Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 12 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Mousse de museus: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Vídeo

Ciències socials Mousse de museus: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història, Coneixement del medi: social i cultural

Salvador Alsius visita, dins l'espai "De vacances", el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb escultures, mosaics i objectes d'ús quotidià de l'antiga ciutat romana de Tàrraco. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. El fragment més important i més conegut del que queda de les muralles de Tarragona és a la part alta de la ciutat. Però les muralles feien quatre quilòmetres i al subsòl del museu n'hi ha un llenç que permet observar amb deteniment les diferents fases de construcció. Una altra peça d'interès és un gravat que permet fer-se càrrec de com era la ciutat de Tàrraco, amb el fòrum provincial, les dues places públiques, el circ i l'amfiteatre. Capítol a part són els mosaics, el més valorat dels quals és el de la Medusa, un monstre d'aspecte terrible que tenia serps en lloc de cabells i que petrificava qui la mirava. Perseu, però, va aconseguir matar-la. Un altre mosaic interessant és el mural dels Peixos, que conté fins a quaranta-set espècies de la fauna marina mediterrània. En una altra sala del museu s'explica la relació de Tàrraco amb el mar i s'hi poden trobar una immensa àncora i àmfores de vi i d'oli. A la planta superior del museu hi ha la sala de les estàtues, que es policromaven.

Costa Daurada I: Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Costa Daurada I: Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Cultura clàssica, Tutoria, Història de l'art, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"On anem?" visita la Costa Daurada, amb un recorregut que inclou la Casa Museu Pau Casals, les ruïnes romanes de l'antiga Tàrraco o el Museu de les Puntes de Coixí de l'Arboç. La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, inicia el recorregut al port de Cambrils, des d'on surt en un vaixell de pesca al costat del pescador Cèsar Bartra. Tot seguit visita la peixateria Savall, de Cambrils, el taller de maquetes de barques de pesca de Joan Font, el "Noio", i fa una aturada gastronòmica al restaurant Can Bosch. I, a Tarragona, al costat de l'actor Oriol Grau, es fa un recorregut pels carrers de la ciutat i s'assisteix a l'espectacle de lluita de gladiadors "Tàrraco viva", a l'amfiteatre romà. La parada següent és la població de l'Arboç, on es visita l'Escola Taller de Puntaires i el Museu de les Puntes de Coixí. Més endavant, la presentadora fa un recorregut per les maresmes i les dunes de les platges de Torredembarra amb Ramon Ferré, educador mediambiental de Cal Bofill-Centre d'Activitats Mediambientals. I finalment, es visita la Casa Museu Pau Casals, a Sant Salvador.

Tàrraco
Àudio

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Tàrraco

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural

Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció. En aquest capítol es repassa la història de la ciutat de Tàrraco, la Tarragona durant l'època romana.

Ciutats
Vídeo

Ciències socials Ciutats

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

La història de Catalunya és, en part, una cursa cap a la urbanització. Als espais urbans s'hi han produït els grans avenços. Cada ciutat ens parla de com ha viscut la seva gent. "Històries de Catalunya" dedica el capítol a les ciutats. Luci Minici als Jocs Hel·lènics Tarraco romana: Luci Minici és un patrici barceloní que vol entrar als cercles de poder de Roma. Per aconseguir-ho compra el millor auriga, conductor de quadriga, de Tarraco, que triomfa als Jocs Olímpics del 129 després de Crist i dóna fama al seu amo. La catedral de Girona Segle XIV: història de l'accidentada construcció de la catedral de Girona. El mestre d'obres, Pere Sacoma, vol construir la catedral més gran d'Europa amb una sola nau. Però el bisbe no hi està d'acord. L'enderrocador de muralles Al segle XIX s'han d'enderrocar les velles muralles que ofeguen Barcelona. Centenars d'homes emigren a la ciutat com a treballadors a la construcció i a les fàbriques. Entre ells hi ha Josep Espasa, que acabarà fundant l'editorial del mateix nom.

La petja romana
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia La petja romana

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Cultura clàssica, Història de l'art, Història, Llatí, Tecnologia industrial

Moltes ciutats de Catalunya són herència de l'Imperi romà, la més important de les quals va ser Tarraco. "Memòria de Catalunya" parla de l'empremta dels romans en àmbits com la llengua, el dret o l'organtizació de la societat. La presència dels romans a Catalunya va ser conseqüència de l'enfrontament entre Roma i Cartago a les guerres Púniques per dominar el Mediterrani. La victòria dels romans va comportar l'expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica. Els romans també es van haver d'enfrontar a la revolta d'algunes tribus iberes que, finalment, van assimilar la cultura i la civilització romanes. La romanització va portar la llengua llatina, d'on ve el català, i el dret romà, base del dret jurídic modern. La romana era una civilització urbana. Moltes de les poblacions romanes van originar les actuals: Gerunda (Girona), Aquis Voconis (Caldes de Malavella), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona), Ieso (Guissona), Subur (Sitges), Artosa (Tortosa), Aeso (Isona), Julia Livica (Llívia), Egara (Terrassa), Ausa (Vic), Ilerda (Lleida)... Però la ciutat romana per antonomàsia va ser Tarraco (Tarragona), convertida en un important centre militar i administratiu. Va assolir la categoria de colònia i s'hi van fer grans construccions: aqüeducte, muralles, fòrum, teatre, circ, amfiteatre, necròpolis, mausoleu funerari de la Torre dels Escipions, arc del triomf de Berà... Els romans també van crear una important xarxa de vies de comunicació, la més important de les quals va ser la Via Augusta. Es produïa oli, vi, fruita, sal i garum, un producte fet amb peix. També es treballaven minerals i metalls com el ferro o el plom. La millora de les diferents tècniques de tractament del vidre, el treball del metall i l'orfebreria van millorar els objectes quotidians. Al segle II, l'Imperi romà va entrar en crisi a causa del desgavell polític, el desordre militar i la pressió fiscal. L'any 289, Dioclecià va dividir l'Imperi en dos: Orient i Occident. L'any 380, el cristianisme va ser declarat la religió oficial de l'Imperi. L'any 476, l'Imperi romà d'Occident es dissol. Va deixar, però, un important llegat: restes arquitectòniques i artístiques, organització de la societat, mentalitat, cultura, costums...

Capitals
Vídeo

Ciències socials Capitals

  • Data 1999
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

En aquest capítol, el programa "Catalunya des de l'aire" mostra imatges aèries de les ciutats de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona. Tarragona La ciutat de Tarraco va ser fundada pels romans l'any 218 abans de Crist. De l'època romana es conserva un gran patrimoni: l'amfiteatre, el fòrum, el circ, el petrori, les muralles, el passeig Aqueològic... El programa també mostra imatges àeries de la catedral, un exemple excepcional de transició del romànic al gòtic, el portal de Sant Antoni, l'Ajuntament, la plaça del Pallol, el parc de la Ciutat, la plaça Imperial Tarraco, la plaça dels Carros, la platja del Miracle, el Fortí de la Reina, el Fortí de Sant Jordi, la Diputació, la plaça de l'Arrabassada i el Serrallo. Lleida El passat de la ciutat va des de la Iltirda ibèrica i la Ilerda romana fins a la Larida musulmana, quan va ser capital d'un regne de taifes. Després de la reconquesta, l'any 1149, pels comtes de Barcelona i Urgell, Lleida es va convertir en la capital de les terres occidentals de Catalunya. S'hi van aixecar nous temples, va ser seu episcopal i va ser dotada d'una universitat. D'aquest passat esplendorós queden testimonis com la Seu Vella, la Suda, Santa Maria de Gardeny, la Seu Nova, l'església de Sant Llorenç o el Palau de la Paeria. Girona Probablement, els romans van edificar la ciutat de Gerunda sobre un poblat ibèric. A Girona conflueixen els rius Güell, Onyar i Ter. El programa sobrevola indrets com la Devesa, l'arbreda de plàtans més extensa de Catalunya; la col·legiata gòtica de Sant Feliu, amb l'agulla estroncada per un llamp; la catedral gòtica d'una sola nau; el monestir romànic de Sant Pere de Galligants; la muralla; el monestir de Sant Domènec; el castell de Montjuïc; l'Ajuntament; la rambla Llibertat; la plaça de Catalunya i la plaça Independència. Barcelona L'helicòpter del programa sobrevola els diferents barris de la ciutat i mostra espais i monuments com l'estació de Sants, la plaça d'Espanya, el Palau Reial, el monestir de Pedralbes, el Tibidabo, el Putget, la plaça Rius i Taulet, el parc Güell, el Laberint d'Horta, el pont de Calatrava, la Torre del Baró, la Vila Olímpica, el Port Olímpic, la Barceloneta i la Ciutadella, amb el Parc Zoològic i el Parlament de Catalunya. L'itinerari per la ciutat continua a l'Eixample, amb edificis com la Pedrera, la Diputació, la Universitat, la Casa de les Punxes o la Sagrada Família. També es mostren imatges del Port Vell, l'Anella Olímpica, el Palau Sant Jordi, el Palau Nacional, la Fundació Miró, el Poble Espanyol, el Teatre Grec, el castell de Montjuïc, Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres, la plaça del Rei, el Liceu, el Palau de la Música, la catedral, l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat.

Camp d'Aprenentatge de la ciutat de Tarragona
Vídeo

Ciències socials Camp d'Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història, Coneixement del medi: social i cultural

Presenta les activitats que es desenvolupen en aquest camp d'aprenentatge entorn de la ciutat de Tarragona: la Tàrraco romana, la ciutat medieval, la catedral, també l'evolució de l'estructura urbana, la ciutat com a ecosistema i les principals activitats econòmiques, culturals i socials que s'hi desenvolupen.

Tarragona, ciutat immortal
Vídeo

Ciències socials Tarragona, ciutat immortal

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

Poques ciutats petites poden lluir el títol de Patrimoni de la Humanitat. Tarragona n'és una, gràcies a la importància del seu passat romà i la seva capitalitat de l'imperi. "Tarasca" passeja per la ciutat, en repassa la història i parla del seu futur. El soroll de les grues i excavadores desperta sovint una ciutat adormida sota terra fa un miler d'anys. El contrast entre els edificis actuals i les construccions romanes manté despert l'esperit de conservació d'una cultura mil·lenària que tenen els tarragonins. El creixement urbà comporta un diàleg permanent amb les ruïnes del passat. Aquest capítol mostra una Tarragona amb una història viva, integrada en la quotidianitat. Una ciutat amb projecció de futur que aspira a convertir-se en la metròpoli de referència del sud de Catalunya. Fer obres a Tarragona és sinònim de sorpreses. Les incessants troballes de restes fan coincidir arqueòlegs, obrers i constructors. Els interessos de cadascú són ben diferents i no sempre és fàcil posar-se d'acord. La llei dictamina que qualsevol intervenció en el subsòl ha de tenir un seguiment arqueològic. Al recinte on hi havia el fòrum de la colònia romana, les restes hi apareixen amb la mateixa dispersió i fragmentació amb què van ser trobades. Altres intervencions, però, han seguit criteris ben diferents, com la sortida a la llum del circ de la Tarraco imperial. La forma allargada de la plaça de la Font correspon a l'arena del circ, la pista de sorra batuda on es feien les curses de quadrigues. Pel que fa a la catedral medieval, es va edificar al mateix lloc on hi havia el temple de Júpiter. El somni d'arquitectes i arqueòlegs és integrar les ruïnes d'altres èpoques a les noves construccions com un valor afegit. Des del Museu Arqueològic es fa una tasca de divulgació amb l'esperança que no es perdi aquest esperit integrador. El paisatge quotidià també és ple de ruïnes que han esdevingut runa. El gran teatre romà, símbol de l'antiga esplendor imperial, s'erosiona pacient mentre espera la rehabilitació. Des dels orígens, el destí de la cituat ha estat lligat al desenvolupament del port. Amb la Revolució Industrial es va fer necessària una ampliació de les instal·lacions portuàries i la runa procedent de la ciutat romana es va abocar al mar per construir nous dics i molls. Durant els últims anys, el port de Tarragona ha sofert una transformació profunda, amb un important creixement. Tradicionalment, l'activitat més important havia estat la pesca, i, encara avui, la flota de Tarragona és una de les més importants de Catalunya. L'activitat pesquera gira entorn d'un dels barris més emblemàtics de la cituat: el Serrallo.

De Torredembarra a Salou
Vídeo

Ciències socials De Torredembarra a Salou

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

"Catalunya des del mar" recorre, en aquest capítol, una part de litoral de la Costa Daurada i mostra, entre altres coses, platges desconegudes i idíl·liques i el patrimoni romà de la ciutat de Tarragona. El desè dia de navegació s'inicia a Torredembarra. L'embarcació del programa voreja les platges de Torredembarra, de l'Anquina, l'espai protegit dels Muntanyans i la platja de Baix a Mar. Les imatges també mostren l'escultura "Alfa i omega", de Rafael Bartolocci, aixecada en una plataforma sobre el mar, l'església de Sant Pere, el port i el far, inaugurat l'any 2000. Més endavant, el perfil de la costa el conformen les parets altes i erosionades del Roquer. La població següent és Altafulla, amb la vil·la romana dels Munts, el castell dins la vila closa i l'antic barri de pescadors. Ja dins el terme de Tarragona, el viatge continua per la platja de Tamarit, amb el castell de Tamarit, una fortalesa del segle XI que ha estat reformada; cala Tobera; la platja de la Móra; la punta de la Móra, amb una torre medieval de defensa, i, més a l'interior, les restes de la pedrera romana del Mèdol. Més endavant hi ha les platges de Calabeig, Waikiki i Llarga. A la vora s'alcen la torre dels Escipions, un sepulcre monumental construït pels romans al segle I, i el pont de les Ferreries o pont del Diable, l'aqüeducte romà de quinze quilòmetres construït per proveir d'aigua la ciutat de Tarraco. La càmera submarina del programa mostra les restes sota l'aigua d'un Henkel, un bombarder alemany abatut durant la Guerra Civil. El recorregut continua per les platges Llarga, dels Capellans, de la Savinosa i de l'Arrabassada, el passeig marítim Rafael Casanova, la punta Grossa, la platja dels Cossis, la cova del Gos i la platja del Miracle. La ciutat de Tarragona va ser declarada, l'any 2000, Patrimoni de la Humanitat pels seus vestigis romans, com ara l'amfiteatre, el fòrum, el circ, la necròpolis, el passeig Arqueològic, les muralles, les torres, el petrori... A més d'aquesta riquesa arqueològica, cal destacar la catedral de Santa Maria, dels segles XII al XIV, el millor exponent a Catalunya de transició del romànic al gòtic, el monument a Roger de Llúria, els ports esportiu, comercial i pesquer, el nucli de pescadors del Serrallo, l'església de Sant Pere o l'edifici de la Llotja de peix. Després de la desembocadura del Francolí i de la platja dels Prats s'arriba al municipi de Vila-seca, amb la platja de la Pineda, el parc temàtic Port Aventura, el passeig Pau Casals, les escultures "Pineda", de Xavier Mariscal, i "La marca d'aigua", en honor del poeta i editor Carles Barral. El tram final del viatge ens porta a la Roca Plana, la cala del Reguerot del Claveguer, el cap de Salou, el far de Salou, les cales Crancs, Vinya, Font i Penyatallada, les platges Llarga, dels Llenguadets, dels Capellans i la ciutat de Salou, el centre turístic per excel·lència de la Costa Daurada, amb el passeig de Jaume I i el monument commemoratiu de l'expedició que el...

Pax romana
Vídeo

Educació artística Ciències socials Pax romana

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

"Tarasca" explica el procés de colonització romana a Catalunya i fa un seguiment de la via del Capsacosta, un eix fonamental per al domini del territori i dels ibers que l'ocupaven. La via del Capsacosta va ser construïda per poder exercir un control polític, administratiu i militar. L'extensa i acurada xarxa viària romana és una mostra de l'interès que tenien per mantenir el seu imperi. Per als invasors, una bona infraestructura de vies era un element vital a l'hora de conquerir culturalment els territoris. L'"oppidum" d'Ullastret és una bona mostra de la cultura ibèrica, sovint menyspreada pels invasors. Lluny de ser uns bàrbars incivilitzats, els ibers tenien les seves pròpies lleis i una base econòmica centrada, sobretot, en l'activitat agropecuària, la caça i la pesca. L'explotació agrícola sistemàtica de les zones cultivables era una de les bases fonamentals de l'economia romana. Conreaven productes com ara oli, fruita o cereals. L'explotació i l'exportació del vi van ser un dels motors econòmics essencials en la Catalunya romana fins a finals del segle I després de Crist. Empúries va ser un dels ports més actius de l'època romana. Al lloc actual de la ciutat romana d'Empúries hi havia hagut un campament militar. Va ser edificat per sufocar les múltiples revoltes indígenes i controlar les instal·lacions portuàries dels grecs. La via del Capsacosta comunicava zones de cultiu i mines amb el port d'Empúries. A mesura que construïen camins, els romans s'endinsaven en territoris totalment desconeguts. Els invasors havien conquerit la terra, però no els seus habitants. La Via Augusta anava de Roma a Cadis. El traçat i l'estructuració definitiva va ser duta a terme sota el mandat de l'emperador August. El coll de Panissars era la porta d'entrada de la Via Augusta a l'actual Principat de Catalunya. L'organització de l'imperi Romà es basava en aquesta xarxa viària, que unia tots els territoris conquerits i permetia integrar-los a l'estructura jurídica i política de Roma. Tarraco va ser la cituat més important de la Catalunya romana. Els nombrosos, i sovint monumentals, vestigis que s'han trobat d'aquesta època i els múltiples documents que en parlen ho posen de manifest. El llatí va ser un element romanitzador importantíssim a Europa. L'iber era sovint menyspreat pels invasors. El llatí havia de ser l'única llengua en tots els territoris conquerits. L'art romà es va veure afavorit per les riqueses de l'imperi. La grandiositat i la capacitat creativa d'aquesta civilització es fa evident en la monumentalitat de les manifestacions artístiques romanes. Molts ibers no volien la dominació estrangera. Indíbil, el cabdill dels ilergets, es va aliar amb Mandoni i altres caps de tribu. La batalla va ser sagnant. Cató va desembarcar a Empúries l'any 195 abans de Crist per sufocar les revoltes indígenes que hi va haver després de la mort de Mandoni i d'Indíbil. Els ibers van ser obligats a abandonar els seus poblats...

Total 12 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa