aturar. Però el malestar augmenta. Després de moltes tensions i grans retallades, es va aprovar el nou Estatut... Un text molt esperat que no ha fet content ningú. Aviat hi haurà eleccions generals i, per primera vegada, pot guanyar la dreta. El fotògraf Pascal Danglà continua instal·lat a Barcelona i no té cap pressa per marxar. Ja està totalment integrat a la ciutat. Treballa molt amb la periodista Irene Polo i gràcies a l'amistat d'en Peiró, el líder de la CNT, cada vegada és més sensible als problemes dels treballadors. Això provoca greus enfrontaments amb Josep Maria Planes i la resta dels periodistes d'"El Be Negre", per com tracten els immigrants murcians. En canvi, cada vegada se sent més a prop de la Lilian. Ella té un problema molt greu i sembla que no pot comptar amb en Planes. Potser ha arribat el moment que en Pascal es decideixi. En aquest episodi hi intervenen, amb els seus records de l'època: Enric Casañas, militant de la CNT; Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Concepció Sugranyes i Rosa Batlle, alumnes de l'Institut Escola; Joan Triadú, mestre; Eulàlia Rodés, infermera; Teodor Garriga, locutor de ràdio; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada, i Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre".

Programa Salut i Escola. Experiència a l'IES Francesc Macià
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Programa Salut i Escola. Experiència a l'IES Francesc Macià

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

Professors, alumnes i la infermera de referència de l'IES Francesc Macià de Cornellà de Llobregat ens expliquen quines són les característiques del programa "Salut i Escola", el qual es porta a terme al seu centre, i fan algunes valoracions dels resultats.

Francesc Macià
Àudio

Ciències socials Francesc Macià

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

Aproximació a la figura històrica de Francesc Macià. Des dels seus orígens militars fins a la proclamació de la República Catalana al 1932, passant pels cops d'estat de Primo de Rivera o els fets de Motllor. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.

De l'Exposició del 1929 a la postguerra
Vídeo

Ciències socials De l'Exposició del 1929 a la postguerra

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

L'Exposició Internacional del 1929 va obrir un nou període d'esperança, seguit de l'etapa republicana, quan es va recuperar l'autogovern amb la Generalitat de Catalunya. La Guerra Civil, però, va estroncar aquesta trajectòria. Són els fets analitzats en aquest capítol de "Memòria de Catalunya". L'any 1929, l'Exposició Internacional de Barcelona va comportar importants canvis per a la ciutat. Es va desenvolupar l'Eixample, es va millorar la xarxa de transports i es va urbanitzar la muntanya de Montjuïc, amb elements com la Font Màgica, de l'enginyer Carles Buïgas, palaus de caire clàssic, zones enjardinades amb escales, el recinte del Poble Espanyol, el Palauet Albéniz o el Pavelló Mies Van der Rohe. El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República Espanyola. El mateix dia, Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Tres dies després, però, Macià hi va renunciar a canvi d'un poder regional que va adoptar el nom històric de Generalitat de Catalunya. Tot seguit es va aprovar l'Estatut de Núria, que va suposar un nou pas per a l'autogovern, i va iniciar les seves tasques el Parlament de Catalunya, presidit per Lluís Companys. L'any 1933 es va constituir la Universitat Autònoma de Barcelona, amb Pere Bosch i Gimpera com a rector. També es van fer avenços en urbanisme, amb l'arquitecte Josep Lluís Sert com a figura destacada. Així mateix, es va dur a terme una nova planificació territorial. El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. L'actuació de l'exèrcit, però, va comportar la rendició, detenció, condemna i empresonament del govern català i la suspensió de l'Estatut d'Autonomia i de la Universitat Autònoma de Barcelona. La sublevació del 18 de juliol de 1936 va fracassar a Barcelona, neutralitzada per la Guàrdia Civil, altres forces d'ordre públic i les organitzacions obreres que van rebre armes. La CNT-FAI va apostar per l'autogestió obrera i la col·lectivització de la indústria i de la propietat. La primera etapa de la guerra va estar marcada pel poder efectiu de les milícies populars, fins que, el maig del 1937, la Generalitat, els partits republicans i el PSUC van aconseguir el poder. Catalunya va tenir un paper destacat en la resistència i en l'economia de guerra. Ciutats com Barcelona, Tarragona, Reus, Granollers i Figueres van patir forts bombardejos des de l'aire, amb grans danys personals i materials. El desembre de 1938, a la batalla de l'Ebre, les tropes franquistes van trencar el front de combat a Mequinensa, un fet que va decantar el resultat de la guerra. L'exèrcit del general Franco va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939.

Francesc Macià
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Francesc Macià

  • Data 1993
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història, Llengua catalana i literatura

La biografia de Francesc Macià coincideix amb la represa de la identitat política de Catalunya iniciada a finals del segle XIX i que culmina durant el primer terç del segle XX. La proclamació de la República catalana i la recuperació de la Generalitat són els punts principals de la seva vida política.

La primera dictadura
Vídeo

Ciències socials La primera dictadura

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En Dragui, el narrador de la sèrie "Història de Catalunya", explica els fets més destacats de la dècada del 1920, com ara la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, l'intent de Francesc Macià de proclamar la República Catalana o la celebració a Barcelona de l'Exposició Internacional. Durant els anomenats "feliços anys 20", l'avinguda del Paral·lel de Barcelona bullia d'activitat. Les arts es transformaven i Picasso començava la seva època cubista. L'11 de setembre de 1923, representants de Galícia, el País Basc i Catalunya van fer un front comú per aconseguir una autonomia política. L'endemà mateix, Miguel Primo de Rivera, capità general de la 4a Regió Militar, va fer un pronunciament amb la idea de "no deixar que el separatisme amenacés la unitat d'Espanya". Des de Saragossa, el general Sanjurjo s'hi va adherir. Es va declarar l'estat de guerra i Espanya va passar a ser governada per un directori militar. Es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i es van prohibir l'Orfeó Català, el Gracienc, el Badaloní i les escoles catalanes i el seu Patronat Escolar. L'any 1925, un grup de catalans va denunciar la repressió que hi havia a Catalunya davant el Comitè Nacional de Minories de la Societat de Nacions, a Ginebra. En aquesta època, alguns artistes van voler renovar radicalment l'art. Es va publicar "El manifest groc", el document literari més conegut de l'avantguardisme català dels anys 20. Un dels seus firmants va ser Salvador Dalí. S'havia donat pas al surrealisme i a pintors com Joan Miró o poetes com Foix. A començaments de novembre del 1926, procedents de Prats de Molló, uns quants centenars de voluntaris catalans, dirigits per Francesc Macià, van intentar una revolta armada. Volien arribar fins a Olot i proclamar la República Catalana, però van ser traïts, empresonats i jutjats. Les tasques culturals catalanes, però, continuaven endavant. Pompeu Fabra elaborava el "Diccionari de la Llengua Catalana", amb col·laboradors com Joaquim Ruyra. Es van crear la Fundació Bernat Metge, la llibreria Catalònia i Edicions Proa. La Costa Brava va començar a ser coneguda a l'estranger i Tossa de Mar i Lloret de Mar rebien els primers turistes. A Barcelona s'hi va construir el metro. Catalunya ja tenia tres milions d'habitants, un dels quals vivia a Barcelona. La ciutat es va transformar per acollir l'Exposició Internacional. Es va construir el Palau Nacional i es va urbanitzar la muntanya de Monjuïc. Són d'aquesta època l'avinguda de Maria Cristina, amb les dues torres d'accés a la plaça de l'Univers, el pavelló alemany de Mies van der Rohe, la Font Lluminosa de Carles Buïgas, el Poble Espanyol, el Teatre Grec o l'Estadi. Els jardins els va dissenyar Jean-Claude Forestier, ajudat pel seu deixeble Nicolau Rubió i Tudurí. L'Exposició la va inagurar el rei Alfons XIII el 19 de maig de 1929 i una de les seves atraccions va ser el dirigible Graf Zeppelin. L'any 1930, després de perdre el suport dels càrrecs de l'exèrcit,...

Total 26 resultats
per pantalla
Pantalla de 3

Àrea professorat

Programació educativa