Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 13 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
El canal Segarra-Garrigues i la gestió de l'aigua
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El canal Segarra-Garrigues i la gestió de l'aigua

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

La posada en funcionament del canal Segarra-Garrigues transformarà una extensa zona de secà en regadiu. "Quèquicom" segueix les obres de construcció d'aquesta infraestructura i parla dels problemes d'abastament d'aigua en èpoques de sequera. El canal Segarra-Garrigues permetrà regar una superfície equivalent a set cops la ciutat de Barcelona i garantir el consum d'aigua de boca de Cervera i altres poblacions. Però la transformació dels secans de Lleida en terres de regadiu amenaça un ecosistema excepcional i posa sobre la taula la despesa d'aigua que fa l'agricultura. Actualment, els secans de la plana de Lleida han quedat reduïts a un 10 % de l'àrea original, gràcies a una xarxa de canals que va començar a aprofitar les aigües del Segre ja en l'època romana. Però la gran transformació va començar l'any 1865 amb el canal d'Urgell, i el van seguir el canal de Catalunya-Aragó i el d'Algerri-Balaguer. El resultat és una extensió de 2.000 quilòmetres quadrats de regadiu. El nou canal Segarra-Garrigues és una obra d'enginyeria de gran envergadura i costarà 445 milions d'euros (uns 74.000 milions de pessetes). Està previst que la seva primera fase entri en funcionament a finals d'abril del 2008. El canal agafarà les aigües del pantà de Rialb i les conduirà per la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià, i les retornarà al Segre al sud de la ciutat de Lleida. La quantitat ingent d'aigua que es requereix queda compromesa durant els períodes de sequera, cada cop més intensos i freqüents. Això planteja la necessitat de fer un ús eficient de l'aigua, utilitzant sistemes de reg moderns i prenent decisions encertades pel que fa al tipus de conreus que es faran. Cal no oblidar que gairebé les tres quartes parts del consum d'aigua de tot Catalunya es destinen a l'agricultura. El reporter Pere Renom entrevista experts com Joan Estrada, biòleg; Josep Maria Serra, enginyer de camins; Josep Maria Villar, edafòleg de la Universitat de Lleida; Ignasi Aldomà, geògraf de la mateixa universitat i Narcís Prat, ecòleg de la Universitat de Barcelona. Al plató, el presentador, Toni Mestres, explica com es reparteix el consum d'aigua entre el sector agrícola, l'industrial i el domèstic. També parla dels diferents sistemes de reg i de la seva eficència: gota a gota, per aspersió i per inundació.

La Noguera
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals La Noguera

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: social i cultural

La Noguera combina l'agricultura de regadiu, gràcies al canal d'Urgell, amb la de secà. "Comarques.doc" mostra els indrets més interessants de la comarca, com ara l'espectacular congost de Mont-rebei. La comarca de la Noguera està situada entre el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià i Aragó i està formada per trenta municipis, amb una extensió de més 1.700 quilòmetres quadrats. La comarca la travessen els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Hi ha força embassaments: Camarasa, Canelles, Santa Anna, Sant Llorenç de Montgai i Rialb. És una terra tradicionalment agrícola, i els camps són coberts de conreus de regadiu, com ara els arbres fruiters, gràcies a les aigües del canal d'Urgell. Els cereals i la vinya encapçalen els conreus de secà. La capital de la comarca, Balaguer, està situada entre el pla i la muntanya. La cultura islàmica, la jueva i la cristiana hi han deixat una empremta molt important. De la ciutat cal destacar la plaça porticada del Mercadal, els carrers porticats, els trams de muralla que encara es conserven i la talla del Sant Crist de Balaguer, del qual es diu que va ser la primera imatge de Crist que es va fer. El recorregut per la comarca passa també per Bellcaire d'Urgell i Os de Balaguer, una antiga vila emmurallada habitada des del Neolític, on es poden trobar restes de pintures ruprestres. Així mateix, es visita el monestir del segle XII de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, panteó dels comtes d'Urgell. Al cor del Montsec hi ha la vall d'Àger, un paratge ideal per practicar-hi el vol lliure i el parapent. A la Noguera hi ha un dels llocs més espectaculars de Catalunya: el congost de Mont-rebei. S'hi accedeix des de Corçà, passant per l'ermita de la Pertusa i el mas de Carlets. Les parets del congost separen Catalunya d'Aragó. La ruta continua per Camarasa, amb la presa i la central elèctrica, Artesa de Segre, Alòs de Balaguer, Foradada, el castell de Monsonís, Cubells, Vilanova de Meià, Ponts i la Baronia de Rialb.

Quan l'aigua escasseja
Vídeo

Ciències naturals Quan l'aigua escasseja

  • Data 1989
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Al Mediterrani, l'aigua dolça i neta és un bé escàs. Aquest capítol del programa "Mediterrània" mostra els diferents mètodes d'aprofitament d'aigua, especialment per al regadiu. Un dels sistemes per aprofitar l'aigua de pluja dels teulats és la cisterna, que recull aigua per a l'estiu. Al camp, els conreus en feixes contribueixen a contenir l'aigua. A la Mediterrània es regulen alguns conreus tradicionalment de secà i es fa servir el recurs dels hivernacles per fer que l'estiu duri tot l'any i per crear un ambient tancat permanentment humit. La tracció animal, fent voltar les sínies, ha estat durant temps la base del regadiu tradicional. La cultura islàmica va destacar en el desenvolupament de tècniques lligades a la irrigació dels camps. De l'època, encara queda actiu l'assut de Xerta, una resclosa baixa que assegura el nivell d'entrada de l'aigua als canals situats a les vores del riu que porten l'aigua fins als camps. Avui dia es construeixen embassaments i es fan transvasaments de conques fluvials. Un altre sistema d'obtenir aigua és la perforació de pous. Després, l'aigua s'extreu mitjançant sínies o molins de vent. Pel que fa al reg, actualment es fa servir el reg per aspersió, en què l'aigua cau suament, i el reg per degoteig, amb un raig continuat. Els manteniment dels aqüífers és important per a les necessitats de subministrament d'aigua. L'aigua de pluja i dels rius s'infiltra al sòl i hi queda retinguda, sense poder travessar les capes permeables. Prop del mar, l'aqüífer d'aigua dolça està en contacte amb l'aqüífer d'aigua salada. Els pous que exploten l'aqüífer dolç en treuen aigua, però si se sobreexplota, es descarrega i l'aigua salada ocupa l'espai deixat lliure per l'aigua dolça. Aleshores, l'aqüífer dolç se salinitza gradualment i pot, fins i tot, quedar inservible. Les aigües superficials pateixen agressions com els abocaments urbans o industrials, que alteren els cursos fluvials i les aigües marines costaneres. Les depuradores, fisicoquímiques o biològiques, netegen les aigües residuals. Un altre sistema per eliminar-les són els emissaris submarins.

Segarra-Garrigues, un canal del segle XXI / El negoci de la segona mà
Vídeo

Tutoria Ciències socials Segarra-Garrigues, un canal del segle XXI / El negoci de la segona mà

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Economia, Tutoria

L'espai econòmic "Valor afegit" visita les obres del canal Segarra-Garrigues, entrevista l'exministre d'Indústria Joan Majó i parla de l'èxit dels mercats de segona mà. Segarra-Garrigues, un canal del segle XXI La construcció de canals de regadiu a Catalunya es remunta a l'època dels àrabs. Al segle XXI, i en plena era de la sostenibilitat del consum de l'aigua, es continuen fent obres d'aquesta mena, la més destacada de les quals és el Segarra-Garrigues. El reportatge visita les obres, que han avançat prou per donar aigua als regants de la part alta del canal, a la vora de Ponts. I també presenta el punt de vista dels defensors del medi ambient, que reclamen més protecció per a les aus estepàries. Jona Majó, enginyer, empresari i polític "No m'ho crec!", aquest és el provocador títol del llibre que sobre la crisi econòmica acaba de publicar Joan Majó, que va ser ministre d'Indústria i que té una llarga experiència en gestió d'empreses, entre les quals hi ha la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. El programa l'entrevista per conèixer la seva visió sobre la crisi econòmica. El negoci de la segona mà Els mercats de segona mà noten un increment important de la seva activitat. I això es veu als llocs tradicionals, per exemple els Encants de Barcelona, però també en noves fórmules de negoci, com ara els dipòsits de mobles i altres productes. Amb tot, l'interès per la segona mà no depèn només de la butxaca dels consumidors, sinó que, cada cop més, reflecteix un canvi cultural.

Consum d'aigua en l'agricultura
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Consum d'aigua en l'agricultura

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: social i cultural

A Catalunya, el 70% de l'aigua que es treu dels rius va als camps de regadiu. Com a conseqüència d'això, el riu baixa amb menys aigua i la contaminació augmenta. "H2O" destaca la importància de ser eficient pel que fa a la manera de fer servir l'aigua per als cultius. Antonio Obiols, pagès, parla de les necessitats d'aigua que té la terra de cultiu. Ell fa servir l'aigua que prové d'uns canals i segons el tipus de cultiu rega d'una manera o d'una altra: en solcs o a l'estesa. Per ser eficient, explica que rega a les tardes i que aprofita tota l'aigua possible de la pluja. Per la seva banda, Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB, aclareix que no es poden cultivar aliments sense aigua. A Catalunya, l'agricultura gasta molta aigua, un 70 % de l'aigua que es treu dels rius, per la qual cosa cal fer un ús eficient de l'aigua de reg.

Nous regadius: menys aigua, més aliments
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Nous regadius: menys aigua, més aliments

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

L'espai "El medi ambient" analitza com reduir el consum d'aigua en l'agricultura sense afectar la producció. L'aigua per a usos humans a Catalunya és una quarta part de la que hi plou. La resta s'evapora, s'infiltra o corre pels rius. L'agricultura utilitza el 73 % de l'aigua disponible i rega 250.000 del milió d'hectàrees conreades. Els pròxims dotze anys, la Generalitat pretén posar 100.000 hectàrees més en regadiu. En temps de sequera pot semblar contradictori, però s'albira un futur alimentari dramàtic. Més aliments amb menys aigua és l'objectiu del Pla de Regadius, que preveu inversions de 2.500 milions d'euros. Bona part per convertir sistemes antiquats, com el de Linyola, en sistemes com el de Torres de Segre, l'últim posat en marxa. Cada finca té els seus automatismes que regulen el goteig. Un comandament central permet a totes les finques tenir aigua tot l'any, vint-i-quatre hores al dia. També minimitza l'energia que cal per bombar l'aigua fins a una bassa i regula la pressió per a cada parcel·la. Amb l'aigua tan regulada, el pagès ha d'aprendre noves maneres de treballar. L'IRTA investiga per fer-les possibles. Per exemple, amb els lisímetres, una mena de testos enormes damunt de bàscules, poden saber com reaccionen les plantes al subministrament de més o menys aigua i a altres tractaments, segons la temperatura i la radiació solar.

A través de l'aigua... la vida!
Vídeo

Ciències naturals A través de l'aigua... la vida!

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

L'aigua és l'origen de la vida. Va ser dins de l'aigua que es van formar els primers éssers vius. El documental "A través de l'aigua... la vida!" mostra com l'aigua és present en cada racó dels Pirineus i com dóna vida a animals i vegetals. Així mateix, analitza com influeix l'activitat humana en aquest medi. D'invent en invent, de tecnologia en tecnologia, la societat ha arribat a banalitzar l'aigua, un bé molt vaulós, i a transformar-lo en un objecte de consum ordinari. Amb la utilització de l'aigua per a la producció d'electricitat, s'ha introduït una pertorbació important en tots els massissos muntanyosos. La modificació del curs d'un torrent i la creació de preses destinades al regadiu o la producció d'energia no són simples transformacions del paisatge, sinó que són agressions a un entorn que se situa en perill de destrucció. Durant el seu cicle, l'aigua passa per tres fases: l'evaporació, la condensació i la precipitació. L'aigua és un factor essencial per equilibrar l'escalfor a la superfície de la Terra. A cada altitud li correspon un estatge. L'estatge nival de mutanya és l'altitud en què la capa de neu persisteix tot l'any, ja sigui en forma de gelera o de glacera. La història glacial recent dels Pirineus ara arriba a la fi i les glaceres estan destinades a desaparèixer. A l'estatge alpí, l'aigua freda que s'escorre de les geleres comença a formar els torrents. Aquí, les temperatures encara són extremadament baixes. L'estatge subalpí és el dels torrents forts, de les landes, dels boscos de pi negre i de les torberes. A l'estatge montà, el riu baixa pels pendents suaus i es converteix en tota una font de vida que afavoreix una autèntica explosió de flora i fauna. L'estatge següent és el basal, el més colonitzat per l'home i on s'exerceix més pressió sobre els recursos naturals, ja que, per cobrir les seves necessitats, la societat ha hagut d'agafar, canalitzar, reduir i domesticar l'aigua. Una part de l'aigua va a parar al mar, una altra transita per les capes freàtiques i una altra part es filtra per les fissures del subsòl i continua per dins creant-hi coves i cavernes.

Els briòfits i la laurisilva
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Els briòfits i la laurisilva

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia

La laurisilva és un ecosistema declarat reserva biogenètica per la Unió Europea i patrimoni de la humanitat per la Unesco. L'espai "El medi ambient" en destaca les particularitats. Els petits arxipèlags de l'Atlàntic, la regió fitogeogràfica anomenada Macaronèsia, són l'únic lloc del món on sobreviu la laurisilva. Un hàbitat boscós força estès fa deu milions d'anys que va quedar reduït a aquestes illes després de les últimes glaciacions. La boira, la pluja i l'aerosol marí creen una humitat ambiental de més del vuitanta-cinc per cent de mitjana anual. Això ha afavorit la proliferació d'una enorme quantitat de plantes avasculars, els briòfits. Unes plantes primitives sense flors ni llavors, fulles, tronc i arrels, de les quals les molses són les més conegudes. Els briòfits absorbeixen grans quantitats d'aigua i en regulen, en bona part, la disponibilitat en l'ecosistema. Aquesta regulació ha permès als habitants de Madeira construir un dels sistemes de regadiu més espectaculars del món: la xarxa de "levadas", prop de 1.200 quilòmetres de sèquies que distribueixen l'aigua de nord a sud i d'est a oest, que ha permès un gran desenvolupament de l'agricultura i poder passejar còmodament per l'interior de l'espessa boscúria de laurisilva. Susanna Sa Fontinha, directora del Parc Natural de Madeira, ha estudiat durant deu anys els briòfits de l'illa i n'ha distingit cinc-centes quaranta espècies, de les quals trenta-una són endèmiques de les illes de la Macaronèsia i quinze de Madeira. A la laurisilva macaronèsica hi creixen més de tres quartes parts dels briòfits macaronèsics. Alguns ("Fissidens nobreganus") de tan especialitzats que només creixen a l'escorça dels til·lers ("Ocotea foetens"). Altres surten damunt de terra o de les roques, a la part alta dels arbres o a la soca, o bé a prop de les cascades d'aigua. Els briòfits estan altament especialitzats a atrapar les microgotes de les boires que envolten l'illa i transformar-les en un goteig útil per a la resta de plantes. Els briòfits rupícoles formen principalment bosses, com sacs d'aigua, mentre que als talussos desenvolupen filaments per conduir l'aigua i els que creixen en troncs tenen els sistemes més efectius de retenció d'aigua. D'aquesta manera la laurisilva absorbeix la nebulositat. Abundant al nord de l'illa, gairebé ha desparegut al vessant sud. Mentre que, a l'est i a l'oest, els núvols envolten Madeira. Des de fa uns quants anys s'ha prohibit l'activitat ramadera a l'interior del bosc. Així s'ha impedit la predació per part dels ramats d'aquests vegetals vitals per a la supervivència de la laurisilva, un ecosistema relíquia de fa deu milions d'anys, declarat per la Unió Europea reserva biogenètica i per la Unesco patrimoni de la humanitat.

Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre)
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre)

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

La vida de Riba-roja d'Ebre està marcada pel riu, que en aquest tram és navegable i ofereix moltes possibilitats per a la pràctica de la pesca i els esports nàutics. "Viure Catalunya" recorre aquesta vila de la comarca de la Ribera d'Ebre. Riba-roja d'Ebre ha tret profit del riu per al regadiu, la pesca i com a mitjà de transport. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, recorre el poble, que ha crescut en els últims anys gràcies, sobretot, a l'augment de la colònia britànica. La Griselda visita una botiga i el negoci immobiliari d'una dona gal·lesa que busca cases per als britànics que hi volen viure. També presencia com una veïna del poble prepara una gran quantitat de sabó moll amb oli de fregir reciclat i sosa càustica. I, a l'església, assisteix a un assaig del cor Les Veus de Riba-roja. Finalment, es desplaça fins al pantà. Allà coneix els responsables de Badia Tucana, una empresa dedicada al lloguer d'embarcacions. El pantà de Riba-roja ofereix moltes possibilitats per a la pràctica dels esports nàutics, com també per a la pesca d'espècies com ara la carpa o el silur.

El barroc
Vídeo

Educació artística Ciències socials El barroc

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" fa un repàs de les principals obres que pertanyen al barroc, un moviment artístic que es va iniciar al segle XVII i es va allargar fins a finals del segle XVIII. L'art barroc va començar a omplir les ciutats a partir del segle XVII, amb mostres com la Casa de Convalescència de Barcelona o la pujada a l'església de Sant Martí Sacosta i la façana de la catedral, a Girona. L'any 1715 es va construir la Ciutadella de Barcelona, per Reial Decret de Felip V, i el Palau del Governador. En aquesta època es va impulsar la xarxa viària i de regadiu, es van dur a terme diversos plans urbanístics i es van crear noves poblacions, com Sant Carles de la Ràpita o Almacelles. També es van construir edificis com el castell de Sant Ferran, a Figueres, i convents i esglésies, com el convent de Sant Rafael, a la Selva del Camp. Cal destacar façanes barroques com les de Santa Maria de Calella, Sant Antolí d'Aitona, Sant Martí de Maldà, l'església de Poblet o els Josepets, l'església de Betlem, la de Sant Sever i la de Sant Felip Neri de Barcelona. També Santa Maria de Moià, la Santa Cova de Manresa o Santa Maria de Sant Celoni. Així mateix cal esmentar santuaris de devoció mariana, com el de la Mare de Déu de la Gleva, a les Masies de Voltegrà. Altres construccions barroques són l'església de Sant Miquel del Port i el convent de Sant Agustí Nou, a Barcelona. Pel que fa l'arquitectura civil, en són una mostra els palaus dels carrers Montcada i Portaferrissa, els palaus Moja i de la Virreina, la Llotja, la façana de la Generalitat i les millores a l'edifici de l'Ajuntament, a Barcelona; la Universitat de Cervera; el palau Bofarull, a Reus; els palaus episcopals de Solsona i Barcelona i l'Ajuntament de Cervera. Un dels elements més característics del barroc són els retaules d'artistes com Agustí Pujol, els germans Josep i Llàtzer Tremulles, Bernat Vilà, Joan Roig (pare i fill), Carles Sales, Francesc Santacruz o els germans Antoni i Marià Riera. Cal destacar els retaules de les catedrals de Barcelona i Tarragona o les esglésies de Verdú, Mataró, Cadaqués, Igualada, Arenys de Mar, Santa Agnès de Malanyanes, Sant Llorenç de Morunys o el Santuari del Miracle, a Riner. Pel que fa a la pintura, cal destacar Pere Pau Muntanya, Pau Priu i, sobretot, Antoni Viladomat, amb la seva obra a l'església de Santa Maria de Mataró.

Total 13 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa