Més informació: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia Locutor: Xavier Casan
Els temes de Màrius Torres apareixen desenvolupats amb una gran exigència formal que s'acull tant a la forma clàssica del sonet com a una àmplia gamma de provatures estròfiques, inclosa la tanka.
ÀreaLiteratura catalana, Llengua catalana i literatura
"Conté el testimoniatge de cinc persones properes al poeta Màrius Torres: els seus germans Víctor i Núria; la seva cosina Helena Perenya; la germana Josefina, de l'antic sanatori de Puig d'Olena, i Margarida Prats, professora de literatura i estudiosa de la seva obra.";
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia, Llengua catalana i literatura
La gran passió de Jordi Pàmias (Guissona, La Segarra, 1938) és l'amor a la literatura que ha portat a terme tant en la seva vessant d'escriptor com de pedagog. Durant 30 anys ha estat professor de Llengua i Literatura Espanyola a l'actual Institut Màrius Torres de Lleida i ha encaminat diversos dels seus alumnes cap al conreu de les lletres. Com a literat, per bé que ha escrit prosa, assaig i teatre, ha despuntat principalment en el camp de la poesia, en el qual ha passat per diverses etapes. Inscrit primerament en el corrent de denúncia social -"La meva casa", "Fantasia per a ús de la gent sàvia"- , evoluciona després cap al formalisme i la recreació en el llenguatge -"Flauta de sol"- i, més tard, cap a una poesia més intimista i depurada -"Lluna d'estiu" i "Àmfora grega"- . Hi són sempre recurrents, però, el paisatge de la Segarra, els records d'infància, la reflexió sobre el pas del temps i la mort i l'interès per la condició humana. Ja dins el segle XXI, ha publicat els poemaris "Narcís i l'altre" i "Terra cansada". Els nombrosos premis que ha rebut, entre altres, el Carles Riba, el Vicent Andrés Estellés i el de la Crítica Catalana, l'han convertit en un referent de la poesia en al nostra llengua.
El programa "Latitud júnior" es desplaça a Nicaragua per conèixer un jove que treballa per la defensa del medi ambient. Després de veure el reportatge, un grup d'alumnes d'un institut de Lleida reflexionen sobre la qüestió.
Nicaragua és un país amb tants llacs que el seu nom vol dir, literalment, "país d'aigua". El més gran és el llac de Nicaragua, que és com una quarta part de Catalunya. És com un mar. Té onades, més de tres-centes cinquanta illes i, fins i tot, taurons: els únics del planeta que viuen en aigua dolça.
Però el llac de Nicaragua, com gairebé tots els llacs i llacunes que hi ha al país, té les aigües contaminades. Aigües que no es poden beure i, en alguns casos, que ni tan sols són aptes per al bany.
Durant molts anys no hi ha hagut sensibilitat mediambiental i ni la indústria, ni les ciutats, ni els governs s'han plantejat que calia protegir tots aquests llacs i llacunes de les aigües residuals i de la contaminació industrial.
Al mal estat de les aigües s'hi afegeix la manca de respecte cap a les reserves naturals, amb tales indiscriminades d'arbres i un agressiu creixement urbanístic, sovint iniciativa de grups inversionistes estrangers.
Aquesta degradació constant de la natura provoca la progressiva desaparició de la flora i de la fauna i que, en un país amb tanta aigua, la població comenci a patir problemes de subministrament.
Però hi ha una llacuna que es conserva encara en bon estat: la llacuna d'Apoyo, un antic volcà amb el cràter cobert d'aigua que s'ha convertit en un espai natural emblemàtic de Nicaragua.
Els municipis que envolten la llacuna d'Apoyo han decidit protegir-la i, amb el suport de la cooperació catalana, s'han associat per intentar solucionar tots els problemes que afecten l'entorn i per mantenir les aigües en bones condicions perquè les generacions futures en puguin gaudir com s'ha fet fins ara.
Álvaro Gutiérrez és un jove de 25 anys que viu a Catarina, una petita població de Nicaragua. L'Álvaro treballa en la defensa del medi ambient a Nicaragua i, juntament amb els seus companys, intenta protegir la llacuna d'Apoyo de la contaminació, de la urbanització i de l'explotació forestal.
Després de veure el reportatge, joves de l'Institut Màrius Torres de Lleida reflexionen sobre la destrucció del medi ambient i la responsabilitat dels humans pel que fa a aquesta destrucció.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu