ÀreaCiències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
En aquest capítol d'"El medi ambient" veiem com els aerogeneradors d'entre dos i quinze metres d'alçada tenen un impacte visual escàs i són fàcils d'instal·lar al lloc on es consumirà l'energia. A l'estació de tren de l'Aldea-Amposta hi ha, des de finals de març, un nou element: un petit aerogenerador de 9 metres d'altura. Juntament amb un altre que s'havia posat el dia abans a Llançà, forma part de les proves d'energia minieòlica que ADIF, l'empresa pública que administra les infraestructures ferroviàries, està fent en algunes estacions.
La instal·lació d'aquest aerogenerador, que té una potència de 5 quilowatts que serviran per a l'autoconsum de l'estació, la va dur a terme l'empresa del Masnou Turbyibérica. Com passa en la majoria d'instal·lacions de minieòlica, no hi haurà connexió a la xarxa a causa de les dificultats que comporta.
Amb unes dimensions que oscil·len entre els dos i els quinze metres d'alçada, la minieòlica té un impacte visual escàs, com es veu en algunes cases de Croydon, un districte de Londres. Al Regne Unit, la legislació ha afavorit la instal·lació d'aquestes miniturbines i, a més, en són el primer exportador mundial. La facilitat per instal·lar-les al lloc on es consumirà l'energia evita les pèrdues de fins a dos terços que hi ha en la distribució des de les centrals elèctriques. El nou disseny dels aparells també facilita que aprofitin els corrents d'aire ascendents provocats per un augment de temperatura, cosa que no poden fer els grans aerogeneradors.
ÀreaEconomia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica
A Europa es treballa per treure camions de la carretera i potenciar el transport de mercaderies per mar i per tren. "Valor afegit" parla d'aquesta iniciativa i, a més, entrevista l'economista Paul Romer, artífex d'una nova teoria del creixement, i analitza l'èxit de l'arquitectura catalana a París.
Camions, vaixells o trens?
Qualsevol persona que va per autopista ha pogut comprovar els últims anys com creixia de manera exponencial el nombre de camions de tot Europa que hi circulen, fins i tot de les llunyanes repúbliques bàltiques. I és que 27 països fent circular lliurement les seves mercaderies per carretera són moltes tones sobre l'asfalt. Si no es prenen mesures urgents, la mateixa Comissió Europea reconeix que tindrem el col·lapse assegurat.
Entre aquestes mesures es potencia el que s'anomena les "autopistes del mar", és a dir, posar els camions en ferris. I també s'aposta d'una vegada per totes pel transport en tren, que ara mateix és gairebé testimonial a Espanya.
La nova teoria del creixement
A Paul Romer, professor d'economia de la Universitat de Stanford, se'l podria qualificar d'economista optimista. És l'artífex de l'anomenada "nova teoria del creixement" i assegura que les idees i la innovació fan tirar endavant l'economia, tot i que puguin disminuir els recursos. Caixa Manresa el va portar a Sant Benet de Bages, en el marc d'unes jornades d'economia.
Exportar arquitectura catalana
Ara que ha esclatat la bombolla immobiliària, els arquitectes catalans i els constructors s'han de buscar la vida i trobar nous mercats. Com si fossin una indústria, el repte és dedicar-se també a exportar o invertir a l'estranger. No ho tenen tan difícil, perquè es tracta d'identificar-se com una marca, i la marca Arquitectura de Barcelona està molt ben valorada a tot el món. Per començar, a París mateix, on s'ha inaugurat una exposició del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que recull 80 treballs realitzats per més de 300 professionals.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia
Granollers i Terrassa representen dos models diferents de promoció de l'ús de bicicletes públiques. "El medi ambient" ho explica en aquest capítol.
L'Ajuntament de Granollers assaja un sistema de bicicletes públiques nou. Una subvenció de l'Institut Català d'Energia ha permès projectar una adaptació d'aquest transport a les dimensions d'una població mitjana. Ara per ara, hi ha gairebé 20 bicicletes i 5 punts d'ancoratge repartits per la ciutat.
Han optat per encomanar unes bicicletes que no tinguin despeses de manteniment. Porten rodes que no es desinflen, han canviat la cadena per un cardan i el fre es pot fer a contrapedal.
A Terrassa, el servei de bicicletes públiques ja fa gairebé dos anys que funciona. Aquí està concebut com un préstec temporal. Hi ha cinc punts per recollir o tornar la bici. S'hi mostra el document d'identitat i els operaris comproven que s'està donat d'alta i el temps que s'ha usat. Les dues primeres hores són gratuïtes. El servei egarenc disposa de 100 bicicletes que fan més de cinc serveis diaris. De mitjana, els 6.000 inscrits la fan servir més de deu vegades cada mes. La meitat dels usuaris són universitaris que van del tren al centres d'estudi. La meitat, també, han deixat de fer servir vehicles de motor.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història
"Boira Negra", és una sèrie documental que tracta la influència que va tenir a Catalunya el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita. Els anys 40, el franquisme té una relació estreta amb el règim nazi i l'horror de la Segona Guerra Mundial tindrà una rèplica en territori català i espanyol.
El juny de 1940, les tropes alemanyes entren a París. França es parteix en dues zones dividides per la línia de demarcació. Al nord, la França ocupada; al sud, la França lliure sota el règim col·laboracionista de Vichy. Milers de refugiats jueus, que fugen dels països centreeuropeus ocupats pels nazis, miren d'anar cap al sud.
Nina Mitrani, jueva d'origen polonès que actualment viu a Barcelona, en aquella època vivia a París. Va fugir cap al sud i va aconseguir travessar la línia de demarcació després de superar molts perills. Ja prop dels Pirineus, decideix passar la frontera entre Espanya i França amb l'ajut d'un guia. Un cop en territori català es queda sola a la muntanya i vaga tres dies i tres nits perduda enmig del bosc. Finalment, arribarà a una zona habitada: el poble de Rabós d'Empordà.
La família Papo també es veu obligada a marxar de França. El cònsol espanyol a París, el senyor Rolland, els aconsegueix papers per viatjar en tren. Travessen la frontera per Hendaia.
Per Hendaia és per on entra la comitiva de Heinrich Himmler a Espanya, l'any 1940. El líder de la temible SS visita diferents localitats i fa parada a Barcelona i el monestir de Montserrat. Els pares Alexandre Olivar i Gregori Estrada recorden la visita, que van viure quan eren molt joves. La historiadora Katrin Himmler, familiar del jerarca nazi, ens parla d'aquest polític alemany.
Werner Barasch, jueu alemany, marxa d'Alemanya amb l'auge del nazisme els anys 30. Comença un llarg periple que el porta a Itàlia, Suïssa i, finalment, a França, on el tanquen en diversos camps de presoners. Quan el traslladen a Argelers, aprofita per escapar-se i passa la frontera pels Pirineus. A Catalunya el detindran i acabarà pres a Figueres. Aquí començarà una època de trasllats per diferents presons del país.
La Joint, organització d'ajuda als refugiats jueus nascuda durant la Primera Guerra Mundial, envia els jueus portuguesos Joel i Samuel Sequerra a Barcelona per tenir cura dels jueus que es troben a Espanya en la seva fugida cap al sud. Les activitats clandestines d'aquests germans bessons són plenes de perills.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria
"Km33" acompanya al Japó dos joves que busquen objectes curiosos per al seu basar de Barcelona. El recorregut els porta per Tòquio, Nikko, Kobe i Kyoto.
El Japó són un conjunt d'illes que ocupen 377.835 quilòmetres quadrats on viuen 127 milions de persones. La seva capital és Tòquio, amb 12 milions d'habitants, l'àrea metropolitana més gran del món, amb una densitat de població molt alta.
Juan Ramón Esteban va néixer a les Canàries i fa deu anys que viu a Barcelona. Ha viscut a Amsterdam i a Londres i és un viatger compulsiu. Té un basar amb objectes de tot el món. Zaide Salvador és la seva sòcia i és mexicana. Tots dos es van conèixer a Amsterdam, quan treballaven en una multinacional.
En Juanra i la Zaide se'n van al Japó a comprar objectes originals per al seu basar. Després d'un llarg viatge en avió arriben a Tòquio, on descobreixen una ciutat plena de contrastos. Visiten els barris on s'exhibeixen els joves que vesteixen de manera alternativa i extravagant, els barris elegants, els barris comercials, els bars de moda, els hotels càpsula... També canten en un karaoke i gaudeixen amb la gastronomia del país.
La destinació següent és Nikko, un poble a la muntanya amb una zona de santuaris budistes i sintoistes enmig del bosc. Els voltants de la població són d'una gran bellesa natural, amb unes espectaculars cascades. Allà, els dos viatgers fan un "onsen", un bany termal japonès.
Amb el famós tren bala, arriben a Kobe, una ciutat portuària afectada pel terratrèmol del 1995, que va causar moltes víctimes.
En Juanra i la Zaide també visiten Kyoto, la capital cultural i espiritual del Japó, amb barris històrics que conserven l'esperit més tradicional. A la ciutat s'allotjen en un hotel tradicional on cal respectar els costums nipons i es troben amb una autèntica geisha.
El viatge s'acaba en un lloc molt especial: el Parque España.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per la ciutadania, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural
L'espai "Km33" acompanya dues noies de l'Anoia en el seu viatge pel Quebec. Hi veuen balenes, van en canoa amb els indis autòctons, visiten la cosmopolita Mont-real i la històrica ciutat de Quebec.
El Quebec és l'única província canadenca reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà, després que els independentistes aconseguissin un 49,6 % dels vots en l'últim referèndum sobre la independència, fet l'any 1995.
El Quebec té set milions d'habitants. La capital del Canadà és Ottawa i la capital del Quebec, la ciutat de Quebec. Mont-real és la ciutat més poblada i cosmopolita del Quebec. El francès és l'única llengua oficial del Quebec.
Per referir-se als primers habitants del Quebec, es parla de les primeres nacions. N'hi ha un total d'onze i formen un grup amb característiques culturals comunes. Els estudis diuen que van venir de l'Àsia fa desenes de milers d'anys, travessant l'estret de Bering, llavors glaçat.
Rosa Centellas és una fanàtica dels animals i té una granja de conills als Prats de Rei, a l'Anoia. El seu mitjà de transport preferit és la seva euga. Maite Estany, amiga de la Rosa, cuida més de seixanta cavalls al mateix terreny on viu, a Calaf.
La Rosa i la Maite viatgen al Quebec. La primera escala és Mont-real, una ciutat que recorren en bicicleta. Tot seguit es traslladen en tren fins a la ciutat de Quebec, on coincideixen amb la celebració del quatre-cents aniversari de la seva fundació i on travessen el riu Sant Llorenç en un ferri.
Lloguen un cotxe i es dirigeixen cap al nord-est, fins al canyó de Santa Anna, amb unes espectaculars cascades. A la Malbaie, naveguen en caiac i fan una passejada a cavall.
Més endavant, observen balenes a la badia de Santa Caterina i s'acosten al poble de Tadoussac. A la població de Sacré-Coeur fan un recorregut en quad i visiten una granja.
El viatge finalitza a la reserva de fauna d'Ashuapmushuan, on entren en contacte amb les tradicions índies i passen la nit en un tipi.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Geografia, Tecnologia industrial
L'espai "Transfer" es trasllada al món rural i parla dels tractors i dels camins rurals.
Tot i que és un vehicle relativament nou, el seu nom és antic. "Tractor" ve del mot llatí "trahere", que vol dir arrossegar. El tractor es va inventar expressament per substituir la força dels animals i per arrossegar eines: de llaurar, plantar, fumigar, recol·lectar...
Els primers tractors eren impulsats per màquines de vapor. Van aparèixer a mitjan segle XIX, eren de fusta i tenien unes rodes de metall molt grosses amb punxes per agafar-se al terreny. A partir del 1912 ja van funcionar amb motor d'explosió i, a més del camp, van començar a treballar en la construcció i en el traçat de vies i carreteres. Més endavant van aparèixer els elèctrics, més petits, que servien per treballar en plantes industrials, ports, aeroports i estacions de tren. Hi ha dos tipus de tractors, els que van amb rodes i els que porten cadenes, anomenats erugues.
Josep Miquel Pinyol, pagès, comenta que el tractor ha estat la revolució del camp, que n'hi ha de moltes mides diferents i que comporta un risc de bolcada.
Els camins rurals és per on es veuen més tractors, ja que els pagesos hi transiten per arribar a les explotacions agràries. Els habitants de la zona també fan servir els camins rurals, ja que connecten pobles o cases aïllades entre si. També hi passen els que practiquen senderisme.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Educació visual i plàstica, Tecnologia industrial
Quan els germans Lumière van inventar el cinema, ja van fer aparèixer un tren a la seva primera pel·lícula. Els mitjans de transport han circulat per tot tipus de pel·lícules fins a arribar a tenir-hi, en molts casos, un paper protagonista. El programa "Transfer" fa un repàs d'algunes d'aquestes pel·lícules.
L'agent especial 007 estrena un cotxe espectacular en cada pel·lícula i els seus favorits són els Aston Martin. Altres cotxes que han passat a la història del cinema són els dels superherois dels còmics, com el Batmòbil, els cotxes de la pel·lícula "Grease" o els de la pel·lícula de dibuixos animats "Cars".
Roger Salvany, actor especialista, parla de la seva feina com a doble de cinema especialitzat en conducció, ja que condueix els cotxes en les escenes de risc de les pel·lícules.
El tren és el mitjà de transport amb més simbologia en el món del cinema. L'avió, en el cinema, ha estat escenari d'intrigues. Per mar, els protagonistes han estat els vaixells de pirates. També són molt cinematogràfiques les naus espacials creades especialment per a l'ocasió.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
A l'Alguer, a l'illa de Sardenya, s'hi parla català des del segle XIV. Aquest és un capítol en què "Caçadors de paraules" fa periodisme d'investigació: és cert que els algueresos parlen català? I com sona, el seu català? Ens guarden rancúnia pel fet que el nostre rei Pere III va buidar la ciutat i la va repoblar amb catalans?
El presentador del programa, Roger de Gràcia, viatja a un Alguer hivernal, sense turistes. Para l'orella al carrer i xafardeja per escoles, mercats, platós de televisió local, barberies i camps de rugbi.
Primer de tot, fa un recorregut per l'Alguer antic amb el "trenino catalano", un tren de fusta turístic, i va a comprar al mercat. Allà descobreix paraules com "pomata" (tomàquet), "verginya" (albergínia), "bastonaga" (pastanaga), "cogrombe" (cogombre), "llimó" (llimona), "poma de terra" (patata) o "ufràbica" (alfàbrega).
Roger de Gràcia s'afaita en una barberia mentre el barber Àngel Maresca li va parlant de l'alguerès. També canta una romança algueresa acompanyat amb la guitarra.
El lingüista Luca Scala parla sobre les metàtesis (canvi de posició d'un so en una paraula) de l'alguerès. Diu que l'alguerès és un català arcaic amb influències del sard.
Roger de Gràcia visita les muralles del segle XIV, on es troba amb Francesc Ballone, fotògraf, que l'introdueix en el vocabulari alguerès.
També presencia l'entrenament d'un partit de rugbi i entrevista l'entrenador de l'equip, Luca Nurra, sobre l'esperit esportiu dels algueresos. Amb ell assisteix a una classe d'alguerès per a adults. D'altra banda, els nens de l'escola la Costura de l'Alguer canten en alguerès la cançó "Bon dia al matí".
Als estudis de la televisió algueresa (Catalan TV) parla amb la presentadora Elisabetta Dettori i també passeja amb barca acompanyat d'un pescador de corall, Jore Lei, que parla dels vents de l'illa.
Al diccionari es busca la definició i etimologia de la paraula "almogàver".
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
"El medi ambient" dedica el capítol al jaciment de Vallparadís, una zona de Terrassa que tenia, fa vora un milió d'anys, un paisatge ben diferent, segons revelen els fòssils que s'hi han trobat. Ara s'hi construeix una nova estació de tren.
En dos anys hi han aparegut més de vint-i-cinc mil fòssils. El valor no prové només de la quantitat, sinó sobretot de la qualitat, ja que s'han extret cranis complets i molts esquelets dispersos. En total s'hi han trobat quaranta espècies de mamífers, entre les quals molts fòssils d'hipopòtams. Una altra troballa important són les restes vegetals, que juntament amb les animals permeten recompondre l'entorn i el clima de la zona.
Però els animals no estaven sols. A Vallparadís s'hi han trobat també milers d'eines de pedra, de vora un milió d'anys d'antiguitat. Això el converteix en l'assentament humà més antic de Catalunya i un dels més antics d'Europa. Les eines les feien colpejant dos còdols de riu, l'un utilitzat com a percussor o martell i l'altre com a nucli. Així s'obtenien uns objectes de vores tallants i ben adaptats a la mà. L'anàlisi dels fòssils ha permès determinar que les eines eren utilitzades per esquarterar els animals i tallar-ne la carn.
Els milers de fòssils i d'objectes s'acaben de recuperar en unes dependències cedides pel Museu de Terrassa. Les laborioses i delicades feines d'excavació i preparació han permès obtenir un ric i valuós mostrari de fòssils, entre els quals hi ha elements tan destacats com un crani sencer d'hipopòtam.
Entre les troballes vegetals fetes a Vallparadís destaquen els fragments molt ben conservats d'un tronc de tres metres i mig de llarg. Fòssils d'animals i de vegetals i eines fetes per humans n'ofereixen un panorama complet. La quantitat de restes assegura feina d'anàlisi, classificació i interpretació durant uns quants anys.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu