La conferència ens aporta els resultats de la recerca d'en Daniel Cassany, escriptor i professor de la UPF, sobre la literacitat crítica. El llegir i escriure al segle XXI ens ofereix un repte de comunicació a les aules. Al llarg de la seva ponència hi trobem valuosos recursos innovadors i a l'abast per a ser implementats a les aules.
Els pares i mares d'avui s'han acostumat a sentir paraules com grups cooperatius, educació lenta o aprenentatge per competències. També hi ha debat social sobre la conveniència de memoritzar, sobre els continguts que cal ensenyar als nens i sobre la vigència de les classes magistrals. La idea del mestre que "ensenya" va sent substituïda per la del mestre que ajuda i acompanya els nens a aprendre. Les classes cada cop són més actives, vivencials i basades en la realitat de l'entorn.
Ens preguntem què i com cal aprendre a l'escola, i a quin ritme..., i veiem com aprenen a llegir i escriure els nens de l'Escola Fructuós Gelabert de Barcelona, un centre que aplica l'educació lenta i on l'objectiu és formar adults crítics, enamorats de les paraules. Descobrim també l'Escola Rocafonda de Mataró, on les matemàtiques s'aprenen jugant, i l'Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, que ha implicat mares i mestres voluntàries en una activitat d'estudi extraescolar, fet que ha millorat molt els resultats dels seus alumnes.
El científic Manel Esteller, director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, explica què és l'epigenètica als alumnes de batxillerat de l'Escola Fundació Llor de Sant Boi, on va estudiar, i ens presenta el professor de Química, que, quan ell feia BUP, li va despertar l'interès per la ciència.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Virolai de Barcelona.
En aquest capítol podeu escoltar el missatge que ha estat escrit per l'autor de la novel·la "Coraline" i que s'adreça a tots els alumnes dels centres catalans.El missatge de l'autor s'adreça a les escoles catalanes per encoratjar-les a llegir, a escriure, a valorar i protegir la nostra llengua.
Neil Gaiman va néixer el 10 de novembre de 1960 a la ciutat de Portchester, Anglaterra i es va criar a Sussex. De nen va conrear una gran afició a la lectura, tant de llibres (Chesterton, C.S. Lewis, J.R.R. Tolkien...) com de còmics.
El seu principal somni era convertir-se en escriptor i per això no va acabar els estudis i es va posar a treballar col·laborant en diverses publicacions com a crític, articulista o entrevistador. Una d'aquestes entrevistes, amb l'Alan Moore, li va canviar la vida: va despertar en ell la seva antiga afecció pels còmics i va començar a plantejar-se la possibilitat d'escriure històries per a aquest mitjà, sota l'acompanyament de l'Alan Moore.
En Neil Gaiman és el creador del personatge de còmic Sandman, el qual és un personatge que s'emmarca en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat. Al llarg de 75 números Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, dels seus germans, Els Eterns, els seus amors, el seu caràcter orgullós, la seva figura dramàtica i els canvis. Tots els números s'engalanen amb les meravelloses del seu amic McKean. La sèrie des de la seva publicació no ha deixat de recollir premis i reconeixements arreu. Actualment, Neil Gaiman viu en una estranya casa en un lloc desconegut, amb un soterrani ple de llibres i armaris vells on escriu.
Neil Gaiman ha estat guanyador dels més prestigiosos premis literaris com d'illustració i ha escrit nombroses obres d'èxit.
La locució del missatge en català és a càrrec de Santi Domènech i ha estat traduïda per Ricard Garcia des de la carta original del prestigiós escriptor.La música ha estat composada i interpretada per Nil Domènech per aquest projecte col·laboratiu.
ÀreaComunicació i llenguatges, Llengua catalana i literatura
En aquest capítol del programa radiofònic "Eduqueu les criatures" en Carles Capdevila, presentador del programa, parlarà amb l'ajut d'experts i col·laboradors de tot el que envolta el fet d'aprendre a llegir.
"Eduqueu les criatures" vol ser un lloc de pas per a experts, pares, canalla i mestres, per plantejar i intentar resoldre dubtes sobre l'educació dels fills. Per parlar junts, de bon humor, amb passió i sense complexos de com els intentem educar, com fracassem, fins i tot de com ens en sortim, amb paciència i sort.
La Care Santos, escriptora i mare de tres criatures presentarà l'espai dedicat als llibres. En Lluís Gavaldà, artista i pare primerenc forma part de l'equip d'aquest programa i col·laborarà habitualment amb una secció "pp pp", primeres passes del pare primerenc.
Cada setmana s'entrevista un personatge popular sobre la seva experiència com a pare i els seus records com a fill, s'obre un debat sobre un tema ("adoptar és una moda?", "Ventdelplà és una sèrie educativa?"...etc) i alguns col·laboradors donen consells per a pares novells, repassen la memòria de la seva infantesa o rebusquen en els llibres solucions pràctiques. Es parteix de l'experiència personal com a pare de tres fills del director i conductor de l'espai, Carles Capdevila i també de les seves reflexions abocades en el llibre "Criatura i companyia" (la divertida comèdia de l'embaràs, el part i el que ve després) o en més d'un centenar de xerrades en escoles de pares i mares de Catalunya al voltant de "Com educar la canalla de bon humor".
"Eduqueu les criatures" ofereix a pares i educadors una via de debat desenfadada però activa, que fuig de lliçons i de receptes, que vol transmetre que educar és una oportunitat per viure amb intensitat, un repte engrescador que cal afrontar amb menys pors, més ganes i intentant treure el màxim partit a 5 sentits elementals: el sentit comú, el sentit moral, el sentit de la responsabilitat, el sentit del ridícul i el sentit de l'humor.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
El primer contacte dels alumnes nouvinguts amb l'escola són les aules d'acollida. El programa "Tot un món" hi dedica el capítol.
Martin Jordanov és de Bulgària i comparteix amb set alumnes més l'aula d'acollida del CEIP del Parc, al Prat de Llobregat. En aquesta aula, els alumnes aprenen a parlar, llegir i escriure en català i a saber-se desenvolupar en la societat on han de viure. A les escoles catalanes hi ha unes 600 aules com aquesta.
Magda Ortega, mestra de l'aula d'acollida del CEIP del Parc, explica que és molt important treballar l'autoestima, ja que es tracta d'alumnes que han hagut de deixar part de la família al seu país d'origen. També destaca que tot el centre escolar s'ha mobilitzat per acollir els nouvinguts.
Josep Vallcorba, subdirector general d'Ordenació i Innovació Pedagògica, explica que l'aula d'acollida vol donar resposta d'una manera integral a totes les necessitats de l'alumne i que, a mesura que està més situat, s'ha de fer el pas progressiu cap a l'aula ordinària.
La incorporació d'un gran nombre d'alumnes estrangers ha portat alguns problemes als centres escolars, que han hagut de modificar la seva manera de funcionar. Per Francisco Yebra, director del CEIP del Parc, les escoles han hagut de fer front a la falta de recursos materials, fet que ha comportat problemes, ja que els mestres han de poder atendre la diversitat a l'aula i ha calgut sensibilitzar les famílies sobre el fet que l'arribada de nous alumnes no significa cap pèrdua per a l'educació dels seus fills.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu