Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 11 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
El naixement del catalanisme polític
Àudio

Ciències socials El naixement del catalanisme polític

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

En aquest capítol del programa radiofònic "En guàrdia" es presenten i analitzen els orígens del catalanisme polític. En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer.

Jordi Pujol
Vídeo

Ciències socials Jordi Pujol

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història

En aquesta edició del programa "(S)avis", el periodista Manel Fuentes entrevista Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-tres anys, des del 1980 fins al 2003. A l'entrevista, Jordi Pujol parla de la seva vida com a polític, de la seva formació com a metge, de la seva feina en el món de la banca, del seu activisme antifranquista i de la seva condició d'ideòleg del catalanisme i d'europeista. Durant la conversa també es tracten aspectes més personals i s'hi descobreix la figura de Jordi Pujol com a marit, pare i avi. Jordi Pujol comenta, des de la seva gairebé retirada de la política, els fets més importants que han marcat, no tan sols la seva vida personal, sinó el destí de Catalunya. En una conversa distesa i amb apunts d'humor, Pujol parla, per exemple, dels fets del Palau, de les negociacions amb els governs espanyols, del tripartit i de la seva tangencial implicació en el fitxatge de Ronaldinho. Pujol es mostra, en aquesta entrevista amb Manel Fuentes, satisfet per la feina feta i escèptic pel que fa a la situació de Catalunya. El Palau de la Música, el seu despatx del passeig de Gràcia i la Universitat Oberta de Catalunya són els tres llocs que tria per a l'entrevista. Algunes de les seves frases durant la conversa són: "El president de la Generalitat no se'n pot anar d'un lloc on la gent l'apedrega com a un gos famolenc. El president baixa del cotxe i diu: 'Això no!'" "Sóc un nacionalista personalista, és a dir, crec que el més important són les persones." "La política, sobretot si es pot fer des del poder, és una droga tremenda." "Feia anys que ja estava preparat per marxar del Palau de la Generalitat." "Va ser un error no tenir més informació del que faria el tripartit quan l'Artur Mas va guanyar les eleccions." "Últimament (als catalans) ens han trepitjat, ens han menyspreat, ens han enganyat i ens han calumniat. Ara, no hem de demanar caritat." "Si l'any 1980 s'hagués fet el tripartit, nosaltres no hauríem pogut governar, però aquesta tendència a equivocar-se ha vingut després." "L'acord amb el PP me'l va aconsellar el mateix Felipe González, la qual cosa l'honora."

La llengua dels polítics
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura La llengua dels polítics

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura

El primer capítol de la segona temporada de "Caçadors de paraules" està dedicat al llenguatge dels polítics catalans, farcit de frases fetes i eufemismes. El presentador del programa, Roger de Gràcia, és al Parlament de Catalunya, on persegueix els caps de llista dels principals partits per esbrinar com és el català "políticament correcte" i com s'ho fan per ajustar-se als cronòmetres durant les campanyes. Albert Rivera (Ciutadans), Artur Mas (CiU), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Daniel Sirera (PPC) i Joan Saura (ICV) destaquen expressions i paraules com ara "casa gran del catalanisme", "cap i casal", "llenguatge trist i avorrit", "mancat de vida", "mesurat", "taxat", "canvi climàtic", "capteniment", "dimissió", "doi" o "tenir trellat". Quim Roig, lingüista del Parlament, comenta com és el català dels parlamentaris, i Àngel Reguera, intèrpret de llenguatge de signes, mostra com s'anomena els polítics en aquest llenguatge. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, nega que parli lentament i destaca paraules com "sospesar", "pesar" i "romana". Roger de Gràcia també pregunta al president de la Generalitat, José Montilla, com van les classes de català. I amb el president del Parlament, Ernest Benach, parlen de "renecs" i d'expressions com "tocar ferro". A la secció "Endevina d'on són" hi intervenen dos polítics de Puigverd de Lleida, al Segrià. Es busca al diccionari el siginificat i l'origen dels mots "escó" i "eslògan". Al llarg del programa també apareixen mots com ara "conservador", "comunista", "liberal", "feixista", "dretes", "esquerres" i "reformista". Finalment, el presentador visita el plató del programa de sàtira política "Polònia" per descobrir les claus lingüístiques d'una bona imitació.

