Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 53 resultats
per pantalla
Pantalla de 6
Forjadors de la Diada
Vídeo

Ciències socials Forjadors de la Diada

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

"Forjadors de la Diada" és un recorregut per la història de la celebració de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, de la mà d'un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d'aquesta festa reivindicativa. Amb el rerefons dels preparatius per a la celebració de la Diada, l'any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l'any 1714. El reportatge repassa dates com la de l'any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana "en honor als màrtirs de 1714"; l'any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d'un grup de joves que dipositaven flors al peu de l'estàtua a Rafael Casanova; l'any 1914, amb el trasllat de l'estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l'any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera. Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l'any 1931; de l'assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l'estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l'esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l'oficialització de la festa durant els darrers anys. Hi intervenen els historiadors Albert Balcells, Jaume Sobrequés, Oriol Jonqueres, Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Pelai Pagès i Josep Maria Solé i Sabaté; el sociòleg Antoni Estradé; l'antropòleg Manuel Delgado; els politòlegs Roger Buch i Jordi Sánchez; els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; Robert Surroca, del Front Nacional de Catalunya; Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural; Jordi Miravet, president del Memorial 1714; Antoni Ayala, membre del Memorial 1714; Laia Altarriba, periodista; Josep Escoda, professor de Secundària, i, finalment, Josep Benet, advocat, historiador, escriptor i polític desaparegut el 25 de març de 2008.

Anglaterra envia tropes i trenca el setge de Barcelona de 1714
Àudio

Tutoria Ciències socials Anglaterra envia tropes i trenca el setge de Barcelona de 1714

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

L'Enric Calpena, director i conductor del "Nas de Cleòpatra" i L'Oriol Junqueras, historiador i assessor del programa ens apropen a un fet que hagués canviat la fesomia de la història. L'onze de setembre de 1714 les tropes franco-espanyoles comandades per James Fitz-James duc, Duc de Berwick cometien el darrer assalt a les muralles de Barcelona, la ciutat queia i perdia les seves darreres forces. Què hauria passat si el govern anglès mogut per la força de l'opinió pública hagués trencat el setge de 1714? Una de les novetats de la temporada. "Què hauria passat si...?" Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d'una òptica totalment diferent.

1714, l'hora de l'exili
Vídeo

Ciències socials 1714, l'hora de l'exili

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" fa un resum històric de l'exili català austriacista després de la caiguda de Barcelona i Cardona, al setembre de 1714, durant la Guerra de Successió. L'11 de setembre de 1714 Barcelona cau vençuda. L'ocupació de les tropes borbòniques va acompanyada d'una brutal repressió i la vida de molts catalans està en perill. De seguida, les noves autoritats borbòniques expulsen de Catalunya els austriacistes dels altres regnes hispànics, però prohibeixen marxar als catalans. Malgrat tot, molts ho fan clandestinament, arriscant la vida. Famílies senceres fugen cap a Sardenya, Nàpols, Gènova o Mallorca. La desmesurada repressió dels homes de Felip V els ha dut a buscar refugi fora del seu país. Abans de ser emperador, l'arxiduc Carles III vivia a Barcelona. Va ser coronat a Viena com a emperador amb el nom de Carles VI. Però en alguns llocs de Catalunya la guerra continua. A Cardona, els partidaris de l'emperador Carles VI continuen enfrontant-se als ocupants. Els germans Antoni i Manuel Desvalls comanden la resistència catalana de Cardona. Malgrat els esforços, no poden aguantar gaires dies els atacs i, el 19 de setembre, es veuen forçats a signar la capitulació. És la fi de la guerra a Catalunya i els Desvalls s'embarquen, a Mataró, en direcció a Viena. A Viena només hi poden anar a viure l'alta noblesa i els funcionaris reials. Malgrat això, molts exiliats aconsegueixen arribar-hi. A la capital hi ha més refugiats dels que la ciutat pot absorbir. L'exili suposa perdre totes les propietats de Catalunya. Per aquest motiu, els refugiats de totes les classes reben una pensió compensatòria en arribar a Viena. Poc després de l'ocupació, a Barcelona la situació és cada cop més desesperada. Les forces borbòniques continuen reprimint la població. Humilien els veïns del barri de la Ribera, obligant-los a destruir les seves pròpies cases perquè als terrenys del costat s'hi comença a construir una ciutadella militar. Un any després, molts militars continuen la guerra de guerrilles. Un d'ells és el general Moragues, que és detingut al port de Barcelona. Ràpidament és executat i esquarterat pels borbons, que pengen el seu cap a la porta de la muralla de la ciutat. Hi va romandre durant 12 anys, com a escarment i com un advertiment per als resistents. Pel que fa als exiliats, alguns d'ells lluiten en les guerres austroturques al costat de l'emperador Carles VI. A Catalunya la situació no millora i la repressió borbònica continua. Amb el Decret de Nova Planta s'aboleixen les constitucions de Catalunya i, per tant, també els seus drets. Una conseqüència més de la derrota és el tancament de totes les universitats i la centralització dels estudis a la Universitat de Cervera, població que havia donat suport a Felip V. Aquest fet suposa un empobriment de la cultura catalana, alhora que una potenciació del castellà com a llengua de cultura. L'any 1740 mor l'emperador Carles VI. Tant ell com la seva esposa van portar sempre...

Si el 1714 els anglesos haguessin ajudat militarment als catalans...
Àudio

Ciències socials Si el 1714 els anglesos haguessin ajudat militarment als catalans...

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Què hauria passat si...?" Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d'una òptica totalment diferent. En aquest episodi es planteja que hauria passat si durant la guerra de Successió l'any 1714, els anglesos haguessin ajudat militarment als catalans

Apel·lació a Jordi II d'Anglaterra
Àudio

Ciències socials Apel·lació a Jordi II d'Anglaterra

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

"Via fora els adormits" demanà una república lliure del Principat de Catalunya. Dos anys més tard, el 1736, es publicà una apel·lació al monarca anglès Jordi II per a restituir el compromís dels anglesos establert al Pacte de Gènova en què prometien protegir les constitucions catalanes. Això ocasionarà un seguit de discussions entre partidaris d'assistir o no als catalans (El cas dels catalans). "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

La mancomunitat
Àudio

Ciències socials La mancomunitat

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes – Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Es va formar el 6 d'abril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar al 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials. Responia a una llarga demanda històrica dels catalans, la federació de les quatre diputacions catalanes, per la devolució de les antigues Corts Catalanes. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana. L'any 1918 impulsà una campanya pro Estatut d'Autonomia. Una altre fita important de la Mancomunitat va ser la promoció de l'obra de Pompeu Fabra, qui va normalitzar la llengua catalana. L'activitat de la Mancomunitat de Catalunya va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923, el qual la va dissoldre poc després (el 20 de març de 1925) i intentà desfer-ne l'obra. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

Bases de Manresa
Àudio

Ciències socials Bases de Manresa

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història del món contemporani

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714. El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seva banda hauria d'ésser un tribunal suprem regional. Del poder regional format per unes Corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablerta. La oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

El poder
Vídeo

Ciències socials El poder

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Economia, Història, Geografia

Les històries d'aquest capítol parlen de com van néixer les institucions catalanes, de com van desaparèixer i de com es van recuperar. Però, sobretot, mostren com aquest poder ha afectat els ciutadans... amb els impostos! Les corts de Montsó Un matí de novembre del 1362, el vescomte de Cardona se'n va amb cavall cap a Montsó, a Aragó. Està preocupat. El rei Pere ha convocat corts generals i demana diners per a la guerra amb Castella. Amb aquestes corts es consolida el pactisme, aquesta manera tan catalana de fer política, però també s'imposen uns nous impostos: les "generalitats". El 1714 al barri de la Ribera El dotze de setembre de 1714, un cotxe de cavalls s'atura davant el Palau de la Generalitat. Hi va el nou superintendent general de Felip V, José Patiño. Una de les seves primeres decisions serà alçar una gran fortalesa militar. Però, per a això, caldrà enderrocar més de mil cases de Barcelona. Els impostos d'en Casanovas En Sebastià Casanovas, un pagès que viu a l'Empordà al segle XVIII, té un gran problema: està endeutat i no pot pagar un nou impost que ha aplicat el règim absolutista de Felip V. En diuen el cadastre.

Una impremta del segle XVIII
Vídeo

Ciències socials Una impremta del segle XVIII

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

Durant el segle XVIII, la trajectòria de la impremta catalana es va veure alterada a conseqüència de la derrota del 1714 i es va convertir en una de les eines utilitzades per a la introducció i normalització del castellà a Catalunya. "Tarasca" parla d'aquest procés i mostra documents de l'època. Cap a l'any 1440, Gutenberg va revolucionar la impremta introduint els tipus mòbils de metall i establint tot el procés d'impressió tipogràfica. L'invent va marcar el començament de la reproducció de l'escriptura a gran escala. Al segle XVIII, es produeixen tres fets que marquen la trajectòria de la impremta, sobretot a Barcelona: l'existència d'una corporació llibretera, els privilegis d'impressió concedits a la Universitat de Cervera i la implantació de la legislació castellana del llibre. La derrota de 1714 i el Decret de Nova Planta de Felip V van significar per a Catalunya la pèrdua de les seves institucions i la imposició del castellà com a únic idioma oficial. En el cas de la impremta, va suposar la implantació de la legislació castellana del llibre, que obligava els llibreters catalans a anar a Madrid a demanar les llicències d'impressió. Catalunya es va anar convertint en un país que usava dues llengües: el castellà va esdevenir la llengua de la cultura superior i de la literatura, mentre que el català es va mantenir com la llengua de la cultura popular. La impremta va ser una de les eines utilitzades per a la progressiva introducció i normalització del castellà a Catalunya. La Junta de Comerç va ser la gran animadora de l'activitat econòmica de Catalunya a la segona meitat del segle XVIII. De seguida es va obrir a les necessitats culturals del moment: va patrocinar l'edició de l'obra històrica de l'il·lustrat català Antoni de Capmany, va enviar pensionats a l'estranger i va aplegar llibres, com els 10 volums de "L'Encyclopédie". Al segle XVIII, va cobrar forma definitiva el periodisme, que va despertar el gust per la lectura entre noves capes socials. Es van imprimir multitud de col·loquis, cobles i romanços. Al llarg del documental, Xavier Burgos, professor d'història de la Universitat de Girona, parla de la impremta i del món editorial del segle XVIII. I Montserrat Carbonell, professora d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, analitza els canvis de la societat catalana en aquesta època.

L'Onze de Setembre
Vídeo

Ciències socials L'Onze de Setembre

  • Data 1991
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani
  • Experiència

A partir d'una manifestació actual d'un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l'Onze de Setembre de 1714.

Total 53 resultats
per pantalla
Pantalla de 6

Àrea professorat

Programació educativa