Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 24 resultats
per pantalla
Pantalla de 3
Empúries, l'ànima de Catalunya
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Empúries, l'ànima de Catalunya

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Històries de Catalunya" presenta un capítol especial amb motiu del centenari de les excavacions d'Empúries. "Empúries, l'ànima de Catalunya" explica com els polítics i arqueòlegs noucentistes veien en els ibers, grecs i romans d'Empúries les anelles de l'ànima catalana. L'any 1906, Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, va demanar als arqueòlegs que busquessin "l'ànima de Catalunya". Dos anys després, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, es van iniciar les excavacions d'Empúries. Al cap d'un any, Emili Gandia, supervisor de les excavacions, va trobar una estàtua magnífica. Es tractava d'un déu grec. Semblava que l'ànima que buscaven els polítics venia d'Orient. Han passat cent anys de l'inici de les excavacions i aquella estàtua, l'única d'aquesta importància trobada a tota la península Ibèrica, ha retornat restaurada a Empúries. Seguint els passos dels arqueòlegs noucentistes, Antoni Tortajada, el presentador d'"Històries de Catalunya", travessa la Mediterrània per investigar la procedència d'aquell déu. Segueix el viatge de Marc Porci Cató, general i cònsol romà que va desembarcar a Empúries amb un gran exèrcit per sotmetre els ibers i iniciar la romanització de la Península. Així mateix, el presentador també investiga el misteri dels ibers de l'Empordà, que després de la batalla amb els romans van anar desapareixent sense deixar-nos gaires pistes. A més d'Empúries, la investigació passa per indrets com el poblat ibèric d'Ullastret, Atenes, l'illa de Delos, Tusculum, Roma i el Vaticà.

El rastre de la història
Vídeo

Ciències socials Tecnologia El rastre de la història

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Història, Geografia

El fil conductor d'aquest capítol del programa "Històries de Catalunya" són els documents que permeten conèixer la història, des de les inscripcions en pedra fins als diferents tipus de documents escrits, com ara cartes o memòries. Per fer "Històries de Catalunya", els guionistes i historiadors de la sèrie han remenat els arxius d'arreu de Catalunya, locals, comarcals i nacionals, per trobar històries reals, rigoroses i documentades. Arxius personals, diaris de masies, memòries, testaments, cartes, làpides, contractes mercantils, documents oficials... en qualsevol lloc hi pot haver amagada una història apassionant. Aquest capítol mostra com han anat evolucionant les fonts que han permès al llarg de dues temporades explicar la història de seixanta personatges, famosos o anònims, que van deixar el seu rastre en registres mercantils, inscripcions, pintures, objectes... Els documents més antics són les inscripcions sobre pedra. També són els més sòlids, ja que han permès conèixer històries de fa més de 2.000 anys. En canvi, el pergamí és molt més fràgil i molts no han arribat als nostres dies. Alguns, però, s'han conservat i han permès refer històries molt interessants. Altres documents consultats per fer el programa han estat les cartes personals i també els quadres, com una pintura del segle XV que amagava tota una història. A mesura que més gent aprenia a escriure, es creaven més documents que han permès refer moltes històries de gent anònima. Durant els darrers anys, les tecnologies de la comunicació han incorporat nous materials a la recerca històrica, com ara el cinema, el vídeo o la informàtica.

Els exilis
Vídeo

Ciències socials Els exilis

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història, Geografia

"Històries de Catalunya" presenta, en aquest capítol, diferents motius que al llarg de la història han obligat moltes persones a marxar desterrades, exiliades o deportades. Els moriscos A finals del segle XVI, l'única religió permesa a Espanya era la fe catòlica. Feia un segle que els cristians havien conquerit Granada, que era l'últim regne islàmic que quedava a la Península. Es va obligar els musulmans a triar entre la conversió al cristianisme o l'expulsió. La majoria es van convertir i a aquests musulmans conversos, i a tots els seus descendents, se'ls va anomenar "moriscos". L'exili austriacista Després de la guerra de Successió, molts dels perdedors, com en totes les guerres, s'han d'exiliar per salvar la vida. Aquesta és la història de l'exili dels catalans austriacistes. Conservadors, liberals i republicans Per raons polítiques, Abdó Terradas, polític republicà de mitjan segle XIX, és obligat a exiliar-se i és desterrat diverses vegades.

La força i l'ordre
Vídeo

Tutoria Ciències socials La força i l'ordre

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

"Històries de Catalunya" mostra com ha evolucionat el concepte d'ordre públic al llarg de la història. El programa entra en una presó medieval, ensenya com neix el primer cos policial català i és testimoni d'un assassinat polític al segle XIX. Les presons medievals Arran del processament de membres destacats de l'oposició municipal de Barcelona al segle XIV, la Busca, es mostra com es viu en una presó medieval i s'examina un recull de queixes dels mateixos presos. L'origen dels Mossos Al segle XVIII es forma el primer cos policial català, d'origen borbònic. Els Mossos d'Esquadra van néixer a la ciutat de Valls, de la mà de la família Veciana. La "ronda d'en Tarrès" En una època convulsa i d'enfrontaments polítics greus, a mitjans del segle XIX, assistim a un assassinat polític encarregat per la policia a un grup parapolicial, absolutament corrupte, anomenat la "ronda d'en Tarrès".

Viure com reis
Vídeo

Ciències socials Viure com reis

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

El programa "Històries de Catalunya" dedica el capítol a la vida quotidiana dels reis catalans. Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca Ramon Berenguer I, un dels primers comtes catalans, va tenir problemes amb l'Església perquè va repudiar la seva primera dona i es va casar amb Almodis de la Marca, que ja estava casada amb el comte de Tolosa. Joan I, un rei indolent Joan I va ser un rei casolà, gran caçador i gran malgastador. Durant el seu regnat, la cort va arribar a la bancarrota i hi va haver molta corrupció. El rei dels catalans L'últim rei anomenat "dels catalans" va ser l'arxiduc Carles, que va governar Catalunya al segle XVIII, durant la guerra de Successió, que finalment va guanyar Felip de Borbó. Carles provenia de la cort austríaca, era culte i es va envoltar de gran luxe.

La frontera
Vídeo

Ciències socials La frontera

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història, Geografia

La frontera, com qualsevol divisió territorial, ha anat canviant amb el temps; el que no canvia, però, és la vida al costat de la frontera: terra d'oportunitats, de fugitius, d'amagatalls. És el tema d'aquest capítol d'"Històries de Catalunya". Els colons de la Marca Al segle X, l'última ciutat de ponent dominada pels comtes cristians era Manresa. El límit exacte l'establia el riu Cardener, però immediatament després del riu no hi havia encara els sarraïns. Les seves fortificacions eren trenta quilòmetres més lluny. De manera que entre les dues línies, la dels cristians i la dels sarraïns, hi havia una mena de terra de ningú. Aquesta franja de terra s'anomenava la Marca. La frontera dels Pirineus El 7 de novembre de 1659, Espanya i França signaven el tractat dels Pirineus, segons el qual Espanya lliurava a França tot el Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent i la meitat de la Cerdanya. Els carlins i Francesc Savalls Durant el Sexenni democràtic (1868-1874), Espanya passa per un moment molt crispat entre progressistes i demòcrates, republicans, monàrquics conservadors i carlins. El govern és fruit d'una coalició entre progressistes i demòcrates, i el rei és Amadeu I, de la dinastia italiana dels Savoia. Hi ha una constitució democràtica, sufragi universal, només per als homes, i s'han reconegut molts drets ciutadans. Però els sectors conservadors, especialment els terratinents i l'església, no accepten ni les reformes democràtiques ni aquell rei. A finals del segle XIX, la frontera amb França esdevé l'escenari de la guerra entre carlins i liberals.

El menjar
Vídeo

Ciències socials Tecnologia El menjar

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Història, Tecnologia industrial

"Històries de Catalunya" mostra, en aquest capítol, tres moments ben diferents pel que fa a l'alimentació, tot i que hi ha productes, com el pa i el vi, que es mantenen a taula al llarg dels segles. El vi de Laietània Història d'un comerciant de vins romà que viu a Sant Boi de Llobregat. Juli Aniceti es dedicava a la producció de vi i, tot i que tenia una propietat relativament petita, podia arribar a produir fins a vint mil litres cada any. L'excedent el destinava a l'exportació. El pressupost de l'Esteveta Al segle XV, un procés entre marit i muller sobre el que es gasta en una casa ens dóna l'oportunitat de conèixer què menjava una família ciutadana més aviat benestant. El rebombori del pa vist pel baró de Maldà La immensa obra del baró de Maldà, "Calaix de sastre", ens introdueix en la taula catalana benestant de finals del segle XVIII, on comencen a aparèixer els productes americans.

La terra
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals La terra

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Història, Tecnologia industrial

L'home sempre ha aprofitat els recursos naturals i així ha anat transformat el paisatge. "Històries de Catalunya" parla d'aquests canvis a través de tres situacions que tenen a veure amb molins, boscos i trens. El moliner del rec Comtal Al segle XIV, les dificultats d'un moliner de Barcelona per salvar el seu molí deixen entreveure una important operació d'especulació urbanística entre el Consell de Cent i el rei al voltant del rec Comtal. La lluita pels recursos A la vall Ferrera, a finals del segle XVIII, assistim als enfrontaments entre els propietaris de les fargues de la vall i els veïns del poble, a causa de la sobreexplotació dels boscos comunals. El tren de Mataró Un industrial de Mataró, Miquel Biada, serà l'impulsor del primer ferrocarril de l'Estat espanyol. Es tracta de la línia Barcelona-Mataró, que es va inaugurar l'any 1848.

Viatgers
Vídeo

Ciències socials Viatgers

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història, Geografia

"Històries de Catalunya" dedica el capítol als viatgers. Es trasllada al segle XIII per veure les peripècies d'un mercader que busca mercats a l'altra banda del mar. Segueix una gran aventura catalana a Califòrnia, al segle XVIII. I acaba amb la història d'una gran aventurera del segle XX. El secret d'un mercader del segle XIII En plena edat mitjana, al segle XIII, un important mercader de Lleida busca nous mercats a l'altra banda del mar, a Tunis. Allà hi coneix una captiva cristiana. L'expedició a Califòrnia Al segle XVIII, una expedició formada majoritàriament per soldats catalans emprèn la descoberta de Califòrnia. El capità és Gaspar de Portolà, fill de Balaguer i primer governador de Califòrnia. L'acompanyen, entre d'altres, fra Ginebró Serra, però la descoberta no és fàcil. Una viatgera infatigable Durant la primera meitat del segle XX, una escriptora i periodista catalana, Aurora Bertrana, fa del viatge un dels motors de la seva vida.

La comunicació
Vídeo

Ciències socials La comunicació

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

Aquest capítol del programa "Històries de Catalunya" està dedicat a la comunicació, és a dir, a com la gent s'ha informat i com s'ha comunicat a distància. Jutges i pregoners El dia 13 de novembre de 1455, Gastó, comte de Foix, entra, tot guarnit, a la plaça del Born de Barcelona damunt del seu cavall. La plaça és plena de gom a gom, fins i tot hi ha muntats cadafals perquè s'hi instal·lin les autoritats, i al bell mig hi ha el pi de les pomes d'or. Com és que gent de totes les contrades saben que avui se celebra un torneig? La propaganda, una arma eficaç El dia de Corpus, el juny de 1640, centenars de jornalers van anar a la ciutat de Barcelona amb els estris de segar per ser contractats. Però aquell any no era com els altres: milers de soldats espanyols que lluitaven contra França a les ordres del rei espanyol Felip IV s'havien llançat sobre els camps dels pagesos i havien saquejat els pobles i rapinyat els rebosts. Els camperols, farts dels abusos de les tropes i de la misèria, es van revoltar, van atacar els jutges i els funcionaris que permetien aquella situació i van arribar a matar el virrei. Era l'inici de la guerra dels Segadors. Les cartes Al segle XIX, l'escriptura s'ha estès a les classes mitjanes i és habitual comunicar-se per carta entre parents i coneguts. Les cartes informen de tota una sèrie d'esdeveniments que excedeixen l'àmbit privat. La família Brugués, de Girona, parla del casament de la filla amb un soldat sense gaire fortuna.

Total 24 resultats
per pantalla
Pantalla de 3

Àrea professorat

Programació educativa