El Memorial de Greuges del 1885
Àudio

Ciències socials El Memorial de Greuges del 1885

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història del món contemporani

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña", que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol. El Memorial de Greuges va fer quallar les Bases de Manresa de 1892. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

1936: guerra entre germans
Àudio

Ciències socials 1936: guerra entre germans

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

La Catalunya del 1931, quan es va proclamar la República, havia canviat molt d'ençà que havia sonat, per primer cop, el "Virolai" aquella tarda plujosa d'abril del 1880. El sentiment de catalanitat s'havia afermat no sense dificultats; a vegades, fins i tot, gràcies a tristos episodis de repressió i venjança tolerada cínicament per la llei. S'havien hagut de superar anys d'inestabilitat social: el pistolerisme i els atemptats entre sindicats i patronal dels anys noranta, la vaga general del 1902, la tensió que va causar la visita d'Alfons XIII l'any 1904, i la Setmana Tràgica. La dictadura de Primo de Rivera va perseguir no només la llengua, sinó també les manifestacions culturals. El monjo montserratí Ricard Maria Sans ens anirà explicant al llarg del programa què passava a Montserrat durant la guerra del 36. Segons Sans, "no solament es posaren dificultats a les nostres manifestacions lingüístiques i culturals, sinó que l'abat Antoni M. Marcet, al començ de l'any 1925, hagué d'allunyar-se de Catalunya durant una llarga temporada, acusat de catalanisme, i molt d'aquest temps el passà a Alemanya. Per la mateixa raó, també hagué d'anar-se'n fora de Catalunya el P. Anselm Albareda, que aprofità l'ocasió per a recórrer els monestirs benedictins i les principals biblioteques d'Europa..." L'arribada de la República tampoc va aportar la pau i la serenor necessàries per afrontar les diverses reformes urgents que havia d'escometre el nou govern. Realment el febrer de 1936 va significar un capgirament més profund que no pas el que es va derivar de les eleccions del 1931, que van donar la benvinguda a la República. La situació que vivia Montserrat era tan preocupant com a tants altres llocs. Era hora de prendre algunes decisions abans que fos massa tard. El millor va ser que els escolans retornessin a casa i això serà entre els dies 17 i 19 de febrer del 1936. De moment van abandonar l'edifici de l'escolania i es van amagar a les cel·les dels pelegrins, a les poques habitacions que encara estaven buides. Al matí el monestir estava ple de milicians, que a punta de pistola buscaven l'abat. Els pocs monjos que es van atrevir a sortir anaven vestits de civils i es feien passar per membres de la FAI. Mentrestant, des de Barcelona es demanava que l'escolania fes la seva activitat normal i cantessin. Res més lluny de la realitat: amb els primers autocars que el divendres van pujar a Montserrat a recollir els pelegrins que eren a les cel.les des del diumenge 18 de juliol, van poder escapar amagats entre la gent la majoria dels escolans. Alguns frares van ser detinguts en diferents controls. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Monserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Josep Rodoreda, el músic del Virolai
Àudio

Educació artística Ciències socials Josep Rodoreda, el músic del Virolai

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història

En aquest capítol de la sèrie "Montserrat un símbol" podrem conèixer el detall de la vida i obra del compositor Josep Rodoreda, el músic del "Virolai" que cada dia canta l'Escolania a la basílica de Montserrat i dediquen a la Verge de Montserrat. Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va ser un compositor català al qual, de forma poc justa, només se'l recorda per haver estat el compositor del Virolai. Potser el fet d'haver emigrat de Barcelona i d'haver mort a Buenos Aires el va deixar en la penombra i avui per avui encara hi resta. L'any 1880, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Rodoreda va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi van presentar 68 partitures. S'havia de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. El guanyador va ser Josep Rodoreda. Però recordem que aquest cant no va acabar de tenir èxit, i s'entén: potser estava massa ben fet en relació amb altres obres que es van presentar. Rodoreda es volia retirar de tot allò que fos massa fàcil, massa romàntic: era positivista, un home de progrés, i com a tal devia concebre el Virolai, una peça no només per cantar en un pelegrinatge, sinó una peça amb interès harmònic, amb ampli perfil melòdic. Una obra sòlida. Realment, el Virolai de Rodoreda no es va convertir en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. La trajectòria professional de Rodoreda va ser molt positiva, fins arribat el 1898. La seva figura es va començar a desacreditar. La seva música, les diverses iniciatives culturals i formatives, les variades estrenes d'autors desconeguts en el nostre país, portant ell mateix la batuta, van obrir nous camins, però el van deixar sol: va patir uns temps filisteïstes, que menyspreaven les fites enlairades i bandejaven els que pretenien desvetllar el país de la incultura i la inòpia. El 1906, va decidir marxar a l'Argentina. El mestre Josep Rodoreda, va morir a la ciutat de Buenos Aires, l'agost del 1922. Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Montserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

Catalanisme en la història de l'Orfeó Català. Convidada Manoli Narváez
Àudio

Educació artística Ciències socials Catalanisme en la història de l'Orfeó Català. Convidada Manoli Narváez

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Història, Història de la música i de la dansa

En aquest capítol s'analitza una època convulsa de la història catalana lligada a l'esperit de la renaixença. El programa ens apropa al naixement de l'Orfeó Català, una institució emblemàtica per la cultura catalana. En aquest capítol la doctora en Història Manoli Narváez presenta la seva tesi doctoral anomenada" L'Orfeó Català, cant coral i catalanisme entre el 1891 i 1951". Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

La Catalunya de la Renaixença
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura La Catalunya de la Renaixença

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història, Llengua catalana i literatura

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb l'esclat de la Renaixença i del catalanisme polític. La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític. En aquest període van sorgir diverses actuacions per rememorar un passat propi i recuperar la identitat catalana. Pel que fa a la llengua, hi va haver diverses posicions. D'una banda, els partidaris del català que es parlava, com Frederic Soler, Pitarra. De l'altra, els "jocsfloralistes", que s'estimaven més un llenguatge artificiós, com Rossend Arús. Tots, però, volien que el català fos considerat un vehicle de cultura. La Renaixença va abastar diferents àmbits culturals, com la literatura, la pintura o l'arquitectura, representada, sobretot, per Elies Rogent, encarregat de la construcció de la Universitat de Barcelona (1859-1874) o de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1896). L'any 1833, la publicació de "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici de la Renaixença. El poema de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" o l'edició, el 1843, de "Lo verdader català" van confirmar el procés de recuperació de la llengua i de la història, que van començar a ser estudiades per erudits com Manuel Milà i Fontanals o Víctor Balaguer. La Reinaxença va rebre un impuls considerable amb l'edició dels Jocs Florals, l'any 1859, a Barcelona, que van contribuir a l'extensió de l'ús del català com a llengua culta i literària. També escriptors com Jacint Verdaguer van ser cabdals per articular la Renaixença. Mossèn Cinto va escriure dos grans poemes èpics amb gran ressò popular: "L'Atlàntida" i "Canigó". Àngel Guimerà, fundador del diari "La Renaixença", també va aconseguir un gran reconeixement amb obres com "Mar i cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa". D'altra banda, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània, amb obres realistes com "L'escanyapobres", "La febre d'or" o "Pilar Prim". Pel que fa a la pintura, cal destacar Marià Fortuny i els germans Vayreda, màxims representants de l'escola paisatgística olotina. Altres àmbits influïts per aquest corrent van ser la geologia, amb els treballs de Juame Almera, l'excursionisme o la música, en especial el cant coral. Josep Anselm Clavé va ser el creador de diferents societats musicals, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l'Orfeó Català i Pep Ventura va difondre la sardana. Juristes catalans, com Duran i Bas, van publicar un gran nombre d'obres sobre el dret català històric, i el bisbe Josep Torras i Bages va replantejar la unió entre Catalunya i el catolicisme. Pel que fa al catalanisme polític, les primeres expressions van sorgir durant la revolució de 1868, amb el naixement d'un esperit federalista. Hi van contribuir Pi i Margall, amb l'obra "Las nacionalidades", i Valentí Almirall, director del diari federalista "El Estado Catalán",...

El modernisme (1)
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme (1)

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Disseny, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Dibuix artístic

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. L'any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "L'Avenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada l'any 1897. El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. L'any 1892, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic d'actuació política del catalanisme conservador. D'altra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme. Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa d'aparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques d'automòbils, com la Hispano-Suiza. Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per l'incompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per l'augment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de l'Estat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert. Altres fets destacables de l'època van ser la inaguració, l'any 1904, pel rei Alfons XIII, de l'Observatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà. Pel que fa a la música, es va estendre el gust per Wagner i per les interpretacions del tenor Viñas. Personates populars van ser el músic Enric Morera i el musicòleg Felip Pedrell. El Palau de la Música va esdevenir un símbol de prestigi, amb Lluís Millet, Amadeu Vives i l'Orfeó Català. Quant a l'arquitectura, es va buscar una nova estètica, amb línies corbes, ornamentacions detallistes inspirades en la natura i amb l'ús de materials com el vidre, el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i la rajola catalana. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí, amb obres com el col·legi de les Teresianes, l'església de la Colònia Güell, la Torre Güell, la Torre Bellesguard, la Casa Vicenç, la Casa Batlló, la Casa Milà (la Pedrera), el Parc Güell o la Sagrada Família. Són obra de Josep Puig i Cadafalch la Casa Amatller, la Casa de les Punxes o la Casa del Baró de Quadres. De Lluís Domènech i Montaner destaquen obres com el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau. Altres arquitectes importants van ser Josep M. Jujol, Joan Rubió, Rafael Massó o Ruiz Casamitjana. En escultura va destacar Josep Llimona i, en pintura,...

Catalunya sota el franquisme
Vídeo

Educació artística Ciències socials Catalunya sota el franquisme

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

El programa "Memòria de Catalunya" repassa les diferents etapes viscudes a Catalunya des del final de la Guerra Civil fins als últims anys del franquisme. Després de la Guerra Civil, i fins als anys 50, Espanya va viure aïllada de la comunitat internacional. La situació es va començar a trencar amb la celebració a Barcelona, l'any 1952, del Congrés Eucarístic Internacional i amb els acords Franco-Eisenhower del 1953. L'any 1951, Espanya va ingressar a l'Organització Mundial de la Salut; l'any 1953, a la UNESCO i a l'Organització Internacional del Treball, i, el 1955, a l'Organització de les Nacions Unides. La inversió estrangera va començar a animar l'economia i Catalunya va començar a créixer per sobre de la mitjana espanyola. El règim franquista va perseguir des del primer moment els símbols i institucions catalanes. Es va suprimir la Generalitat i el Parlament i algunes institucions van canviar de nom. També es va abolir el decret d'autonomia. La repressió franquista va ser ferotge i sagnant, amb empresonaments, afusellaments i exilis. El 15 d'octubre de 1940, després d'un judici sumaríssim, Lluís Companys va ser afusellat al Fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. La lluita armada contra el franquisme la van protagonitzar els maquis, amb una invasió frustrada de la Vall d'Aran el 1944. Els més coneguts van ser Quico Sabaté, mort a Sant Celoni en un enfrontament amb la Guàrdia Civil l'any 1960, i Ramon Vila, anomenat Caracremada, mort a Balsareny l'any 1963. L'any 1947, les celebracions per l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat es van convertir en una de les primeres manifestacions públiques del catalanisme de postguerra. Va ser possible gràcies a la feina de la Comissió Abat Oliba, integrada per figures com Josep Benet, Fèlix Millet, Alexandre Cirici, Anton Cañellas, Joan Reventós o Manuel Ibáñez Escofet. L'any 1951, amb la vaga de tramvies, es va produir una altra mostra de rebuig al franquisme, provocada per l'augment del cost de la vida i l'increment del preu dels bitllets. Una altra manifestació d'aquest tipus va ser la campanya del 1959 contra el director de "La Vanguardia Española", Luis Martínez de Galinsoga, per la seva actitud anticatalanista. El món cultural va ser molt actiu, amb la creació de noves editorials, publicacions o l'aparició de moviments artístics com Dau al Set. Els estudiants universitaris van protagonitzar, l'any 1966, la Caputxinada, quan es van tancar al convent dels Caputxins de Sarrià per constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants i les autoritats els van aïllar. L'església també es va enfrontar al franquisme, l'any 1966, amb la campanya "Volem bisbes catalans" i amb la manifestació de capellans contra les tortures policials. Altres entitats que van lluitar contra la situació van ser els sindicats, com Comissions Obreres, fundat el 1964; entitats com Òmnium Cultural o Rosa Sensat, i moviments com la Nova Cançó o l'escoltisme. Als darrers anys del franquisme...

Total 11 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa